Después de unos añitos en la escuela tengo un temor: llegar al final de mis días como docente sin haber vivido lo que yo quería. Es verdad que he tenido la suerte de poder proponer mis ideas y algunas de ellas llevarlas a cabo, pero también que el tan aplaudido trabajo en equipo y de conciliación ha hecho que no pudiera llevar a cabo muchas de las cosas que están en mi cabeza, y sobre todo en mi corazón.
La aparición de la etapa de Educación Infantil en nuestro sistema educativo supuso un avance y un reconocimiento para la infancia. Poder visibilizar que en los primeros años de vida es precisamente donde tienen lugar la mayor cantidad de procesos determinantes para el desarrollo futuro comenzó a despertar, al menos, el debate del carácter educativo de esta etapa. Pero es fundamental ir más allá, y plantear cuestiones mucho más transcendentales respecto a la infancia: ¿se respeta el verdadero desarrollo de los niños y las niñas? ¿Nuestro sistema está preparado para asumir esta demanda? ¿Qué prima más: lo educativo, lo social, lo económico o lo humano? Es por todo ello que hemos de reflexionar sobre qué entendemos por calidad, y sobre cómo podemos actuar en función de este concepto. La calidad nos remite a una calidad de vida y, en el caso de la Educación Infantil, nos puede remitir a aspectos básicos que subyacen en el niño y la niña como sujetos propios de la educación; es decir, que manejaremos también el concepto de relación y comunicación, respeto y libertad.
Página abierta. La escuela con la que sueño todavía
Después de unos añitos en la escuela tengo un temor: llegar al final de mis días como docente sin haber vivido lo que yo quería. Es verdad que he tenido la suerte de poder proponer mis ideas y algunas de ellas llevarlas a cabo, pero también que el tan aplaudido trabajo en equipo y de conciliación ha hecho que no pudiera llevar a cabo muchas de las cosas que están en mi cabeza, y sobre todo en mi corazón.
M.ª Carmen Ainzúa Abad
A principios de junio de 2020 recibí de la dirección de esta revista la petición de escribir un artículo crítico sobre uno de los temas que en aquel entonces más se hablaban con relación tanto a la situación que se estaba viviendo como a la vuelta a la educación presencial a partir de septiembre: el llamado «acompañamiento emocional». Inmediatamente dije que sí, porque, lo confieso, hace ya mucho tiempo que cada vez que oigo hablar de «acompañamiento emocional» referido a la educación de la primera infancia se me ponen los pelos de punta. Y lo curioso es que, desde que hace más de veinte años me corté la coleta, ¡no tengo pelos en la cabeza!
Gino Ferri
Escuela 0-3. Conversación con Agnès Szanto. Desde el enfoque pikleriano
Tras su participación en las Jornadas de educación infantil de 2019, dedicadas a la memoria de Irene Balaguer, aprovechamos para tener esta conversación con Agnès Szanto, colaboradora del Instituto Pikler-Lóczy de Budapest, formadora y siempre dispuesta a abrir nuevos caminos con una nueva mirada respetuosa en los niños y las niñas.
Carme Arias, Montse Fabrés
Qué vemos, cómo lo contamos. La torre cooperativa
Hugo y Adrián han decidido hacer una torre, después de haber visto a sus compañeros y compañeras realizar una variedad de ellas a lo largo de la semana. Se trataba de construir una torre con los materiales que encontraran por clase, sin mayor consigna que la marcada por el uso de los materiales, fueran grandes, pequeños, medianos, de cartón, etc.
Consejo de redacción de Infancia en Asturias
Escuela 3-6. Pero los pájaros no tienen pegamento
El espacio de naturaleza es uno de los ambientes de aprendizaje propuestos para llevar a cabo en la etapa de educación infantil a raíz de la reflexión habitual sobre la práctica en la escuela. Está compuesto por diversas muestras de elementos naturales dispuestos al alcance de los niños y las niñas para que puedan observarlos y generar conversaciones sobre lo que descubren.
Anna Castellvell, Montse Olmeda
Infancia y salud. Educación saludable y sostenible. Algunas hipótesis y compromisos
En estos párrafos quiero poner en relación algunos de los valores alimentarios con algunos principios pedagógicos que inspiran nuestra cotidianidad. Son hipótesis de trabajo, de reflexión, in forma fluens, en este ambicioso proyecto de carácter político, estético y ético.
Alfredo Hoyuelos
Qué descubrimos, qué creamos. La caza del tesoro
Escuelas infantiles municipales La Herradura, Telde, Gran Canaria
Informaciones. Las EIM de Granada, amenazadas
¿Qué ha sucedido?
En los últimos años, diferentes equipos de gobierno del Ayuntamiento de Granada han cuestionado su responsabilidad en el mantenimiento y defensa de las Escuelas Infantiles Municipales (EIM) de Granada, institución con más de cuarenta años de historia.
Las EIM de Granada
Libros al alcance de los niños. Tiempos particulares
Javier Sobrino
Mediateca. Editoriales de literatura infantil
Consejo de redacción de Infancia en Euskadi
Un dia més, la Violeta cull un ram de margarides grogues amb delicadesa, amb tranquil·litat i sense presses perquè sap que no és un fet prohibit, il·lusionada del que fa perquè ho comparteix amb les xiquetes i els xiquets, i troba un adult atent que li ofereix un gerro amb aigua. Una història que fan créixer amb el pas del matí, les toquen, les miren i es miren, les oloren, parlen, s’escolten, uns dits curiosos agafen un pètal, algú se’l mira i bufa…
La potència dels petits detalls ens fa aturar, mirar, escoltar, viure, pensar, trobar la força dels infants.
Photographic Social Vision www.photographicsocialvision.org/ca/ Aquesta entitat, creada a Barcelona el 2001, divulga i potencia el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme. Des de l’any 2004, organitza anualment el World Press Photo a Barcelona, l’exposició internacional més important de fotoperiodisme, i, des del 2013, el festival de fotografia docfield. Sovint s’hi mostren fotografies
El grup promotor del Primer Congrés d’Educació Pública presenten en un document diverses consideracions. El recull vol ser un punt i seguit, amb la intenció que no s’aturi el treball que ha permès donar veu a totes les entitats relacionades amb l’educació pública del nostre país.
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Anem sortint del fred de l’hivern amb un conte popular recollit pel folklorista català Joan Amades, La filla del Sol i de la Lluna, on trobem aventura, màgia i amor. Els contes tradicionals són rics en metàfores i els infants s’identifiquen amb els personatges tal com fan en el joc simbòlic, escolten de manera activa, interpreten, senten, viuen i reaccionen davant dels conflictes que els planteja la història. Entre les imprescindibles paraules rituals d’entrada i de sortida del conte, l’imaginari es desplega i el llenguatge es va fent propi i s’enriqueix.
A partir d’un taller fet amb Aúl de so, persona molt coneixedora del tema i molt sensibilitzada, va sorgir l’interès de fer lectures específiques i obrir un debat sobre el tema de la coeducació, els models de gènere, els estereotips socials i literaris, etc. També exposem actuacions i idees que es poden dur a terme a l’escola per identificar models sexistes i fomentar la igualtat en la participació, la consciència feminista i la inclusió real de la diversitat en el conjunt d’espais i òrgans de les institucions educatives.
Maria Antònia Pujol, mestra i pedagoga, ha estat vinculada durant molts anys a l’Associació de Mestres Rosa Sensat i té una dilatada carrera com a mestra amb la petita infància, també dedicada a la investigació educativa i, sobretot, com a professora de la Universitat de Barcelona. Amiga personal de Loris Malaguzzi, pensa que el seu pensament ha arrelat de manera fragmentada a les escoles infantils.
Quan parlem de comunicació sorgeixen sempre els elements bàsics: emissor, receptor i canal, però, quan parlem de comunicació infantil i hi intervenim els adults, alguns d’aquests elements queden completament anul·lats, perquè en la majoria dels casos la nostra intervenció fa que sigui així. Controlar, dominar i anul·lar són accions que marquen l’expressió oral dels infants, i de vegades ni ens n’adonem… Què passa, doncs?
Compartim dues experiències que utilitzen el dibuix com a mitjà, partint del cos com a acció, en connexió amb els altres, amb l’espai i amb la naturalesa. Es tracta de repensar el dibuix com a marca, com a registre de la nostra existència present en tots els àmbits de la vida.
A l’escola, si plou no es surt al pati, es fa joc a l’aula o al passadís. Seria un debat interessant valorar la decisió tan arrelada de no sortir al pati quan plou, sí, però el deixarem per a un altre moment. Però, què passa quan ha plogut? Doncs que a vegades tampoc hi sortim. I jo sempre penso que quan decidim no sortir al pati perquè ha plogut, no som conscients de les oportunitats d’aprenentatge que estem deixant perdre. Així que, l’última vegada que va ploure, i un cop havia parat, vam sortir al pati de pedres.
Els equips de les escoles bressol municipals de Barcelona ja fa temps que es plantegen com l’infant aprèn els primers conceptes matemàtics.
L’Estany és un poble petit situat a la comarca del Moianès, conegut pel claustre i el monestir. Però, a part d’aquest patrimoni històric i cultural, també té altres peculiaritats, una d’elles és l’escola. El 2016, el Departament d’Educació va decidir apostar per acollir els infants d’1 i 2 anys dins les escoles rurals ordinàries. L’objectiu principal d’aquesta prova pilot és evitar la despoblació de les zones rurals per manca de recursos i garantir que des de l’escola es cobreixen les etapes educatives des d’1 any fins a 12.
Si la paraula és el centre des d’on es construeix l’arquitectura del pensament (tal com també ens recorda Mar Arza), l’art de la paraula pot ser una bona eina per explorar els camins cap a la construcció d’aquest pensament, que entenem com un dels principals factors que fan lliure l’individu. Podríem provar d’imaginar com capgirar el lloc que ocupen la literatura i la paraula en general en el terreny escolar, fent que la seva presència tingui en compte, també, la part de la creativitat que li correspon?
Les connexions en línia amb l’alumnat del segon cicle d’educació infantil (3 a 5 anys) durant el temps de confinament han obert portes a una nova manera d’aprendre i de transmetre coneixement. L’experiència viscuda, encara que limitada, ens permet extreure reflexions sobre l’ús de les tecnologies digitals, la metodologia associada i els seus objectius pedagògics en aquestes edats primerenques.
A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Com cada any per aquestes dates tornem, malauradament, a la voràgine del màrqueting de les escoles. Enguany, modalitats diverses i dispars de portes obertes fan que el període de preinscripció sigui aquella època de l’any viscuda per les famílies de manera inquieta. S’afegeix (per fi!) la disminució de la publicitat de projectes d’escoles «innovadores i capdavanteres» que van crear dins del sistema públic dos (o més) nivells de model acadèmic i social davant la comunitat educativa, amb imatges distorsionades i confuses.
Infància en xarxa. Portes obertes Quins canvis n’heu fet a l’escola? Com valoreu les accions que es fan per a les famílies? A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès
Si quieres comprar este ejemplar, puedes hacerlo aquí !! Te lo mandamos a casa.
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Para la seis portadas de este año 2021, contamos con las ilustraciones del artista cántabro Lorenzo Cruz Santibáñez. Ilustra desde la necesidad de expresarse por medio de sentimientos, a veces con ternura, y otras veces con provocación. Siempre sugerente. Muestra cada imagen con su texto, un maridaje seductor.
lamaestramerche.blogspot.com Blog y canal de Youtube de Mercedes Sánchez García, maestra de Infantil en el Colegio Público Ramón y Cajal de La Puebla de Don Fadrique (Granada). Comparte su actividad docente, experiencias y proyectos de trabajo. http://lluviadeideasyrecursos.blogspot.com Lluvia de ideas. Un espacio para compartir ideas y recursos educativos. Blog de Maite Gan. http://enmiauladeinfantil.blogspot.com Blog de
Blancanieves Jacob y Wilhelm Grimm Ilustradora: Francesca Dell’Orto Adaptación: Elena Gallo Krahe Zaragoza: Edelvives, 2019. La historia de Blancanieves es conocida por todos, pero lo que hace especial a este libro es el trabajo de ilustración de la italiana Francesca Dell’Orto (Milán, Italia, 1990). Dell’Orto decide crear su Blancanieves con dos elementos singulares: las texturas
Premio Marta Mata de Pedagogía y galardones Marta Mata 2020
El Premio Marta Mata de Pedagogía y los galardones Marta Mata son un reconocimiento que se otorga cada año desde la Asociación a aquellas personas y colectivos que ayudan y trabajan para hacer visibles los valores positivos de la educación desde diversos campos y ámbitos.
En una mañana tranquila de juego, Martí se acerca decidido a aquella novedad que esperaba paciente dentro de una caja. Allí, a su alcance. Empieza a vaciarla, y Nacho y Dante rápidamente se acercan.
Con frecuencia, se piensa en los niños o las niñas como futuros ciudadanos y ciudadanas. Pero, desde una perspectiva democrática y de respeto a los derechos de la infancia, es necesario recordar que como personas ya lo son, no en proyecto, sino en derecho. Y a ser ciudadano, se aprende. Cada persona construye su aprendizaje como tal a lo largo de su vida.
A continuación, compartimos dos experiencias que utilizan el dibujo como medio, partiendo del cuerpo como acción, en conexión con los otros, el espacio y la naturaleza. Se trata de repensar el dibujo como marca, como registro de nuestra existencia presente en todos los ámbitos de la vida. El dibujo es un medio espontáneo, ubicuo, democrático
La biblioteca del ceip San Sebastián, de Alhaurín de la Torre, no es (solo) un lugar donde hay libros: es un espacio que dinamiza la vida de todo el centro, un lugar lleno de alegría, creatividad, actividad y vida. Nuestra biblioteca da cabida a multitud de personas y experiencias. En ella hay sitio para todos,
y cada uno encuentra su sitio.
¿Soy la persona que se ve o soy la persona que llevo dentro? ¿Y ambas? Cuando los niños y las niñas descubren que son una persona diferenciada de las demás, en su repertorio de juegos aparecen los disfraces, el colocarse complementos, etc., al saber que son personas permanentes, que no dejarán de ser ellos mismos si cambian de imagen.
La inquietud, cuestionarnos lo que hacemos, el afán de saber, las dudas y los interrogantes constantes, son algunas de las cosas que nos caracterizan a las maestras de la Escola Bressol de Cabrils. Son lo que ha hecho posible que lleguemos a ser la escuela que ahora somos y que vivamos la educación tal y como la concebimos actualmente.
El cerebro humano está biológicamente preparado para la imitación desde el nacimiento, y este impulso imitativo nos acompaña toda la vida gracias a las neuronas espejo, que nos empujan a imitar a las otras personas. Pero para activar las neuronas responsables de la empatía es necesario que haya una empatía previa. Aprendemos de los demás, del trato que recibimos y de lo que vivimos de cerca.
Las instalaciones artísticas, más allá del juego libre y la experimentación con materiales, nos aportan estética y belleza. Las criaturas perciben e integran la configuración del espacio que ante ellos se presenta, y esto amplía y enriquece su imaginario. Sin embargo, el espacio, los materiales y la configuración de los elementos suelen ser aspectos poco cuidados en las propuestas y resultan imprescindibles para hacer una propuesta estética.
Es evidente que la pandemia nos ha cambiado la vida a todos. Nuestra actividad habitual se ha visto alterada tanto en lo personal como en lo profesional. Cabe destacar que nuestra tarea profesional fue maltratada desde el minuto uno por la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid.
Comenzamos el 2021 con la esperanza y la certeza de que será un buen año, un año en el que, después de haber tocado fondo, de ver cómo se desestabilizaba nuestra estructura social en todos los sentidos, seremos capaces de subir, como muestra nuestra portada. Y justo hace pocas semanas se ha aprobado una nueva ley educativa que hace tambalearse nuestras creencias y convicciones. Es, pues, momento de pararse.
Página abierta. De vuelta a la realidad de las escuelas, en plena pandemia Es evidente que la pandemia nos ha cambiado la vida a todos. Nuestra actividad habitual se ha visto alterada tanto en lo personal como en lo profesional. Cabe destacar que nuestra tarea profesional fue maltratada desde el minuto uno por la Consejería
Infància en xarxa. Com vius la solitud de mestra en el teu grup estable? un aïllament?, una oportunitat?, una desconnexió?, o no ha canviat res? A Instagram oferim un espai d’opinió i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant
La nostra portada Aquest any les nostres portades arriben encapçalades pel lema «La força dels infants». Ja a la primera imatge es constata la capacitat que tenen per moure muntanyes. No els cal ajuda externa. N’hi ha prou de trobar un company amb un interès semblant i treballar espatlla contra espatlla. La cooperació arriba abans que
The Kid (1921) Director: Charles Chaplin És la història d’un infant que és abandonat i trobat per un alegre i despreocupat rodamon que assumeix quedar-se amb el nen. Sobreviuen pobrament, però estan contents de tenir-se l’un a l’altre. Tot i que té algunes escenes de baralles que transmeten alguns valors contradictoris, n’hi ha d’altres de
El Premi Marta Mata de Pedagogia i els guardons Marta Mata són un reconeixement que s’atorga cada any des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat a aquelles persones i col·lectius que ajuden i treballen per fer visibles els valors positius de l’educació des de diversos camps i àmbits.
Aprendre és adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: • Aprendre a
Comencem l’any amb un conte clàssic, de tots conegut, adaptat per Sara C. Bryant, tot un referent de la narració oral, que destaca aquesta història com de les predilectes dels més menuts. Segons ella, les qualitats que els infants més aprecien en els contes són: la rapidesa en l’acció, les imatges familiars tenyides de misteri i meravella, i els elements repetitius que fan experimentar a l’oient un agradable sentiment de comprensió i de reconeixement. Diu Bryant que la millor manera de saber si un conte pot agradar als infants molt petits és procurar assimilar-lo, preguntar-se com reproduir-lo en imatges, cosa que suposa contrasts i línies senzilles, netes. Als infants, diu, els agrada que el gegant sigui monstruós i que el seu adversari sigui ben petit.
El moviment físic és indissociable del moviment psíquic, emocional i afectiu. Ja des de les etapes infantils, tot opera alhora. És el principi de la globalitat que regeix. És tanta la seva importància que podem dir: tot es mou al mateix temps!
Quan només tenia 22 anys, va començar a materialitzar el seu somni: fer la volta al món. Adonar-se que amb la formació inicial de mestre no tenia les eines necessàries per posar-se al capdavant d’un grup de nens i nenes va impulsar-lo a iniciar aquest projecte al voltant de la Terra. Un projecte que es veu aturat a causa de la pandèmia que estem vivint, però que deixa obert per a un futur pròxim.
Volem educar en la llibertat d’acció, en la presa de decisions, però a part de les nostres paraules. Un silenci, una mirada o un gest poden animar-los, esperonar-los o aturar-los en sec en les descobertes més quotidianes i més agosarades alhora.
La situació actual provocada per la pandèmia ens està sacsejant en tots els sentits. Com a societat hem d’aprendre una nova manera d’entendre les relacions, on pren molta importància la cura d’un mateix com a cura dels altres.
