A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Arxius: Revista
Editorial. Intensitat (2)
En l’anterior editorial vam intentar definir algunes situacions destacades que s’han donat en aquest curs intens des d’una perspectiva favorable. Vam reservar l’editorial de juliol, ja amb el curs acabat, per comentar allò que no ha sigut sota cap concepte digne de l’escola de qualitat que volem.
Índex. Infància 241
Editorial. Intensitat (2) En l’anterior editorial vam intentar definir algunes situacions destacades que s’han donat en aquest curs intens des d’una perspectiva favorable. Vam reservar l’editorial de juliol, ja amb el curs acabat, per comentar allò que no ha sigut sota cap concepte digne de l’escola de qualitat que volem. Revista Infància Infància en xarxa.
Número 31. Cuerpo, género y sexualidad
DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial. Cuerpo, género y sexualidad En esta edición consideramos importante articular el tema sobre cuerpo, género y sexualidad, considerando aspectos que incrementan la brecha social y la inequidad que afecta predominantemente a la niña –y con mayor énfasis a la niña rural–, como consecuencia de los estereotipos de género y
Número 31. Cuerpo, género y sexualidad
Editorial. ¿Libertad de cátedra?
Una vez más, al acabarse el curso, se han elaborado las memorias, las evaluaciones y demás documentos de centro, retomando como cada año temas recurrentes y que parecen no terminar de aclararse nunca. Entre estos temas aparece la libertad de cátedra. Es ahora cuando los docentes debemos realizar un ejercicio de reflexión que nos lleve a la mejora, y que en esas reflexiones se recojan las realidades absolutas, por encima de presiones sociales, institucionales e incluso sectoriales. Debemos marcarnos el objetivo de querer mejorar la Infancia, con todo lo que eso conlleva.
La crisi sanitària COVID-19 a Itàlia: les poblacions més vulnerables exposades al virus
Des de febrer de 2020 Itàlia s’ha vist confrontada a un període de la seva història que mai abans havia conegut. La crisi del Coronavirus ha impactat al país, com a tot Europa, de ple: els hospitals saturats per l’afluència de pacients atesos, l’activitat laboral aturada, la societat confinada al domicili durant quatre mesos, amb nombroses famílies amb els membres dispersos geogràficament que no s’han pogut veure durant aquest període.
Històries d’acollida. Construint ponts amb històries d’aprenentatge
Què interessa l’infant, què observa, a què s’acosta? Com menys familiar és un infant amb la cultura del nostre centre infantil, més important és que siguem sensibles en la nostra percepció. Les històries d’aprenentatge construeixen un pont entre cultures, i les fotos transmeten un llenguatge que tothom comprèn. Kornelia Schneider, una experta en desenvolupament infantil, i Jutta Gruber, periodista, ens mostren com les històries d’aprenentatge connecten els infants, i també les seves famílies, amb els nous entorns i amb els educadors, d’una manera simple i fascinant.
Els drets dels infants immigrants a França
Els drets dels infants tenen un present i un passat. Tenen un futur? A les notícies, els reporters sovint ens mostren imatges d’infants que arriben sols o als braços d’una mare o un pare que implora que l’ajudin. No deixa d’augmentar el nombre d’infants cada vegada més joves de tot el món que deixen les seves famílies per buscar una esperança en un altre país. Actualment representen el 50% dels refugiats desplaçats. Milers d’organitzacions han fet del seu rescat de les urpes del sofriment el seu objectiu. Als nostres carrers occidentals els veiem als braços d’adults demanant protecció i cura. Aquestes criatures són particularment vulnerables i preses del tràfic més abjecte fins i tot abans de néixer.
Fent arrels
Cada hort és diferent. Els horts comunitaris, d’acollida o veïnals, els horts interculturals i internacionals, tanmateix, tenen alguna cosa en comú: l’horticultura connecta les persones amb o sense experiències com a refugiats o immigrants, ajuda els nouvinguts en la seva arribada a la nova llar i crea un sentit de consciència vers les relacions ecològiques i la vida sostenible. La periodista Jutta Gruber i el realitzador de documentals Andreas Münzer, d’Alemanya, es troben amb actors petits i grans dins aquest nou moviment dels horts.
Veus des de Vial
El Centre de Registre i Identificació (RIC) VIAL es va establir el febrer de 2016 en una fàbrica d’alumini abandonada, a nou quilòmetres de la ciutat principal de Quios, una illa grega fronterera amb Turquia. El RIC funciona com a instal·lació de règim tancat per a la identificació, registre i processament de les sol·licituds d’asil. Així, els sol·licitants d’asil poden passar al camp entre quatre i set mesos o més.
A banda i banda del RIC hi ha dues zones exteriors d’allotjament que consisteixen en habitatges-contenidors prefabricats i tendes, una zona A i una zona B d’allotjament; aquesta darrera inclou una zona segura per a infants no acompanyats.
La integració de famílies immigrants i els seus infants als Països Baixos
Amb l’excepció d’un període relativament breu després de la Segona Guerra Mundial, quan moltes famílies holandeses van emigrar a Austràlia i Canadà, els Països Baixos tenen una llarga història com a país d’immigració (per exemple, els hugonots francesos al segle XVII, els refugiats belgues després de la caiguda d’Anvers el 1914), amb alguns pics pel que fa a les xifres, com l’arribada de “treballadors estrangers convidats” en els anys 1960 i 1970, i, més recentment, els refugiats (sirians).
En aquest article descric l’evolució de les polítiques i les pràctiques del govern holandès pel que fa a la integració d’infants de famílies migrants (incloent les refugiades) en el sistema d’educació i cura; em centraré en els primers anys. L’educació i l’atenció a infants de 0 a 4 anys és important per a la integració en la societat, perquè si s’inicia aviat pot comportar un canvi positiu. Farà que la transició a l’educació primària sigui més fàcil i crea igualtat d’oportunitats per a tots els infants.
Infància 241
Editorial. Infància immigrada i refugiada a europa
Quan una família abandona casa seva, en la majoria de casos no ho fa voluntàriament. La fam, la pobresa, la guerra i el canvi climàtic estan obligant infants i adults a trobar un nou lloc on poder tenir una vida millor. Cada vegada són més els infants que deixen les seves famílies i emprenen sols un viatge perillós cap a Europa. Arreu del món, trenta-cinc milions de persones que actualment estan fugint o en situació de refugiats tenen menys de 18 anys.1 Aquests infants i adolescents sovint pateixen danys psicològics profunds, han passat per experiències traumàtiques i ara han de trobar el seu camí en un lloc totalment estrany. En aquest número d’Infància a Europa avui presentem la situació dels infants immigrants a diversos països europeus. Com són les seves condicions de vida? Què fan els polítics i com respon la societat europea? Què podem fer per als més petits? Com els podem ajudar a arribar i oferir-los una nova llar? Sobre aquestes i moltes altres qüestions hem tractat amb diversos autors la qüestió de la “fugida i la migració” i hem recollit les seves aportacions en aquest número.
Quieres comprar este ejemplar ?
Si quieres comprar este ejemplar, puedes hacerlo aquí !! Te lo mandamos a casa.
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Portada y créditos
Para la seis portadas de este año 2021, contamos con las ilustraciones del artista cántabro Lorenzo Cruz Santibáñez. Ilustra desde la necesidad de expresarse por medio de sentimientos, a veces con ternura, y otras veces con provocación. Siempre sugerente. Muestra cada imagen con su texto, un maridaje seductor. Nuestra portada Para las seis portadas de
Índice. Infancia 187
Editorial. Pasará y lo contaremos
Llegamos a estas alturas del curso escolar con una especie de sensación de vacío, pero no un vacío sin más: es algo que nos llena de incertidumbre, cansancio, incluso resignación.
Revista Infancia
Página abierta. Ante eso que nunca hubiésemos creído
Y terminó el curso más insólito jamás imaginado. El curso en el que se prohibía compartir, abrazar, besar y disfrutar de la cercanía de los amigos, de los adultos, incluso de la familia.
Elena Corredera
Educar de 0 a 6 años. Un apunte sobre infancia y poesía
¿Renunciar al silencioso instante de encantamiento y fascinación que produce la lectura de un buen poema en una clase de infantil o primaria? ¿Pensar que los niños y las niñas son todavía seres prácticos y simples, incompletos, que no pueden entender la hondura de la poesía? ¿Subestimar en estas edades la capacidad de sumergirse en poesías más largas y de vocabulario más complejo?
José Federico Barcelona
El juego que los niños y las niñas hacen en el interior, en clase o en el laboratorio, tiene una continuidad y una coherencia con el juego que desarrollan en el exterior, en el jardín. En este caso, nos centramos en una experiencia en el laboratorio de la escuela.
Montse Baliarda
Escuela 0-3. Detalles que nos conducen a la escuela que queremos
Nuestra tarea educativa tendría que estar fundamentada sobre la búsqueda de escenarios propicios en los que los niños y las niñas puedan encontrarse seguros y acompañados. Favorecer y aumentar los momentos individuales de relación con el adulto es un camino que hemos decidido recorrer y que nos ha aportado resultados muy interesantes. Es, pues, en esta dirección, que queremos seguir trabajando.
Sandra Sanz
Qué vemos, cómo lo contamos. Yo… y mi tesoro
En estos tiempos en los que las bocas han desaparecido y tenemos la voz amortiguada… es imprescindible utilizar nuestra mirada para absorber todo lo que ocurre en nuestras clases y comunicar a través de nuestros ojos las respuestas y silencios que niños y niñas necesitan en cada momento.
Consejo de Redacción de Infancia en Castilla-La Mancha
Escuela 3-6. ¿Nos atreveremos a saltar?
Queremos educar en la libertad de acción, en la toma de decisiones, pero más allá de nuestras palabras. Un silencio, una mirada o un gesto pueden animarlos, espolearlos o pararlos en seco en sus descubrimientos más cotidianos y, a la vez, más atrevidos.
Eva Sargatal
Escuela 3-6. Cartografía de pensamientos y diálogos sobre. El Jardín de Juanita
En 2016 la filósofa y escritora Angélica Sátiro, a través del proyecto El Jardín de Juanita, invita a las infancias a crear un hábitat para la mariquita, responsabilizarse de su cuidado y reflexionar sobre los cambios que en él se producen. En nuestro huerto floreció un jardín filosófico porque, durante todo el ciclo de Educación Infantil, buscamos respuestas a las preguntas que nos hacíamos mientras convivíamos en este espacio en permanente evolución.
Mar Santiago Arca
Infancia y salud. Lo ideal, el mayor tiempo posible fuera
Mantenemos una conversación con Elena Villa Bastías, médica, cirujana general en el Hospital de Alta Resolución de Benalmádena, de Málaga, y madre en el Colegio Público N. S. de Gracia, que se ofreció para revisar el protocolo covid del colegio, lo que supuso abrir oportunidades a las medidas previstas por el equipo educativo.
Consejo de redacción de Andalucía
Qué descubrimos, qué creamos. Manos que juegan, manos que descubren
Eider disfruta de las posibilidades de juego que le brinda el suelo. Tumbada boca arriba, su espalda descansa y goza de libertad de movimiento en todo su cuerpo, incluidas las manos, que utiliza para coger todo aquello que está a su alcance y es de su interés.
Enara Txamorro
Informaciones. La Asociación de Maestros Rosa Sensat convoca el XLI Premio Marta Mata de Pedagogía
La Asociación de Maestros Rosa Sensat, con la colaboración de la Fundació Artur Martorell, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona y el Instituto de Educación del Ayuntamiento de Barcelona, convoca el Premio Marta Mata de Pedagogía para promover, reconocer y dar a conocer el trabajo renovador de maestros, profesores y otros educadores que, en equipo o individualmente y a partir del análisis y la reflexión sobre su práctica, contribuyan a la mejora de la educación y a fortalecer la renovación pedagógica.
Revista Infancia
Libros al alcance de los niños. Una mesa redonda
Nerea Alzola
Consejo de redacción de Infancia en Navarra
Mediateca. Blogs de utilidad
Patios habitables Este grupo está dedicado a compartir información y recursos sobre procesos de transformación de patios escolares. www.facebook.com/groups/1184639054950600/ Innovarte Ángeles Abelleira e Isabel Abelleira son maestras del segundo ciclo de educación infantil. Su lema: educar es un «arte» que requiere de la innovación. https://innovarteinfantil.wordpress.com/ Asociación Frato Centra sus objetivos en tener siempre presentes
Libros al alcance de los niños. Una mesa redonda
Gianni Rodari Silvia Bonanni ¿Qué hace falta? Pontevedra: Kalandraka, 2010 La versión original de este álbum es Che cosa ci vuole, incluida en Filastrocche in cielo e in terra (Torino, 1960). Traducido al castellano en 2010, en el año 2020 se ha publicado en catalán (Què ens cal?), euskara y gallego. ¿Qué hace falta para
Informaciones. La Asociación de Maestros Rosa Sensat convoca el XLI Premio Marta Mata de Pedagogía
La Asociación de Maestros Rosa Sensat, con la colaboración de la Fundació Artur Martorell, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Diputación de Barcelona y el Instituto de Educación del Ayuntamiento de Barcelona, convoca el Premio Marta Mata de Pedagogía para promover, reconocer y dar a conocer el trabajo renovador de maestros, profesores y otros educadores que, en equipo o individualmente y a partir del análisis y la reflexión sobre su práctica, contribuyan a la mejora de la educación y a fortalecer la renovación pedagógica.
Qué descubrimos, qué creamos. Manos que juegan, manos que descubren
Eider disfruta de las posibilidades de juego que le brinda el suelo. Tumbada boca arriba, su espalda descansa y goza de libertad de movimiento en todo su cuerpo, incluidas las manos, que utiliza para coger todo aquello que está a su alcance y es de su interés.
Infancia y salud. Lo ideal, el mayor tiempo posible fuera
Mantenemos una conversación con Elena Villa Bastías, médica, cirujana general en el Hospital de Alta Resolución de Benalmádena, de Málaga, y madre en el Colegio Público N. S. de Gracia, que se ofreció para revisar el protocolo covid del colegio, lo que supuso abrir oportunidades a las medidas previstas por el equipo educativo.
Escuela 3-6. Cartografía de pensamientos y diálogos sobre. El Jardín de Juanita
En 2016 la filósofa y escritora Angélica Sátiro, a través del proyecto El Jardín de Juanita, invita a las infancias a crear un hábitat para la mariquita, responsabilizarse de su cuidado y reflexionar sobre los cambios que en él se producen. En nuestro huerto floreció un jardín filosófico porque, durante todo el ciclo de Educación Infantil, buscamos respuestas a las preguntas que nos hacíamos mientras convivíamos en este espacio en permanente evolución.
Escuela 3-6. ¿Nos atreveremos a saltar?
Queremos educar en la libertad de acción, en la toma de decisiones, pero más allá de nuestras palabras. Un silencio, una mirada o un gesto pueden animarlos, espolearlos o pararlos en seco en sus descubrimientos más cotidianos y, a la vez, más atrevidos.
Qué vemos, cómo lo contamos. Yo… y mi tesoro
En estos tiempos en los que las bocas han desaparecido y tenemos la voz amortiguada… es imprescindible utilizar nuestra mirada para absorber todo lo que ocurre en nuestras clases y comunicar a través de nuestros ojos las respuestas y silencios que niños y niñas necesitan en cada momento.
Escuela 0-3. Detalles que nos conducen a la escuela que queremos
Nuestra tarea educativa tendría que estar fundamentada sobre la búsqueda de escenarios propicios en los que los niños y las niñas puedan encontrarse seguros y acompañados. Favorecer y aumentar los momentos individuales de relación con el adulto es un camino que hemos decidido recorrer y que nos ha aportado resultados muy interesantes. Es, pues, en esta dirección, que queremos seguir trabajando.
Escuela 0-3. Los cordeles
El juego que los niños y las niñas hacen en el interior, en clase o en el laboratorio, tiene una continuidad y una coherencia con el juego que desarrollan en el exterior, en el jardín. En este caso, nos centramos en una experiencia en el laboratorio de la escuela.
Educar de 0 a 6 años. Un apunte sobre infancia y poesía
¿Renunciar al silencioso instante de encantamiento y fascinación que produce la lectura de un buen poema en una clase de infantil o primaria? ¿Pensar que los niños y las niñas son todavía seres prácticos y simples, incompletos, que no pueden entender la hondura de la poesía? ¿Subestimar en estas edades la capacidad de sumergirse en poesías más largas y de vocabulario más complejo?
Página abierta. Ante eso que nunca hubiésemos creído
Y terminó el curso más insólito jamás imaginado. El curso en el que se prohibía compartir, abrazar, besar y disfrutar de la cercanía de los amigos, de los adultos, incluso de la familia.
Editorial. Pasará y lo contaremos
Llegamos a estas alturas del curso escolar con una especie de sensación de vacío, pero no un vacío sin más: es algo que nos llena de incertidumbre, cansancio, incluso resignación.
Infancia 187
Portada i crèdits
El repte d’avançar porta implícita una doble provocació. La provocació externa: allò que l’envolta i que li crida l’atenció. L’està esperant, sense presses, a punt per permetre que s’atreveixi a fer un primer pas. I la provocació interna: la veueta que xiuxiueja, que esperona, que anima en la mesura justa, com la mà que, atenta, fa de guia del camí. Amb temps. I aquesta suma és la força dels infants.
Entrevista. Conversa amb Cristina Correro i Neus Real La literatura no és broma
En el marc dels vermuts literaris de la passada Escola d’Estiu, Joan Portell va conversar amb Cristina Correro i Neus Real, coordinadores del llibre La literatura a l’educació infantil, número 73 de la col·lecció Temes d’Infància. Van parlar de què es considera literatura infantil i de la seva feina a la Universitat Autònoma de Barcelona amb les estudiants del grau en Educació Infantil.
Blogs, llibres i més. Documentals sobre la infància
La força d’un somni (2013) Director: Agustí Corominas Argument: Explica la història de les lluites que, des de la dècada de 1950 fins a la democràcia, hi va haver a Catalunya per construir una escola pública i catalana. Ser y tener (2002) Director: Nicolas Philibert Argument: Explica l’experiència d’una escola unitària d’un petit poble de
Llibres a mans. Els plaers de la descoberta. Tercera conversa amb l’Àlex Nogués
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
El conte. Els bons amics
Vet aquí un conte ambientat en ple hivern però que guarda la immensa calidesa de les bones amistats. Un regal de la tradició xinesa que transcorre entre la lentitud de la neu quan cau i el silenci d’un paisatge emblanquinat. Els personatges dibuixen una estructura circular en el seu gest tendre de tenir en compte els altres. A l’hora de compartir-lo amb els infants, el podem representar fàcilment amb l’ajut d’unes casetes fetes de cartró, un animalons de llana feltrada –o de plàstic– i unes verdures de roba.
Infant i salut. Educació saludable i sostenible. Algunes hipòtesis i compromisos
En aquests paràgrafs es posen en relació alguns dels valors alimentaris amb alguns principis pedagògics que han inspirat la nostra quotidianitat. Són hipòtesis de treball, de reflexió, in forma fluens, en aquest projecte ambiciós de caràcter polític, estètic i ètic.
Escola 3-6. La curiosa evolució de l’escola
L’altre dia, a la reunió de famílies, els explicava que aquest curs el virus, malauradament, ens limita la relació espontània que hi havia entre infants de diferents grups i també amb les famílies. La part bona, però, ha estat redescobrir el que ja havien vist els pedagogs fa cent anys: els beneficis de créixer i aprendre a l’aire lliure. De fet, la nostra escola va ser creada per ser una escola a ple aire a l’any 1923.
Bones pensades. La felicitat en les petites coses
Que bonic és ser un infant i gaudir de les petites coses de la vida. Sortir a passejar, córrer fins que se t’acabi l’alè, fer una broma a un company… Observant-los ens adonem que no és tan difícil ser feliç.
Escola 0-3. Vincles intergeneracionals. Teixint relacions amb la gent gran
Els intercanvis generacionals continuats són molt més que trobades lúdiques entre la gent gran i els infants més petits. Aporten nombrosos beneficis als dos col·lectius. Aquestes trobades plantejades amb un objectiu tenen una funció transformadora per als més petits i terapèutica per als més grans.
Escola 0-3. I la curiositat, on queda?
El món és ple de situacions i d’objectes que, per petits que siguin, són capaços de proporcionar-nos una descoberta del nostre entorn i uns aprenentatges que ens ajudaran a créixer interiorment. Moguts per la curiositat, els infants intenten entendre allò que els envolta a través de les sensacions que van experimentant. L’acompanyament de l’adult els facilitarà viure experiències inoblidables.
Educar de 0 a 6 anys. L’ús de mascaretes. Efectes en el llenguatge i l’afectivitat dels infants
L’ús de mascaretes que cobreixen la boca i el nas és una de les millors mesures per prevenir, o si més no per reduir, els contagis de sars-cov-2, el virus responsable de la pandèmia de covid-19. Els infants menors de sis anys estan exempts de l’obligació d’utilitzar-les en espais públics o dins de l’escola, però els seus mestres sí que n’han de dur. La manca de contacte visual amb la boca dels mestres pot alterar la percepció emocional que va vinculada al llenguatge i pot dificultar l’adquisició de noves paraules i construccions sintàctiques. S’han proposat dues possibles solucions complementàries: utilitzar pantalles o mascaretes transparents i conscienciar els pares de la importància que parlin amb els seus fills i filles.
Plana oberta. El canvi a l’escola. El nostre procés, la nostra experiència
El procés d’autoavaluació i evolució del projecte d’una escola no és un procés unipersonal. La manera com ho vivim individualment ens ha portat sovint a autoavaluar-nos i evolucionar personalment.
Infància en xarxa. Cal incorporar l’aprenentatge de l’anglès a l’educació infantil?
A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre
diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Editorial. Intensitat (1)
Si un adjectiu ha de definir aquest curs que està a punt d’acabar és intens. Intensitat provocada pel gran nombre d’interpretacions, d’accions i de presa de decisions que s’han hagut de fer a les escoles pel poc suport de les administracions, a més de les contradictòries notícies que es van donar a l’estiu i als primers mesos del curs. D’aquestes informacions i del que ha significat per a les escoles n’hem anat parlant en aquest espai de la revista al llarg dels darrers números.
Índex. Infància 240
Infància en xarxa. Cal incorporar l’aprenentatge de l’anglès a l’educació infantil?
A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Revista Infància
Plana oberta. El canvi a l’escola. El nostre procés, la nostra experiència
El procés d’autoavaluació i evolució del projecte d’una escola no és un procés unipersonal. La manera com ho vivim individualment ens ha portat sovint a autoavaluar-nos i evolucionar personalment.
Núria Ruiz Sebastià, Noemi Segura
Educar de 0 a 6 anys. L’ús de mascaretes. Efectes en el llenguatge i l’afectivitat dels infants
L’ús de mascaretes que cobreixen la boca i el nas és una de les millors mesures per prevenir, o si més no per reduir, els contagis de sars-cov-2, el virus responsable de la pandèmia de covid-19. Els infants menors de sis anys estan exempts de l’obligació d’utilitzar-les en espais públics o dins de l’escola, però els seus mestres sí que n’han de dur. La manca de contacte visual amb la boca dels mestres pot alterar la percepció emocional que va vinculada al llenguatge i pot dificultar l’adquisició de noves paraules i construccions sintàctiques. S’han proposat dues possibles solucions complementàries: utilitzar pantalles o mascaretes transparents i conscienciar els pares de la importància que parlin amb els seus fills i filles.
David Bueno
Escola 0-3. I la curiositat, on queda?
El món és ple de situacions i d’objectes que, per petits que siguin, són capaços de proporcionar-nos una descoberta del nostre entorn i uns aprenentatges que ens ajudaran a créixer interiorment. Moguts per la curiositat, els infants intenten entendre allò que els envolta a través de les sensacions que van experimentant. L’acompanyament de l’adult els facilitarà viure experiències inoblidables.
Montse Alarcon, Elena Rodríguez, Míriam Soldado, Patty Sosa
Escola 0-3. Vincles intergeneracionals. Teixint relacions amb la gent gran
Els intercanvis generacionals continuats són molt més que trobades lúdiques entre la gent gran i els infants més petits. Aporten nombrosos beneficis als dos col·lectius. Aquestes trobades plantejades amb un objectiu tenen una funció transformadora per als més petits i terapèutica per als més grans.
Mercè Riera, Ariadna Riera
Bones pensades. La felicitat en les petites coses
Que bonic és ser un infant i gaudir de les petites coses de la vida. Sortir a passejar, córrer fins que se t’acabi l’alè, fer una broma a un company… Observant-los ens adonem que no és tan difícil ser feliç.
Bea Pérez
Escola 3-6. La curiosa evolució de l’escola
L’altre dia, a la reunió de famílies, els explicava que aquest curs el virus, malauradament, ens limita la relació espontània que hi havia entre infants de diferents grups i també amb les famílies. La part bona, però, ha estat redescobrir el que ja havien vist els pedagogs fa cent anys: els beneficis de créixer i aprendre a l’aire lliure. De fet, la nostra escola va ser creada per ser una escola a ple aire a l’any 1923.
Sílvia Majoral
Entrevista. Conversa amb Cristina Correro i Neus Real La literatura no és broma
En el marc dels vermuts literaris de la passada Escola d’Estiu, Joan Portell va conversar amb Cristina Correro i Neus Real, coordinadores del llibre La literatura a l’educació infantil, número 73 de la col·lecció Temes d’Infància. Van parlar de què es considera literatura infantil i de la seva feina a la Universitat Autònoma de Barcelona amb les estudiants del grau en Educació Infantil.
Joan Portell, Infància
Infant i salut. Educació saludable i sostenible. Algunes hipòtesis i compromisos
En aquests paràgrafs es posen en relació alguns dels valors alimentaris amb alguns principis pedagògics que han inspirat la nostra quotidianitat. Són hipòtesis de treball, de reflexió, in forma fluens, en aquest projecte ambiciós de caràcter polític, estètic i ètic.
Alfredo Hoyuelos
Vet aquí un conte ambientat en ple hivern però que guarda la immensa calidesa de les bones amistats. Un regal de la tradició xinesa que transcorre entre la lentitud de la neu quan cau i el silenci d’un paisatge emblanquinat. Els personatges dibuixen una estructura circular en el seu gest tendre de tenir en compte els altres. A l’hora de compartir-lo amb els infants, el podem representar fàcilment amb l’ajut d’unes casetes fetes de cartró, un animalons de llana feltrada –o de plàstic– i unes verdures de roba.
Montserrat Rebollo
Llibres a mans. Els plaers de la descoberta. Tercera conversa amb l’Àlex Nogués
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Roser Ros
Blogs, llibres i més. Documentals sobre la infància
Revista Infància
Infància 240
Vols comprar aquest exemplar ?
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Geografia de l’educació. l’espai Isidre Macau, a Palau-Saverdera
Text de David Pujol Fotografies de Joan Juanola Isidre Macau i Teixidor (1882-1946) forma part d’una generació de mestres que, a cavall entre el segle xix i el primer terç del segle xx, van iniciar la renovació pedagògica al nostre país. El seu nom el podríem escriure al costat del d’Antoni Balmanya i Ros, Francisco
