Infància a Europa avui. Infància immigrada i refugiada a Europa. Número 3
Títol
Autor
Editorial. Infància immigrada i refugiada a europa
Quan una família abandona casa seva, en la majoria de casos no ho fa voluntàriament. La fam, la pobresa, la guerra i el canvi climàtic estan obligant infants i adults a trobar un nou lloc on poder tenir una vida millor. Cada vegada són més els infants que deixen les seves famílies i emprenen sols un viatge perillós cap a Europa. Arreu del món, trenta-cinc milions de persones que actualment estan fugint o en situació de refugiats tenen menys de 18 anys.1 Aquests infants i adolescents sovint pateixen danys psicològics profunds, han passat per experiències traumàtiques i ara han de trobar el seu camí en un lloc totalment estrany. En aquest número d’Infància a Europa avui presentem la situació dels infants immigrants a diversos països europeus. Com són les seves condicions de vida? Què fan els polítics i com respon la societat europea? Què podem fer per als més petits? Com els podem ajudar a arribar i oferir-los una nova llar? Sobre aquestes i moltes altres qüestions hem tractat amb diversos autors la qüestió de la “fugida i la migració” i hem recollit les seves aportacions en aquest número.
Infància a Europa
La integració de famílies immigrants i els seus infants als Països Baixos
Amb l’excepció d’un període relativament breu després de la Segona Guerra Mundial, quan moltes famílies holandeses van emigrar a Austràlia i Canadà, els Països Baixos tenen una llarga història com a país d’immigració (per exemple, els hugonots francesos al segle XVII, els refugiats belgues després de la caiguda d’Anvers el 1914), amb alguns pics pel que fa a les xifres, com l’arribada de “treballadors estrangers convidats” en els anys 1960 i 1970, i, més recentment, els refugiats (sirians).
En aquest article descric l’evolució de les polítiques i les pràctiques del govern holandès pel que fa a la integració d’infants de famílies migrants (incloent les refugiades) en el sistema d’educació i cura; em centraré en els primers anys. L’educació i l’atenció a infants de 0 a 4 anys és important per a la integració en la societat, perquè si s’inicia aviat pot comportar un canvi positiu. Farà que la transició a l’educació primària sigui més fàcil i crea igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
Jeroen Aarssen
Veus des de Vial
El Centre de Registre i Identificació (RIC) VIAL es va establir el febrer de 2016 en una fàbrica d’alumini abandonada, a nou quilòmetres de la ciutat principal de Quios, una illa grega fronterera amb Turquia. El RIC funciona com a instal·lació de règim tancat per a la identificació, registre i processament de les sol·licituds d’asil. Així, els sol·licitants d’asil poden passar al camp entre quatre i set mesos o més.
A banda i banda del RIC hi ha dues zones exteriors d’allotjament que consisteixen en habitatges-contenidors prefabricats i tendes, una zona A i una zona B d’allotjament; aquesta darrera inclou una zona segura per a infants no acompanyats.
Niki Bibudis – Equal Rights Beyond Borders (Igualtat de drets més enllà de les fronteres)
Fent arrels
Cada hort és diferent. Els horts comunitaris, d’acollida o veïnals, els horts interculturals i internacionals, tanmateix, tenen alguna cosa en comú: l’horticultura connecta les persones amb o sense experiències com a refugiats o immigrants, ajuda els nouvinguts en la seva arribada a la nova llar i crea un sentit de consciència vers les relacions ecològiques i la vida sostenible. La periodista Jutta Gruber i el realitzador de documentals Andreas Münzer, d’Alemanya, es troben amb actors petits i grans dins aquest nou moviment dels horts.
Andreas Münzer i Jutta Gruber
Els drets dels infants immigrants a França
Els drets dels infants tenen un present i un passat. Tenen un futur? A les notícies, els reporters sovint ens mostren imatges d’infants que arriben sols o als braços d’una mare o un pare que implora que l’ajudin. No deixa d’augmentar el nombre d’infants cada vegada més joves de tot el món que deixen les seves famílies per buscar una esperança en un altre país. Actualment representen el 50% dels refugiats desplaçats. Milers d’organitzacions han fet del seu rescat de les urpes del sofriment el seu objectiu. Als nostres carrers occidentals els veiem als braços d’adults demanant protecció i cura. Aquestes criatures són particularment vulnerables i preses del tràfic més abjecte fins i tot abans de néixer.
Richard Sancho Andreo
Històries d’acollida. Construint ponts amb històries d’aprenentatge
Què interessa l’infant, què observa, a què s’acosta? Com menys familiar és un infant amb la cultura del nostre centre infantil, més important és que siguem sensibles en la nostra percepció. Les històries d’aprenentatge construeixen un pont entre cultures, i les fotos transmeten un llenguatge que tothom comprèn. Kornelia Schneider, una experta en desenvolupament infantil, i Jutta Gruber, periodista, ens mostren com les històries d’aprenentatge connecten els infants, i també les seves famílies, amb els nous entorns i amb els educadors, d’una manera simple i fascinant.
Kornelia Schneider i Jutta Gruber
La crisi sanitària COVID-19 a Itàlia: les poblacions més vulnerables exposades al virus
Des de febrer de 2020 Itàlia s’ha vist confrontada a un període de la seva història que mai abans havia conegut. La crisi del Coronavirus ha impactat al país, com a tot Europa, de ple: els hospitals saturats per l’afluència de pacients atesos, l’activitat laboral aturada, la societat confinada al domicili durant quatre mesos, amb nombroses famílies amb els membres dispersos geogràficament que no s’han pogut veure durant aquest període.
Revista Infància
Títol
Editorial. Infància immigrada i refugiada a europa
Quan una família abandona casa seva, en la majoria de casos no ho fa voluntàriament. La fam, la pobresa, la guerra i el canvi climàtic estan obligant infants i adults a trobar un nou lloc on poder tenir una vida millor. Cada vegada són més els infants que deixen les seves famílies i emprenen sols un viatge perillós cap a Europa. Arreu del món, trenta-cinc milions de persones que actualment estan fugint o en situació de refugiats tenen menys de 18 anys.1 Aquests infants i adolescents sovint pateixen danys psicològics profunds, han passat per experiències traumàtiques i ara han de trobar el seu camí en un lloc totalment estrany. En aquest número d’Infància a Europa avui presentem la situació dels infants immigrants a diversos països europeus. Com són les seves condicions de vida? Què fan els polítics i com respon la societat europea? Què podem fer per als més petits? Com els podem ajudar a arribar i oferir-los una nova llar? Sobre aquestes i moltes altres qüestions hem tractat amb diversos autors la qüestió de la “fugida i la migració” i hem recollit les seves aportacions en aquest número.
Autor
Infància a Europa
Títol
La integració de famílies immigrants i els seus infants als Països Baixos
Amb l’excepció d’un període relativament breu després de la Segona Guerra Mundial, quan moltes famílies holandeses van emigrar a Austràlia i Canadà, els Països Baixos tenen una llarga història com a país d’immigració (per exemple, els hugonots francesos al segle XVII, els refugiats belgues després de la caiguda d’Anvers el 1914), amb alguns pics pel que fa a les xifres, com l’arribada de “treballadors estrangers convidats” en els anys 1960 i 1970, i, més recentment, els refugiats (sirians).
En aquest article descric l’evolució de les polítiques i les pràctiques del govern holandès pel que fa a la integració d’infants de famílies migrants (incloent les refugiades) en el sistema d’educació i cura; em centraré en els primers anys. L’educació i l’atenció a infants de 0 a 4 anys és important per a la integració en la societat, perquè si s’inicia aviat pot comportar un canvi positiu. Farà que la transició a l’educació primària sigui més fàcil i crea igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
Autor
Jeroen Aarssen
Títol
Veus des de Vial
El Centre de Registre i Identificació (RIC) VIAL es va establir el febrer de 2016 en una fàbrica d’alumini abandonada, a nou quilòmetres de la ciutat principal de Quios, una illa grega fronterera amb Turquia. El RIC funciona com a instal·lació de règim tancat per a la identificació, registre i processament de les sol·licituds d’asil. Així, els sol·licitants d’asil poden passar al camp entre quatre i set mesos o més.
A banda i banda del RIC hi ha dues zones exteriors d’allotjament que consisteixen en habitatges-contenidors prefabricats i tendes, una zona A i una zona B d’allotjament; aquesta darrera inclou una zona segura per a infants no acompanyats.
Autor
Niki Bibudis – Equal Rights Beyond Borders (Igualtat de drets més enllà de les fronteres)
Títol
Fent arrels
Cada hort és diferent. Els horts comunitaris, d’acollida o veïnals, els horts interculturals i internacionals, tanmateix, tenen alguna cosa en comú: l’horticultura connecta les persones amb o sense experiències com a refugiats o immigrants, ajuda els nouvinguts en la seva arribada a la nova llar i crea un sentit de consciència vers les relacions ecològiques i la vida sostenible. La periodista Jutta Gruber i el realitzador de documentals Andreas Münzer, d’Alemanya, es troben amb actors petits i grans dins aquest nou moviment dels horts.
Autor
Andreas Münzer i Jutta Gruber
Títol
Els drets dels infants immigrants a França
Els drets dels infants tenen un present i un passat. Tenen un futur? A les notícies, els reporters sovint ens mostren imatges d’infants que arriben sols o als braços d’una mare o un pare que implora que l’ajudin. No deixa d’augmentar el nombre d’infants cada vegada més joves de tot el món que deixen les seves famílies per buscar una esperança en un altre país. Actualment representen el 50% dels refugiats desplaçats. Milers d’organitzacions han fet del seu rescat de les urpes del sofriment el seu objectiu. Als nostres carrers occidentals els veiem als braços d’adults demanant protecció i cura. Aquestes criatures són particularment vulnerables i preses del tràfic més abjecte fins i tot abans de néixer.
Autor
Richard Sancho Andreo
Títol
Històries d’acollida. Construint ponts amb històries d’aprenentatge
Què interessa l’infant, què observa, a què s’acosta? Com menys familiar és un infant amb la cultura del nostre centre infantil, més important és que siguem sensibles en la nostra percepció. Les històries d’aprenentatge construeixen un pont entre cultures, i les fotos transmeten un llenguatge que tothom comprèn. Kornelia Schneider, una experta en desenvolupament infantil, i Jutta Gruber, periodista, ens mostren com les històries d’aprenentatge connecten els infants, i també les seves famílies, amb els nous entorns i amb els educadors, d’una manera simple i fascinant.
Autor
Kornelia Schneider i Jutta Gruber
Títol
La crisi sanitària COVID-19 a Itàlia: les poblacions més vulnerables exposades al virus
Des de febrer de 2020 Itàlia s’ha vist confrontada a un període de la seva història que mai abans havia conegut. La crisi del Coronavirus ha impactat al país, com a tot Europa, de ple: els hospitals saturats per l’afluència de pacients atesos, l’activitat laboral aturada, la societat confinada al domicili durant quatre mesos, amb nombroses famílies amb els membres dispersos geogràficament que no s’han pogut veure durant aquest període.
Autor
Revista Infància
Títol
Autor
