Arxius: Revista

Casals, agrupaments escoltes o esplais conformen espais d’educació en el lleure de base voluntària. Durant la pandèmia, tot i no poder realitzar activitats amb normalitat, han seguit treballant per motivar els infants els dissabtes a la tarda.

Amb la voluntat de difondre el coneixement del món de les plantes i els seus usos, aquesta associació sense ànim de lucre recopila un gran volum de coneixement sobre la flora de Catalunya. El lema de l’entitat descriu el seu esperit: «Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora!».

L’Institut Escola de Batea, a la Terra Alta, és un centre pioner a la comarca que ha participat en el projecte Escola Nova 21. Capacita joves emprenedors, competents digitalment i amb domini de llengües estrangeres perquè tinguin les eines necessàries per arrelar laboralment en un territori eminentment rural.

El projecte «Contes per llegir, contes per crear» de l’Escola de Bambú de Casa Àsia apropa la cultura de diferents països de l’altra punta del món a les aules catalanes. Es tracta d’una experiència interdisciplinària que inclou la recerca sobre una realitat desconeguda, l’elaboració d’un relat i la seva representació en un format tradicional.

Treballar les emocions, l’autoconeixement, la comunicació interpersonal i la resolució de conflictes o debatre sobre les desigualtats són alguns dels punts forts d’aquesta proposta pionera que porta els valors al centre de l’aula.

Figura clau del Moviment de Cooperació Educativa, Alfieri apostava per un sistema formatiu integrat i la formació científica dels infants. Els seus postulats van influir en els moviments de renovació pedagògica de l’educació catalana dels anys setanta i vuitanta del segle passat. Text de Xavier Besalú Costa Mestre i pedagog. Doctor en Ciències de l’Educació

Després de creuar l’Atlàntic fugint del règim franquista van contribuir a millorar l’educació dels països que els van acollir. Els mestres catalans exiliats van aplicar a Amèrica les aportacions pedagògiques renovadores que ja havien practicat durant els anys republicans a les seves escoles.

Formada per 21 escoles amb característiques diferents però que comparteixen uns principis comuns que les defineixen, la Xarxa d’Escoles Públiques de Reus (XEPR) va néixer de la necessitat i la voluntat de millora col·lectiva, de voler caminar plegats, compartint dubtes, reptes, esforços i coneixements.

«La funció del mestre ja no és només explicar el que sap, sinó fer de curador i de mediador.»

Fa anys que aquesta escola treballa amb pedagogia per projectes relacionats amb l’entorn i que integra activitats a l’aire lliure en el procés d’aprenentatge. La participació en el programa NANOL ha acabat de donar un impuls per consolidar-los.

Mestres i professionals de diferents països han participat en aquest projecte d’intercanvi de bones pràctiques, que ha tingut per objectiu fomentar el contacte amb la natura mitjançant l’aprenentatge a l’aire lliure i que ha estat subvencionat per la Comissió Europea.

En un context de crisi ambiental que ja es començava a manifestar, l’educació ambiental va sorgir com una via de capacitació i motivació en la formació dels infants i joves. L’Escola de Natura Can Lleonart i l’itinerari que es va posar en marxa van representar un punt d’arrencada.

Text de Sue Waite Especialista en aprenentatge a l’aire lliure i professora a la Universitat de Plymouth (Regne Unit) i a la Universitat de Jönköping (Suècia) LA NATURA COM A ESPAI EDUCATIU I DE DESCOBERTA Fa més de cent anys, Rosa Sensat ja defensava els beneficis d’educar els seus alumnes a la natura, lluny d’una

Un projecte a gran escala que es va dur a terme fa uns anys a Anglaterra per incorporar a les escoles l’aprenentatge a l’aire lliure ofereix alguns indicis sobre com es pot ajudar els mestres i les escoles a incloure les possibilitats d’ensenyar i aprendre en entorns naturals.

A partir del testimoni concret de dos educadors que treballen amb infants en llars forestals als afores de la ciutat d’Aarhus, descobrim com funcionen i quins riscos i beneficis tenen aquestes escoles a l’aire lliure.

Cada curs que passa es fa més evident que l’educació audiovisual és imprescindible per a la vida. Aquest article, més que explicar temàtiques
i currículums, se centra en els fonaments i els factors més importants de la creació i de la recepció de la fotografia i el cinema.

L’evocació dels dies escolars, llunyans però vius en la memòria, fa escriure a Narcís Garolera, doctor en Filologia catalana i catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, unes pàgines amb les vivències d’un estudiant vigatà als anys cinquanta del segle passat.

La Granja Escola va ser creada el 1905, amb la col·laboració dels pares del Col·legi de Sant Jordi de Barcelona –primera escola catalana dels temps moderns, fundada per Francisco Flos i Calcat–, en un edifici a tocar l’Hospital Clínic. Disposava d’una casa a quatre vents, situada en un solar d’aproximadament una hectàrea de superfície, entre els actuals carrers d’Urgell, Londres i la Diagonal.

La pèrdua d’espais de socialització que ha portat la pandèmia acaba per afectar la salut mental dels adolescents, i els grups de reflexió que es poden generar a l’escola poden ser un factor protector. Per al filòsof Josep Maria Esquirol allò que és essencial i que tots compartim de la condició humana és la situació d’intempèrie. Potser no ens n’adonem del tot, però si aprofundim en la nostra essència com a éssers humans individuals, diu Esquirol, ens sentim vulnerables, al descobert. El que ens permet pal·liar la intempèrie és l’emparament de l’altre, la proximitat dels altres éssers humans: el vincle i la relació amb els altres ens protegeixen.