A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Revista Infància
Les connexions en línia amb l’alumnat del segon cicle d’educació infantil (3 a 5 anys) durant el temps de confinament han obert portes a una nova manera d’aprendre i de transmetre coneixement. L’experiència viscuda, encara que limitada, ens permet extreure reflexions sobre l’ús de les tecnologies digitals, la metodologia associada i els seus objectius pedagògics en aquestes edats primerenques.
Mar Català
Educar de 0 a 6 anys. Quan l’art literària entra en escena
Si la paraula és el centre des d’on es construeix l’arquitectura del pensament (tal com també ens recorda Mar Arza), l’art de la paraula pot ser una bona eina per explorar els camins cap a la construcció d’aquest pensament, que entenem com un dels principals factors que fan lliure l’individu. Podríem provar d’imaginar com capgirar el lloc que ocupen la literatura i la paraula en general en el terreny escolar, fent que la seva presència tingui en compte, també, la part de la creativitat que li correspon?
Roser Ros
Escola 0-3. L’etapa 0-3 en pobles petits
L’Estany és un poble petit situat a la comarca del Moianès, conegut pel claustre i el monestir. Però, a part d’aquest patrimoni històric i cultural, també té altres peculiaritats, una d’elles és l’escola. El 2016, el Departament d’Educació va decidir apostar per acollir els infants d’1 i 2 anys dins les escoles rurals ordinàries. L’objectiu principal d’aquesta prova pilot és evitar la despoblació de les zones rurals per manca de recursos i garantir que des de l’escola es cobreixen les etapes educatives des d’1 any fins a 12.
Mireia Ribalta
Escola 0-3. Situacions matemàtiques de vida quotidiana a l’escola bressol
Els equips de les escoles bressol municipals de Barcelona ja fa temps que es plantegen com l’infant aprèn els primers conceptes matemàtics.
Mercè Saavedra, Goretti Torrent
Bones pensades. Plou i al pati hi passa tot això
A l’escola, si plou no es surt al pati, es fa joc a l’aula o al passadís. Seria un debat interessant valorar la decisió tan arrelada de no sortir al pati quan plou, sí, però el deixarem per a un altre moment. Però, què passa quan ha plogut? Doncs que a vegades tampoc hi sortim. I jo sempre penso que quan decidim no sortir al pati perquè ha plogut, no som conscients de les oportunitats d’aprenentatge que estem deixant perdre. Així que, l’última vegada que va ploure, i un cop havia parat, vam sortir al pati de pedres.
Xènia Colom
Compartim dues experiències que utilitzen el dibuix com a mitjà, partint del cos com a acció, en connexió amb els altres, amb l’espai i amb la naturalesa. Es tracta de repensar el dibuix com a marca, com a registre de la nostra existència present en tots els àmbits de la vida.
Vicente Blanco, Salvador Cidrás
Quan parlem de comunicació sorgeixen sempre els elements bàsics: emissor, receptor i canal, però, quan parlem de comunicació infantil i hi intervenim els adults, alguns d’aquests elements queden completament anul·lats, perquè en la majoria dels casos la nostra intervenció fa que sigui així. Controlar, dominar i anul·lar són accions que marquen l’expressió oral dels infants, i de vegades ni ens n’adonem… Què passa, doncs?
Susana de Iscar
Maria Antònia Pujol, mestra i pedagoga, ha estat vinculada durant molts anys a l’Associació de Mestres Rosa Sensat i té una dilatada carrera com a mestra amb la petita infància, també dedicada a la investigació educativa i, sobretot, com a professora de la Universitat de Barcelona. Amiga personal de Loris Malaguzzi, pensa que el seu pensament ha arrelat de manera fragmentada a les escoles infantils.
Xavier Ollonarte
Infant i societat. Identificar el sexisme per combatre’l des de l’escola
A partir d’un taller fet amb Aúl de so, persona molt coneixedora del tema i molt sensibilitzada, va sorgir l’interès de fer lectures específiques i obrir un debat sobre el tema de la coeducació, els models de gènere, els estereotips socials i literaris, etc. També exposem actuacions i idees que es poden dur a terme a l’escola per identificar models sexistes i fomentar la igualtat en la participació, la consciència feminista i la inclusió real de la diversitat en el conjunt d’espais i òrgans de les institucions educatives.
Seminari de mestres 0-6 de la Universitat de Vic
El conte. La filla del Sol i de la Lluna
Anem sortint del fred de l’hivern amb un conte popular recollit pel folklorista català Joan Amades, La filla del Sol i de la Lluna, on trobem aventura, màgia i amor. Els contes tradicionals són rics en metàfores i els infants s’identifiquen amb els personatges tal com fan en el joc simbòlic, escolten de manera activa, interpreten, senten, viuen i reaccionen davant dels conflictes que els planteja la història. Entre les imprescindibles paraules rituals d’entrada i de sortida del conte, l’imaginari es desplega i el llenguatge es va fent propi i s’enriqueix.
Montserrat Rebollo
Els plaers de la descoberta Segona conversa amb l’Àlex Nogués.
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Roser Ros
Informacions. Valoracions del grup promotor del Primer Congrés d’Educació Pública
El grup promotor del Primer Congrés d’Educació Pública presenten en un document diverses consideracions. El recull vol ser un punt i seguit, amb la intenció que no s’aturi el treball que ha permès donar veu a totes les entitats relacionades amb l’educació pública del nostre país.
Revista Infància
Blogs, llibres i més. La infància retratada
Montserrat Nicolás
Un dia més, la Violeta cull un ram de margarides grogues amb delicadesa, amb tranquil·litat i sense presses perquè sap que no és un fet prohibit, il·lusionada del que fa perquè ho comparteix amb les xiquetes i els xiquets, i troba un adult atent que li ofereix un gerro amb aigua. Una història que fan créixer amb el pas del matí, les toquen, les miren i es miren, les oloren, parlen, s’escolten, uns dits curiosos agafen un pètal, algú se’l mira i bufa…
La potència dels petits detalls ens fa aturar, mirar, escoltar, viure, pensar, trobar la força dels infants.
Marta Secall
