Pensar en la Irene no pot ser pensar només en el passat. Ella sempre donava la cara al present i pensava en el futur. Tampoc no seria coherent retre-li un homenatge que sembli un culte a la seva personalitat. El que es percebia en la seva mirada i en les seves paraules és que cada persona petita o gran era important i capaç de contribuir a una nova realitat d’acord amb els seus ideals, amb confiança i valor.