“El gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en el present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixença o qualsevol altra situació.”
Això és el que diu l’Article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans. Les persones LGBTIQ+ de qualsevol edat, ètnia i filiació han de quedar protegides per aquesta clàusula. Amb tot, la teoria i la pràctica encara no van alhora, i ens queda molt de camí per recórrer per garantir que totes les persones LGBTIQ+ puguin gaudir dels seus drets fonamentals a la UE.
Estigma, discriminació, violència, lleis homòfobes, transfòbiques i interfòbiques, així com una manca absoluta d’educació sexual per als joves: aquestes són algunes de les principals raons que les persones LGBTIQ+, incloent infants i joves, pateixin rebuig i discriminació per part del món exterior. Com a política de la UE, considero aquesta lluita com la meva tasca prioritària. Perquè també és, de fet, la meva lluita.
Educació sexual: un camí cap a la tolerància
En una època de molta desinformació, de campanyes d’odi i criminalització de cossos i preferències, és fonamental que els infants i els joves d’Europa coneguin els seus drets i deures. En això, l’educació sexual és part important de la solució. Una educació sexual de qualitat, en què la gent jove i els infants rebin uns coneixements adequats a l’edat sobre el consentiment, el plaer sexual i la diversitat, resulta absolutament essencial per desenvolupar la comprensió dels diversos cossos, identitats de gènere i sexualitats. Ajuda a prevenir l’homo-, la inter- i la transfòbia. Crea una societat més tolerant i diversa. Cosa que no fa posar un condó a un penis de goma. És important que també els infants de 0 a 6 anys rebin una educació sexual adequada centrada, entre altres coses, en el consentiment i la diversitat.
Malgrat que l’educació sexual és un dret humà,1 encara veiem com hi ha països que intenten vetar-la. N’és un exemple Polònia,2 on el 2020 el Parlament polonès va votar la prohibició total de l’educació sexual. Incloïa la prohibició als metges d’aconsellar anticonceptius als menors de 18 anys, sota pena de tres anys de presó. La pena de presó també afectava els mestres, que no podien ensenyar l’anomenada “propaganda homosexual”,3 basant-se en la idea que els qui solen ensenyar educació sexual són pedòfils o activistes LGBTIQ+.4 Aquesta legislació és un camí directe cap a societats intolerants amb falta d’informació sobre les persones homosexuals, bisexuals, transgènere i intersexe+. I tindrà conseqüències més enllà de la classe si es desincentiva que els mestres, els activistes i les famílies parlin als seus infants sobre sexualitat i consentiment.
Molts països d’Europa no compleixen la seva obligació respecte dels drets humans de donar als infants i joves de totes les edats una educació sexual adequada. Per exemple a Dinamarca, on es desprèn un panorama d’una educació sexual inadequada entre els joves.5 Només un 36% d’estudiants de primària han rebut educació sexual al 7è curs, i només un 45% “han après sobre la importància de la diversitat en el cos, el gènere i la sexualitat”.6 De manera similar, en un estudi del 2019, més de la meitat dels joves van respondre que la seva educació sexual era “poc” o “gens” útil.7
La conseqüència és que llancem una generació de joves sense consciència sobre el consentiment, el gènere, la sexualitat, el cos i els límits en la societat. Així, l’educació sexual no hauria de parlar només sobre anatomia i condons. També ha de tractar qüestions com el consentiment i la salut i els drets sexuals i reproductius. A més, l’educació sexual s’hauria de dirigir a mestres i educadors perquè transmetin el coneixement als infants i joves, inclosos els de 0-6 anys. Per tot plegat, tenim una feina noble a fer: assegurar una educació sexual estesa i millorada per als joves de tots els estats membres de la UE.
Els drets LGBTIQ+ són drets humans
Tots els ciutadans europeus han de gaudir dels mateixos drets. L’amor és l’amor. I molta gent ho defensa a la UE. Però, malauradament, també hi ha molta gent en contra de la igualtat de drets. No consideren que tots els amors siguin iguals.
Estem patint una tendència preocupant a la UE, on està augmentant el nombre de crims d’odi contra persones LGBTIQ+, tant els que es denuncien com els que no. Igual que passa amb totes les altres formes de crims d’odi, hi ha poques denúncies a la policia a causa de l’estigma, la vergonya o la por que el jutge no es prengui el cas seriosament. I en els casos en què es denuncia un crim d’odi, poques vegades hi ha condemna. El 2020, un estudi realitzat per l’Agència Europea de Drets Fonamentals de la UE (FRA) va mostrar que el 58% dels enquestats havien patit assetjament per l’únic motiu de la seva sexualitat. El fet que les persones LGBTIQ+ es vegin privades dels seus drets d’aquesta manera és una clara violació dels drets humans fonamentals.
Això resulta especialment greu quan són governs europeus qui donen suport i apliquen directament la discriminació contra una minoria com són les persones LGBTIQ+. En aquests països els governs instrumentalitzen la por i l’odi vers les minories socials per raons polítiques. En diversos països europeus, l’oposició a les minories i els seus drets fonamentals fins i tot s’ha manifestat en lleis homofòbiques, interfòbiques i transfòbiques. I passa per iniciativa de les mateixes persones que ostenten el poder, que de fet tenen la responsabilitat de protegir les minories que ara discriminen directament tant en les lleis com en la pràctica.
Polònia i Hongria: exemples preocupants d’una tendència més estesa
La situació és particularment greu a Polònia i Hongria, on ara mateix l’estat de dret és inexistent. El 2019, centenars d’autoritats poloneses locals i regionals van aprovar declaracions homofòbiques i transfòbiques que declaraven regions poloneses “Lliures de LGBTIQ”. Deien que a les persones LGBTIQ+ no se’ls permetia residir o exhibir conductes que es poguessin considerar LGBTIQ+. Aquestes regions d’odi estan en conflicte directe amb els valors fonamentals de la Unió Europea.
A Hongria, el Parlament hongarès ha prohibit per llei l’adopció per part de parelles LGBTIQ+, tant si estan casades com no. I s’ha disposat que una mare ha de ser una dona biològica i un pare, un home biològic. 8 A més, la constitució recent d’Hongria proclama que les persones LGBTIQ+ ja no poden adoptar criatures, que els infants i adolescents LGBTIQ+ no poden canviar-se el nom ni, per tant, el gènere legal,9 i que l’educació sexual no pot “promoure” l’homosexualitat.10 La clara hostilitat social i jurídica vers les persones, els infants i els joves LGBTIQ+ ha aplanat el camí a nombrosos atacs a les minories, i les iniciatives es comparen encertadament amb la llei russa contra l’anomenada “propaganda gai” de 2013.11 A més, Hongria ha posat sobre la taula i ha adoptat lleis que prohibeixen mostrar l’homosexualitat als infants de menys de 18 anys, sigui a les escoles o als programes de televisió infantils.12
De manera similar a Hongria, la llei lituana sobre la protecció de menors considera il·legal mostrar continguts relacionats amb LGBTIQ+ a infants i joves.13 La llei lituana es va aprovar el 2010. Aquesta mena de legislació afecta els infants i els joves perquè els atrapa en un món que no celebra la diversitat i on la diversitat no es considera un regal. Perquè se’ls nega la possibilitat de veure les diferències i d’aprendre sobre els seus drets.
Els exemples de Polònia, Hongria i Lituània mostren de quina manera la legislació marginalitza i discrimina obertament les persones transgènere i intersexe i, per tant, també els infants i els pares LGBTI a Europa. Veiem aquesta tendència en molts països. Segons els estàndards dels drets humans internacionals, els caps d’Estat tenen una responsabilitat específica. Han de protegir tots els ciutadans dels seus països, sobretot les minories, que són els més vulnerables. En lloc d’això, molts estats i caps d’Estat promouen un clima d’odi i intolerància vers les persones LGBTIQ+.
Què pot fer la UE?
Els escenaris terribles de Polònia i Hongria són un punt de partida per al debat sobre el paper de la UE. En el cas de les “zones lliures de LGBTIQ”, la UE sí que va fer alguna cosa. Vam declarar la UE “Zona de llibertat LGBTIQ” per mostrar que la igualtat de drets a tota la Unió no és opcional. Però fins on ha d’arribar la UE? Aquí, el debat sovint s’atura en els drets de les persones LGBTIQ+. Perquè “no hem d’anar massa lluny”. Tanmateix, la meva pregunta sempre ha sigut, i segueix sent: per què la UE no fa més?
La UE és un mercat internacional. Però la UE és també una comunitat de valors. Així, quan es violen els drets humans dels ciutadans de la UE, hem d’actuar. Per això és tan important que a finals del 2020 la UE adoptés l’anomenat mecanisme legal. Garanteix que la UE pot imposar sancions econòmiques als estats membres si no compleixen els valors comuns sobre els que es construeix la UE, i sobre els quals seguirà construint-se. 14 És absolutament essencial aturar la discriminació que veiem a la UE contra la comunitat LGBTIQ+. Només així serà possible fer responsables els governs de països com Polònia i Hongria de les violacions dels drets humans de les quals són repetidament responsables.
El dret al propi cos, el dret a estimar qui vulguis, no són drets oberts a debat. Són drets que s’han aconseguit amb molt d’esforç. No va ser abans del 2019 que Àustria va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. I no fa més de trenta anys que l’OMS va deixar de classificar l’homosexualitat com a malaltia mental. És per això que hem de reaccionar quan algú torna a plantejar el debat sobre uns drets que ha costat molt de guanyar. Com a europeus, tenim la responsabilitat d’actuar. Com a polítics europeus, tenim aquesta responsabilitat. Jo tinc aquesta responsabilitat. Ho devem als infants i als joves a qui deixarem aquest món.
Karen Melchior és danesa, membre del Parlament Europeu des de 2019 per Radikale Venstre. La Karen és membre de la Comissió d’Afers Legals del Parlament, substituta a la Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor i membre de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, on té un paper actiu en la definició de la postura del grup liberal Renovar Europa. És també membre activa del grup LGBTI del Parlament, on participa en activitats polítiques per avançar en els drets de les persones LGBTI a Europa.
Notes:
1. https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-7-2013-0426_ES.html
2. https://www.sexogsamfund.dk/abort/polske-aktivister-ramt-hårdt-af-abortkamp
3. https://www.amnesty.org/en/latest/press-release/2019/10/poland-law-criminalizing-sexuality-education-recklessly-retrogressive/
4. https://www.reuters.com/article/us-poland-lgbt-education-trfn-idUSKCN21X2ZA
5. https://www.alsresearch.dk/news/257/61/18-01-19-Evaluering-af-sundheds–og-seksualundervisning-og-familiekundskab-SSF
6. https://www.underviserportal.dk/grundskole/til-ledelsen/en-mangfoldig-skole/
7. https://www.projektsexus.dk/seneste-nyt/2019/rapporten-sex-i-danmark
8. https://www.amnesty.org/en/latest/press-release/2020/12/hungary-dark-day-for-lgbti-community-as-homophobic-discriminatory-bill-and-constitutional-amendments-are-passed/
9. https://amnesty.dk/skriv-under/ungarn-ivett/
10. https://www.amnesty.org/en/latest/press-release/2020/12/hungary-dark-day-for-lgbti-community-as-homophobic-discriminatory-bill-and-constitutional-amendments-are-passed/
11. https://www.theguardian.com/world/2021/jun/15/hungary-passes-law-banning-lbgt-content-in-schools
12. https://www.amnesty.org/en/latest/news/2021/06/hungary-proposed-law-a-new-full-frontal-attack-against-lgbti-people/; https://www.theguardian.com/world/2021/jun/15/hungary-passes-law-banning-lbgt-content-in-schools
13. https://www.theguardian.com/world/2021/jun/15/hungary-passes-law-banning-lbgt-content-in-schools
14. https://www.europarl.europa.eu/news/da/headlines/eu-affairs/20201001STO88311/retsstaten-ny-mekanisme-skal-beskytte-eu-s-budget-og-vaerdier
