El Lab 0-6 és un centre de recerca, documentació i experimentació en l’educació a l’etapa d’infantil, situat al campus de la Uvic-UCC a Manresa, on un equip de professionals fa possible des de fa uns anys tot un seguit d’experiències emmarcades en la didàctica de la ciència.
Us imagineu un lloc on s’ofereixi als infants l’oportunitat d’apropar-se al coneixement científic i l’experimentació, estimulant de manera natural la seva curiositat i iniciativa personal en la resolució de reptes? Us imagineu un lloc on es proporcionin recursos als quals puguin accedir les mestres d’infantil per portar el món científic a l’escola? Us imagineu un lloc capaç d’unir la teoria i la pràctica per oferir a estudiants del cicle i del grau d’Educació Infantil la possibilitat d’observar, contrastar coneixements i participar en situacions d’aprenentatge riques i reals abans de començar el seu camí professional? Us imagineu un espai, en definitiva, que promogui l’interès i l’educació en la ciència a partir d’experiències positives d’aprenentatge connectant universitat, educació infantil i famílies?
Doncs aquest lloc existeix al campus de Manresa de la Universitat Central de Catalunya i és el centre de descoberta, recerca i documentació per a l’educació científica a les primeres edats conegut com el Lab 0-6. El visitem amb tranquil·litat un dijous del mes de març, sota el guiatge de la Montserrat Pedreira, directora del centre i també del grau en Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials, que ens acull i ens dedica el seu temps amb generositat. És mestra, amb un màster en Didàctica de les Ciències i doctora en Ciències de l’Educació, i amb una llarga trajectòria a l’escola i com a creadora i responsable pedagògica de l’espai d’educació científica el Niu de Ciència, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Més enllà de la investigació que s’hi duu a terme en matèria de disseny de contextos d’aprenentatge per a la infància, la identitat del Lab 0-6 rau en el centre d’experimentació científica per a les primeres edats, que durant tot el curs rep centenars d’escoles i famílies interessades. És l’únic en tot el nostre territori i consisteix en diverses propostes educatives materialitzades en un seguit d’espais equipats amb diferents instruments d’exploració i manipulació per a infants de primer cicle d’infantil fins a primer cicle de primària.
D’entre totes aquestes instal·lacions, la primera que ens mostra la Montserrat és el Lab 3-6, un espai ampli amb diverses propostes que plantegen als infants d’aquestes edats reptes relacionats amb el treball científic des de la lliure elecció. Hi trobem, per exemple, dues palanques per treballar la posició de l’eix, la distància i el pes, o una rampa de fusta per jugar a controlar la trajectòria d’una bola que cau, en funció de l’angle d’unes fustes que li fan d’obstacle. Tot i que es planteja una acció lliure, hi ha una intervenció de l’adult per tal que allò que ha escollit l’infant, i que viu com un joc, tingui també un valor d’aprenentatge a partir de la mobilització d’un concepte científic concret.
–Intentem anar augmentant el repte per allargar una mica més el valor de la proposta i, sobretot, que aquesta sigui comparable i no figurativa, perquè el joc simbòlic ja el fan de manera natural. En aquest sentit, la intervenció que fan les nostres mestres té sempre una intenció i posa atenció al tipus de preguntes i de conversa que fan –explica la Montserrat.
Seguidament anem a veure l’Espai Matèria, que es complementa amb el Lab 3-6 per oferir als infants dues propostes concretes orientades a la manipulació de materials per veure’n les propietats, fabricant aigua de colors amb ingredients naturals o bé fent boles amb diferents tipus de terra, per comparar-ne les característiques i la consistència.
L’Eva Sargatal, directora de la revista Infància, que també és present a la visita, pregunta quants adults acompanyen el grup classe a cada sessió.
–Sempre hi posem una mestra responsable i un estudiant en pràctiques. Vol dir que, normalment, com que els grups solen venir amb dues mestres, són quatre persones dinamitzant l’espai –contesta la Montserrat.
Sobre la mecànica d’aquests dos espais, continua explicant que fan una rotllana a l’inici per situar els infants, i també al final, per fer un tancament en què les mestres treuen algun aspecte interessant que han observat, per generar preguntes que es puguin emportar a l’escola. Tenim la sort de veure-ho en directe, ja que coincidim amb els infants de l’Escola Sant Bernat, d’Olesa de Montserrat, que acaben de començar l’activitat.
–Jo soc l’Anna, la mestra que estarà amb vosaltres aquest matí –explica la mestra que condueix la sessió–. I tenim també el Jordi i la Laura, que són futurs mestres i venen a veure què fem. Sabeu on heu vingut?
–Sí, a fer piriments –respon una criatura.
–A fer experiments, sí, com els científics i les científiques. Mireu, som un laboratori, però per a què creieu que serveix? Quan fem experiments, què creieu que fem servir? Els ulls, les mans, el cervell…?
I continua amb preguntes suggeridores que van despertant la curiositat dels infants.
Com que no els volem distreure, continuem amb la visita cap al Lab 6-8, una altra instal·lació plantejada per a l’acció autònoma, però amb reptes de més complexitat, adequats a l’etapa del primer cicle de primària. S’hi pot veure, per exemple, un moble dissenyat i construït expressament per observar, classificar i manipular roques i minerals, i un altre per treballar amb el circuit de l’aigua. I seguim amb la sala del costat, l’Espai Geo, que té l’objectiu de dignificar la tasca geològica a l’educació infantil a través d’unes activitats concretes, com ara el treball amb una maqueta del relleu geològic real, o amb una bola del món per veure com funciona el moviment de la Terra amb la llum del Sol. A més, la Montserrat ens explica que també compten amb el Lab sobre Rodes, una furgoneta dotada de diversos materials d’exploració científica per a l’etapa 0-3, i el Tecnolab, una altra amb propostes de tecnologia i enginyeria, que es traslladen fàcilment a les escoles. Així, cada any passen per cada lab al voltant de sis mil infants.
Mentre fem camí cap a la darrera instal·lació de la visita, preguntem a la Montserrat sobre la formació que ofereixen als docents. Ens diu que, en general, davant la manca de formació detectada en les professionals de l’educació infantil, fan un acompanyament als mestres de les escoles que han de visitar el centre amb els seus alumnes per tal que es familiaritzin amb els espais i sobretot amb la metodologia i els objectius que hi ha al darrere.
–La intenció és oferir una realitat orientada perquè les mestres vegin que fer ciència a l’escola no és fer fórmules ni memoritzar taules periòdiques –afirma.
I comenta que el més important de les visites –a banda, és clar, de l’experiència que viuen els infants en l’espai d’experimentació– és que tinguin continuïtat a les respectives aules. D’aquesta idea, en va sorgir un llibre, que va publicar Graó a la Biblioteca d’Infantil i es titula Ciència des del néixer. 49 + 1 propostes de lliure elecció. Hi van intervenir una quinzena d’autors.
–Amb l’objectiu –explica la Montserrat– de ser un instrument útil que faci veure que es pot fer ciència d’una manera senzilla, amb materials ben seleccionats.
Arribem a la Upetita, una escola bressol pròpia oberta a les famílies i que funciona també com a espai formatiu i de recerca per a mestres. El primer que veiem és que es tracta d’un espai amb una distribució molt ben pensada: consta d’una plaça central des de la qual s’accedeix a totes les estances, que a més estan comunicades per un espai exterior comú. També es nota la cura pels materials i, en general, s’hi respira una harmonia a la qual se suma també l’actitud i la disposició de les professionals que en aquell moment tenen cura dels infants, els quals ens reben amb mirades curioses. Tenint en compte la importància que l’equip del Lab 0-6 dona a la coherència entre els seus projectes, hi ha, en una de les estances, tot un desplegament de materials adequats als més petits per introduir-los en una exploració de l’entorn físic des de la ciència. I així, la Montserrat ens recorda que també en aquest espai hi ha una retroalimentació amb la universitat, i es dona l’oportunitat a les estudiants del grau i del cicle de portar-hi a terme experiències pràctiques per consolidar allò que aprenen durant els estudis.
Finalment, ens mostra l’espai reservat al Centre de Documentació Josep Maria Aloy, dedicat a l’escriptor i crític de literatura infantil i juvenil. La idea és poder tenir, més enllà dels espais per fer ciència, un espai dinamitzador de literatura infantil on també es pugui fer recerca, trobades, presentacions de llibres, etc., i donar-li ús com a biblioteca per a les estudiants, però també per a mestres d’altres centres i famílies.
Embadalits amb tot el que hem vist, pugem al despatx de la Montserrat i seiem a conversar. A la pregunta de què ens ha semblat, només podem respondre que, més enllà de l’evident riquesa de les experiències ofertes als infants i mestres que se’n beneficien, no entenem com un plantejament formatiu del grau d’Educació Infantil i uns espais com els que acabem de veure no es poden trobar a cap altra universitat del nostre territori. Hem vist des d’aules polivalents dissenyades per afavorir un aprenentatge cooperatiu i dinàmic, amb un mobiliari modern i pràctic, fins a vertaders espais de recerca, com les sales d’observació discreta connectades als labs amb una finestra per on les estudiants poden observar els infants i enllaçar teoria i pràctica. La Montserrat respon que en realitat l’avantatge és que la UManresa és petita i que dona peu a poder fer coses que no es poden fer a altres universitats amb ràtios immenses i estructures més tradicionals. Així i tot, caldria preguntar-se si el problema es troba només en la diferència d’infraestructura o si està més lligat a una filosofia educativa més enfocada en la pràctica real que en la producció teòrica.
La Montserrat ho diu ben clar:
–A la universitat, generalment, la docència no és una prioritat. Per nosaltres això no té sentit, tenint en compte que el 99 % de les nostres estudiants es dedicaran a la docència. Per tant, hem de formar bones mestres, més enllà que també hagin de saber com fer recerca a l’escola –volent dir amb això que, al grau d’Educació Infantil que ella dirigeix, el valor es troba a ensenyar des de l’experiència–. És la que et dona un bagatge que et permet lligar més fàcilment tant amb les estudiants com amb les mestres a l’hora de fer formacions, perquè no parles des del desconeixement. I tots sabem que, sense bons referents, canviar l’escola és molt difícil perquè la inèrcia és la de tornar a fer allò que s’ha viscut.
Ben mirat, podem dir que la visita al Lab 0-6 no només ens ha obert els ulls a pràctiques ja existents que superen amb escreix les aspiracions de les mestres i el que volem que passi a l’educació infantil, sinó també a la urgència de posar sobre la taula les mancances de la formació universitària, que hem pogut comprovar que és, segurament, un dels obstacles més grans a la renovació pedagògica de la qual tant es declara titular. Per aquests motius i per molts més, agraïm a la Montserrat Pedreira i la resta de l’equip del Lab 0-6 que ens hagin donat l’oportunitat de veure i compartir un projecte al qual han destinat, de ben segur, moltíssimes hores, però que està donant els fruits esperables en una feina realitzada des de la il·lusió i l’aposta màxima per una educació infantil de qualitat.
Clara Puig, estudiant de Pedagogia a la UdG.
