Infancia 194
Arxius: Revista
Crèdits
Crèdits Edició i administració: Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3 – 08001 Barcelona. Tel.: 934 817 373 redaccioinfancia@rosasensat.org – www.rosasensat.org Direcció: Eva Sargatal i David Altimir Cap de redacció: Raimon Portell Coordinació: Mercè Marlès Consell de Redacció: Mercè Ardiaca, Montserrat Baliarda, Teresa Boronat, Joana Camps, Elisenda Campos, Assumpta Carreras, Missi Casacuberta,
Blogs, llibres i més. Uns quants parcs a l’abast
Parc de la Llacuna (Montcada i Reixac) www.montcada.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/parc-de-la-llacuna.html Aquest espai, amb la llacuna d’alt valor ambiental i paisatgístic, es compagina amb zones per al lleure i itineraris mediambientals amb un objectiu educatiu. Jardins Joan Brossa (Montjuïc, Barcelona) www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/jardins-de-joan-brossa_99400036180.html El que durant més de trenta anys va ser el Parc d’Atraccions de Montjuïc, avui és un
Informacions
Es convoca el XLII Premi Marta Mata de Pedagogia L’Associació de Mestres Rosa Sensat convoca el XLII Premi Marta Mata de Pedagogia amb les bases següents: 1. Els treballs presentats han de ser originals, inèdits, redactats en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat espanyol. 2. Els treballs presentats han de ser realitzats per mestres o
Poesia. Dos poemes de Salvador Comelles
Per un any, canviem de gènere. En aquesta secció dedicada a la literatura per als més petits, substituïm els contes per poemes. I el primer problema que ens trobem és quins autors seleccionem. En tenim un munt. N’hi ha que s’handedicat de ple als més petits i d’altres que han compaginat la seva producció destinada als adults amb una de més específica per als infants. Sigui com sigui, solament en podem oferir un tast. Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…
Llibres a mans. Tinc una fam que mata
Dediquem aquestes pàgines a reflexionar sobre la importància de l’alimentació saludable per al bon creixement físic, educatiu, cultural i social dels infants des d’una mirada etnopoètica i literària.
Infant i societat. Si una ciutat és bona per als infants, és que ho és per a tothom
Els termes ‘infància’ i ‘societat’ traslladen immediatament a la ciutat natal de Francesco Tonucci, Fano, i aquella iniciativa de l’Ajuntament de la ciutat italiana que s’anomenà La città dei bambini (Tonucci, 1991) i que fou la llavor de tot el que s’esdevindria després. Anys més tard, encara ressona a diverses ciutats d’arreu del món aquell projecte que amb tanta sensatesa va idear el psicopedagog, mestre i investigador Francesco Tonucci –que firmava com a Frato les seves reconegudes vinyetes–, pensant en el dret dels nens i les nenes de poder decidir sobre l’espai que habiten en el seu dia a dia.
Entrevista. Infància Conversa amb Montserrat Pedreira i Laura Torreguitart. Una escola bressol de la Universitat
Manresa disposarà aquest setembre del 2022 d’un nou edifici en l’àmbit de l’educació infantil. Parlem amb Montserrat Pedreira, directora d’Estudis de Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials de Manresa (UVic -Universitat Central de Catalunya) i amb Laura Torreguitart Llauradó, coordinadora del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil del Campus Professional d’UManresa, sobre aquest nou repte.
Escola 3-6. Empresonar papallones
Promoure la construcció d’aprenentatges és sortir i deixar entrar. L’aprenentatge no és patrimoni de l’escola, els infants construeixen coneixement contínuament i a tot arreu. L’entorn, tant el natural com l’urbà, és una proposta viva i canviant. Estar a fora proporciona un plaer que facilita les relacions i estimula la participació.
Escola 3-6. Un eriçó a les nostres vides
Tot va néixer d’un imprevist. L’eriçó d’argila va arribar de l’escola perquè ella anava a la classe dels eriçons. Van fer un projecte per conèixer a fons un animal que, diuen, és proper als nens i les nenes de 3 anys.
Bones pensades. El plaer d’amagar-se
A tots els infants els agrada amagar-se, però el plaer més gran s’esdevé quan són trobats… Això sí que és emocionant de veritat!
Escola 0-3. La importància de les pràctiques piklerianes a l’escola bressol
Fa unes setmanes, des de la redacció d’aquesta revista, es va proposar a les participants del Seminari de Reflexió Pikler-Lóczy que elaboressin un article sobre la importància pikleriana a les escoles bressol. Hem de reconèixer que els ha estat tot un repte posar en un sol article les seves reflexions de tants anys compartits.
Escola 0-3. La llengua i el seu ús a l’escola bressol
La llengua, el català, la nostra llengua, és un dret per als infants. És un dret el fet de poder-la sentir des del naixement, es vingui de la família que sigui, es tingui a casa la llengua o les llengües que siguin.
Educar de 0 a 6 anys. Quin aprenentatge per a l’escola contemporània?(II)
La primera part d’aquesta extensa reflexió (publicada a la revista anterior, Infància, 246), s’obria amb uns interrogants que la filòsofa Marina Garcés planteja al seu llibre Nova il·lustració radical (2017): “Quins sabers i quines pràctiques culturals necessitem elaborar, desenvolupar i compartir per a una societat millor al conjunt del planeta?”. Gino Ferri trasllada aquest gran repte filosòfic a l’àmbit de l’educació infantil i el reformula així: per quin aprenentatge hauria d’apostar l’escola contemporània?
Plana oberta. Carta a una mestra
Aquesta carta neix de la demanda que una mestra d’escola bressol fa a Rosa Vidiella davant el repte i els neguits d’acompanyar un grup de nadons. Rosa Vidiella, pedagoga i educadora especialitzada en petita infància, li ofereix algunes reflexions que compartim.
Infància en xarxa. Després de deixar enrere les restriccions… Què cal que torni al nostre dia a dia a les escoles?
A Instagram i Twitter oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer infància en xarxa.
Editorial. Infàncies i pantalles
Amb les escoles ja tancades durant l’estiu és un bon moment per reflexionar sobre un aspecte de l’educació dels infants més petits i que ens posa, els adults, mestres i també familiars, al centre de les nostres responsabilitats.
Índex. Infància 247
Editorial. Infàncies i pantalles Amb les escoles ja tancades durant l’estiu és un bon moment per reflexionar sobre un aspecte de l’educació dels infants més petits i que ens posa, els adults, mestres i també familiars, al centre de les nostres responsabilitats. Revista Infància Infància en xarxa. Després de deixar enrere les restriccions… Què cal
Infància 247
Els drets de les persones LGBTIQ+ a Europa
“El gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en el present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixença o qualsevol altra situació.”
Els homes i l’educació dels infants
Quan parlem d’igualtat i diversitat com a valors centrals, fa la impressió que és una mancança el fet que hi hagi tan pocs homes treballant en el camp de la infància de 0 a 6 anys. El percentatge difereix segons els països, però hi ha una tendència clara a veure sobretot dones treballant amb els infants més petits.
Les raons de la feminització de l’educació infantil
Quan ets mestre-home i vas a l’escola d’estiu, t’adones que ets part d’un grup estadísticament minoritari. Aquesta darrera escola d’estiu de Rosa Sensat, per exemple, hi ha hagut un 86% de mestres dones. Això porta coses bones si ets home, com ara que no has de fer tanta cua per anar als lavabos a l’hora del descans, però no diu massa a favor dels homes-mestres, que continuem essent una minoria a l’hora de formar-nos.
Serveis de visita a la llar: una oportunitat per promoure la socialització de gènere positiva
Cada vegada hi ha més evidència que la socialització de gènere s’inicia amb el naixement, o fins i tot abans, durant l’embaràs, quan els progenitors coneixen el sexe del seu infant. Des dels primers anys de vida, els infants aprenen normes de gènere i com encaixar en rols de gènere estereotipats per respondre a les expectatives de les mares i pares, de la comunitat i de la societat.
La diversitat de gènere en les polítiques dels serveis
Els educadors Patrick i Yildiz han estat treballant com a agents retribuïts per al gènere i la diversitat a INA.KINDER.GARTEN gGmbH a Berlín durant uns quants anys. No és habitual que un servei posi hores laborals a la disposició dels seus treballadors amb aquest objectiu. A l’entrevista, expliquen què defineix la seva tasca i per què és important.
Les joguines són de nens o de nenes?
Aquest projecte es va portar a terme amb el grup de Petits (amb infants de tres, quatre i cinc anys) de l’Escola de Rellinars. Volíem reflexionar amb les nenes i els nens sobre la perspectiva de gènere des d’un punt de vista vivencial i proper, així que va partir de les joguines i el joc que generen.
Sortiu dels racons de les nines i de les construccions
L’escola té un paper important com a espai per al desenvolupament de la identitat de gènere. Els centres educatius que no treballen d’acord amb conceptes de consciència de gènere contribueixen al desenvolupament primerenc d’estereotips en lloc d’acompanyar els nens i les nenes en la descoberta de mons diversos. Claudia Wallner planteja un seguit de suggeriments sobre com la diversitat de gènere pot trobar el seu lloc en la quotidianitat.
Per què una carta per a una representació mixta de les joguines
“No us penseu que el destí sigui res més que aquesta densitat de la infància”, afirmava el poeta Rainer Maria Rilke. Erigint la infància com a element essencial d’un destí personal, afirmava la importància determinant d’aquest moment en la vida d’un individu.
Transitar per les identitats dels infants
Identitat de gènere, orientació afectivo-sexual, expressió de gènere…, què en sabem de tot això? Com ho acull l’escola? L’equip de l’escola tenim eines i estratègies? Què ens provoca? Sovint aquests conceptes es desconeixen, es confonen entre ells, ens sonen aliens… Si a més hi afegim que estem parlant de temes que poden estar vinculats a criatures, aleshores el desconcert pot ser brutal.
Però anem a pams.
BINARISME
Guia sobre llenguatge de gènere
La llengua pot ser utilitzada com a eina per al canvi pel que fa a crear percepcions de gènere no estereotipades, inclusives i versàtils. Les paraules següents apareixen en el debat públic sobre gènere:
Més enllà de la coeducació: com fer prevenció de les violències de gènere des d’una perspectiva interseccional?
En el context català els temes de gènere han aconseguit entrar clarament als centres educatius i l’evolució de la lluita contra la desigualtat de gènere és innegable. Tanmateix, ens trobem en un punt d’inflexió on és crucial reflexionar sobre les limitacions de les intervencions educatives que majoritàriament s’estan portant a terme als centres educatius: es tracta de pràctiques puntuals que encara depenen massa de la iniciativa individual del professorat; es porten a terme per part d’agents externs i això fa que no amarin la dinàmica del centre; se segueix un plantejament binari de gènere; els discursos sobre la violència de gènere adopten una mirada adultocèntrica i els costa lidiar amb les resistències que presenta part de l’alumnat; el gènere es treballa independentment d’altres eixos de desigualtat, generant així biaixos i exclusions…
Editorial. Infància i gènere. ME2 (Me too)
El ME2 (me too) és el tema d’aquest número d’Infància a Europa avui. La qüestió de la infància i el gènere sempre ha estat interessant, i malgrat que s’han assolit certes fites en la igualtat de gènere amb els anys, sembla que avui hi ha un nou prisma a través del qual cal considerar la noció mateixa de gènere. Va més enllà del marc tradicional de debat dels paradigmes home i dona que han guiat la nostra consciència social i les polítiques educatives a Europa. El moviment ME2# no té a veure només amb la igualtat; també té a veure amb la identitat, amb trencar normes de construcció social i reclamar el dret a ser qui s’és.
Los 100 lenguajes de la infancia. Relato y reflexión: “Educación en primera infancia, en contexto mapuche y tiempos de pandemia”
Mari maripulamgen, mari marikompu che, inche Verónica MaliqueoNeicoPingeñ, inchetuwün nueva imperial warriamew, welu tañí lof folilcatrianchepiñgey. Hola a todos los hermanos y hermanas, y a toda la gente, soy Verónica MaliqueoNeico, mi procedencia es de la ciudad de Nueva Imperial, pero mi comunidad se llama Catrianche.
Historia de la educación. Maestra del pueblo Yagán. Cristina Calderón Harbán (1928-2022)
Cuando se aborda el tema de Historia de la Educación Infantil, de inmediato viene a la mente de la mayoría de las personas, los nombres de destacadas educadoras o educadores profesionales de los cuáles hemos aprendido mucho en sus numerosos libros. Pestalozzi, Froebel, Agazzi, Decroly, Montessori, son algunos de estos grandes maestros y maestras de los cuales hemos revisado una y otra vez sus conocimientos en sus obras. Sin embargo, en Latinoamérica hay además otro tipo de educadores, de los cuáles escasamente se habla y menos aún se reconoce su trabajo, a pesar de que desde sus culturas trabajan con párvulos con saberes que en gran medida son concordantes con los criterios y principios que provienen de la ciencia moderna. Estos educadores, maestros comunitarios provienen de los pueblos indígenas y tribales afrodescendientes y trabajan desde una educación contextualizada, llena de sentidos para los niños y niñas de sus comunidades, con gran participación de sus familias y comunidades.
Cultura y expresión. Los olores de la revolución
Soy Paloma Castillo, la Agente Educativa que coordina el Centro Comunitario de Atención a la Primera Infancia (CCAPI) llamado “Un buen comienzo” número 15, ubicado en la colonia Blanca Esthela, en el municipio de Ramos Arizpe Coahuila en México, deseo que con mi relato podamos viajar a este maravilloso lugar donde se construyen sueños con las niñas y niños pequeños a través de un cuidado cariñoso y sensible que fortalece las prácticas de crianza acompañados de sus cuidadores principales y tener un acercamiento no solo con lo que digo ahora sino con lo que pudieran ver, sentir, escuchar y oler si estuvieran en mi centro.
Entrevista. María Angélica Kotliarenco. “Tugar, Tugar, salir a Jugar. Yo juego, Tú juegas, Nosotros jugamos”
¿Qué ha pasado en la vida emocional de los niños, niñas y sus familias, durante estos inéditos tiempos de pandemia?
Existen revisiones exhaustivas de evidencia empírica tanto a nivel nacional como internacional, particularmente en CEANIM (Centro de Estudios y Atención del Niño y la Mujer), hemos conocido los testimonios entregados por mujeres/madres y en general la familia, en la que nos señalan que los cambios han ido desde las rutinas cotidianas, como las largas horas de exposición al televisor, la percepción de inseguridad del presente y la incertidumbre del futuro, cambiando las relaciones familiares al interior de los hogares.
Tema. Nos permitimos la esperanza
“Hay dos panes. Usted se come dos. Yo ninguno. Consumo promedio:
un pan por persona” (Nicanor Parra)
Tema. Derechos de la infancia y currículum en plena pandemia
Editorial. La escuela en América Latina: desafíos en tiempos de pandemia
Durante la pandemia los derechos de las niñeces se han visto vulnerados en varios sentidos, particularmente en su derecho a educarse en interacción presencial con sus pares y docentes en la escuela, su derecho a educarse a través del juego social y a disfrutar del bienestar que ello conlleva; todas ellas condiciones esenciales para la formación de la primera infancia.
Índice. La escuela en América Latina: desafíos en tiempos de pandemia
DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial. La escuela en América Latina: desafíos en tiempos de pandemia Durante la pandemia los derechos de las niñeces se han visto vulnerados en varios sentidos, particularmente en su derecho a educarse en interacción presencial con sus pares y docentes en la escuela, su derecho a educarse a través del juego
Tema. Formación de educadoras/es de párvulos en contextos de (post) pandemia. Una oportunidad para su fortalecimiento
“Porque la carrera de pedagogía, más que estudiar una profesión es prepararse para una MISION”1 .
Luis Guastavino Córdova.
Quieres comprar este ejemplar ?
Si quieres comprar este ejemplar, puedes hacerlo aquí !! Te lo mandamos a casa.
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Crèdits
417 maig-agost 2022 PERSPECTIVA ESCOLAR Edició i administració Associació de Mestres Rosa Sensat Av. de les Drassanes, 3 08001 Barcelona www.rosasensat.org Tel. 934 817 373 Comissió executiva Francina Martí, Bet Madera, Àngel Domingo Direcció David Pujol i Fabrelles davidpujol@rosasensat.org Edició digital Clara Elias claraelias@rosasensat.org Consell assessor Maria Ballbé, Rai Carreras, Marta Comas, Jaume Cortada, Rocio
Geografia de l’educació. la biblioteca Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
L’any 1920 l’advocat i polític català Narcís Pla i Deniel (1867-1934) va fer una important donació econòmica al poble de Caldes de Malavella, que va servir per construir un edifici que era alhora escola i biblioteca popular. Cassià Costal se’n va fer ressò al diari El Autonomista: «En aquests temps d’egoismes desenfrenats, d’acoblaments individuals de riqueses, gairebé mai legítimament adquirides, d’una mostració de luxe escandalós i fastigós, d’un expandiment de tota mena de vicis i corrupcions, de lluites cruentes en què els homes ja no semblen homes, vós, Narcís Pla i Deniel, doneu un grandiós exemple de civilitat i altruisme». Actualment, l’edifici és la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia, un centre actiu en el qual es desenvolupen tota mena d’activitats. L’antic pati de l’escola, on cada alumne hi tenia un tros d’hort, ara és escenari de concerts i d’altres esdeveniments. La Mercè Barnadas, que fa 30 anys que hi treballa i que és la responsable de l’equipament, el dia que vam fer-hi la visita ens va explicar que l’Ajuntament ja ha aprovat unes obres que ampliaran considerablement l’espai disponible, amb la incorporació en el conjunt d’un edifici veí. Aquella petita escoleta-biblioteca de Pla i Deniel s’haurà convertit, 100 anys després, en un centre cultural amb tots els serveis, vet-ho aquí.
Propostes d’autor
Amb un curs 2021-2022 que ja s’acaba, on semblaria que es tanca la porta a uns anys convulsos per causa de la Covid, afrontem els pròxims anys amb canvis importants pel que fa a l’organització i al contingut del món educatiu. És per això que val la pena aprofitar aquest parèntesi entre tempesta i tempesta per prendre’ns temps per llegir, per aprofitar les tardes d’estiu per alimentar-nos i agafar força amb noves idees que ens ajudin a afrontar el futur amb il·lusió. Feu passada per aquesta petita selecció de títols, que de ben segur que hi trobareu respostes a algunes de les vostres preguntes.
Semblança. Pilarín Bayés de Luna. Tot el món en un dibuix
Pilar Bayés de Luna és la quarta de cinc germans. Va fer l’ensenyament primari i secundari a Vic i va llicenciar-se en Belles Arts a Barcelona. És mare de quatre fills i ha dedicat tota la vida a fer de ninotaire. Ens ha rebut a casa seva, a Vic, i ens ha explicat la seva vida des de la senzillesa. I amb unes pinzellades d’ironia.
Vull ser pedagoga. Clara Puig
«Soc un cul inquiet i un dels meus objectius vitals és conèixer
i compartir coneixement amb persones d’arreu del món»
Reportatge. La síndrome de Gilles de la Tourette
De què parlem quan sentim a dir que hi ha un infant amb el trastorn neurològic anomenat síndrome de Tourette? Aquí us ho volem explicar i també fer-vos saber com veuen i viuen les famílies afectades els processos d’educació escolar dels seus fills i de les seves filles.
Sempre a punt! Aura Fundació
Des del 1989, aquesta fundació treballa per a la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Si el 1992 el centre comptava amb 35 participants, ara ja en són més de 300. Pioners en el seu àmbit, Aura ha estat crucial en la difusió de la metodologia del treball amb suport a la resta del territori.
