Crec fermament que la paraula i la poesia sí que poden canviar el món, com diu el poeta americà Walt Whitman en el seu poema «Carpe Diem». Per això penso que és molt important que tinguem cura del llenguatge que emprem quan parlem amb els infants. Cal que aquest sigui ple de riquesa de vocabulari, de paraules boniques, esbojarrades, divertides, capgirades… Som responsables de cuidar que el seu entorn lingüístic sigui ric i de qualitat, amarat de tendresa, de joc, musicalitat i rigor.
El gran objectiu és fer viure la tradició oral, com a primer contacte de l’infant amb la literatura. Per a molts infants cantar cançons, sentir contes, mirar llibres, viure jocs de dits, de falda…, no és una activitat natural de la vida quotidiana. Com a molt és una pràctica d’escola. Una pràctica que pot néixer a cavall de diferents possibles mirades: una manera de fer on la poesia estigui molt lligada a la vida del grup a la classe, una altra on la poesia no vagi més enllà d’un treball més o menys sistemàtic al llarg del curs, o una altra manera de fer on puguin conviure les dues anteriors.
És molt interessant fer, amb el grup d’infants, o fins i tot fent-ho extensiu a tota la comunitat educativa, una cerca d’informació sobre el bagatge que cadascú té d’aquestes primeres literatures. Conèixer si ens cantaven cançons per anar a dormir… Quines cançons? En quina llengua? Ens explicaven contes? Cantarelles, jocs de falda, de dits? Què recordem? Ho podem demanar a les mares i pares, àvies, avis… Per poder compartir quin ha estat el nostre bressol poètic, si és que n’hem tingut. És summament ric poder explicar, compartir i recollir, dins el grup, les diferents experiències viscudes. Una proposta podria ser recollir vídeos de familiars o simplement àudios on puguem escoltar peces senceres o fragments d’aquest bagatge oral viscut.
Mar Benegas ens diu:
«Néixer, per tant, és també néixer a la poesia.
»La cançó de bressol i la rima
»Cançons de bressol: Per bressolar i protegir, calmar i cuidar. Són els versos que donen la benvinguda. La veu que teixeix la calma, aquesta veu que canta el primer poema. Les cançons de bressol abracen i gronxen, són la falda de totes les paraules. L’amor fet cançó. La poesia cantada, la cançó de bressol, hauria d’acompanyar-nos fins i tot abans de néixer.
»Amanyacs i jocs: Els obrim la porta de l’afecte i del llenguatge amb poesia. El cos, totes les seves parts són anomenades amb una cançoneta, amb un joc, des del «mans manetes» al «trot», els amanyacs i els jocs de falda serveixen al nadó per saber-se, per reconèixer-se.
»Rimes, encadenats, contes i cançonetes: Comencen a caminar i necessiten que les paraules també caminin amb ells. L’aventura de recórrer el món ha d’anar acompanyada de rimes, tirallongues i contes rimats…»1
Després de llegir aquest fragment de Mar Benegas, no creieu que, si assumim la pobresa de llenguatge en què viuen molts infants, aquest text seu es podria fer extensiu al 0-6 o fins i tot al 0-8?
Voldria compartir tres idees per a mi bàsiques i inseparables quan parlem de llenguatge poètic.
Interpretar
Si parlem de compartir poesia, la pots llegir, la pots recitar… I, si hi posem una mica d’humor, fins i tot la pots destrossar! Però parlant seriosament, la meva opinió sobre cap a on hem de tendir és a interpretar-la talment com un músic interpreta una partitura. M’agrada aquest símil perquè crec que és cap a on és interessant d’anar. Oi que demanem a un músic que, més enllà d’interpretar bé tècnicament una peça, també la interpreti de manera que ens emocioni?
Cos, gest, mirada
La segona idea que volia compartir: quan parlem d’interpretar no podem dissociar la paraula del cos, del gest, de la mirada. Segurament estarem d’acord que tota l’expressió verbal hauria de ser així, però especialment quan parlem del llenguatge poètic, perquè, si dissociem aquests elements, empobrim el llenguatge o més correctament podríem dir que empobrim el que volem comunicar!
Hem de poder interpretar amb tot el cos, recitar de manera que fomenti, faciliti la complicitat i l’expectativa. Poesia que entri pels sentits. Per exemple, podem compartir amb l’infant el poema «Cérvol» de Pere Quart, llegint-lo, sense anar més enllà… o podem acompanyar aquests bonics versos –«Com un arbre rabent, / arrelat dins el vent…»– amb el gest, amb la mirada, amb el cos, si cal, per comunicar el moviment que traspua el poema.
Tant si estem parlant de la transmissió de llenguatge poètic dins la vida d’aula, com si ho fem des d’un treball més sistemàtic i planificat, hauríem de tenir en compte la importància d’aquesta actitud corporal, gestual. Puntualitzo que en cap cas estic parlant de compartir poesia amb els infants gesticulant cada paraula amb signes acompanyats d’una cantarella que fa que tots els poemes tinguin el mateix to. No!
No totes podrem arribar a ser una Roser Ros, ni una Marta Roig, ni una Anna Juan, ni una Montse Colilles, però, si tenim bons models en l’horitzó, sempre millorarem. Cal trobar la pròpia veu, la nostra personalitat, quan ens dirigim als infants.
Vaig treballar amb nens i nenes de cicle superior amb gran capacitat per memoritzar textos, però que per verbalitzar-los en veu alta necessitaven estar enganxats a la paret, tenir les mans a les butxaques, mirada a terra, reproduint el text ràpidament, quasi sense obrir la boca i recitant-los amb la mateixa cantarella, independentment del to que necessitava el poema compartit. Això em va fer veure que alguna cosa no estàvem fent bé.
Amarar de poesia la vida del grup
«No solo existe la posibilidad de leer libros, sino también leer pájaros, árboles… Si no lees el viento… difícilmente podrás vivir. La primera lectura es la naturaleza. Leer un libro es parecido a leer a otros para poder convivir. La tierra es el ejemplo de necesidad de lectura del otro, la parte de algo mayor que nosotros.»2
M. José Ferrada, 2020
Com a tercera idea volia incidir en el fet que no es tracta només de treballar la llengua a través de la literatura, sinó d’anar més enllà i, per tant, com a adults mediadors, mestres, familiars…, hauríem de tenir el nostre llenguatge amarat d’aquesta primera literatura de què parlem.
Em faig meves les paraules d’en Miquel Desclot quan diu que «la poesia ha de formar part de la nostra vida, en el nostre vocabulari, en la manera d’expressar-nos, de comunicar-nos»,3 perquè descriuen exactament el que vull expressar.
Molts professionals de l’educació diuen que no es veuen amb cor de llegir poesia, de cuidar aquest entorn lingüístic més literari al voltant de l’infant. Cert que hi ha persones més sensibles que d’altres per captar imatges poètiques, però aquesta sensibilitat és educable i, com a responsables de l’educació dels infants, també és responsabilitat nostra formar-nos en aquest camp, com probablement ho fem en altres àrees del coneixement.
Podem treballar amb els infants, per exemple, uns versos del Carles Riba: «Damunt les branques hi ha flors i ales noves…»4 quan arriba la primavera. Ens podem quedar aquí o podem incorporar-ho al nostre llenguatge i, quan anem a passejar amb els infants de la classe, podem deixar anar les paraules del poeta, assenyalant les branques amb nous brots, i continuar caminat… Amb la certesa que aquestes boniques paraules aniran quallant.
Podem llegir poemes, explicar històries, cantar als fills i les filles des que són a la panxa, podem acostar-nos a una nena amb singlot i ajudar-la a passar el mal tràngol o acollir-la dient-li: «Singlot tinc, singlot tindré, vagi a la boca d’aquell que no en té…, a qui l’enviem, aquest singlot, perquè marxi?». Incorporem aquestes primeres literatures en el nostre llenguatge i brollarem llenguatge poètic. No només treballem amb la poesia com una matèria més, anem un pas més enllà i cada infant, des de la seva personalitat, des de les seves peculiaritats, acollirà aquest model en el seu llenguatge.
Si aconseguim comunicar-nos verbalment amb la riquesa, rigor i respecte que es mereixen els infants amb qui compartim estones de vida, veurem traspuar en la seva expressió verbal i en el seu llenguatge escrit (quan hi arribi), la mateixa riquesa, respecte i rigor.
Potser hem començat la casa per la teulada… Què entenem per llenguatge poètic? Musicalitat del llenguatge deguda o no a una rima, a la riquesa de vocabulari, a l’ús de metàfores i de jocs de paraules, a la comunicació de sentiments, idees, sensacions… Sense que tot plegat resulti ensucrat, però que no ens deixi indiferents. I on podem trobar el llenguatge poètic?
• En el llenguatge musical: cançons amb llenguatge poètic o bé poemes musicats
• En el llenguatge verbal: endevinalles, embarbussaments, rodolins, poemes, contes…
Les lectures ben fetes s’han de preveure. Llegim o provem d’interpretar un poema que ens hem preparat i, si el model que presentem és de qualitat, els infants acabaran, més enllà de memoritzar només el text, interpretant com ho hem mostrat nosaltres, sense cantarelles i posant el seu to personal.
Els infants aprenen la llengua sentint-la parlar… i evidentment deixant-los parlar.
Comencem a responsabilitzar-nos sobre quins models els oferim quan ens hi adrecem. Vet aquí la importància de les persones mediadores.
Quins mediadors aspirem a ser? En una tertúlia sobre literatura juvenil, en Joan Portell ens parlava de la importància de l’adult mediador i ens feia aquesta pregunta: quins mediadors aspirem a ser? Us convido a fer-vos-la quan pensem en infants de 0-6, perquè la resposta que hi donem ens ajudarà de ben segur a conèixer els encerts i les mancances del nostre paper com a mediadores. Sigui com sigui, aquesta reflexió ens ajudarà a millorar el model que oferirem a l’infant quan ens hi adrecem.
Us convido també a escoltar sempre que pugueu la Roser Ros, entre d’altres, parlant de primeres literatures, perquè sentireu a flor de pell les seves paraules i, si no ho podeu fer en directe, que no us falti a la vostra biblioteca el seu llibre Mot per mot.5
Per cloure aquestes reflexions a tall d’article, tanco amb un botó d’or de la mà d’Irene Solà, desitjant que després d’aquesta lectura us vinguin ganes de posar fil a la poesia! amb els infants amb qui compartiu estones de vida.
«La poesia ho és tot. La poesia té la bellesa, té la puresa, té la música, té les imatges, té la paraula dita, té la llibertat i té la capacitat de commoure i de deixar-te entreveure l’infinit.»
Irene Solà6
Montserrat Peláez, mestra d’Educació Infantil
a l’Escola Pla del Puig, Sant Fruitós de Bages.
Notes
1. Benegas, M.: «Els nadons i la poesia infantil (0-3)»
www.elsitiodelaspalabras.es/los-bebes-y-la-poesia-infantil/
2. Ferrada, M. José: «Te abrigarán las flores i los pájaros», conferència a lina, Festival de Libros Infantiles y Naturaleza, Valladolid, 2020.
3. Paraules de Miquel Desclot en una entrevista a Escola Catalana.
4. Riba, C.: «Tannka xxii», a Del joc i del foc, Barcelona: Selecta, 1946.
5. Ros, R.: Mot per mot. Literatures d’infant, Barcelona: Rosa Sensat, 2019, col. Temes d’infància.
6. Solà, I.: Canto jo i la muntanya balla, Barcelona: Anagrama, 2019.
