Si la paraula és el centre des d’on es construeix l’arquitectura del pensament (tal com també ens recorda Mar Arza), l’art de la paraula pot ser una bona eina per explorar els camins cap a la construcció d’aquest pensament, que entenem com un dels principals factors que fan lliure l’individu. Podríem provar d’imaginar com capgirar el lloc que ocupen la literatura i la paraula en general en el terreny escolar, fent que la seva presència tingui en compte, també, la part de la creativitat que li correspon?
«…no és amb bones idees i amb sentiments bons o dolents amb el que es fan els poemes, sinó amb paraules.»
Mallarmé
En primer lloc, caldrà recordar allò que fa tant de temps va deixar escrit Jesús Tuson: «El signe per excel·lència és el mot […]. Els mots, a més, són vells coneguts nostres: estem tan avesats a tenir-los a la punta de la llengua, a donar-los llibertat, a canviar-los i, fins i tot, a dir que no els hem pronunciat o, ras i curt, amagar-los quan convé. Aquestes petites porcions en què so i sentit es benmariden són les nostres companyes de sempre i potser continuen vivint en una infantesa feliç quan fem, com si res, jocs de mots» (Tuson, pàg. 63). I allò altre: «La creativitat lingüística és pròpia del parlant que, conscientment o no, coneix espontàniament les regles de la seva llengua que són les primeres responsables d’una creativitat que es manifesta en la parla quotidiana» (Tuson, pàg. 36).
¿Com abordar el rol de la literatura i la paraula?
Comencem per l’escolta, aquella acció que ha d’acompanyar tot parlant per facilitar-li el gust per la paraula viva i un camp de proves excepcional per experimentar en aquest terreny, cosa que li farà molt servei en el terreny de la imaginació, ja que aquesta facultat pivota enormement damunt de les més diverses experiències. La millor guia per entrar amb bon peu en l’escolta és fer-ho de la mà d’una veu adulta, acollidora, procliu a fantasiejar, però també a ser porta d’entrada al coneixement.
Seguim per la lectura a la qual, per cert, la literatura sol rendir un enorme i qualificat servei. També aquí té un paper fonamental, per bé que no exclusiu, la veu adulta que sap llegir amb gust textos de diferent mena. Indiferentment de qui ho faci, bo és practicar la lectura en veu alta, ja que l’acció permet practicar i posar en relleu la respiració (és, com se sap, el bressol del ritme), l’articulació, l’accentuació, l’entonació.
És primordial, entre l’escolta i la lectura, donar gran importància a la mirada, altrament dit, l’aprendre a veure, a mirar, un afer que demana un aprenentatge calmós, pacient, sense prejudicis, deixant que les coses se’ns apropin mentre provem de fer-nos-les nostres mirant-les… Per anar fent boca i adquirir aquest tipus d’aprenentatge, per què no llegir olorant les paraules?, sentint les paraules?, degustant les paraules?, escoltant les paraules amb l’orella petita o la tercera orella? (Larrosa). Emprendre la lectura d’aquesta manera pot propiciar descobertes i experiències molt interessants i creatives. Per exemple, seria possible tenir una biblioteca propera amb materials classificats segons el gust detectat? Llibres o opuscles dolços, salats, amargants, i així successivament… La cosa donaria per llargues converses plenes de creativitat dinàmica, lluny d’una acció estàtica, una manera de fer que mata qualsevol intent de ser creatiu.
I és que ja ens ho va avisar Janer Manila: la pedagogia de la imaginació passa indefectiblement per la pedagogia de la llengua.
Segons diu aquest autor al seu assaig Por la rutas de la imaginación que se olvida (Janer Manila) convindria tenir sempre presents les diverses funcions de la imaginació que ens ajudaran a traçar el camí cap a la creativitat:
La primera funció de la imaginació té a veure amb la riquesa i la varietat de l’experiència que, acumulades a la memòria, fan possible la construcció de l’edifici de les nostres reinterpretacions. A més experiència, més sòlida podrà ser l’activitat creativa de l’infant. Ja hem parlat de l’experimentació lingüística que fa del parlant un bon coneixedor (inconscient, esclar) del funcionament de la seva llengua primigènia.
La segona funció està estretament vinculada a la paraula, a aquests signes per excel·lència que són els mots, «vells coneguts nostres» com ens recorda Tuson, capaços de crear o recrear mons imaginaris que ens permeten l’expansió de l’experiència pels fascinants camins de les realitats quimèriques.
La tercera funció ens recorda que l’afectivitat és la millor forma per vincular-nos a la realitat. Les imatges que provoca una determinada emoció tendeixen a agrupar-se, creant un enllaç afectiu capaç de produir un principi de recombinació. Aquestes imatges es combinen recíprocament no per la seva relació anterior, ni per la seva semblança, sinó per la seva mateixa capacitat de commoure’ns.
Seguint Vigostki, la quarta funció és la que relaciona fantasia i realitat a través dels productes de la imaginació. La presència de les noves realitats imaginades influeix i determina les relacions entre els objectes que ja existien i les noves conquestes del pensament.
El fet d’imaginar té un caràcter profundament subjectiu, perquè els efectes emocionals que determinen les possibles combinacions de l’experiència són absolutament arbitràries. Les coses que ens acaben causant un efecte emocional coincident tendeixen a unir-se, però el seu efecte depèn d’una xarxa gairebé incontrolable de factors. Dels múltiples factors que porten a la creativitat.
Roser Ros, Presidenta de Tantàgora i de la Fundació Art&Paraula
Bibliografia
Beard, M.: La veu i el poder de les dones. Dues conferències, Barcelona: Arcàdia, 2017.
Ende, M.: «Pensamientos de un indígena» a Carpeta de apuntes, Barcelona: Alfaguara, 1996.
Janer Manila, G.: Infancias soñadas y otros ensayos, Madrid: fgsr, 2002.
Jean, G. I.: La lecture à haute voix, París: Les Éditions de l’Atelier, 1999.
Larrosa, J.: La experiencia de la lectura, México: fce, 2003.
Mangel, A.: Una historia de la lectura, Madrid: Alianza.
Moss, P. i E. Yudina (ed.): Redescobrint Vigostki, Barcelona: amrs, col·lecció Temes d’Infància, 57.
Pennac, D.: Com una novel·la, Barcelona: Empúries, 2008.
Tuson, J.: El llenguatge i el plaer. Incursions lingüístiques en terra literària, Empúries, 1990.
