Està de moda parlar de l’educació emocional. La formació del professorat s’hi llança de ple: hi ha centenars de publicacions, llibres infantils, webs, articles, estudis, etc., en què se’ns esperona a incloure en la nostra didàctica programes, materials i recursos “emocionals”. Podem coincidir en les raons que expliquen la necessitat d’incloure’ls, però en el que no estem d’acord és que calgui abordar-ho amb un temps i un professional dedicats a fer-ho, com si es pogués desagregar de la resta de la vida a l’aula o al centre.