Com cada setembre encetem un nou curs. Com cada setembre ho fem amb energies i il·lusions renovades. I com cada setembre ben aviat comencem a retrobar-nos amb els fantasmes que al juliol vam aparcar a l’escola, amb tot allò que no funciona, amb tot el que és injust i incomprensible, amb la queixa i el desencís.
Si féssim una llista de desitjos per al nou curs, de ben segur que aniríem amuntegant peticions de millores que no estan a les nostres mans –reducció de ràtios, millores de personal, especialistes en necessitats, etc.–. És per això que ens hem decidit a fer una llista de desitjos a la nostra manera, amb «els possibles», amb tot allò que depèn només de nosaltres, les mestres:
Tant de bo cada dia et sorprenguis.
Tant de bo les coses petites deixin de ser banals.
Tant de bo redescobreixis cada dia el que et va portar a fer de mestra.
Tant de bo cadascun dels infants que t’envolten se senti escoltat i acompanyat.
Tant de bo visquis cada dia a l’escola amb ulls d’infant.
Tant de bo gaudeixis i t’emocionis amb el que ets i amb el que fas.
Tant de bo a l’escola et sentis com a casa i així ho facis sentir als altres.
Tant de bo, en cada dia difícil, tinguis un equip que et sostingui.
Tant de bo ens trobem i sentim que juntes ho podem tot fins i tot quan no podem res.
Tant de bo puguis veure més enllà dels ulls i escoltar més enllà de les paraules.
Tant de bo no donis res per fet i sempre t’interroguis.
Tant de bo el rellotge i la pressa no marquin el ritme del teu dia.
Tant de bo no et sentis sola en aquest camí.
Tant de bo encetis cada dia amb la il·lusió de ser millor que el dia abans.
Tant de bo la formació t’interpel·li, et mogui i et renovi.
Tant de bo no visquis fent passar les hores i els dies.
Tant de bo abandonis la zona de confort quan ja no sigui confortable.
Tant de bo al teu voltant algú reconegui la teva feina.
Tant de bo siguis tu qui més la valori.
I tant de bo cada dia, malgrat tot, sentis que val la pena.
Feliç nou curs!
No deixis de creure-hi!
