Pot fer la impressió que el canvi climàtic és un tema massa tètric per parlar amb els infants. Però en lloc d’evitar el tema, cal que les institucions infantils trobin maneres d’abordar la sostenibilitat com a part de la pràctica pedagògica i mostrar als infants maneres d’actuar i d’implicar-se.
Com abordem l’estat del planeta amb els infants? Aquest fou el tema d’un debat que vaig tenir el plaer de moderar a la Trobada Popular sobre el Clima que es va celebrar a primers de setembre a la ciutat danesa de Middelfart. La Trobada Popular sobre el Clima és un esdeveniment anual de tres dies en què la gent (ciutadans) i també polítics, organitzacions de la societat civil, estudiants i empreses es reuneixen per parlar sobre el canvi climàtic des de diferents perspectives.
En aquest article prendré el debat com a punt de partida per mostrar de quina manera es poden equilibrar i afrontar l’esperança i el temor quan parlem sobre canvi climàtic i sostenibilitat amb els infants. Presentaré exemples breus d’una escola infantil danesa que fa un treball extraordinari entorn de la sostenibilitat i, finalment, parlaré també de la necessitat d’actuar en una escala més general i estratègica en les institucions infantils.
El dilema
El debat de la Trobada Popular sobre el Clima va abordar el dilema que tenim molts de nosaltres (famílies i professionals): volem criar i educar els ciutadans més joves perquè prenguin consciència de com tenir millor cura del planeta, però sense aclaparar-los amb les prediccions d’un futur incert marcat pel canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat.
El panel estava compost per cinc persones: la direcció d’una ONG que promou els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un escriptor de ficció climàtica juvenil, una representant de les biblioteques, la direcció d’escola i un professor associat amb un projecte de recerca sobre la sostenibilitat en les institucions infantils. Des de les seves diverses perspectives, van oferir visions sobre com podem implicar els infants alhora que ens prenem seriosament les seves preocupacions sobre el futur sense atemorir-los.
Un dels punts principals que van sorgir del debat va ser que no és una bona estratègia intentar evitar parlar-ne. Fins i tot els infants més petits senten les notícies i les converses dels adults i poden començar a preocupar-se pel que senten. En comptes d’evitar el tema, ens cal trobar maneres de parlar sobre el canvi climàtic d’una manera adequada als infants per tal de no deixar-los sols amb les seves preocupacions i els seus temors. És important reconèixer els sentiments de preocupació i temor que pot tenir l’infant, però també ajudar-lo a passar a un altre estat mental mostrant-li maneres d’actuar i implicar-se.
Un altre punt va ser el paper que hi pot jugar la literatura. La literatura pot implicar, commoure i crear un punt de partida per conversar. Pot utilitzar-se per establir un llenguatge sobre temes que són difícils d’abordar i donar espai perquè aquestes converses puguin tenir lloc amb una distància de seguretat perquè es basen en històries de personatges ficticis.
La sostenibilitat com a pràctica quotidiana
Això ens porta a la qüestió sobre com poden les institucions infantils abordar la sostenibilitat com a part d’una pràctica pedagògica i mostrar als infants maneres d’actuar i implicar-se. L’escola infantil Løvbakken, situada al nord de Dinamarca, prop de la ciutat d’Aalborg, declara explícitament que el seu objectiu és oferir als infants una experiència de ser “ciutadans del món”. A l’escola utilitzen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible com a marc i treballen la sostenibilitat en el sentit ampli del terme, que inclou tant una perspectiva mediambiental com social i econòmica. Traduït al context d’un centre infantil, això significa posar l’accent tant en la connexió amb la natura com en el fet de formar part d’un grup i en l’ús de recursos.
Per fer-nos una idea de com podria traslladar-se això a la pràctica quotidiana, vegem un parell d’exemples de Løvbakken.
Residus: Els infants participen a separar els residus de l’escola i aprenen en quins contenidors s’han de posar els diferents materials (cartó, paper, vidre, plàstic, etc.). Fan compostatge amb els residus orgànics. Un cop l’any, quan la Societat Danesa per a la Conservació de la Naturalesa organitza el Dia Nacional de Recollida de Deixalles, Løvbakken hi participa i recullen escombraries a la seva zona juntament amb els infants i les famílies.
Natura: Cada any, el Dia de la Terra (22 d’abril), Løvbakken celebra la Mare Terra i la natura amb els infants. Planten un arbre al jardí i els nens i nenes ajuden a tenir cura de l’arbre jove fins que és prou fort per sobreviure sol.
Reciclatge: Løvbakken té una prestatgeria plena de roba i joguines usades. Són coses que donen les famílies i resulta una manera senzilla de fer intercanvi de roba infantil i joguines. A l’escola, recuperen de les escombraries diaris, cartons i altres elements d’embalatge i els reutilitzen per fer activitats creatives. Un cop l’any, se celebra una “fira d’art” on es posen a la venda les obres d’art fetes pels infants amb deixalles i que les famílies poden comprar. Els diners que s’obtenen es donen a una organització humanitària.
Comunitat local: L’escola ha establert una col·laboració amb la residència local per a persones grans. Una de les tradicions és un cafè que prepara l’escola a primers d’octubre i s’hi convida les famílies, els amics i les persones que viuen a la residència. Al cafè, els infants venen pastissos que han ajudat a preparar a l’escola i després donen els diners a alguna bona causa.
Com il·lustren aquests exemples, un dels mètodes aplicats és utilitzar esdeveniments i dies especials al llarg de tot l’any com a ocasions per centrar-se en la natura i en els drets i les condicions de vida dels infants en diversos llocs del món.
Una altra cosa que caracteritza les activitats és que s’hi impliquen tant els infants com les famílies i la comunitat. Els infants participen activament i adquireixen experiència en accions per promoure canvis i jugar un paper tant en la comunitat local com global.
El punt important és, sens dubte, que les activitats no només es realitzen com a part d’un calendari establert de la institució, sinó que formen també part d’una conversa continuada amb els infants sobre què, com i per què: Què fan? Com ho fan? I per què ho fan? Això vol dir que les activitats es posen en context i que els infants experimenten que el context és més gran que la simple vida quotidiana de la institució, i que també incorpora la naturalesa, la comunitat local i els infants i les persones que viuen en altres llocs.
Té a veure bàsicament amb trobar i crear ocasions perquè aquestes converses tinguin lloc. A banda dels esdeveniments anuals, es poden donar mentre es passeja o es juga en la natura, s’explora la natura, es cuina en una foguera, es conreen vegetals al jardí, es reutilitzen les deixalles per a noves finalitats, etc. I es pot produir mentre es comparteixen lectures.
A Løvbakken estan creant una col·lecció de llibres infantils que aborden diversos temes relacionats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Ofereixen als infants coneixements, històries i imatges sobre temes com la nostra relació amb la natura, el reciclatge, els drets dels infants, i sobre com viuen els nens i nenes d’altres països. A més, proporcionen als infants i adults una base comuna pel que fa a un vocabulari compartit i un seguit de referències que es poden utilitzar quan parlen sobre les activitats que es desenvolupen a l’escola infantil.
La sostenibilitat com a procés
Løvbakken ha obtingut el Certificat en Objectius de Desenvolupament Sostenible, que és un programa desenvolupat per l’organització sense ànim de lucre Chora 2030. L’objectiu d’aquesta certificació és ajudar la institució a identificar maneres de convertir els Objectius de Desenvolupament Sostenible en part de la seva tasca i identitat.
El programa se centra tant en activitats pedagògiques, en la implicació d’infants, famílies i comunitat local, com a fer que la mateixa institució sigui més sostenible.
Combinant aquests tres aspectes (activitats pedagògiques, implicació i la mateixa institució), el programa posa l’accent en la importància no només de fer activitats amb els nens i nenes, sinó també de crear un espai al voltant dels infants que reflecteixi el desig de promoure un estil de vida més sostenible. L’objectiu és que les accions reflecteixin els valors que volem transmetre als infants. És, evidentment, una projecte en construcció, però la intenció és que el procés d’aprenentatge no s’adreci només als infants. És també un procés d’aprenentatge de la institució.
La pregunta general que nosaltres (institucions, organitzacions, empreses, individus) ens hem de fer és: Com podem contribuir a una societat més sostenible? En la realitat de les institucions infantils, la pregunta hauria de ser: Com podem implicar els infants en la sostenibilitat d’una manera significativa que creï empoderament i un sentit de connexió amb la natura i el planeta?
No hi ha una única resposta a aquesta pregunta, però requereix la decisió estratègica de posar la sostenibilitat al centre de la institució. No com una tasca addicional al damunt de totes les altres, sinó com un marc que guiï tant les pràctiques diàries com les activitats planificades. Ha de ser un esforç d’organització col·lectiu i pressuposa la implicació del personal, que és essencial per identificar maneres d’avançar del pla estratègic a accions concretes i ajustos de la pràctica diària.
Iniciatives de suport a la institució, com el programa de certificació (o altres iniciatives locals, nacionals o internacionals) poden ser útils a l’hora de proporcionar estructura i recursos i de facilitar l’intercanvi de coneixements entre institucions. D’aquesta manera, no cal que cada institució inventi absolutament totes les bones idees per si mateixa, sinó que es pot guiar per les experiències d’altres.
Punts d’atenció
El dilema inicial sobre com parlar amb els infants sobre el canvi climàtic és només un dels nombrosos dilemes que inevitablement sorgiran quan ens impliquem en els Objectius de Desenvolupament Sostenible com a escola infantil. No existeix un manual que ens digui exactament com afrontar-los, així que hem d’aprendre de l’experiència que anem adquirint pel camí.
Requereix que l’equip educatiu i els adults tinguin oportunitats per reflexionar sobre la seva pròpia pràctica i en parlin entre ells, dins el centre i, preferiblement, també entre centres. Exposaré breument cinc punts a tenir en compte. Cada un d’ells podria donar lloc a un article sencer, però l’objectiu aquí és més aviat animar l’equip pedagògic que utilitzi aquests punts per reflexionar conjuntament i dialogar sobre per quines vies navegar.
Cinc punts d’atenció:
- Visió de la naturalesa: Tendim a parlar sobre la naturalesa com una cosa que és útil per als éssers humans. Ens dona aliment o belles vistes perquè les gaudim. Però la naturalesa té valor per si mateixa i és també sinistra, cruel i de vegades aterridora. Com podem mantenir aquesta complexitat de visions possibles de la natura i no reduir-la a una única cosa?
- Desigualtat: La desigualtat es pot mostrar tant en les diferències en l’accés a la naturalesa com en la familiaritat dels infants amb la naturalesa. Estan acostumats a jugar en la naturalesa, a embrutar-se, a enfilar-se als arbres, etc.? O se senten incòmodes i insegurs sobre què fer? De vegades els infants no interactuen amb la naturalesa de la manera que esperaríem que ho fessin, i hauríem de tenir cura de no excloure’ls expressant una forma correcta de comportament.
- Participació: Fins i tot els nostres ciutadans més joves haurien de tenir l’experiència de ser reconeguts com a ciutadans que poden promoure canvis. Això no es fa només implicant-los en activitats, també hauríem de permetre’ls ser part de la presa de decisions i la resolució de problemes. Com podem trobar maneres perquè els infants contribueixin a un món més sostenible sense carregar-los la responsabilitat?
- Famílies: Les famílies poden trobar-se que el seu fill o filla assumeix la tasca d’ensenyar-los com viure més sosteniblement. Pot donar lloc a converses i noves oportunitats per implicar les famílies en la vida de l’escola. Però no necessàriament totes les famílies són partidàries d’implicar-se en l’agenda de sostenibilitat a través dels seus fills. Com ho tenim en compte?
- Esperança i temor: Aquest és el dilema que hem utilitzat com a punt de partida de l’article. Té a veure amb donar esperança i, alhora, deixar espai als infants perquè comparteixin les seves preocupacions sobre un futur afectat pel canvi climàtic.
Les institucions de la primera infància juguen un paper important a l’hora de reconèixer la diversitat de sentiments que els infants poden tenir en relació amb la natura i el canvi climàtic. Esdeveniments anuals, activitats en la natura i la lectura compartida són exemples d’activitats que es poden utilitzar com a ocasions per parlar amb els infants sobre el món de què formen part. Deixar que els infants juguin un paper actiu i adquireixin experiència fent aportacions són oportunitats que serveixen també per mostrar-los maneres d’actuar i d’implicar-se. D’aquesta manera es possibilita tenir converses franques amb els infants sobre els reptes que tenim al davant i alhora deixar-los tenir esperança i aspiracions per al futur.
Kristine Fjord Tolborg és directora de Chora 2030, una organització danesa sense ànim de lucre que implica ciutadans i institucions locals en la transició vers una societat més sostenible.
Chora 2030 ha desenvolupat un programa de certificació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible per a centres infantils, escoles i biblioteques públiques per ajudar-los a trobar maneres de transformar els Objectius de Desenvolupament Sostenible en accions locals concretes.
