«Una piscina molt gran d’aigua transparent, brillant i plena de colors» és un dels missatges gravats a l’Escola La Farga de Salt, un dels centres més multiculturals de la vila. Una piscina plena de colors on s’amaga el regal més valuós: una gran diversitat d’infants, fills i filles de famílies de més de vint nacionalitats. Un regal ple de riquesa acompanyat d’un projecte viu i dinàmic on destaca, sobretot, el treball en equip, la reflexió i el debat pedagògic, la introducció de metodologies respectuoses amb la diversitat, la importància de les arts i la sensibilitat vers el creixement personal i emocional dels infants.
Un cop tenim aquest regal entre mans, com s’acompanya aquesta diversitat en el dia a dia de l’escola?
De la mà d’infants escoltats i estimats, es vetlla per establir relacions de qualitat des d’una mirada amorosa i respectuosa. Es cuida la creació d’un fort vincle, a foc lent, entre tots els que comparteixen el dia a dia. L’escola és concebuda com a llar, com uns braços que t’abracen i t’hi vols quedar. Una llar inclusiva on tothom és acceptat i valorat per com és. Més enllà de les paraules, infants amb gran varietat de llengües maternes es comuniquen entre si a través de diferents llenguatges. És apassionant com infants de 3 anys, en arribar i ser acollits per l’escola, van forjant relacions, es coneixen, comparteixen, s’entenen…, sense necessitat de paraules. Afinant la mirada, podem copsar davant nostre moments màgics, com l’ajuda mútua entre dos infants que intenten pujar un pot de sorra, que es vessa i se’n deriven somriures i mirades còmplices. Dos infants compartint un mateix objectiu, col·leccionant així vivències i aprenentatges junts.
Aquestes relacions floreixen a través de pràctiques que donen resposta a la gran diversitat d’alumnat, com és el cas dels ambients d’aprenentatge. Diversos espais de l’escola cobren vida a través del joc, on les propostes i materials seleccionats busquen cobrir les diferents necessitats dels infants (jugar a ser, acció i calma, relacionar-se, exploració, moviment…). Partint d’una concepció d’infant capaç, protagonista, actiu i curiós, s’ofereix una varietat d’opcions per tal que cadascú se senti a gust i trobi el seu lloc, afavorint al màxim les potencialitats de cadascú. Espais vius on entren en joc aspectes com l’autoregulació, l’autonomia, la col·laboració, la motivació, la individualització…
En concret, l’escola dona una importància cabdal a les disciplines artístiques, les quals afavoreixen la cohesió social, l’autoconeixement, la comunicació, la creativitat i l’esperit crític. Les arts són concebudes com una pràctica vital i un llenguatge comú on, independentment de qui siguem, construïm junts. Les arts com a motor de canvi de tot el projecte educatiu, com a poder transformador, com a procés. La inclusió social de les arts i la cultura com a principi i valor d’escola. La il·lusió i la implicació han fet possibles projectes com l’obra Mai més set, mai més gana, presentada al festival d’arts escèniques Temporada Alta.
Es teixeixen relacions de qualitat també amb les famílies, compartint inquietuds i vivències diàries, i proporcionant espais i temps on trobar-se. S’ofereixen tallers on docents i voluntaris acompanyen les famílies en aspectes com l’aprenentatge del català, la millora del vincle amb els seus fills i les filles, o l’ús de les noves tecnologies, entre altres. Es conceben l’escola, la família i l’entorn com un tot, com un engranatge. Es valora una educació comunitària on es té en compte que cada família i cada infant són únics i amb una història de vida. S’escolta i es treballa conjuntament per tal de construir cap a una mateixa direcció.
Un matí qualsevol, d’un dia qualsevol, diversos infants corren feliços, alguns més ràpids, d’altres més lents, avançant junts pel mateix camí. Aquesta imatge em porta a concloure aquestes reflexions amb les següents paraules de Helder Câmara:
«Quan només somia un sol, és un somni, una fantasia. Quan molts somien junts, el somni esdevé realitat».
Marta Ciurana, mestra d’educació infantil.
