Els educadors Patrick i Yildiz han estat treballant com a agents retribuïts per al gènere i la diversitat a INA.KINDER.GARTEN gGmbH a Berlín durant uns quants anys. No és habitual que un servei posi hores laborals a la disposició dels seus treballadors amb aquest objectiu. A l’entrevista, expliquen què defineix la seva tasca i per què és important.
El vostre servei us ha designat com agents per a la diversitat i el gènere. Com va sorgir?
Yildiz: En una valoració dels treballadors fa anys, es va fer palès el desig que el gènere i la diversitat fossin un eix central en la tasca educativa. Aleshores es va buscar un equip per implementar aquesta feina. La diversitat ja és un eix central al nostre servei, INA.KINDER.GARTEN gGmbH.
Quin és el vostre model pel que fa a la diversitat i què significa per a la vostra tasca pedagògica?
Patrick: Qualsevol persona pot treballar en els nostres serveis infantils, independentment de la seva orientació sexual. Això pot suposar un repte i suscitar preguntes en els pares, els infants i els col·legues. En alguns centres tenim una gran diversitat cultural i hi ha, per exemple, infants que tenen dues mares. D’altra banda, tenim famílies religioses. De vegades, algunes criatures pregunten: “Per què tens dues mares? Jo tinc una mare i un pare”. Si plantegen la pregunta, ens hi endinsem. Els infants hi estan oberts. No n’hem fet un gran tema nosaltres, però hi ha llibres meravellosos que oferim als grups.
Y: Als nostres serveis, els infants poden anar vestits com vulguin, independentment del seu gènere. Això vol dir que els nens també porten vestits. Es permet que tots els infants experimentin, que es disfressin o es maquillin. Alguns pares tenen preocupacions i també, és clar, prejudicis. Per això tractem el tema amb sensibilitat. Els pares tenen les seves normes socials i valors, i tenen reserves. Els infants dels grups també provenen d’entorns vitals diferents, tenen les seves experiències i les seves veritats. Diversitat significa incloure tothom, no excloure ningú, deixar espai per a coses noves i obrir-se a altres perspectives.
P: Quan una nena va voler jugar a futbol, un nen va sortir objectant que les nenes no juguen a futbol. La nena tenia molta confiança i va dir: “Jo puc”. No vam haver de fer gaire cosa perquè ella sola es va reivindicar. Però si no hagués funcionat, nosaltres, com a educadors, hauríem d’haver creat el marc perquè la nena no fos marginada. Al centre també hi tenim un futbolí amb només jugadors nens, i els infants van preguntar per què. Aleshores nosaltres vam canviar les figures del futbolí, atès que el tema de les nenes i el futbol estava present amb els infants. En vam parlar amb els infants i en vam fer un tema de debat, ja que ells també tenien preguntes.
Y: Se m’acut un exemple interessant sobre colors: qui du rosa i qui no? Una vegada va venir un pare i ens va dir que un infant havia dit al seu pare que el rosa només era per a les nenes. Va dir que el seu fill de parla alemanya havia dit a casa que un infant de parla turca havia dit que els homes no havien de dur rosa. Això va donar lloc a certa intranquil·litat perquè el pare va venir al centre i va afirmar que els homes també poden dur camises roses. Però aquell mateix dia, el pare turc va aparèixer duent una camisa rosa. Aquest exemple demostra quins prejudicis pot haver-hi davant certes nacionalitats.
Com a educador, portes les teves pròpies idees sobre els rols de gènere. Com a equip, us pregunteu quines capacitats específiques del vostre gènere teniu i transmeteu als infants? Hi reflexioneu plegats?
P: Jo treballava amb els infants a la taula de fusteria i també al racó de construcció, no perquè sigui un home, sinó perquè m’interessa. Evidentment, algunes atribucions sorgeixen molt de pressa, com l’afirmació: “Em pots donar un cop de mà, tu que ets un home!” Però potser no soc tan fort, potser la meva col·lega és més forta? És clar que sempre hi ha models de rol per als infants, així que no vaig a la taula de fusteria i dic: “Jo te n’ensenyaré perquè soc un home”. Penso que és important fer coses perquè t’agraden, no segons el gènere.
Y: És clar, a mi em passa que en alguna situació en què el temps apressa pregunto a algun col·lega home com funciona el trepant, per exemple. Però en general, crec que és important mostrar als infants que puc adquirir el coneixement si no sé alguna cosa o preguntar si algú m’ho pot explicar. I el que també és rellevant: com més divers és l’equip, més possibilitats es mostren.
P: Establim un exemple de diversitat, i els infants se n’adonen. Ja he cosit algun pantaló esquinçat amb un infant. L’infant em va dir que això ho sol fer la mama. Però, per què hauria de passar aquesta tasca a una dona? És important ser un model de rol i trencar amb els rols: “Soc un home, però també puc fer altres coses”. Els pares m’ho van agrair i els va semblar fantàstic.
Disposeu de l’assessorament d’especialistes externs en aquest tema?
Y: Vam començar de zero, perquè no som experts en gènere i diversitat. Vam fer molta recerca, vam buscar literatura i vam intercanviar idees amb altres experts. Tenim el suport extern d’un assessor especialista, Jens Krabel, de l’Oficina de Coordinació d’Homes a les Escoles Infantils.
Quins consells teniu per a les institucions que vulguin fer campanya a favor d’una major diversitat de gènere?
Y: És important veure la diversitat dels equips i respondre-hi. És la visió i la mirada vers l’equip i la seva diversitat. Es tracta de trobar una base comuna malgrat les diferències.
P: No ho pots capgirar per la força. Al principi, sempre hi haurà resistències, però, sobretot, cal reflexionar en l’equip: “Quina és la meva pròpia actitud? Quins prejudicis tinc sobre el tema?” És un procés continu que no passa de la nit al dia. Però de vegades també t’adones que ja estàs aplicant moltes coses força bé i ni tan sols te n’has adonat!
Patrick i Yildiz han estat treballant com a pedagogs i educadors durant molts anys. Els dos han estat agents per a la diversitat i el gènere a INA.KINDER.GARTEN gGmbH a Berlín des del 2017.
