Editorial. A l’equador Revista Infància Infància en xarxa. La competència digital inclosa per al 3-6 al nou Decret d’educació infantil Com s’hauria d’aplicar? A Twitter i Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de
Arxius: Revista
Mediateca. Les prometí el mar
Antoni Benaiges prometió a sus alumnos que en verano irían a ver el mar. La Guerra Civil truncó ese sueño y se llevó la vida del maestro, como tantos sueños y tantas vidas. El fotógrafo e historiador Sergi Bernal ha seguido la pista de ese maestro que había acercado una nueva forma de hacer escuela a un pequeño pueblo de Burgos.
Informaciones. Ocupar las plazas
Primero fue el confinamiento, la reclusión, el repliegue en el caparazón de los espacios domésticos, el aislamiento. Una extraña y paradójica mezcla de vaciado policial del espacio público compartido y de autoprotección solidaria para evitar el contagio: militares y policía, por un lado, y por el otro redes de apoyo fraternal. Y, con ello, el
Poesía. Los 100 lenguajes de la infancia Un poema de Loris Malaguzzi
El maestro y pedagogo italiano Loris Malaguzzi, impulsor del proyecto pedagógico que la ciudad de Reggio Emilia ha dedicado a los más pequeños, escribió este poema como una declaración, una reivindicación de la potencialidad de todos los niños y niñas, y como un clamor para hacer una escuela respetuosa con esta identidad que, por desgracia, la escuela a menudo ahoga. Y la publicación del número 200 de Infancia brinda una perfecta ocasión para recordar a Malaguzzi, su obra y su poema.
Libros al alcance de los niños. ¿Qué se esconde detrás de cada hoja? …y diez libros excelentes
Goffin, J. ¡Oh! Pontevedra: Kalandraka, 2021. Este álbum sin texto escrito, publicado en 1990, ha sido un referente de calidad en la literatura infantil. La idea principal del libro radica en que las cosas no son siempre tal como las concebimos o como esperamos que sean. Este álbum está lleno de sorpresas que nos harán
Infancia y sociedad. La súplica de un padre indígena
La diversidad como una cuestión positiva es algo que hemos ido tratando. Judit Falk, en un artículo, ya nos hablaba de la diversidad en el desarrollo. Ahora se nos plantea desde la perspectiva cultural. De forma casi poética, el autor describe cómo su hijo aprende, qué aprende y de qué manera, y cómo estos amplios,
Entrevista. Conversación con Jerome S. Bruner. Cuando el juego es imaginación
Aprovechamos la visita del filósofo y psicólogo Jerome S. Bruner para ser investido doctor honoris causa por la Universitat de Girona para que concediera unos pocos minutos de su apretada agenda a la revista Infància. En la breve entrevista mantenida con él, Bruner insiste en la importancia de educar en el diálogo y la cooperación, y naturalmente en el papel decisivo del juego para el desarrollo de la imaginación, elemento definitorio por excelencia, según Bruner, del ser humano.
Escuela 3-6. La formación en una escuela de la educación
La formación para el cambio, la formación como cambio, no se plantea según la idea de «modelado», sino como un proceso permanente. Esta cualidad lo impregna todo. La escuela debe tenerla, y debe concedérsela a todos. En la escuela de la educación se transmiten, se debaten y se crean valores.
Qué vemos, cómo lo contamos. ¿Qué aprenden los niños y las niñas con la manipulación de los objetos?
Muchos maestros creen que los niños aprenden más manipulando objetos que llenando fichas. Pero, cuando les pregunto por qué la manipulación de objetos es mejor, explican solamente que las fichas son demasiado abstractas y que necesitan objetos para aprender en su nivel concreto. Si preguntamos a continuación qué es exactamente lo que los niños aprenden mediante la manipulación de objetos y cómo lo aprenden, la respuesta es el silencio, a veces acompañado de un encoger los hombros de compromiso. Intentaré responder a estas preguntas a partir de la teoría de Piaget.
Escuela 0-3. ¿Cómo hablamos a los niños?
Hablar al que no habla es uno de los descubrimientos que las maestras de los más pequeños han hecho con su práctica cotidiana. El primer gran descubrimiento ha sido que las niñas y los niños desde el primer día de su vida hablan, se comunican con los otros. Y en consecuencia las maestras se han planteado cómo escuchar y cómo responder al que tanto habla aparentemente sin habla. Una cuestión recurrente en las conversaciones que Tere Majem y la autora mantenían como maestras.
Blogs, llibres i més. Pensem i repensem l’educació
Complejidad y relaciones en educación infantil Alfredo Hoyuelos i Maria A. Riera Barcelona: Octaedro, 2015, col. Temas de Infancia. Els autors ens conviden a pensar i repensar la complexitat pròpia dels espais educatius destinats a la petita infància. Aborden el com i el perquè de les emocions quotidianes que es manifesten en edats molt primerenques.
Informacions
El dissabte 27 de maig, una setantena de mestres d’arreu ens vam aplegar a la comarca d’Osona per visitar alguns centres educatius 0-6 anys en el marc de la visita que cada any organitza la revista Infància.
Llibre i formació. Formació de mestres i expertesa en la mediació entre el llibre i l’infant …i deu mestres de conte
Els vincles afectius amb els llibres es construeixen a poc a poc, s’inicien en el moment en què llegir és «mirar i escoltar» i es forgen al llarg de la vida. En aquest sentit, els mestres són una peça clau perquè l’infant desenvolupi el gust per llegir i la sensibilitat per les paraules.
Poesia. Formar poèticament els mestres
Si bé es reconeix la rellevància del contacte amb la poesia en les primeres edats, aquesta valoració no va prou acompanyada d’una formació clara dels futurs mestres. La poesia és més útil del que ens pensem.
Infant i salut. Infants altament sensibles
L’alta sensibilitat és la manifestació d’un tret caracterial del funcionament normal del sistema nerviós que consisteix en el fet de disposar d’uns receptors, unes vies de transmissió i uns nuclis de processament central més desenvolupats que la mitjana de la població i correspon a unes característiques genètiques concretes.
L’entrevista. Estel Solé Conversa amb Eva Sargatal. La infància 0-6 en el context actual
Aquesta és la conversa que va mantenir Eva Sargatal, la directora de la revista Infància, amb Estel Solé dins el marc dels Podcasts de l’appec, proposta cultural de l’Associació d’Editors, de Revistes i Mitjans Digitals.
Escola 3-6. Notes d’un diari de camp
Per a una futura mestra, les pràctiques esdevenen un temps privilegiat. Entra en contacte amb l’escola, les mestres i els infants. Pot posar en pràctica els coneixements previs adquirits i constatar la distància que hi ha entre allò que havia imaginat i la realitat. És un moment de revelació en què es posen els fonaments damunt dels quals es construirà el perfil professional. Com a mostra de com es viu, seleccionem uns quants fragments del diari de camp d’una estudiant de tercer, en pràctiques a l’Escola Puig Drau, una petita escola de muntanya que està adscrita a la zona d’escoles rurals del Baix Montseny.
Escola 3-6. Aprendre a aprendre a fer de mestres. Un camí que mai acaba
L’escola, com en els infants, ha d’esdevenir un espai de vida amb un gran ventall de vivències i possibilitats que permetin als futurs docents reflexionar sobre qui són, què volen ser i, per tant, com volen iniciar el seu camí d’aprendre a aprendre a fer de mestres; un camí que mai no s’acaba.
Bones pensades. Què hi passa aquí dins? Obrim la finestra 2.0
Són les situacions extremes, difícils, complexes, les que fan que et moguis i avancis. T’obliguen a buscar actuacions que no t’havies plantejat per superar, d’una manera resilient, l’adversitat.
Escola 0-3. Parlar de joc és parlar amb rigor i consciència. No tot s’hi val
Per als infants, el joc és la seva manera de viure, d’entendre, de comprendre, de relacionar-se amb el món. Permetre un joc absorbent, ric i potenciador de reptes és garantir que puguin ser ells en contínua acció i pensament.
Escola 0-3. El trajecte entre la vocació i la formació permanent
És necessari deixar de romantitzar certes professions i fugir d’etiquetar-les i definir-les des de la vocació. Decidir treballar amb la petita infància no és una crida, tampoc quelcom que neix així de cop i volta i que no necessita res més. Tot va molt més enllà, cal molta professionalitat i un gran rigor.
Educar de 0 a 6 anys. Estudiants, mentoria i tutoria. Tres rols en una col·laboració indispensable
La tríada formativa integrada per estudiant, mentor de centre i tutor universitari s’erigeix en clau de volta de la formació inicial. En el marc del Seminari mid que es porta a terme a la Universitat de Vic-ucc, una de les principals comeses és identificar els rols d’aquests tres agents implicats en les pràctiques de les persones que s’estan formant per ser mestres i, així, generar millores en cadascun dels tres àmbits.
Plana oberta. Sobre la formació del professorat i la importància de triar què volem ser
La formació del professorat no s’ha de centrar únicament en la tria d’eines, sinó en el desenvolupament d’actituds al nostre claustre i la potenciació del treball personal i grupal. Hem de formar-nos per créixer com a professionals, per empoderar-nos com a docents, per ser amos de les nostres pròpies decisions i pràctiques com a persones.
Infància en xarxa. La competència digital inclosa per al 3-6 al nou Decret d’educació infantil Com s’hauria d’aplicar?
A Twitter i Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista recollim part d’aquestes converses.
És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer infància en xarxa.
Editorial. A l’equador
A la vida tot són metes, reptes i objectius a conquerir. En educació, també. I, per a la revista Infància, com no podia ser d’altra manera, també.
Infància 253
Escuela 0-3. Emmi Pikler y la educación de los más pequeños
El pensamiento de Emmi Pikler tiene como base la confianza y el respeto al niño, considerándolo una persona desde el nacimiento, una persona que es parte activa de su propia evolución, una evolución que se basa en la actividad y la autonomía del pequeño.
Educar de 0 a 6 años. «La creatividad llega a su clímax durante los dos primeros años» Entrevista a Jean Piaget
La labor científica de Jean Piaget es una de las más vastas de nuestro siglo. Entronca el conocimiento de la naturaleza con el conocimiento del hombre y, sobre todo, del hombre-niño. Jean Piaget, gran hombre sabio y ginebrés, murió en el verano de 1980. Pocos meses antes, la revista Zerosei de Milán le hizo una entrevista que reproducimos, en la que se evidencia su extraordinaria humanidad y capacidad científica.
Página abierta. Islas de certeza. Los referentes en educación
El abismo siempre da miedo; navegar sin rumbo, también. Pero quedarse quieto a que nos vengan las tempestades sin un refugio, aún más. No podemos esperar, necesitamos avanzar con unos ejes referenciales, retomar el rumbo si la corriente nos lo pone difícil o si una tormenta, política, social o educativa, nos voltea todo lo avanzado o anclado. Porque las removidas, las revueltas sirven para desmontar nuestros pensamientos, acciones y sentires. Tenemos miedo a perdernos, pero más vértigo da abandonar o, peor aún, mirarnos en el espejo y no reconocernos.
En la red. ¿Qué referentes crees que no pueden faltar en la Educación Infantil?
Lanzamos una pregunta al aire y nos responden desde toda nuestra geografía.
Índice. Infancia 200
Editorial. 200 Y a mitad de año, llegamos al número doscientos de nuestra Infancia. Doscientos números merecen hacer un parón para darnos cuenta de la importancia del patrimonio que hemos podido acumular, a lo largo de estos más de treinta años, en forma de conocimientos y experiencias escritas. Revista Infancia En la red. ¿Qué referentes
Infancia 200
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Geografia de l’educació. Escultura d’homenatge a La Mútua Escolar Blanquerna
La Mútua Escolar Blanquerna (1924-1939) va ser creada per un grup de pares durant la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera després que els mestres de l’Escola Graduada de la Mancomunitat de Catalunya fossin destituïts per haver signat un document d’adhesió al professor belga Georges Dwelshauvers, que, en aquells moments, havia estat cessat com a director del Laboratori de Psicologia Experimental. Alexandre Galí va ser l’assessor tècnic de l’Escola Blanquerna i va poder-hi aplicar, per primera vegada a Catalunya –i ell mateix diu: «…i potser a tot el món llatí»–, els mètodes de control del treball i els avenços escolars dels infants. Aquesta escultura que avui us proposem de visitar, obra de l’artista Núria Tortras i Planas (1926-2013), ens recorda aquest centre educatiu, del qual ella mateixa n’havia estat alumna.
Propostes d’autor
En aquest número de la revista ens congratulem de poder presentar tres novetats del servei de publicacions de l’Associació, tres títols que engrandeixen encara més el servei de posar a l’abast textos que ajuden a tenir una mirada crítica, completa i formadora de la nostra tasca com a educadors. Esperem i desitgem que la lectura sigui del vostre gust.
Semblança. Glòria Llinàs i Carles Aulí
La Glòria i en Carles han estat i són pedagogs. Però no només a les aules. També a la vida: quan obren les portes de casa seva als amics, quan han gestionat recursos per a la gent menys afavorida, quan han acompanyat en el creixement els seus fills o els dels seus veïns en el moviment escolta, quan han participat en revistes i projectes locals… Aprendre i ensenyar –la pedagogia és això– han estat els seus motors vitals, que han assentat les bases del seu projecte comú.
Sempre a punt!. L’abús sexual infantil
La pediatria social, més que una subespecialitat pediàtrica, és una actitud del professional envers les dificultats de les famílies per atendre correctament llurs nens, nenes i adolescents arran de les circumstàncies socials específiques i singulars que els toca viure. Saber gestionar els nombrosos factors que intervenen en els casos de maltractament greu i abús sexual infantil esdevé una tasca ingent, una càrrega massa pesant per poder ser assumida per un sol professional. Ens cal, doncs, treballar en xarxa i fer camí plegats. Si a un infant li falla la sort biològica, si li falla la família, no li pot fallar la tribu.
Referents. JOHN DEWEY
Va ser dels primers que es va plantejar, des d’una concepció filosòfica global, la necessitat d’una reforma en l’educació. Creia en la unitat del coneixement, que vinculava amb l’acció, i va tenir una gran influència en el moviment de renovació pedagògica catalana del primer terç del segle xx.
Han fet història. Un dia a la colònia escolar de Vilamar
És una bona notícia la presentació recent del llibre Colònies de Vilamar. Una aventura pedagògica a Calafell (1922-1936), en el qual he tingut el privilegi de poder redactar el pròleg. Un treball coral excel·lent, ben il·lustrat, amb una edició digna, que recull una experiència de república d’infants d’altíssim nivell educatiu.
Reportatge. A l’escola acabem les classes a les dues
Un total de 25 centres públics tenen un horari lectiu compactat que finalitza al migdia. Es tracta d’un projecte pilot que es va iniciar fa més de 10 anys i que ha generat un alt grau de satisfacció. Hi ha veus, però, que consideren que no és una fórmula òptima perquè afavoreix les desigualtats socials. Quins arguments defensen uns i altres? En parlem amb els principals actors protagonistes.
Experiència. Els camins educatius de la ZER Empordà
El nou equip directiu d’aquesta zona escolar rural, juntament amb el claustre docent, desplega a cinc escoles públiques de l’Alt Empordà un projecte educatiu globalitzat que inclou l’aprenentatge significatiu mitjançant el treball amb el territori i la comunitat, i la integració de valors fonamentals per al desenvolupament dels infants.
Experiència. Montessori, més enllà dels materials
Maria Montessori va canviar la mirada del món educatiu i va posar l’infant com a protagonista de l’aprenentatge. Aquesta idea, 100 anys més tard, encara és força nova, ja que en moltes escoles qui segueix sent el protagonista de l’acció educativa és la mestra.
Experiència. Algú ens estima a tots
Fa 10 anys que Joan Margarit va ser presència, i veu i vida, a l’Institut Flos i Calcat de Barcelona, on jo treballava. Fa 10 anys que part de l’alumnat d’aquest institut va tenir una experiència que provaré de reconstruir. Els records i la memòria són una ficció, ho sé. Però el que nosaltres vam viure aquell dia va ser una realitat, que encara ara ens commou, ens interpel·la, ens acompanya i, sobretot, ens encoratja perquè ens va transformar i ens transforma.
Entrevista. Pilar Benejam Arguimbau
A l’hora d’entrevistar-la em vaig fer la mateixa pregunta que es va fer el periodista Carles Capdevila el dia que va anar a Cambridge a conversar amb el gran humanista George Steiner. Per què algú a qui has llegit et pot emocionar repetint-te les idees que li coneixes però mirant-te als ulls? Per què algunes frases tenen tanta força com si fos la primera vegada que les sentissis? Quan reviso la transcripció del que em va explicar Pilar Benejam, em tornen a sobtar sentències que, quan ella les formulava, semblaven plantejaments evidents, que potser el nostre sistema educatiu ja hauria d’haver assumit. I, per desgràcia, veus que no.
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Eines i recursos per treballar a l’aula
Un programa informàtic que escriu textos i conversa amb nosaltres com si fos humà… Aquest és el nou gran impacte de la intel·ligència artificial, però no serà l’últim. Nous recursos i models de llenguatge alteren el món educatiu i obren, alhora, noves alternatives d’aprenentatge.
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. Intel·ligència artificial i educació
Tot parafrasejant l’inici d’un cèlebre text, més ambiciós que el d’aquesta modesta reflexió, podríem dir que un fantasma recorre el món. Un «fantasma» no en el sentit usual de les ficcions de por, sinó en el sentit etimològic, és a dir, una «aparició», i una aparició d’extens i intens impacte social: la intel·ligència artificial.
LA DIGITALITZACIÓ A L’AULA. El deliri tècnic a l’escola
La comunitat educativa és testimoni d’un creixement exponencial de la presència d’eines digitals en la quotidianeïtat escolar. D’ençà que la pandèmia va evidenciar la bretxa digital, sabem que prescindir-ne suposa privar l’alumnat d’unes competències indispensables en un mercat laboral altament tecnificat i competitiu. De la digitalització, però, cal veure’n tant la llum com les ombres: al costat de la igualtat d’oportunitats hem de posar-hi els nous reptes pedagògics i els dilemes ètics que suposa la irrupció de sistemes d’intel·ligència artificial com el ChatGPT, que és ara mateix un dels protagonistes del debat educatiu.
Observatori Internacional. El privilegi de l’educació a Xile
El sistema educatiu xilè és un dels més privatitzats i segregadors del món. Per abordar-lo cal parlar d’un passat recent de dictadura militar, d’una societat classista i d’un sistema públic precari. Alhora, cal esmentar els intents per trencar amb un model que ha donat senyals de poder-se transformar en les pròximes dècades.
Reportatge. L’Escola Tramuntana de Favàritx
Els tres grans pilars que sostenen el projecte educatiu d’aquesta escola menorquina són els grups reduïts multigrau, la comunitat d’aprenentatge i la relació amb l’entorn natural.
Quan jo anava a estudi. La primera escolarització
De les monges de l’escola d’un poblet de Mallorca als mètodes de «memoritzar a cops de bastó» dels professors de l’escola pública franquista, el músic mallorquí recorda la seva etapa d’estudiant fins a arribar al Batxillerat de Lletres al Ramon Llull de Palma.
