Cada vegada hi ha més evidència que la socialització de gènere s’inicia amb el naixement, o fins i tot abans, durant l’embaràs, quan els progenitors coneixen el sexe del seu infant. Des dels primers anys de vida, els infants aprenen normes de gènere i com encaixar en rols de gènere estereotipats per respondre a les expectatives de les mares i pares, de la comunitat i de la societat.
El gènere és una de les primeres categories socials de què els infants es fan conscients i a l’edat de tres anys la majoria s’han format una identitat de gènere. A més, en aquests primers anys s’estableixen ja uns estereotips i prejudicis de gènere que costarà canviar més endavant a la vida.
Els membres de la família i altres adults de l’entorn d’influència tenen un paper essencial en aquest procés de modelació dels rols de gènere i les relacions en la manera que responen a les conductes dels infants i interactuen amb ells (UNICEF, 2021).
Els efectes adversos de la socialització de gènere poden ser de gran abast.
Quan tracten els infants segons uns estereotips de gènere, els progenitors i professionals de l’educació i els infants sovint, de manera inconscient, limiten el desenvolupament dels infants, impedint-los desenvolupar el seu potencial únic. A més, mantenen i preserven pràctiques opressives contra les nenes i les dones i qualsevol altre infant que es desviï de les normes socials prevalents. “Trencar els estereotips de gènere des d’una edat primerenca ajuda a aturar les conseqüències negatives de la desigualtat i la discriminació quan els infants esdevenen adults, i significa que els infants no estan limitats per expectatives basades en el seu sexe” (Women’s Health East, 2017, pàg. 15).
Els efectes adversos de la socialització de gènere poden ser de gran abast.
Per potenciar una socialització de gènere positiva calen famílies implicades: mares i pares amb les seves contribucions úniques al desenvolupament de l’infant, que han de construir una aliança parental, una unitat equilibrada pel que fa al gènere basada en la igualtat, i una relació enriquidora independent de la seva relació com a parella. Dins l’aliança parental, han d’acordar com educar l’infant, els valors i l’estil parental. També han de decidir com aniran desenvolupant els seus rols parentals i es donaran suport mútuament. Els rols acordats no haurien de tenir a veure amb expectatives estereotipades, incloent la divisió de les tasques de cura de l’infant i la llar entre els adults i les oportunitats dels nens i les nenes de participar en la vida familiar (ISSA & UNICEF, Mòdul 18).
Els progenitors necessiten suport en el desafiament d’aquest viatge de crear un entorn que promogui la igualtat de gènere i doni als infants la llibertat de ser ells mateixos. I el necessiten des de l’inici!
Donar suport a les famílies en la criança. Un exemple d’Europa i l’Àsia Central
Cada vegada hi ha més evidència que els programes personalitzats de visites a la llar a les famílies que esperen un fill o amb infants de fins a tres anys juguen un paper essencial en la millora del benestar de les mares i pares, en la seva eficàcia i en els resultats de l’infant. La majoria consideren els visitadors a domicili com a aliats de confiança i d’autoritat que els poden ajudar en l’entorn de la llar d’una manera respectuosa i empoderadora. Això atorga credibilitat als visitadors a l’hora de promoure idees noves i transformadores i la possibilitat de ser agents potencials de canvi. Poden motivar les famílies perquè pensin críticament sobre la influència del gènere en les seves vides, promoure unes relacions més equitatives entre dones i homes en la parentalitat i un tracte més equitatiu entre nens i nenes. A més, els visitadors, mentre visiten les famílies a les seves llars, poden modelar conductes sensibles al gènere i confeccionar missatges sobre la igualtat de gènere adaptats al context específic, als coneixements i actituds de cada família (ISSA & UNICEF, Mòdul 18).
A Europa i a l’Àsia Central, on treballa l’Associació Internacional Step by Step (ISSA), la majoria de països disposen de serveis de visitadors a domicili com a part del sistema de salut, gràcies a la qual cosa arriben a una gran majoria de dones embarassades i famílies amb infants petits. Malauradament, en la majoria de països, les visites es limiten força a la salut física, amb la qual cosa es perd l’oportunitat d’abordar altres qüestions essencials i de donar un suport holístic i de pràctiques de cria. A més, aquests serveis sovint promouen una perspectiva “matricèntrica” de la cura i la parentalitat.
Formar visitadors a domicili sensibles i ben preparats
Per utilitzar el potencial no explotat dels serveis de visites a la llar i ajudar a formar professionals ben preparats, receptius i centrats en la família, l’ISSA i l’Oficina Regional d’Europa i l’Àsia Central d’UNICEF (ECARO), juntament amb experts de renom internacional de diversos sectors de la primera infància, han desenvolupat un paquet de recursos per als visitadors, “Supporting Families for Nurturing Care” (“Suport als pares en la criança”), que ha influït molt en els continguts i les perspectives del desenvolupament dels visitadors a la regió d’Europa i Àsia Oriental. Aquest paquet conté un conjunt de mòduls individuals, que es va ampliant (actualment són vint-i-dos), que creen els coneixements i les habilitats que han de tenir els visitadors per abordar temes més enllà de la salut física, incloent el gènere. A més, cada mòdul pretén ajudar els visitadors a reflexionar sobre actituds professionals i enfortir pràctiques per implicar-se d’una manera inclusiva i respectuosa amb famílies diverses amb necessitats i reptes diversos (ISSA & UNICEF: Introducció). Els mòduls es poden adaptar fàcilment al context específic de cada país.
Una avaluació externa del paquet de recursos, realitzada el 2017, va valorar tot el paquet com a sensible al gènere. La majoria de mòduls individuals es valoren com a transformadors en qüestió de gènere, ja que el contingut i el missatge principal desafien les normes de gènere prevalents i promouen una socialització de gènere positiva.
En tot el paquet de recursos es destaca que les pràctiques parentals es refereixen a les que adopten tant les mares com els pares. S’emfatitza la importància de la implicació del pare i es promou una imatge dels pares com a veritables progenitors. Es va desenvolupar un mòdul individual per tractar aquest tema i destacar els efectes positius de la implicació dels pares (ISSA & UNICEF, Mòdul 5). El mòdul 18, “Socialització de gènere i dinàmiques de gènere a les famílies: el paper del visitador home”, tracta la igualtat de gènere, la parentalitat amb equilibri de gènere, les aliances parentals i la socialització de gènere positiva.
Des que es van desenvolupar els primers mòduls el 2016, han estat utilitzats en diferents països d’Europa i l’Àsia Central per formar visitadors homes i contribuir al seu desenvolupament professional continuat.
Principals lliçons apreses
Malgrat els canvis que es produeixen en les societats tant a escala nacional com global, i el fet que els professionals i els polítics puguin desitjar promoure la igualtat, sembla que les desigualtats, els estereotips i els rols de gènere estan tan “normalitzats” en la majoria de societats que els treballadors, els serveis de formació inicial i continuada i els polítics no estan preparats (o no són prou valents) per abordar-los i qüestionar-los.
Durant la planificació i la implementació de la formació al voltant dels mòduls, els temes que més s’evitaven eren els relacionats amb el gènere (per exemple, “Nosaltres/Pares no estem preparats per treballar el gènere”, “Això no és rellevant en el nostre context”, “No tenim cap problema amb això”). Aquesta situació va requerir flexibilitat i estratègies específiques que podrien ser útils en la formació d’altres professionals:
- Mostrar empatia pels reptes dels professionals, escoltar i comprendre els seus punts de vista alhora que perseguim el canvi desitjat.
- Invertir temps extra a parlar del problema (per exemple, explicar-ne la complexitat, els efectes en els infants, les famílies i la societat en general, etc.); donar veu a experiències de persones afectades per la discriminació de gènere, i connectar les experiències personals dels professionals, majoritàriament les dones, amb les desigualtats de gènere.
- Integrar qüestions relacionades amb les desigualtats de gènere i el canvi desitjat en cada intervenció: no tractar-les com un programa, una activitat o un tema accessori.
- Modelar conductes sensibles al gènere i confeccionar missatges sobre la igualtat de gènere adaptats al context i les actituds prevalents en cada país en concret.
El canvi en les actituds prevalents dels professionals pel que fa a la igualtat de gènere es produeix gradualment, necessita temps, suport continu i desenvolupament professional. Per treballar la igualtat de gènere cal que els professionals reconeguin els seus propis prejudicis, que vagin més enllà del seu rol tradicional i qüestionin la narrativa i les pràctiques prevalents en la societat. No se’ls hauria de deixar sols en aquest procés, ni se’ls hauria de carregar massa responsabilitat; necessiten el suport del sistema. El gènere, com a categoria social, organitza i influencia pràcticament cada segment de la societat, de manera que qüestionar les normes pot ser arriscat i podria ser “castigat” o rebutjat pels pares i la comunitat. La manera com donem suport als professionals hauria de ser un model de com donar suport als pares, tant mares com pares que també poden haver-se d’enfrontar a una pressió social forta quan decideixen prendre un camí diferent.
Totes les formes de discriminació i opressió, incloent la que es basa en el gènere, creen confrontacions, dolor i oportunitats perdudes per a tothom. És per això que, a ISSA, creiem que cal invertir a connectar les persones, establir comprensions compartides i construir aliances entre els professionals, els polítics, els formadors i famílies. Una de les tasques del visitador és connectar els pares i mares amb diferents serveis més enllà del de salut. Va resultar que organitzar la formació i el desenvolupament professional conjuntament amb representants de diferents institucions de diversos sectors (salut, educació i cura de la primera infància, protecció social, etc.) era una manera de motivar l’aprenentatge cooperatiu sobre la tasca conjunta cap al canvi. En lloc de fer-nos retrets i dir-nos els uns als altres el que caldria fer, hauríem d’aprofitar cada oportunitat per dialogar, posar-nos d’acord sobre com criar l’infant i quins valors promoure, i alinear el nostre suport i missatges als pares. Hem de decidir com creixerem en els nostres rols professionals com a agents del canvi i com ens donarem suport mútuament i a les famílies. I mostrar als pares i mares com alimentar un estar junts amb equilibri de gènere alhora que tenim en compte que una major igualtat es tradueix en un major empoderament de les dones en la societat.
Totes les formes de discriminació i opressió, incloent la que es basa en el gènere, creen confrontacions, dolor i oportunitats perdudes per a tothom.
ISSA (International Step by Step Association) és una comunitat d’aprenentatge internacional impulsada per organitzacions destacades de la infància d’Europa i l’Àsia Central. ISSA reuneix i dona suport a professionals i associats per a una oferta equitativa dels serveis infantils de qualitat. La visió d’ISSA és una societat on totes les famílies, comunitats i professionals treballin junts per empoderar cada infant perquè assoleixi tot el seu potencial únic i abraci els valor de la justícia social i l’equitat.
Zorica Trikic és directora en cap de programes a l’Associació Internacional Step by Step (ISSA). Té un màster en Educació i Desenvolupament de Recursos Humans. Compta amb més de trenta anys d’experiència internacional en el sector de la primera infància, on ha treballat en el desenvolupament de programes i polítiques centrats en l’equitat, la justícia i la qualitat de les experiències de la primera infància per a tots els infants, especialment els més vulnerables. Té molta experiència en el treball intersectorial en diversos nivells dels sistemes per a la primera infància, especialment en sistemes i serveis de salut, educació, protecció de l’infant i benestar. Ha participat en diferents maneres (autora, coautora, editora, coordinadora, formadora en cap) a desenvolupar i implementar el paquet de formació regional per a visitadors a domicili: Supporting Families for Nurturing Care.
Bibliografia
Barker, G, Levtov, R. & Heilman, B. “Changing the Global Mindset on Fathers: Lessons from the MenCare Campaign”, Zero To Three, 38(4), 2018, pàg. 44-50.
ISSA & UNICEF. Supporting Families for Nurturing Care: Resource Modules for Home Visitors: Introduction.
ISSA & UNICEF. Supporting Families for Nurturing Care: Resource Modules for Home Visitors: Module 18: Gender socialisation and gender – Dynamics in families. Recuperat de: https://www.issa.nl/node/371
ISSA & UNICEF. Supporting Families for Nurturing Care: Resource Modules for Home Visitors: Module 5: Engaging Fathers. Recuperat de: https://www.issa.nl/node/345
Leaper C. (2014). “Parents’ Socialization of Gender in Children”. A: Tremblay RE, Boivin M, Peters RDeV, eds. Martin CL, topic ed. Encyclopedia on Early Childhood Development [online]. Publicat l’agost de 2014. Recuperat de: https://www.child-encyclopedia.com/gender-early-socialization/according-experts/parents-socialization-gender-children
UNICEF. Technical note: Gender Responsive Parenting, 2021. Recuperat de: https://www.unicef.org/eca/media/16436/file/Gender_Responsive_Parenting.pdf
UNICEF. Advancing Positive Gender Norms and Socialization through UNICEF Programmes: Monitoring and Documenting Change Final Report, 2021.
Women’s Health East. No limitations. Breaking down gender stereotypes in the early years. A resource guide for early years educators. (2017). Recuperat de: https://whe.org.au/wp-content/uploads/sites/3/2017/11/No-limitations-guide_FINAL.pdf
