Infància 259
Títol
Autor
Sumari 259
Editorial. Formar-se és necessari per fer de mestra
Creiem que ningú contradirà aquesta afirmació.Però, quan? Com? On?
La diversitat de formats i estils formatius provoca sovint un xoc d’interessos d’uns i altres; de les mestres, però també de les persones formadores.
Formar-se només per cobrir l’expedient d’hores anuals? Formar-se virtualment des de casa per poder conciliar? Formacions enllaunades i despersonalitzades sense cap retorn?
Formar-se i formar hauria de néixer de la responsabilitat professional i del rigor que ens ha d’ajudar de forma real a la millora educativa de les nostres escoles i, per tant, dels infants.
Dedicar un temps a la formació és invertir.
Revista Infància
I tu, què en penses? Quins temes i quins formats no poden faltar en les formacions?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies d’Anna Rubiés (1881-1963)
Anna Rubiés i Monjonell, donya Anita, era filla del Port de la Selva. Va començar a treballar de mestra a Cassà de la Selva, i va treballar també a Tarragona, Lleida i Barcelona. Va participar en diverses tandes de colònies escolars. El 1916 assistí al III Curs Internacional Montessori, a Barcelona i, en anys posteriors, va realitzar diversos viatges a l’estranger, com per exemple el que va fer a Brussel·les per estudiar el mètode Decroly. Va quedar impressionada per com estava organitzada l’escola de l’Ermitage, sense assignatures i amb un alt grau de llibertat. L’any 1932 va assistir al Congrés de Niça com a directora del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona i també com a representant del Consell de Cultura de la Generalitat. Va escriure nombrosos treballs, entre els quals destaquem Lectura i escriptura global, La comarca de l’Empordà, El llibre de les bèsties contat als infants, Experiencias didácticas i Aplicación del método Decroly a la enseñanza primaria. En un article, parlant dels centres d’interès, aprofita per a defensar una educació lenta: «Hem de fer fora la pressa, aquesta espècie de febre de fer i dir que els mestres portem a dins, que ens fa atropellar la llibertat de l’infant, que ens impedeix que reflexioni, que observi, que faci allò que realment l’interessa. Una pressa que ens fa autoritaris i absoluts, quan l’escola ha de ser tranquil·la, serena i quieta».
David Pujol i Fabrelles
Plana oberta. Breus reflexions al voltant del plantejament globalitzador en l’etapa d’educació infantil
Tots els qui treballem en l’àmbit educatiu actualment i ens ocupem específicament d’educació infantil tindríem una tasca pendent: donar plena cabuda a les orientacions del nou Currículum (Decret 21/2023 de 7 de febrer), que, al llarg de tot el document, reconeix la identitat global de l’ésser humà en aquesta etapa de vida i convida que l’acció educativa sigui globalitzada.
Gino Ferri
Educar de 0 a 6 anys. Globalitzar amb la cama trencada
Les criatures aprenen de forma global. A partir de les seves interaccions i relacions amb l’entorn, van incorporant idees i conceptes que amplien les seves experiències. L’educació s’ha de fonamentar en la seva manera d’aprendre i acompanyar el seu creixement des de la vida real a través de situacions globalitzades que tinguin sentit per a ells.
Teresa Feu
Experiències. La quotidianitat, un diàleg entre l’emoció el temps i l’espai
Per què ens trobem amb la necessitat de parlar, reflexionar i escriure al voltant de la quotidianitat? Per què ens cal tornar a prendre consciència del valor d’aquelles oportunitats d’aprenentatge que passen de manera natural en el dia a dia? Per què creiem que és imprescindible comprometre’s amb aquesta quotidianitat, com un context privilegiat i enriquidor de desenvolupament?
Rosa Abella, Roser Garcia, Mercè Diez, Mireia López, Noelia Rubio, Meritxell Sabaté
Experiències. Els vincles que eduquen
Educar és, per sobre de tot, acompanyar i estimar la infància. L’educació de l’infant no recau únicament en els adults que l’acompanyen, sinó que precisament és el mateix nen o nena qui es construeix i es desenvolupa. Ho fa, evidentment, dins un entorn concret i amb unes persones properes que li brinden la seguretat i l’estima necessàries per fer aquest camí. Com deia Montessori, «la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi».
Cristina Rius
Bones pensades. Oferir temps i espai
A l’estança, l’adult que acompanya fa un treball previ, que té en compte el grup, l’edat i, el més important, en quin moment evolutiu es troben, què els interessa, com es mouen, com es relacionen, quines experiències tenen… Això permet crear l’espai adequat que acull tots els infants. Sovint, però, ens capfiquem pensant i intentant recrear propostes per als infants perquè, segons les dinàmiques que es donen, interpretem que no els interessa prou el que hi ha a l’estança. I l’únic que hem de fer és seure, esperar i observar. L’únic, i el més important, com a adult que acompanya: oferir temps i espai.
Noemi Segura, Núria Ruiz Sebastià
L’entrevista. Conversa amb Fernando Hernández-Hernández «Dins un plantejament globalitzat, la tasca de l’adult és clau»
Fernando Hernández-Hernández, professor emèrit a l’Àrea de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, a més del seu treball a la Universitat, col·labora en projectes educatius d’escoles i museus que promouen i faciliten que tots els estudiants trobin el seu lloc per aprendre. Des de fa més de trenta anys forma part del grup d’estudi de la perspectiva educativa dels projectes de treball. Col·labora amb la Xarxa de Competències del Departament d’Educació.
Revista infància
Experiències. La vida quotidiana a l’escola rural
Les escoles rurals arreu del territori català són molt diverses i, al llarg del temps, s’han anat modificant i agrupant segons la demografia d’aquests petits pobles rurals. Hi ha municipis que obren la seva escola, n’hi ha d’altres que l’han de tancar, hi ha escoles que formen part de zones escolars rurals (zer) i d’altres que caminen soles.
Mireia Bellapart, Blanca Montaner
Experiències. De l’avaluar al valorar El nostre procés de construcció
Parlar d’avaluació implica prendre consciència de la nostra mirada cap a la funció educativa que té l’escola. Hem passat d’una avaluació que pretén que els infants assoleixin conceptes i nivells, per detectar mancances i necessitats, a una avaluació més significativa, global i continua.
Clara Ametller, Milena Costa, Natàlia Grifé, Sònia Vieta
Infant i societat. Fer ciència a l’educació infantil La pràctica d’un ensenyament actiu a Manresa
El Lab 0-6 és un centre de recerca, documentació i experimentació en l’educació a l’etapa d’infantil, situat al campus de la Uvic-UCC a Manresa, on un equip de professionals fa possible des de fa uns anys tot un seguit d’experiències emmarcades en la didàctica de la ciència.
Clara Puig
Llibre i Globalització. Més enllà del relat
Quan els infants observen un adult amb un conte a les mans, es produeix la màgia. Només cal contemplar com canvia la seva posició corporal i, sobretot, la seva mirada, la qual ens permet palpar el desig d’endinsar-se en nous mons. Però, què tenen els contes per atreure amb tanta força?
Mirian Flores Jiménez, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal
Poesia. Globalitat, quotidianitat i poesia
Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.
Maribel Alarcón, Glòria Bordons, TransVersant la poesia
Per saber-ne més. El sentit de l’aprenentatge
Revista Infància
Portadeta i crèdits
Peus descalços. Aigua de riu. Mans inquietes. Mirada desperta. Pensaments actius
i emocions a flor de pell. Natura en plena acció.
La quotidianitat dels infants demana aturar-se un munt de vegades, poder-se ajupir fins a copsar el reflex d’un mateix en l’aigua immòbil, modificar escenaris i millorar el context.
Allà hi és tot, un tot molt gran que dona sentit a la vida dels infants.
Imatge: Súria.
Text: Eva Sargatal.
Revista Infància
Revista Infància
Editorial. Formar-se és necessari per fer de mestra
Creiem que ningú contradirà aquesta afirmació.Però, quan? Com? On?
La diversitat de formats i estils formatius provoca sovint un xoc d’interessos d’uns i altres; de les mestres, però també de les persones formadores.
Formar-se només per cobrir l’expedient d’hores anuals? Formar-se virtualment des de casa per poder conciliar? Formacions enllaunades i despersonalitzades sense cap retorn?
Formar-se i formar hauria de néixer de la responsabilitat professional i del rigor que ens ha d’ajudar de forma real a la millora educativa de les nostres escoles i, per tant, dels infants.
Dedicar un temps a la formació és invertir.
Revista Infància
Títol
Sumari 259
Editorial. Formar-se és necessari per fer de mestra
Creiem que ningú contradirà aquesta afirmació.Però, quan? Com? On?
La diversitat de formats i estils formatius provoca sovint un xoc d’interessos d’uns i altres; de les mestres, però també de les persones formadores.
Formar-se només per cobrir l’expedient d’hores anuals? Formar-se virtualment des de casa per poder conciliar? Formacions enllaunades i despersonalitzades sense cap retorn?
Formar-se i formar hauria de néixer de la responsabilitat professional i del rigor que ens ha d’ajudar de forma real a la millora educativa de les nostres escoles i, per tant, dels infants.
Dedicar un temps a la formació és invertir.
Revista Infància
I tu, què en penses? Quins temes i quins formats no poden faltar en les formacions?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies d’Anna Rubiés (1881-1963)
Anna Rubiés i Monjonell, donya Anita, era filla del Port de la Selva. Va començar a treballar de mestra a Cassà de la Selva, i va treballar també a Tarragona, Lleida i Barcelona. Va participar en diverses tandes de colònies escolars. El 1916 assistí al III Curs Internacional Montessori, a Barcelona i, en anys posteriors, va realitzar diversos viatges a l’estranger, com per exemple el que va fer a Brussel·les per estudiar el mètode Decroly. Va quedar impressionada per com estava organitzada l’escola de l’Ermitage, sense assignatures i amb un alt grau de llibertat. L’any 1932 va assistir al Congrés de Niça com a directora del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona i també com a representant del Consell de Cultura de la Generalitat. Va escriure nombrosos treballs, entre els quals destaquem Lectura i escriptura global, La comarca de l’Empordà, El llibre de les bèsties contat als infants, Experiencias didácticas i Aplicación del método Decroly a la enseñanza primaria. En un article, parlant dels centres d’interès, aprofita per a defensar una educació lenta: «Hem de fer fora la pressa, aquesta espècie de febre de fer i dir que els mestres portem a dins, que ens fa atropellar la llibertat de l’infant, que ens impedeix que reflexioni, que observi, que faci allò que realment l’interessa. Una pressa que ens fa autoritaris i absoluts, quan l’escola ha de ser tranquil·la, serena i quieta».
David Pujol i Fabrelles
Plana oberta. Breus reflexions al voltant del plantejament globalitzador en l’etapa d’educació infantil
Tots els qui treballem en l’àmbit educatiu actualment i ens ocupem específicament d’educació infantil tindríem una tasca pendent: donar plena cabuda a les orientacions del nou Currículum (Decret 21/2023 de 7 de febrer), que, al llarg de tot el document, reconeix la identitat global de l’ésser humà en aquesta etapa de vida i convida que l’acció educativa sigui globalitzada.
Gino Ferri
Educar de 0 a 6 anys. Globalitzar amb la cama trencada
Les criatures aprenen de forma global. A partir de les seves interaccions i relacions amb l’entorn, van incorporant idees i conceptes que amplien les seves experiències. L’educació s’ha de fonamentar en la seva manera d’aprendre i acompanyar el seu creixement des de la vida real a través de situacions globalitzades que tinguin sentit per a ells.
Teresa Feu
Experiències. La quotidianitat, un diàleg entre l’emoció el temps i l’espai
Per què ens trobem amb la necessitat de parlar, reflexionar i escriure al voltant de la quotidianitat? Per què ens cal tornar a prendre consciència del valor d’aquelles oportunitats d’aprenentatge que passen de manera natural en el dia a dia? Per què creiem que és imprescindible comprometre’s amb aquesta quotidianitat, com un context privilegiat i enriquidor de desenvolupament?
Rosa Abella, Roser Garcia, Mercè Diez, Mireia López, Noelia Rubio, Meritxell Sabaté
Experiències. Els vincles que eduquen
Educar és, per sobre de tot, acompanyar i estimar la infància. L’educació de l’infant no recau únicament en els adults que l’acompanyen, sinó que precisament és el mateix nen o nena qui es construeix i es desenvolupa. Ho fa, evidentment, dins un entorn concret i amb unes persones properes que li brinden la seguretat i l’estima necessàries per fer aquest camí. Com deia Montessori, «la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi».
Cristina Rius
Bones pensades. Oferir temps i espai
A l’estança, l’adult que acompanya fa un treball previ, que té en compte el grup, l’edat i, el més important, en quin moment evolutiu es troben, què els interessa, com es mouen, com es relacionen, quines experiències tenen… Això permet crear l’espai adequat que acull tots els infants. Sovint, però, ens capfiquem pensant i intentant recrear propostes per als infants perquè, segons les dinàmiques que es donen, interpretem que no els interessa prou el que hi ha a l’estança. I l’únic que hem de fer és seure, esperar i observar. L’únic, i el més important, com a adult que acompanya: oferir temps i espai.
Noemi Segura, Núria Ruiz Sebastià
L’entrevista. Conversa amb Fernando Hernández-Hernández «Dins un plantejament globalitzat, la tasca de l’adult és clau»
Fernando Hernández-Hernández, professor emèrit a l’Àrea de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, a més del seu treball a la Universitat, col·labora en projectes educatius d’escoles i museus que promouen i faciliten que tots els estudiants trobin el seu lloc per aprendre. Des de fa més de trenta anys forma part del grup d’estudi de la perspectiva educativa dels projectes de treball. Col·labora amb la Xarxa de Competències del Departament d’Educació.
Revista infància
Experiències. La vida quotidiana a l’escola rural
Les escoles rurals arreu del territori català són molt diverses i, al llarg del temps, s’han anat modificant i agrupant segons la demografia d’aquests petits pobles rurals. Hi ha municipis que obren la seva escola, n’hi ha d’altres que l’han de tancar, hi ha escoles que formen part de zones escolars rurals (zer) i d’altres que caminen soles.
Mireia Bellapart, Blanca Montaner
Experiències. De l’avaluar al valorar El nostre procés de construcció
Parlar d’avaluació implica prendre consciència de la nostra mirada cap a la funció educativa que té l’escola. Hem passat d’una avaluació que pretén que els infants assoleixin conceptes i nivells, per detectar mancances i necessitats, a una avaluació més significativa, global i continua.
Clara Ametller, Milena Costa, Natàlia Grifé, Sònia Vieta
Infant i societat. Fer ciència a l’educació infantil La pràctica d’un ensenyament actiu a Manresa
El Lab 0-6 és un centre de recerca, documentació i experimentació en l’educació a l’etapa d’infantil, situat al campus de la Uvic-UCC a Manresa, on un equip de professionals fa possible des de fa uns anys tot un seguit d’experiències emmarcades en la didàctica de la ciència.
Clara Puig
Llibre i Globalització. Més enllà del relat
Quan els infants observen un adult amb un conte a les mans, es produeix la màgia. Només cal contemplar com canvia la seva posició corporal i, sobretot, la seva mirada, la qual ens permet palpar el desig d’endinsar-se en nous mons. Però, què tenen els contes per atreure amb tanta força?
Mirian Flores Jiménez, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal
Poesia. Globalitat, quotidianitat i poesia
Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.
Maribel Alarcón, Glòria Bordons, TransVersant la poesia
Per saber-ne més. El sentit de l’aprenentatge
Revista Infància
Portadeta i crèdits
Peus descalços. Aigua de riu. Mans inquietes. Mirada desperta. Pensaments actius
i emocions a flor de pell. Natura en plena acció.
La quotidianitat dels infants demana aturar-se un munt de vegades, poder-se ajupir fins a copsar el reflex d’un mateix en l’aigua immòbil, modificar escenaris i millorar el context.
Allà hi és tot, un tot molt gran que dona sentit a la vida dels infants.
Imatge: Súria.
Text: Eva Sargatal.
Revista Infància
Autor
Revista Infància
Títol
Editorial. Formar-se és necessari per fer de mestra
Creiem que ningú contradirà aquesta afirmació.Però, quan? Com? On?
La diversitat de formats i estils formatius provoca sovint un xoc d’interessos d’uns i altres; de les mestres, però també de les persones formadores.
Formar-se només per cobrir l’expedient d’hores anuals? Formar-se virtualment des de casa per poder conciliar? Formacions enllaunades i despersonalitzades sense cap retorn?
Formar-se i formar hauria de néixer de la responsabilitat professional i del rigor que ens ha d’ajudar de forma real a la millora educativa de les nostres escoles i, per tant, dels infants.
Dedicar un temps a la formació és invertir.
Autor
Revista Infància
Títol
Autor
I tu, què en penses? Quins temes i quins formats no poden faltar en les formacions?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies d’Anna Rubiés (1881-1963)
Anna Rubiés i Monjonell, donya Anita, era filla del Port de la Selva. Va començar a treballar de mestra a Cassà de la Selva, i va treballar també a Tarragona, Lleida i Barcelona. Va participar en diverses tandes de colònies escolars. El 1916 assistí al iii Curs Internacional Montessori, a Barcelona i, en anys posteriors, va realitzar diversos viatges a l’estranger, com per exemple el que va fer a Brussel·les per estudiar el mètode Decroly. Va quedar impressionada per com estava organitzada l’escola de l’Ermitage, sense assignatures i amb un alt grau de llibertat. L’any 1932 va assistir al Congrés de Niça com a directora del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona i també com a representant del Consell de Cultura de la Generalitat. Va escriure nombrosos treballs, entre els quals destaquem Lectura i escriptura global, La comarca de l’Empordà, El llibre de les bèsties contat als infants, Experiencias didácticas i Aplicación del método Decroly a la enseñanza primaria. En un article, parlant dels centres d’interès, aprofita per a defensar una educació lenta: «Hem de fer fora la pressa, aquesta espècie de febre de fer i dir que els mestres portem a dins, que ens fa atropellar la llibertat de l’infant, que ens impedeix que reflexioni, que observi, que faci allò que realment l’interessa. Una pressa que ens fa autoritaris i absoluts, quan l’escola ha de ser tranquil·la, serena i quieta».
David Pujol i Fabrelles
Plana oberta. Breus reflexions al voltant del plantejament globalitzador en l’etapa d’educació infantil
Tots els qui treballem en l’àmbit educatiu actualment i ens ocupem específicament d’educació infantil tindríem una tasca pendent: donar plena cabuda a les orientacions del nou Currículum (Decret 21/2023 de 7 de febrer), que, al llarg de tot el document, reconeix la identitat global de l’ésser humà en aquesta etapa de vida i convida que l’acció educativa sigui globalitzada.
Gino Ferri
Educar de 0 a 6 anys. Globalitzar amb la cama trencada
Les criatures aprenen de forma global. A partir de les seves interaccions i relacions amb l’entorn, van incorporant idees i conceptes que amplien les seves experiències. L’educació s’ha de fonamentar en la seva manera d’aprendre i acompanyar el seu creixement des de la vida real a través de situacions globalitzades que tinguin sentit per a ells.
M. Teresa Feu
Experiències. La quotidianitat, un diàleg entre l’emoció el temps i l’espai
Per què ens trobem amb la necessitat de parlar, reflexionar i escriure al voltant de la quotidianitat? Per què ens cal tornar a prendre consciència del valor d’aquelles oportunitats d’aprenentatge que passen de manera natural en el dia a dia? Per què creiem que és imprescindible comprometre’s amb aquesta quotidianitat, com un context privilegiat i enriquidor de desenvolupament?
Rosa Abella, Roser Garcia, Mercè Diez, Mireia López, Noelia Rubio, Meritxell Sabaté
Experiències. Els vincles que eduquen
Educar és, per sobre de tot, acompanyar i estimar la infància. L’educació de l’infant no recau únicament en els adults que l’acompanyen, sinó que precisament és el mateix nen o nena qui es construeix i es desenvolupa. Ho fa, evidentment, dins un entorn concret i amb unes persones properes que li brinden la seguretat i l’estima necessàries per fer aquest camí. Com deia Montessori, «la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi».
Cristina Rius
Bones pensades. Oferir temps i espai
A l’estança, l’adult que acompanya fa un treball previ, que té en compte el grup, l’edat i, el més important, en quin moment evolutiu es troben, què els interessa, com es mouen, com es relacionen, quines experiències tenen… Això permet crear l’espai adequat que acull tots els infants. Sovint, però, ens capfiquem pensant i intentant recrear propostes per als infants perquè, segons les dinàmiques que es donen, interpretem que no els interessa prou el que hi ha a l’estança. I l’únic que hem de fer és seure, esperar i observar. L’únic, i el més important, com a adult que acompanya: oferir temps i espai.
Noemi Segura, Núria Ruiz Sebastià
L’entrevista. Conversa amb Fernando Hernández-Hernández «Dins un plantejament globalitzat, la tasca de l’adult és clau»
Fernando Hernández-Hernández, professor emèrit a l’Àrea de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, a més del seu treball a la Universitat, col·labora en projectes educatius d’escoles i museus que promouen i faciliten que tots els estudiants trobin el seu lloc per aprendre. Des de fa més de trenta anys forma part del grup d’estudi de la perspectiva educativa dels projectes de treball. Col·labora amb la Xarxa de Competències del Departament d’Educació.
Revista infància
Experiències. La vida quotidiana a l’escola rural
Les escoles rurals arreu del territori català són molt diverses i, al llarg del temps, s’han anat modificant i agrupant segons la demografia d’aquests petits pobles rurals. Hi ha municipis que obren la seva escola, n’hi ha d’altres que l’han de tancar, hi ha escoles que formen part de zones escolars rurals (zer) i d’altres que caminen soles.
Mireia Bellapart, Blanca Montaner
Experiències. De l’avaluar al valorar El nostre procés de construcció
Parlar d’avaluació implica prendre consciència de la nostra mirada cap a la funció educativa que té l’escola. Hem passat d’una avaluació que pretén que els infants assoleixin conceptes i nivells, per detectar mancances i necessitats, a una avaluació més significativa, global i continua.
Clara Ametller, Milena Costa, Natàlia Grifé, Sònia Vieta
Infant i societat. Fer ciència a l’educació infantil La pràctica d’un ensenyament actiu a Manresa
El Lab 0-6 és un centre de recerca, documentació i experimentació en l’educació a l’etapa d’infantil, situat al campus de la Uvic-UCC a Manresa, on un equip de professionals fa possible des de fa uns anys tot un seguit d’experiències emmarcades en la didàctica de la ciència.
Clara Puig
Llibre i Globalització. Més enllà del relat
Quan els infants observen un adult amb un conte a les mans, es produeix la màgia. Només cal contemplar com canvia la seva posició corporal i, sobretot, la seva mirada, la qual ens permet palpar el desig d’endinsar-se en nous mons. Però, què tenen els contes per atreure amb tanta força?
Mirian Flores Jiménez, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal
Poesia. Globalitat, quotidianitat i poesia
Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.
Maribel Alarcón, Glòria Bordons, TransVersant la poesia
Revista Infància
Portadeta i crèdits
Peus descalços. Aigua de riu. Mans inquietes. Mirada desperta. Pensaments actius
i emocions a flor de pell. Natura en plena acció.
La quotidianitat dels infants demana aturar-se un munt de vegades, poder-se ajupir fins a copsar el reflex d’un mateix en l’aigua immòbil, modificar escenaris i millorar el context.
Allà hi és tot, un tot molt gran que dona sentit a la vida dels infants.
Imatge: Súria.
Text: Eva Sargatal.
Revista Infància
Títol
I tu, què en penses? Quins temes i quins formats no poden faltar en les formacions?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Autor
Revista Infància
Títol
Referents. Els temps i els dies d’Anna Rubiés (1881-1963)
Anna Rubiés i Monjonell, donya Anita, era filla del Port de la Selva. Va començar a treballar de mestra a Cassà de la Selva, i va treballar també a Tarragona, Lleida i Barcelona. Va participar en diverses tandes de colònies escolars. El 1916 assistí al iii Curs Internacional Montessori, a Barcelona i, en anys posteriors, va realitzar diversos viatges a l’estranger, com per exemple el que va fer a Brussel·les per estudiar el mètode Decroly. Va quedar impressionada per com estava organitzada l’escola de l’Ermitage, sense assignatures i amb un alt grau de llibertat. L’any 1932 va assistir al Congrés de Niça com a directora del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona i també com a representant del Consell de Cultura de la Generalitat. Va escriure nombrosos treballs, entre els quals destaquem Lectura i escriptura global, La comarca de l’Empordà, El llibre de les bèsties contat als infants, Experiencias didácticas i Aplicación del método Decroly a la enseñanza primaria. En un article, parlant dels centres d’interès, aprofita per a defensar una educació lenta: «Hem de fer fora la pressa, aquesta espècie de febre de fer i dir que els mestres portem a dins, que ens fa atropellar la llibertat de l’infant, que ens impedeix que reflexioni, que observi, que faci allò que realment l’interessa. Una pressa que ens fa autoritaris i absoluts, quan l’escola ha de ser tranquil·la, serena i quieta».
Autor
David Pujol i Fabrelles
Títol
Plana oberta. Breus reflexions al voltant del plantejament globalitzador en l’etapa d’educació infantil
Tots els qui treballem en l’àmbit educatiu actualment i ens ocupem específicament d’educació infantil tindríem una tasca pendent: donar plena cabuda a les orientacions del nou Currículum (Decret 21/2023 de 7 de febrer), que, al llarg de tot el document, reconeix la identitat global de l’ésser humà en aquesta etapa de vida i convida que l’acció educativa sigui globalitzada.
Autor
Gino Ferri
Títol
Educar de 0 a 6 anys. Globalitzar amb la cama trencada
Les criatures aprenen de forma global. A partir de les seves interaccions i relacions amb l’entorn, van incorporant idees i conceptes que amplien les seves experiències. L’educació s’ha de fonamentar en la seva manera d’aprendre i acompanyar el seu creixement des de la vida real a través de situacions globalitzades que tinguin sentit per a ells.
Autor
M. Teresa Feu
Títol
Experiències. La quotidianitat, un diàleg entre l’emoció el temps i l’espai
Per què ens trobem amb la necessitat de parlar, reflexionar i escriure al voltant de la quotidianitat? Per què ens cal tornar a prendre consciència del valor d’aquelles oportunitats d’aprenentatge que passen de manera natural en el dia a dia? Per què creiem que és imprescindible comprometre’s amb aquesta quotidianitat, com un context privilegiat i enriquidor de desenvolupament?
Autor
Rosa Abella, Roser Garcia, Mercè Diez, Mireia López, Noelia Rubio, Meritxell Sabaté
Títol
Experiències. Els vincles que eduquen
Educar és, per sobre de tot, acompanyar i estimar la infància. L’educació de l’infant no recau únicament en els adults que l’acompanyen, sinó que precisament és el mateix nen o nena qui es construeix i es desenvolupa. Ho fa, evidentment, dins un entorn concret i amb unes persones properes que li brinden la seguretat i l’estima necessàries per fer aquest camí. Com deia Montessori, «la primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi».
Autor
Cristina Rius
Títol
Bones pensades. Oferir temps i espai
A l’estança, l’adult que acompanya fa un treball previ, que té en compte el grup, l’edat i, el més important, en quin moment evolutiu es troben, què els interessa, com es mouen, com es relacionen, quines experiències tenen… Això permet crear l’espai adequat que acull tots els infants. Sovint, però, ens capfiquem pensant i intentant recrear propostes per als infants perquè, segons les dinàmiques que es donen, interpretem que no els interessa prou el que hi ha a l’estança. I l’únic que hem de fer és seure, esperar i observar. L’únic, i el més important, com a adult que acompanya: oferir temps i espai.
Autor
Noemi Segura, Núria Ruiz Sebastià
Títol
L’entrevista. Conversa amb Fernando Hernández-Hernández «Dins un plantejament globalitzat, la tasca de l’adult és clau»
Fernando Hernández-Hernández, professor emèrit a l’Àrea de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, a més del seu treball a la Universitat, col·labora en projectes educatius d’escoles i museus que promouen i faciliten que tots els estudiants trobin el seu lloc per aprendre. Des de fa més de trenta anys forma part del grup d’estudi de la perspectiva educativa dels projectes de treball. Col·labora amb la Xarxa de Competències del Departament d’Educació.
Autor
Revista infància
Títol
Experiències. La vida quotidiana a l’escola rural
Les escoles rurals arreu del territori català són molt diverses i, al llarg del temps, s’han anat modificant i agrupant segons la demografia d’aquests petits pobles rurals. Hi ha municipis que obren la seva escola, n’hi ha d’altres que l’han de tancar, hi ha escoles que formen part de zones escolars rurals (zer) i d’altres que caminen soles.
Autor
Mireia Bellapart, Blanca Montaner
Títol
Experiències. De l’avaluar al valorar El nostre procés de construcció
Parlar d’avaluació implica prendre consciència de la nostra mirada cap a la funció educativa que té l’escola. Hem passat d’una avaluació que pretén que els infants assoleixin conceptes i nivells, per detectar mancances i necessitats, a una avaluació més significativa, global i continua.
Autor
Clara Ametller, Milena Costa, Natàlia Grifé, Sònia Vieta
Títol
Infant i societat. Fer ciència a l’educació infantil La pràctica d’un ensenyament actiu a Manresa
El Lab 0-6 és un centre de recerca, documentació i experimentació en l’educació a l’etapa d’infantil, situat al campus de la Uvic-UCC a Manresa, on un equip de professionals fa possible des de fa uns anys tot un seguit d’experiències emmarcades en la didàctica de la ciència.
Autor
Clara Puig
Títol
Llibre i Globalització. Més enllà del relat
Quan els infants observen un adult amb un conte a les mans, es produeix la màgia. Només cal contemplar com canvia la seva posició corporal i, sobretot, la seva mirada, la qual ens permet palpar el desig d’endinsar-se en nous mons. Però, què tenen els contes per atreure amb tanta força?
Autor
Mirian Flores Jiménez, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal
Títol
Poesia. Globalitat, quotidianitat i poesia
Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.
Autor
Maribel Alarcón, Glòria Bordons, TransVersant la poesia
Títol
Per saber-ne més. El sentit de l’aprenentatge
Autor
Revista Infància
Títol
Portadeta i crèdits
Peus descalços. Aigua de riu. Mans inquietes. Mirada desperta. Pensaments actius
i emocions a flor de pell. Natura en plena acció.
La quotidianitat dels infants demana aturar-se un munt de vegades, poder-se ajupir fins a copsar el reflex d’un mateix en l’aigua immòbil, modificar escenaris i millorar el context.
Allà hi és tot, un tot molt gran que dona sentit a la vida dels infants.
Imatge: Súria.
Text: Eva Sargatal.
Autor
Revista Infància
