Katharina Gerarts és una experta reconeguda sobre les perspectives dels infants, especialment en els àmbits dels drets i el benestar. Actualment és catedràtica de pedagogia de la infància a la Universitat Protestant de Ciències Aplicades de Darmstadt i és representant voluntària del govern regional de Hessen per als drets dels infants i joves.
“Alemanya és un país d’immigració”: això ja era cert abans que la cancellera Angela Merkel ho reconegués el 2015. La immigració ha estat sempre part integrant de la identitat de la República Federal Alemanya, sigui pel flux de refugiats després de la Segona Guerra Mundial o per la immigració dels anomenats “treballadors convidats” durant la dècada de 1960. Actualment, a Alemanya hi viuen uns 17,1 milions de persones “d’origen immigrant”, segons les xifres actuals de l’Oficina de Estadística Federal, que regularment fa sondejos per conèixer la distribució demogràfica en el seu microcens de la República Federal Alemanya. Aquesta xifra suposa una mica més d’una cinquena part del total de la població alemanya. Si analitzem més detalladament les xifres dels estudiants del sistema d’educació general alemany, la quantitat d’infants i adolescents d’origen immigrant augmenta fins al voltant del 33%; així, una tercera part de tots els infants i adolescents que viuen a Alemanya són d’origen migrant (cf. microcens 2015).
Una forma molt especial d’immigració –la immigració forçosa– és la de les persones que fugen d’un perill. Persones de totes les edats es veuen obligades a deixar els seus països, les seves llars i les seves xarxes familiars i socials per motius diversos. Tal com assenyalava fa poc un informe d’ACNUR, el nombre de persones que actualment estan abandonant els seus països –desplaçats– és actualment superior al que ho ha estat mai: a finals de 2015 hi havia més de 65 milions de refugiats a tot el món, fugint de la guerra, la violència i la persecució; la meitat eren menors de divuit anys, o, d’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides, “infants”.
Les persones refugiades volen venir als països de la Unió Europea amb l’esperança de trobar-hi unes condicions de vida millors per a ells i les seves famílies. Coneixem prou bé la perillositat de les rutes que recorren els refugiats per acostar-se al seu somni d’una existència segura. Alemanya és un dels països on hi ha hagut un clar augment del nombre de noves sol·licituds d’asil de refugiats en els dos darrers anys.
Els anys 2015 i 2016, a Alemanya hi va haver un total de 1,2 milions de sol·licituds d’asil. Més de la tercera part dels demandants a Alemanya venien de Síria. La variació en els països d’origen dels demandants d’asil entre els anys 2015 i 2016 s’ha d’analitzar tenint en compte la decisió del Govern Federal de considerar segurs certs països d’origen de les persones refugiades (incloent Albània i Kosovo). El 2015, gairebé una cinquena part de les sol·licituds d’asil eren de persones d’Albània i Kosovo; després de la categorització d’aquests països dels Balcans com a països d’origen segurs l’estiu de 2016, el percentatge de sol·licituds d’asil d’aquests països va descendir fins gairebé el 0%. En canvi, el nombre de persones demandants d’asil d’Afganistan i Iraq gairebé es va doblar.
Infants refugiats a Alemanya. Menors refugiats acompanyats i no acompanyats
La majoria de demandants d’asil a Alemanya tenen entre 18 i 35 anys, segons xifres del’Oficina Federal per la Immigració i els Refugiats (BAMF). Aquest grup d’edat representa més del 30% dels demandants d’asil a Alemanya el 2017; el segon grup més nombrós és el d’infants de fins a 4 anys, amb un 22,4%. Al voltant d’un 10% dels demandants d’asil el 2017 tenien entre 4 i 11 anys, i sobre un 12% tenien entre 11 i 18 anys.
A Alemanya, aquests últims grups, els de menors de 18 anys, es divideixen entre menors refugiats acompanyats i no acompanyats. L’1 de febrer de 2017, el govern va comptar gairebé 45.000 menors refugiats no acompanyats a Alemanya, registrats com a persones dependents i menors (cf. Bundestag, 2017). La majoria d’aquests refugiats no acompanyats són nois (cf. BAMF, 2017). Normalment els menors estan sota la tutela de l’Oficina per al Benestar dels Joves, cosa que sovint origina tensions entre les lleis referents als estrangers i la llei per al benestar dels joves, una situació nova a Alemanya (vegeu també Schirilla, 2016). Caldria fer especial atenció al nombre creixent d’adults joves: molts dels menors de 18 anys que es van embarcar en aquest viatge no acompanyat els anys 2015 i 2016 –que aleshores tenien entre 16 i 17 anys–, arribaran a la majoria d’edat a Alemanya. Això pot tenir conseqüències per als nous adults que són alhora encara refugiats no acompanyats. Segons l’article 41 del Codi Social VIII per al Benestar de l’Infant i l’Adolescent, encara poden rebre les ajudes per a joves i el seguiment posterior. Al mateix temps, els adults joves estan sota les lleis per als estrangers, un terreny de tensions contínues que els joves només poden capejar gràcies a una atenció i un acompanyament intensius.
Segons el nou estudi de l’UNICEF “Childhood on Hold”, un total de 350.000 infants i adolescents van arribar a Alemanya com a menors refugiats acompanyats –és a dir, amb els seus pares o altres tutors– en els últims dos anys (UNICEF, 2017). En la següent part de l’article fem especial atenció a aquests menors acompanyats pel perill que hi ha que les seves necessitats especials quedin subsumides per les de la família i, per tant, que no es tinguin prou en consideració (World Vision, 2016).
Menors refugiats acompanyats a Alemanya
En aquest punt faig referència als resultats d’un estudi qualitatiu realitzat la tardor de 2015 i publicat la primavera de 2016. Per a aquest estudi, vam escoltar infants que havien fugit amb les seves famílies. Vam prendre la decisió conscient de centrar-nos en menors acompanyats que han estat desplaçats, perquè van a través del sistema d’asil estàndard amb els seus pares o tutors, motiu pel qual romanen “invisibles” en relació amb les seves necessitats i la seva situació específica. Vam donar a aquests infants acompanyats que havien fugit un espai on poder explicar les seves històries i els vam demanar que parlessin dels seus records dels països d’origen, les seves experiències durant el viatge i de l’arribada a Alemanya i les seves vides aquí, les seves preocupacions i també els seus desitjos i esperances. Els infants que presentem aquí provenen d’Afganistan, Eritrea, Iran, Kosovo, Sèrbia i Síria. Representen doncs els països dels quals han partit en aquest viatge difícil, de vegades amb risc per la vida, cap a Alemanya. I representen la diversitat d’experiències en el trajecte i en l’arribada.
Els responsables d’aquest estudi treballen en diverses àrees i àmbits acadèmics. Era important per tal de comprendre la complexitat de ser un infant i de la vida quotidiana d’un infant en condicions de fugida. L’objectiu era despertar consciència sobre la visió específica dels infants i les seves necessitats entre els responsables de tenir cura i d’integrar les persones desplaçades: els polítics d’àmbit local, federal i nacional, els serveis mèdics, socials i educatius, i la societat civil.
La tria dels infants havia d’il·lustrar en certa mesura l’enorme heterogeneïtat del grup d’infants que han arribat a Alemanya. Es van realitzar entrevistes de qualitat amb els infants i se’n van redactar casos pràctics que es podien llegir com a retrats dels infants al llarg de l’estudi. L’estudi no pretén ser representatiu, però sens dubte copsa els trets especials dels destins singulars dels infants i les seves visions de l’experiència de la fugida, així com les seves esperances i somnis de futur. Vam decidir entrevistar infants amb edats compreses entre 10 i 13 anys perquè l’experiència de la recerca relativa a la infància demostra que als infants d’aquestes edats els resulta més fàcil explicar les històries de les seves vides, tenen cert grau de comprensió i poden mirar al passat. A més de l’edat, per fer la tria també es van tenir en compte els criteris següents: el fet que fossin infants acompanyats, els països d’origen, la situació familiar i residencial, i l’estatus de residència o la situació del procés d’asil de la família. Abans de les entrevistes, es va dedicar un dia perquè els infants i l’equip de recerca es coneguessin per tal que els infants poguessin establir un primer contacte amb els investigadors i es creés una base de confiança.
La intenció de les entrevistes era preguntar els infants sobre el seu passat, el seu present i el seu futur. Es va posar una atenció especial a la possible sensibilitat dels infants pel que fa a les experiències passades i al que havien viscut durant el viatge. Es va tenir en compte qualsevol trauma possible dels infants. Quan calia, les entrevistes les realitzava un parlant natiu. En acabar les entrevistes, es donava als infants un val per a una botiga de roba com a agraïment, així com una targeta del “NummergegenKummer” [un telèfon d’assistència] per tal que poguessin parlar amb algú en confiança si els calia. En el departament de pacients externs dels refugiats d’Hamburg, els infants rebien el suport de terapeutes per assegurar que poguessin parlar de l’estrès mental després de les entrevistes.
Els resultats de l’estudi es relacionen amb diversos aspectes del sentiment de benestar dels infants: els infants van parlar de les seves famílies com un espai significatiu en les seves vides, que els permetien tenir relacions i els donaven protecció, i també dels seus països d’origen i de l’aprenentatge de la llengua del nou país, tots ells aspectes vitals per accedir a l’educació en el nou país. En els relats dels infants, el sentiment de benestar físic, mental i material dels infants i les seves famílies era constantment tema de discussió. I en particular tenia un paper destacat per als infants la seva intimitat, espai per jugar en un sentit literal i figuratiu i l’autonomia que se’n deriva. M’aturaré breument en dues dimensions també importants del sentiment de benestar: família/relacions i llengua/educació.
Família i amics
La família i els amics constitueixen una dimensió central en la quotidianitat dels infants. Unes relacions de qualitat afavoreixen el benestar, de la mateixa manera que la manca d’aquestes converteixen els infants en especialment vulnerables. En les entrevistes, els infants parlen extensament i majoritàriament feliços de les seves famílies o d’alguns membres concrets, per exemple aquells que no han tornat a veure des que van fugir. De seguida queda palès que la família és l’espai principal i més important per als infants acompanyats que han fugit. Els ofereix suport i seguretat, així com estructures familiars amb unes figures que proporcionen lligams sòlids. Però els infants diferencien entre la família que van viure abans de fugir i la família amb què estan creixent a Alemanya. Això s’explica per diverses raons: de vegades la família a Alemanya ja no està completa, falta el pare o pràcticament no hi ha contacte amb els avis que són al país d’origen. Així, les pèrdues i les relacions estroncades són temes que els infants aborden en les entrevistes, i és particularment seriós quan no està clar on es troba algun familiar proper.
A més de la família, les amistats amb altres infants també són importants en els relats. Això inclou l’experiència de la pèrdua d’amistats com a conseqüència de la fugida o després. Una nena explica a l’entrevistador: “Quan vam emprendre el viatge cap a Alemanya, per a mi el pitjor va ser que vaig haver de deixar la meva amiga a Eritrea. Me l’estimava molt, jugaven juntes cada dia. Ara no tinc cap contacte amb ella, és molt trist!” Els infants que canvien de casa dins un mateix país també viuen aquestes experiències i també pateixen la possible pèrdua d’una bona amistat. Així que això no s’ha de considerar en si mateix un motiu d’estrès per als infants que han fugit. Això no obstant, la pregunta segueix sent a quins recursos pot accedir l’infant, si poden afrontar sentiments de tristesa, i com es pot contrarestar el risc que no trobin la manera d’integrar dins el seu jo les seves experiències i les persones importants dels seus països d’origen.
Però com a conseqüència de la fugida, també s’estableixen noves amistats. Així, igual que les pèrdues, de persones, de rutines quotidianes familiars, del paisatge i la llengua familiars, formen part de l’experiència dels infants que han fugit, la seva vida quotidiana un cop arriben a Alemanya pot estar marcada per noves experiències de relacions productives i estimulants, un cop superada la primera fase d’incertesa. En els seus relats, els infants descriuen amb detall i vívidament les oportunitats de noves amistats. Les aliances amb infants de la mateixa edat i les noves amistats fan més fàcil i estimulant l’arribada al nou entorn, la familiarització i finalment la integració dels infants nouvinguts a Alemanya. Des de la perspectiva dels infants, aquestes relacions es poden interpretar com les primeres expressions d’acollida, de cura, amb la consegüent sensació d’alleujament. Aquestes expressions per part dels infants, però també dels adults afectuosos i compassius, són tan importants per als infants com per als adults.
Educació i llenguatge
És evident que la fugida confronta els infants amb una confusió lingüística. Com a mínim, quan arriben a Alemanya s’adonen que la seva llengua nativa ja no és la llengua natural de comunicació. De vegades fins i tot els infants petits intenten superar les barreres lingüístiques amb paraules o frases en anglès. Així experimenten la llengua com una entrada al nou món i en les entrevistes aquest repte es va expressar literalment, sobretot per part dels infants més grans. Igual que el debat polític sobre la integració a través de l’aprenentatge de la llengua, els infants que vam entrevistar es feien seu aquest argument i el connectaven a l’educació i als seus propis esforços educatius. Els infants que han fugit reben educació a les escoles. En general les valoren positivament i els infants veuen en l’escola o en algun mestre concret una font de benestar i de familiarització amb Alemanya. En general, les biografies dels infants es destil·len a l’escola i amb les experiències que hi viuen. Perquè en les entrevistes, les causes de la fugida i les raons per voler romandre a Alemanya estan lligades a les experiències escolars. Es desenvolupa aquí una comparació entre la seva experiència escolar al país d’origen i a Alemanya. Quan un infant parla sobre les raons per fugir, les relacionen amb les bufetades o la discriminacióque han viscut per part dels seus mestres. Això fa de l’escola un lloc on han experimentat la violència i la discriminació i la raó més important per fugir. Això no obstant, les limitacions per accedir a l’educació en els països d’origen no són l’únic aspecte de què ens van parlar els infants entrevistats. Està clar que tots els infants estan agraïts per l’oportunitat que se’ls dona a Alemanya: poder anar a les escoles d’aquí, poder aprendre la nova llengua i fer nous amics a l’escola que els poden ajudar a sortir-se’n en el nou entorn. Un nen ens explica: “Jo ja vaig a una escola de veritat, no una classe preparatòria com els altres infants de la llar de refugiats. Vull aprendre alemany; ho vull fer tot sol. També m’interessen molt les matemàtiques! Un dia vull ser mestre i ensenyar coses als nens. Ho trobo genial!”
Conclusió
En aquest informe, primer es va examinar la distribució quantitativa dels infants refugiats a Europa i Alemanya. Es va veure que l’estatus “d’origen immigrant” no representa realment cap particularitat, atès que aquesta descripció s’aplica a més o menys un de cada tres estudiants dels centres d’educació general d’Alemanya. La situació i les necessitats especials dels infants amb experiències com a refugiats s’han de considerar de manera separada. Per aquest motiu, la distinció es fa entre infants i adolescents refugiats acompanyats i no acompanyats a Alemanya. Segons l’actual estudi d’UNICEF, en els últims dos anys han arribat a Alemanya al voltant de 350.000 menors refugiats acompanyats. En la segona part d’aquest informe, s’aborda el sentiment de benestar de cada infant en particular.
Es va fer palès que els infants necessiten sentir-se segurs, pel seu propi benestar i per tenir ateses les seves necessitats bàsiques de protecció i cura. Això els possibilita també desenvolupar els seus potencials i acostumar-se al nou entorn i avançar cap a una nova vida com a nouvinguts sense pors o preocupacions. Deixen els infants i les seves famílies amb un sentiment d’incertesa i de manca de perspectives provoca una enorme tensió al seu desenvolupament mental i social. Les pors existencials amenacen tota la família.
En canvi, l’autonomia i l’autodeterminació els donen perspectives; donen seguretat d’acció, de sentiments i de pensaments. Els infants que han fugit de la violència i el terrorisme, la pobresa i la discriminació, amb les seves famílies necessiten la perspectiva d’una llar i de seguretat, necessiten sentir que estan protegits, que són ajudats, que construeixen recursos i habilitats i que això els durà a un desenvolupament òptim. A Alemanya, tenim els fons i els mitjans logístics necessaris per tractar adequadament els infants que han fugit i les seves famílies d’acord amb el seu estatus i per comprendre les seves històries com a persones que han fugit, però també per acollir-los, donar-los una llar i permetre’ls comptar amb un futur compartit. No hauríem de veure els infants que han viscut una fugida només com a víctimes; són també actors i subjectes independents que aporten recursos, creativitat, voluntat i somnis de futur. El resultat d’aquest estudi vol utilitzar tot això com una forma d’inclusió que impliqui donar i rebre i consideri la diversitat a Alemanya com una riquesa. Així, els infants esdevenen portadors d’esperança, per a la nostra societat i per al món sencer.
Katharina Gerarts és una experta reconeguda sobre les perspectives dels infants, especialment en els àmbits dels drets i el benestar. En la seva carrera pedagògica i acadèmica s’ha dedicat a la recerca sobre la infància i examina els desenvolupaments tant nacionals com internacionals. Actualment és catedràtica de pedagogia de la infància a la Universitat Protestant de Ciències Aplicades de Darmstadt i és representant voluntària del govern regional de Hessen per als drets dels infants i joves.
