Materialitzar la consecució de la meta no ha de ser l’únic i principal objectiu. A l’escola, com a la vida, no és tan important on i com de ràpid arribem, sinó valorar sobretot el procés i el camí recorregut.
Caminant a poc a poc s’arriba lent, a través d’un procés pensat, viscut, sentit i amb solidesa. Perquè arribar més de pressa no significa arribar millor.
No és temps de la infància…
Quan adaptem sense adequar diversos processos i ritmes a la rigidesa inerta de l’avenç temporal.
Quan amplifiquem diferències i excloem diversitats.
Quan oblidem què estem fent, per a què i qui ho fem.
Quan només donem sentit a la meta i el producte.
Quan som consumidors d’accions i propostes.
Quan som seguidors de modes.
Quan oblidem el temps propi de la infància i els seus ritmes i processos d’aprenentatge diversos.
Quan el rellotge marca la jornada, sense aturar-nos en els ritus, rituals i rutines que haurien de marcar «el temps de l’escola».
Quan donem protagonisme al demà, sense aturar-nos en l’aquí i l’ara.
Infants que desterren el joc preocupantment aviat, afectats per la voràgine de l’acceleració. Els fem caure en les presses, en immediatesa per arribar sempre a destemps.
Aturem el rellotge per viure en un altre temps i amb un altre temps.
Cal certa lentitud perquè tot es posi i reposi.
Perdem el sentit i les referències. Necessitem suport, desacceleració i propòsit. Hem de tornar a teixir moments des d’accions quotidianes, lluny de tot allò encotilladament marcat i pautat, sense maniobra de desig, de propostes internes que promouen l’acció.
Prenguem distància de la programació homogeneïtzadora. Necessitem propostes que acullin l’imprevisible, ressignificar el cadascú al seu ritme, deixant marge per a l’espontaneïtat i els interessos propis. Rescatem el valor del quotidià, en el pensar, sentir i fer per a la vida, des d’allò més mundà a allò més valuós.
I, aleshores?
Cap a on anem? Quin temps volem?
Un temps de qualitat i calidesa,
un temps de vida,
un temps intern,
compassat amb la motivació,
amb processos i trànsits.
Amb esperes i desitjos.
Amb esperances de desacceleració.
Un temps per viure lentament,
que les coses durin
el que hagin de durar.
Un temps amb sentit.
Un temps sentit.
Deixem a la infància el seu temps,
temps propi,
temps amb l’altre,
temps de silenci,
temps amb durada,
temps en calma,
temps al temps,
i tot amb temps.
Tot al seu temps.
Cristina Salamanca
krissalamanca@gmail.com
Bibliografia
Diez Pérez, S.: «Un sorbo delicioso», Infancia: educar de 0 a 6 años, núm. 152, 2015 (pàg. 25-27).
Sargatal Danés, E.: «Aquí y ahora. La vida cotidiana en un contexto de espera», Infància, núm. 188, 2021 (pàg. 8-13).
Sargatal Danés, E., i P. Sobrerroca: «Kairós i Chronos. A la recerca de l’equilibri», Infància, núm 243, 2021 (pàg. 8-12).
