Aquest projecte es va portar a terme amb el grup de Petits (amb infants de tres, quatre i cinc anys) de l’Escola de Rellinars. Volíem reflexionar amb les nenes i els nens sobre la perspectiva de gènere des d’un punt de vista vivencial i proper, així que va partir de les joguines i el joc que generen.
L’Escola Rellinars està situada al poble de Rellinars, al Vallès Occidental. És un poble petit i és l’única escola rural d’aquesta comarca. El fet de ser escola rural implica que els nens i nenes estan agrupats per cicles, fomentant un vincle amb els alumnes de diferent edat i amb una diversitat en tots els grups de manera natural. Actualment a l’escola som uns 90 alumnes, i estem agrupats en sis aules diferents (minis, petits, mitjans petits, mitjans grans i grans) que comprenen les edats d’1 a 12 anys.
El Projecte Educatiu d’escola reflecteix una mirada molt concreta tant cap als alumnes com de l’aprenentatge que es dona dins l’escola. Aquest projecte està basat en quatre eixos molt definits: l’escola com a espai de comunicació, l’escola com a espai d’aprenentatge, l’escola com a espai de benestar, l’escola oberta al món i a l’entorn.
El nostre centre té un projecte d’aprenentatge molt definit que es caracteritza per una metodologia de treball globalitzat per projectes. També creiem que és molt important el vincle que s’estableix entre tota la comunitat educativa formada tant pels infants, les famílies i els mestres com per qualsevol persona que en vulgui formar part. Així, pensem que totes elles s’han de sentir implicades en aquest projecte i fer-les el màxim de partícips en totes i cada una de les activitats tenint una mirada molt oberta de l’aprenentatge.
L’experiència que us volem presentar és un projecte realitzat en el grup de Petits, i que es va portar a terme durant els mesos de setembre a desembre amb els infants del grup, que tenen 3, 4 i 5 anys.
En el moment d’engegar el projecte i les activitats amb el grup, ens va semblar interessant poder aportar elements per a la reflexió i l’anàlisi (tant individual com en grup) dels anuncis que els infants veuen normalment a la televisió i dels catàlegs de joguines que generalment publiquen marques, supermercats o botigues especialitzades.
Com a element inicial, vam partir de la pregunta: Les joguines són de nens o de nenes? Volíem que l’element generador del projecte fos familiar per als infants. I què més proper per a ells que el joc i les joguines?
Un dels nostres principals objectius era generar debat i reflexió en relació amb la perspectiva de gènere, concretament des del punt de vista abans esmentat, el joc i les joguines, i aquells productes audiovisuals (també catàlegs) que els infants “consumeixen” habitualment. Ens va semblar interessant abordar la lectura d’aquests productes (els anuncis, més concretament) de manera crítica, analitzant aquells elements que potser sovint ens passen per alt (la música, els colors, qui hi apareix i quin rol té, etc.).
Què pensem sobre les joguines i els jocs: són de nens, de nenes, de tothom?
El projecte comença amb una proposta de joc inicial, amb diferents suggeriments de jocs i joguines, i on els infants van passant d’un espai a un altre. Es proposa un espai amb nines i joc simbòlic, un altre amb cotxes i carreteres i un altre amb peces per fer construccions. Abans de començar, en rotllana, demanem al grup què opina sobre les joguines i els jocs: són de nens, de nenes, de tothom? Els infants hi diuen la seva i ens sorprèn veure com des de tan petits hi ha determinats estereotips que estan molt arrelats en el pensament col·lectiu.
—Jo crec que sí, que alguns són de nens i d’altres de nenes.
—Això passa perquè vam néixer no iguals.
—I què penseu que ens fa diferents?
—Les samarretes són diferents. Els nens les tenen del Barça o del Madrid.
—Però una nena si vol també la pot portar!
—Sí, també es pot portar, perquè al futbol també hi ha nenes.
—Jo crec que som diferents perquè els nens neixen en un país i les nenes en un altre.
—Tenim de diferent el penis i la vulva.
—I els noms, que són diferents.
—I el cabell. Se sap si ets un nen perquè tens el cabell curt, i una nena llarg.
—Pot ser que hi hagi nenes amb el cabell curt?
—Sí, també!
—Qui porta arracades són les nenes.
—No, perquè l’Albert era un noi i en portava moltes.
—I el meu pare també porta una arracada.
—I creieu que això passa amb els jocs i les joguines?
—Jo crec que es pot jugar a tot el que tu vulguis.
Després, parlem de les sensacions que ens ha provocat aquesta estona de joc. Ens han agradat les propostes? A què ens ha agradat més jugar?
—A mi no m’ha agradat jugar a les nines, perquè són de nenes.
—Les nines no són de nens, perquè les joguines de nens tenen rodes.
—Com els cotxes, que només són de nens.
—Sí, anda! Doncs jo soc una nena, tinc una bici i té rodes. Les joguines de rodes no són només de nens.
—I jo soc una nena i tinc cotxes de joguina a casa. També són de nenes, perquè nosaltres som nenes i ens agraden.
Com a mestres, alguns d’aquests pensaments ens fan reflexionar. Com podem ajudar els infants a obrir mirades? Quines propostes de joc oferim als infants, quines joguines posem al seu abast? Potser estem mostrant (de manera més o menys conscient) determinats estereotips amb les nostres actituds, amb el llenguatge que emprem? Moltes preguntes que hem d’abordar amb reflexions i una mirada crítica envers els diferents contextos educatius que oferim als infants.
D’altra banda, i durant les següents setmanes, intentem obrir perspectives de joc, oferint models i propostes que suposin trencar amb algunes de les idees que hem detectat. D’aquesta manera, per exemple, parlem sobre qui té nines a casa, si juguem amb elles, quin tipus de joc hi fem… I a la classe, oferim diferents moments de joc compartit (que ja quedaran integrats en el nostre quotidià de grup) on intentem invertir rols, associant per exemple a les nines (que sempre havíem tingut situades a la cuineta) un rol aventurer, vivint mil i una aventures trepidants, salvant un pobre Spiderman que havia quedat perdut a la selva o passant per rius plens de cocodrils famolencs.
Què ens expliquen, els anuncis de joguines?
Després d’unes setmanes, proposem de veure algun anunci de joguines, concretament un de nines i un de cotxes.
Abans, però, parlem sobre els anuncis. Sabem què són? En veiem a casa? Ens agraden?
—Vosaltres sabeu què és un anunci?
—Un anunci és una cosa molt avorrida.
—Estàs mirant vídeos i et surt un anunci.
—Els anuncis són perquè els nens comprin joguines.
—Els que fan els anuncis volen fer-se rics. T’ensenyen una joguina, veus que t’agrada i la vols comprar.
Després de parlar-ne i situar-nos una mica, visionem els dos anuncis que tenim seleccionats per mostrar al grup. Ens preguntem què hi veiem.
—A l’anunci surt una nina que es renta el cap i es posa purpurina, també.
—Ha sortit una màquina que li fa trenes a la nina.
—Un dinosaure es menja un cotxe i després l’escup, és un t-rex.
—He vist rampes per on passaven els cotxes, molt ràpid.
https://www.youtube.com/watch?v=p8mnjOONlR8
https://www.youtube.com/watch?v=5khsPoX7F9w
Després de veure els anuncis, observem com els infants fan descripcions molt literals d’allò que han vist.
En una altra sessió, fem una segona visualització dels dos anuncis per provar de veure-hi més enllà, amb una visió més crítica. Ens agrada, aquest anunci? Veient l’anunci ens venen ganes de comprar la joguina? Com ens fa sentir? Qui hi apareix?
Ens fixem que a l’anunci de la nina només hi apareixen nenes, i al de cotxes només nens.
—Jo no compraria aquesta nina, perquè les nines no m’agraden.
—Jo sí que la compraria.
—A l’anunci de nines només hi surten nenes perquè les nines són de nenes, i perquè als nens no els agraden les nines.
—Han posat nenes perquè les nines són de nenes.
—Aquest anunci està pensat per a les nenes.
—A mi no m’agrada que només surtin nenes.
—A l’anunci de cotxes no surten nenes, perquè això és de nens.
—Però jo soc una nena i m’agraden els Hot Wheels!
—I a mi, i soc una nena, també!
Passen els dies i alguns infants comenten que han vist un anunci a casa seva o a casa els avis; i d’aquesta manera sorgeixen noves oportunitats per comentar plegats allò que hem vist, què ens ha semblat. I anem observant com els nens i nenes fan comentaris cada vegada més acurats, més reflexius i no tan descriptius sobre allò què han vist.
—Era a casa de la iaia i vaig veure anuncis de “chicas”, i vaig veure que sortien un nen i una nena.
—Jo aquests dies he vist un anunci de cotxes, i hi sortien només nens.
—Jo vaig veure un anunci de nenes i només hi sortien nenes, era una joguina per fer trenes.
—A mi m’agrada que surtin nens i nenes als anuncis, barrejats.
—A mi també m’agrada, perquè les joguines són de tothom.
I fem encara alguna altra visualització, afinant més la mirada. Ens preguntem quins colors apareixen amb més freqüència als anuncis i qui fa de narrador o narradora, entre altres coses.
—Els anuncis de nines tenen colors com el rosa o el lila.
—Als anuncis de cotxes no hi surt el color rosa, només el blau, taronja, vermell i negre.
—En aquest anunci no es veuen nens o nenes, però se sent una veu de nena.
—Doncs jo soc un nen i m’agrada el rosa, és el meu color preferit.
Analitzant els catàlegs de joguines
Passen uns dies i alguns infants porten a la classe alguns catàlegs de joguines, que ja han sortit per la campanya de Nadal. De seguida capten el nostre interès, ja que (segons el parer d’alguns nens i nenes) un catàleg, d’alguna manera, és com un anunci, que mostra joguines i fa venir ganes de comprar-les.
Plegats, decidim analitzar-los, prenent com a mostra de la nostra anàlisi algunes joguines en concret: nines, cotxes, cuinetes/casetes i bicicletes (i altres joguines similars, com cotxes o motos). I amb totes les imatges que anem trobant, preparem un mural amb tots els exemples que trobem als catàlegs que tenim a la classe, i que ens ajuda a visualitzar la diferència entre algunes joguines.
Comptem el nombre de nens i nenes que apareixen en cada categoria de joguina per veure les possibles diferències.
—Hi ha moltes nenes jugant a nines.
—I molts nens jugant a cotxes.
—I pocs nens jugant a nines.
—Hi ha molt de rosa a les nines.
—El rosa és una cosa de nenes.
—A mi m’agrada el rosa i soc un nen.
—I jo soc una nena i no m’agrada el rosa.
—Amb les bicis també hem vist el mateix. Si surt una nena té una bici rosa.
—I els nens no surten amb bicis roses.
Com que els anuncis que hem vist fins ara no ens han fet el pes, decidim que volem fer nosaltres mateixos els nostres propis anuncis; fets a mida segons els nostres criteris i sense distincions o prejudicis de gènere.
Demanem ajuda al pare d’un nen del grup, que treballa en el món audiovisual i que ens ajuda en diferents moments del projecte a conèixer com és un anunci, quines característiques acostumen a tenir (han de tenir una durada determinada; els diferents rols que hi ha quan es grava, com ara el càmera, dobladors, extres, actors i actrius, dobles de mans…).
Hi treballem durant unes setmanes per pensar molt bé com volem que siguin els nostres anuncis (decidim que en farem dos, un de nines i un de cotxes), elaborem esbossos, en parlem, preguntem, mirem més anuncis… Fins que finalment gravem els nostres anuncis!
Hem fet els dos anuncis que vam pensar: un de nines i un de cotxes. Ens han quedat bé, perquè ho hem fet molt bé. Els podríem enviar a la tele perquè els vegi tothom.
Aquests vídeos ajuden a pensar. Ha sigut bona idea fer-los perquè així la gent pensarà que les joguines són de tothom. No diuen que les nines són de nenes, com els altres. Són diferents.
Per donar a conèixer els nostres pensaments en relació amb les joguines i, també, amb els catàlegs que hem analitzat aquests dies, decidim escriure una carta a les persones que pensen i fan els catàlegs de joguines. D’alguns dels correus que vam enviar, rebem resposta. Ens agraeixen la nostra carta i les nostres reflexions.
Senyors i senyores dels catàlegs de joguines,
Som el grup de Petits de l’Escola de Rellinars, que és un poble molt petitó. Si voleu saber on és Rellinars ho podeu escriure a l’ordinador.
Per arribar-hi has d’anar per la carretera C-Manresa, veureu un cartell blau que indica corbes i per allà s’hi arriba.
Us escrivim aquesta carta perquè estem empipats, tant que tenim la cara vermella com un tomàquet. Us escrivim perquè volem que canviïn les coses. Volem que canviïn les coses de pensar que les joguines són de nens o de nenes.
Nosaltres vam fer un experiment: vam agafar catàlegs (molts o moltíssims), i els miràvem i retallàvem. Ens vam fixar en les nines i en si hi havia fotos de nens o nenes jugant-hi. Ens va sortir que de tots els catàlegs hi havia només dos nens jugant a nines, i 25 nenes, i això són moltes.
També vam mirar cotxes, i vam trobar que hi havia 24 fotos de nens, i 7 de nenes.
També ens vam fixar en els colors i vam veure que les nines quasi sempre anaven vestides de rosa. I això no ens agrada, perquè i si t’agrada el verd o el groc? Els colors són de tothom, com les joguines.
Us demanem que canvieu els catàlegs i que feu uns catàlegs diferents, amb nens i nenes jugant junts.
Moltes gràcies per escoltar-nos.
Grup de Petits de l’Escola de Rellinars.
Alguns catàlegs ens comenten que no està a les seves mans canviar, però que contactaran amb les empreses que fabriquen les joguines per donar a conèixer la nostra carta. Nosaltres contestem tots els correus agraint la resposta i demanant que si us plau parlin amb els fabricants de joguines. Un element que com a mestres trobàvem important és poder oferir als infants l’oportunitat d’esdevenir agents de canvi, participant activament i amb una mirada crítica, construint plegats noves realitats, nous contextos.
Valorant el procés que vam seguir, comentar que ens va sorprendre observar com alguns infants tenien prejudicis molt arrelats en relació amb el gènere de les joguines. Ens esperàvem algunes idees o pensaments estereotipats, però no tants ni tan presents en infants tan petits.
Un dels principals objectius que ens vam marcar inicialment era poder parlar dels anuncis (concretament), o de tot allò que mirem, que consumim, en el nostre temps de lleure, sols o en família, de manera que ens convidés a fer-nos preguntes sobre el que estem veient o escoltant. Ha estat difícil, la veritat, ja que no estem acostumats a veure-hi amb les ulleres crítiques posades (tampoc els adults), tot i que ens han sorprès les idees i pensaments dels infants, i com amb tot el grup anàvem contrastant, enriquint, generant idees i pensaments. Segurament, aquests han estat elements que han enriquit el desenvolupament del projecte.
El projecte Les joguines són de nens o de nenes? va guanyar el primer premi eduCAC (Premis el CAC a l’escola), edició 2020-2021. Podeu consultar el material relacionat al web: https://www.educac.cat/premis-cac-lescola/edicions-anteriors/xviii-premis-cac-lescola
Marta Guzman
Mestra d’infantil a l’Escola Rellinars
