El Centre de Registre i Identificació (RIC) VIAL es va establir el febrer de 2016 en una fàbrica d’alumini abandonada, a nou quilòmetres de la ciutat principal de Quios, una illa grega fronterera amb Turquia. El RIC funciona com a instal·lació de règim tancat per a la identificació, registre i processament de les sol·licituds d’asil. Així, els sol·licitants d’asil poden passar al camp entre quatre i set mesos o més.
A banda i banda del RIC hi ha dues zones exteriors d’allotjament que consisteixen en habitatges-contenidors prefabricats i tendes, una zona A i una zona B d’allotjament; aquesta darrera inclou una zona segura per a infants no acompanyats.
A més de la zona B d’allotjament, hi ha una zona C amb estructures semirígides i tendes. També hi ha tendes als voltants del camp oficial.
Actualment, a les illes egees hi ha 26.800 refugiats i migrants, dels quals 9.380 són infants, 60% dels quals són menors de 12 anys. El centre VIAL es va construir inicialment amb una capacitat de 1.014 places. El febrer de 2018, el Consell d’Estat grec va publicar una ordre provisional segons la qual l’ocupació del centre no podia excedir 100 cases prefabricades i 1.247 residents. Actualment hi ha 3.156 persones al RIC. L’Agència Europea pels Drets Fonamentals va calcular que el febrer de 2019 hi havia 357 infants al centre VIAL.
Pel que fa a espais d’aprenentatge i de lleure per a infants, al costat del centre VIAL hi ha un espai infantil on els infants de 4-5 anys poden assistir a una escola infantil pública gestionada pel Ministeri d’Educació. Les places, però, són limitades, i no s’hi admeten infants no vacunats.
Les famílies amb infants en edat escolar poden visitar el Centre d’Aprenentatge dins aquest espai per rebre informació dels coordinadors d’Educació per als Refugiats sobre la inscripció dels seus fills i filles a escoles públiques oficials. A més, hi ha una zona per a mares i nadons, on les mares amb infants fins a 2 anys d’edat i dones embarassades poden utilitzar unes instal·lacions específiques i rebre assessorament sobre alletament i nutrició. Finalment, en un espai privat i adequadament adaptat dins aquesta àrea s’ofereix suport psicosocial i sessions individuals de suport psicològic a infants amb necessitats d’atenció especial.
Al costat de l’entrada del centre VIAL i al davant de la zona infantil i d’aprenentatge hi ha un camp de futbol on els infants poden jugar quan venen persones externes que ofereixen activitats de lleure. El Chios Eastern Shore Responsibility Team (CERST – Equip Responsable de la Riba Oriental de Quios) organitza el VIAL games cada dilluns, amb jocs estructurats com “quina hora és, Sr. Wolf” i jocs lliures com manualitats, saltar a corda, dibuixar i Lego. Amb aquestes activitats, el CERST vol donar suport al desenvolupament psicològic dels infants en l’entorn insegur en què viuen i proporcionar temps de descans als pares i mares. Pel que fa a altres actors presents al camp, PRAKSIS ofereix als infants d’aquest grup d’edat accés a l’atenció de salut primària, suport psicològic i assistència social al camp.
Condicions mínimes d’allotjament
La superpoblació continua sent un tema recurrent al camp. Inicialment, famílies, dones embarassades i mares o pares sols amb infants petits poden ser allotjats en tendes depenent de la capacitat, i després traslladats a cases-contenidor. Els temps per ser traslladats de les tendes a les cases-contenidor varien i la majoria de vegades han de compartir les cases-contenidor amb altres famílies, cosa que comporta falta d’intimitat i espai limitat per viure.
“Quan vam arribar, el cap de la comunitat ens va ajudar donant-nos una tenda on vam estar-nos un mes. Després hi va haver alguns trasllats i algunes caravanes van quedar buides i ara vivim en una i la compartim amb altres famílies. A la meva caravana hi vivim quatre famílies, cada una de quatre o cinc membres. Les caravanes no són tan grans, és difícil encabir-nos-hi tots.” – N. M., mare amb tres criatures de 6, 4 i 1 anys.
“Vam arribar al centre VIAL fa una setmana, ens van donar una tenda i és on dormim, però és massa petita, un dels meus fills dorm fora de la tenda perquè no hi cabem. És ple d’escarabats, als petits els fan por i no poden dormir. També hi ha ratolins i rates, però el problema dels escarabats és massa, els veiem pertot, als coixins, on seiem, a tot arreu hi ha escarabats.” – C., mare sola amb dues criatures de 15 anys, una de 5 i una d’1 any.
“No hi havia lloc per a nosaltres a les caravanes, així que ens van donar tendes. Feia molta calor, i la tenda era molt petita per a nosaltres. Costava passar-hi temps. A més, estic embarassada, i encara em costava més encabir-me a la tenda. De vegades, el meu marit dormia fora de la tenda perquè no hi havia prou espai. Ara soc en una caravana i encara és massa petita perquè som dues famílies a dins, sis membres de l’altra família i nosaltres, que som quatre. Dins la caravana és massa fosc, no hi corre l’aire i jo estic prenyada, així que no són bones condicions per a mi i els meus fills, no els puc fer estar dins la caravana perquè juguen i es barallen i quan surten fora es barallen amb altres criatures. Tot i estar embarassada els he de seguir constantment a tot arreu on van perquè tot està molt brut i tinc por que es barallin amb altres infants. Per mi és dur estar embarassada i haver-los de seguir i controlar constantment.” – Família amb dues criatures de 4 anys i mig i 6 anys i mig.
Condicions de vida sota mínims
A més de la superpoblació i la falta d’unes condicions d’allotjament adequades per a l’edat, l’altre gran repte dels infants té a veure amb unes condicions de vida sota mínims, que comporten escassetat d’aigua, de menjar en condicions i d’higiene.
- Alimentació
Tots els participants en les entrevistes van declarar que el menjar no era adequat per als seus infants, i set dels deu participants van afirmar que els seus fills havien patit diarrees.
“Fa dos o tres dies el meu fill gran van tenir diarrea i va estar molt malalt, vam visitar el metge de les instal·lacions i ens van donar tres pastilles, res més. Em sembla que es va posar malalt pel menjar; de fet, els meus altres fills ja no se’l mengen.” – E. N., mare de criatures de 7, 5 i 3 anys.
“El problema és també el menjar. Els meus fills no se’l mengen, es posen malalts, agafen febre i diarrea per culpa d’aquest menjar. L’arròs està cru, les mongetes són molt picants, i les patates no estan netes. La major part del menjar està cru.” – J., mare d’infants de 5 i 4 anys.
- Aigua
“Realment crec que s’hauria de millorar el tema de l’aigua. Cada dia augmenta el nombre de persones, i hi hauria d’haver aigua sempre. Tenim aigua de 8 del matí a 2 de la tarda, i aleshores s’atura. A les 7 de la tarda tenim aigua una estona curta. Hi ha dos punts de subministrament d’aigua en tot el camp.” – Mare amb infants de 6 i 4 anys.
- Higiene
“Van pertot arreu perquè no tenen una zona específica per a ells. Els he vist jugant amb pals en l’aigua bruta estancada prop de la zona de lavabos i dutxes. Els canvio la roba diverses vegades al dia. Perquè no puc controlar on van i què fan, i els he de seguir tota l’estona per comprovar que no estiguin jugant amb brutícia, i he desenvolupat estrès i ansietat.” – J., mare d’infants de 5 i 4 anys.
“És molt difícil fer que els nens es dutxin a VIAL perquè hi ha massa brutícia a tot arreu. Els lavabos estan massa lluny i estan massa bruts, i sobretot a les nits has de caminar molt per arribar al lavabo.” – Mare de criatures de 5 i 1 anys.
“Quan trec la meva filla de la dutxa, sempre li surt al·lèrgia a la pell. Els lavabos estan bruts quan la gent els utilitza, no fan córrer aigua. A la meva filla també li ha començat a caure el cabell, i té acne al cuir cabellut per culpa de la brutícia.” – Mare d’infants de 6 i 3 anys.
Seguretat
La superpoblació i les condicions de vida sota mínims alimenten les tensions entre les persones que busquen refugi i la policia i entre membre de les diferents comunitats per accedir als serveis del camp, que sovint es tradueixen en enfrontaments verbals i físics. La limitació del nombre d’espais recreatius i segurs per als infants i els llargs temps d’espera per als pares per accedir a informació sobre el procediment d’asil o a les autoritats dins el camp fa que els infants voltin sols, angoixats, de vegades desatesos i frustrats. Perduts pel camp i sense vigilància, poden presenciar situacions de violència i corren el risc de ser víctimes de violència ells mateixos per part d’altres infants o adults.
Vacunació i falta de serveis mèdics
Normalment, la vacunació dels nounats i dels infants entre 0 i 6 anys al camp està organitzada per l’Organització de Salut Pública Nacional hel·lena (EODY, anteriorment KEELPNO) i SMH (Salvamento Marítimo Humanitario), a l’hospital de Quios. Les mares entrevistades informaven d’un retard d’entre dos i tres mesos des de la seva arribada.
L’organització Equal Rights Beyond Borders va trobar dos casos en què a mares d’un infant de tres mesos i un de dos mesos el treballador social que duia el seu cas els havia negat la vacunació amb l’argument que les mares no tenien número de seguretat social (en grec, AMKA). Aquestes mares ja no eren al centre VIAL, després d’haver estat identificades com a vulnerables perquè eren mares soles amb infants menors i haver-los estat assignat un habitatge a la ciutat per l’ACNUR. Si bé la circular que detallava l’expedició dels AMKA a persones de tercers països va ser abolida recentment, la Decisió Ministerial Col·legiada que presenta els requisits per a l’expedició dels AMKA als nounats estableix que per als infants nascuts a Grècia n’hi ha prou amb el certificat de naixement. Així, doncs, en teoria, no és il·legal ni hi ha cap buit legal que impedeixi l’accés a la vacunació als nounats. Finalment, ara mateix només hi ha dos metges al centre VIAL, cap dels quals és pediatre.
M
