És una referència ineludible de la renovació pedagògica catalana de la segona meitat del segle xx i d’una manera respectuosa i eficaç d’endegar la formació permanent del professorat, molt especialment de l’ensenyament de les matemàtiques.
El passat juliol ens deixava un pedagog apassionat, profundament humanista, que irradiava simpatia, proximitat i il·lusió. Va ser un dels fundadors de l’escola Costa i Llobera de Barcelona i de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Els alumnes d’aquella escola d’un petit poble de Burgos van imaginar i escriure com era el mar. No l’havien vist mai i el seu mestre, Antoni Benaiges, els va dir que hi anirien a final de curs. Però la Guerra Civil del 1936 va estroncar aquell somni, com tants d’altres.
És necessari que les escoles esdevinguin un entorn acollidor i amable, que fomentin el benestar i la convivència. I és responsabilitat de tota la societat fer possible la creació d’aquests espais de bon tracte.
Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.Les activitats del programa educatiu del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí fomenten l’esperit crític de l’alumnat perquè esdevingui un agent actiu en resposta a l’emergència climàtica actual. La metodologia de les propostes ha aconseguit una gran acollida entre els centres educatius que les han sol·licitat.
«Fins almenys al final de l’ESO les notes no tenen cap mena de sentit»
És química de formació i docent de l’àmbit de les ciències, i ha format part de diversos grups de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Va ser durant uns anys la responsable general del moviment escolta català. S’ha dedicat a la formació inicial del professorat a la UAB, formació que ha intentat connectar sempre amb la realitat de les aules. En els darrers anys s’ha convertit en una experta en avaluació, temàtica sobre la qual ha dictat diverses conferències i ha escrit nombrosos articles. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.
És l’escola de Catalunya en llengua, continguts i actituds per a tots els petits ciutadans. És resultat de l’evolució de la immersió lingüística i la voluntat de cohesió social, que adopta la intercomprensió com a mètode per a l’ensenyament de les llengües vives. A través de les llengües els alumnes s’inicien en el diàleg intercultural i esdevenen ciutadans competents per viure en un món globalitzat. Ho llegim a la declaració de la Societat Catalana de Pedagogia del 2018.
El marc legislatiu és, al nostre parer, massa canviant i l’educació necessita estabilitat per poder planificar i treballar a llarg termini. El fet que les lleis educatives siguin una eina política no afavoreix el treball docent i, en definitiva, perjudica l’alumnat.
Al setembre estrenem nou Batxillerat, davant el desencís i la perplexitat de la majoria dels docents. I és que, al marge de les bondats o riscos que sustenten la proposta i que després abordarem, la improvisació i el do de la inoportunitat en què arriba posa en risc l’ingredient principal en tot procés de transformació: la cooperació dels seus protagonistes.
El 30 de desembre del 2020, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei del 2006. Una de les conseqüències de l’aprovació de la LOMLOE és la implantació d’un seguit de mesures que afecten l’organització dels ensenyaments de les diferents etapes educatives, des de l’etapa de l’Educació Infantil fins al Batxillerat, passant per l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria i els cicles formatius de grau mitjà.
Curs nou, vida nova. Les aules tornen a bategar i neixen nous projectes, noves il·lusions, renovades propostes de canvi… El nou curs també ens porta un nou currículum, com a conseqüència de l’aprovació de la LOMLOE, la llei orgànica 3/2020 de la ministra M. Isabel Celaá que modifica la llei d’educació de 2006. En aquest monogràfic us n’oferim algunes claus.
Finlàndia es coneix pels bons resultats de les avaluacions internacionals en el camp de l’educació, encara que, durant els últims anys, els resultats han baixat una mica. Hem rebut moltes visites durant l’època pre-Covid i ara, un altre cop, hi ha hagut un interès de col·laboració en diversos nivells. Però, com és la realitat educativa finesa i quines inquietuds té Finlàndia per al futur?
La pintura, com a representació de la realitat, ha dedicat poques obres al fet educatiu com a motiu artístic. És coneguda la voluntat pedagògica de la pintura, ja des de les imatges de les coves prehistòriques, i amb la iconografia religiosa com a argument principal durant segles. Però l’acte educatiu, com a relació intencional entre adults i infants per assegurar la transmissió cultural entre generacions, ha estat poc atès per la tradició pictòrica.
La periodista Elisabet Pedrosa va ser alumna de l’escola Lavínia. Com diu Jaume Carbonell, aquest centre era una illa de llibertat enmig de la foscor i el desert franquista.
L’Institut Rubió i Tudurí va ser fundat el 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, sota el paraigua de l’Ajuntament de Barcelona, amb el nom d’Escola Municipal d’Aprenents de Jardiners. Ubicada actualment al barri del Bon Pastor, l’escola ha impartit cursos per a aficionats, formació contínua per a treballadors i formació professional. L’any 1969 es van obrir els estudis a les noies. El 1986 la Generalitat en va homologar els estudis i un decenni després el centre passà a ser un institut d’ensenyament secundari, amb diversos cicles i programes. La fotografia que reproduïm és al Viver Tres Pins, a Montjuïc, un espai creat als anys vint per proveir Barcelona de plantes per a l’Exposició Internacional del 1929.
El fenomen de les tecnologies digitals no ens deixa mai indiferents. La pandèmia ha accelerat l’arribada de la revolució digital a les nostres vides i societats com no ho hauríem imaginat fa uns mesos. Els avenços que es preveien fer en uns quants anys s’han fet realitat en poques setmanes. La digitalització ha arribat per quedar-se i està canviant la manera com treballem, consumim, ens relacionem, ens informem i ens connectem amb els nostres éssers estimats, alhora que multiplica les oportunitats i accelera les potencialitats que la tecnologia ofereix, i que exigeix solucions cada cop més àgils i creatives a les demandes socials. Sense adonar-nos-en, ens hem trobat immersos en plena revolució (industrial) digital 4.0.
Columna. Viure en digital El fenomen de les tecnologies digitals no ens deixa mai indiferents. La pandèmia ha accelerat l’arribada de la revolució digital a les nostres vides i societats com no ho hauríem imaginat fa uns mesos. Els avenços que es preveien fer en uns quants anys s’han fet realitat en poques setmanes. La
Si quieres comprar este ejemplar, puedes hacerlo aquí !! Te lo mandamos a casa.
Si quieres comprar este ejemplar, puedes hacerlo aquí !! Te lo mandamos a casa.
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Nuestra portada Cada pieza es una historia. Y en sus manos está la creación. Manos que buscan formas, Que procuran detalles, Que surcan por lo imprevisible. Un tiempo que se para. Parado para actuar calmadamente. Parado para hacer y deshacer. Parado pero no vacío. Porque las piezas juntas suman una nueva historia. Eva Sargatal Créditos
Las relaciones de la infancia con las artes y la cultura visual contemporánea cada vez están más presentes en nuestras escuelas, y de una forma más intensa, compleja y diversa. A nadie se nos escapa que las transformaciones de los hábitos sociales, las nuevas interacciones con la cultura que propician las tecnologías actuales o determinadas tendencias pedagógicas que llegan hoy a las escuelas son también factores muy relevantes para explicar esta presencia necesaria y explícita del binomio infancia-artes y la cultura visual.
SUSCRÍBETE REVISTA PAPEL + DIGITAL La noche de la huida Adolfo Córdova Ilustrador: Carmen Segovia Barcelona: Ekaré, 2021 Esta historia, contada con acierto y un cuidado lenguaje, explica la huida de Blancanieves a través del bosque hasta llegar a casa de los enanitos, pero, como dice su autor, Adolfo Córdova (Veracruz, México, 1983), cuenta otras
SUSCRÍBETE REVISTA PAPEL + DIGITAL SOS ¡Paremos las Guerras! El día 18 de mayo, se presentó en el Ateneo de Madrid la plataforma ciudadana SOS ¡Paremos las Guerras! La lectura del manifiesto la hizo Guillermo Dorda, actor magnífico y compañero comprometido, ante una mesa de personalidades, activistas defensores de los derechos humanos y la paz.
A veces, introducir en los espacios exteriores objetos cotidianos puede generar contextos de experimentación y complicidad que nos permitan descubrir que existen elementos que guardan la memoria del pasado, un pasado que se hace presente a través de ellos. Eso nos pasó con la llegada de una tabla de lavar como la de nuestras abuelas, un objeto sencillo y a la vez tan lleno de matices, desde la propia estructura, la madera, los surcos horizontales que educan el tacto, que invitan a dejarse recorrer por la yema de los dedos, a ser acariciados o simplemente a centrar la mirada en los caminos que dibuja el agua cuando se desliza sobre su superficie inclinada para caer en el interior de un recipiente.
Los mordiscos en la escuela infantil a veces generan situaciones que son difíciles de acompañar, porque generalmente producen sufrimiento a todas las partes implicadas.
Me preocupa que muchas escuelas no den valor ni calidez a la entrada de los niños y las niñas de 3 años. Ayuda poco la presión social que viven, teniendo que expresar una responsabilidad y unas obligaciones que no les corresponden.
Después de quince años de experiencia como maestra de Infantil, hace cuatro cursos aterricé en el ceip Estela de Zurita. Este centro me ha hecho reflexionar sobre mi práctica educativa y me ha demostrado que debemos quitarnos los disfraces de educadores para vestirnos con los trajes de aprendices, porque tenemos a los mejores maestros y maestras: las criaturas que acuden cada mañana a nuestras clases de infantil. Ellas me han mostrado el camino a seguir en el día a día, consolidando el proyecto educativo del centro.
El juego es una herramienta que todo ser humano posee desde su nacimiento, una herramienta que nos ofrece mil formas de vivir, de aprender, de conocer, de investigar, de sentir, de crear, de intentar, de cometer errores, de organizarnos, de amar… En el exterior, al aire libre y en contacto con la naturaleza, estas posibilidades se multiplican hasta el infinito.
Los materiales de tradición oral (canciones, cancioncillas, adivinanzas, juegos, cuentos, fábulas, refranes…) surgen de un proceso de creación popular a partir de formas de vida milenarias, de prácticas, conductas, actividades y relaciones sociales o de creencias religiosas, entre otras manifestaciones de los pueblos, y constituyen un corpus artístico perenne de alcance internacional, con múltiples variantes y adaptaciones según las épocas, las culturas y los lugares geográficos, pero presentes en todas partes. Y además de formar parte de muchos aspectos de la vida, a menudo han servido de inspiración a músicos y literatos que han bebido de estas fuentes para sus producciones literarias y musicales.
El mundo está lleno de situaciones y de objetos que, por pequeños que sean, son capaces de proporcionarnos un descubrimiento de nuestro entorno y unos aprendizajes que nos ayudarán a crecer interiormente. Movidos por la curiosidad, los niños y las niñas intentan entender lo que los rodea a través de las sensaciones que van experimentando. El acompañamiento del adulto les facilitará vivir experiencias inolvidables.
Durante los primeros años, el juego libre es suficiente para realizar los aprendizajes básicos sobre las cualidades físicas de los objetos, el conocimiento de uno, del mundo y de las relaciones materiales y humanas. Por lo tanto, cuando nos planteamos acompañar desde el juego libre, de lo que estamos hablando es de preparar un espacio y unas condiciones donde el niño o la niña pueda sumergirse en su propia actividad decidiendo con qué juega, de qué forma, durante cuánto rato y en qué posición o posiciones.
El cansancio que está suponiendo la pandemia es ya más que evidente, pero estamos lejos aún de olvidarnos del Covid-19. Por el contrario, conviene empezar a trabajar las áreas específicas de sus consecuencias en el ámbito escolar. Con esta reflexión queremos centrarnos en el desarrollo del lenguaje de las niñas y los niños de infantil, y más concretamente aún en aquellas comunidades donde tenemos más de un idioma oficial, como es el caso de Cataluña, Galicia o Euskadi.
SUSCRÍBETE REVISTA PAPEL + DIGITAL Este verano que acabamos de pasar no vino acompañado por ningún viento que se llevara los malos augurios para toda nuestra querida y demasiado maltratada etapa. Después de la aprobación del decepcionante Real Decreto 95/2022, en el que se destila una imagen global de infancia que no compartimos en absoluto,
Editorial. Retos para el nuevo curso Revista Infancia Página abierta. Pandemia, idiomas y mascarillas El cansancio que está suponiendo la pandemia es ya más que evidente, pero estamos lejos aún de olvidarnos del Covid-19. Por el contrario, conviene empezar a trabajar las áreas específicas de sus consecuencias en el ámbito escolar. Con esta reflexión queremos
Crèdits Edició i administració: Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3 – 08001 Barcelona. Tel.: 934 817 373 redaccioinfancia@rosasensat.org – www.rosasensat.org Direcció: Eva Sargatal i David Altimir Cap de redacció: Raimon Portell Coordinació: Mercè Marlès Consell de Redacció: Mercè Ardiaca, Montserrat Baliarda, Teresa Boronat, Joana Camps, Elisenda Campos, Assumpta Carreras, Missi Casacuberta,
Uns apunts En aquesta secció, volem recuperar uns apunts bàsics i imprescindibles al voltant de l’escola bressol. Són tres llibrets dins la col·lecció dels anomenats “Apunts d’Escola Bressol” que va editar el que llavors s’anomenava Patronat Municipal de Guarderies Infantils de Barcelona, en la dècada de 1980: E. B. M. Cargol: On ets? El nen
El passat dissabte 28 de maig, un grup de professionals de l’educació vam visitar les escoles bressol municipals Els Tabalets i Xiquets i Xiquetes, i l’escola Enxaneta de Valls. La rebuda va ser dins de l’antic Convent del Carme, un edifici únic, elegant i actual emplaçament de l’escola Enxaneta. Els equips educatius i representants de
Per un any, canviem de gènere. En aquesta secció dedicada a la literatura per als més petits, substituïm els contes per poemes. I el primer problema que ens trobem és quins autors seleccionem. En tenim un munt. N’hi ha que s’han dedicat de ple als més petits i d’altres que han compaginat la seva producció destinada als adults amb una de més específica per als infants. Sigui com sigui, solament en podem oferir un tast. Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…
Dediquem aquestes pàgines a reflexionar sobre la importància de l’alimentació saludable per al bon creixement físic, educatiu, cultural i social dels infants des d’una mirada etnopoètica i literària.
Actualment les mestres es mostren preocupades pel llenguatge oral del seu infants. Per això, en aquest article reflexionem sobre les diverses variables que poden afectar el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge d’aquests nens i nenes, sobretot en l’etapa primerenca. En aquesta etapa es destaca el paper principal de l’escola, que, juntament amb la família, incorpora estratègies afavoridores de la interacció verbal en situacions educatives del seu dia a dia, alhora que es fa referència a guies i recursos adreçats tant a mestres com a famílies.
Per la seva vigència i claredat a l’hora de definir i parlar de la pedagogia dels més petits, recuperem aquesta conversa amb la Pepa Òdena publicada el número 165 d’Infància.
Tot això i altres coses han passat avui al pati. Aquests dos darrers anys, com que no podem compartir espais, sortim sols. Aquestes estones fora són molt més tranquil·les que abans i es converteixen realment en una estona més, sense trencaments amb la resta del dia. Potser no ha passat res de l’altre món avui.
La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se. L’escola ha de facilitar que els infants vegin en la poesia una expressió lliure, no el fruit d’una rigidesa normativa, i s’adonin que un poema
El material inespecífic a la nostra escola és un element que ha anat agafant protagonisme al llarg dels anys. De fet, molt al principi, vivia a l’ombra de la proposta del joc heurístic que va néixer de la mà d’Elinor Goldschmied i que explicaven Tere Majem i Pepa Òdena en el seu llibre El joc de la descoberta, del 1994.
Quan parlem de comunicació, ràpidament pensem en paraules, però a l’escola bressol comunicar-se va molt més enllà del llenguatge oral. Gestos, mirades, les mans, el cos…, tot parla i sobretot comunica. Ho tenim clar? És senzill parlar de les capacitats dels infants, de l’escolta activa, de la individualitat, del respecte, de la importància del treball en equip…, aspectes que segur que tenim inclosos en el nostre projecte educatiu.
Si l’aprenentatge no és un estat, sinó un procés dinàmic que permet una transformació en relació amb el que es viu, l’eix central de la reflexió s’enfoca al voltant del significat de les experiències que les escoles permeten viure. Però, abans que res, és un tema que no es pot considerar per separat de la identitat de la infància, ja que infants, nois i noies, són uns dels protagonistes fonamentals de qualsevol procés educatiu.
