Estamos con Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), profesora de filosofía, curadora de exposiciones y creadora de proyectos que conectan las artes, la educación y la filosofía con la vida cotidiana, para mantener una conversación sobre la relación entre el arte y la educación.
Arxius: Revista
Escuela 3-6. Las pedagogías del lugar Una experiencia en Educación Infantil
Esta es la narrativa de una propuesta de acción construida sobre significados propios de la infancia que los acerca y los contextualiza en su contorno próximo, que une el núcleo familiar y la comunidad educativa en general con la escuela o centro educativo y que permite dar forma en el pensamiento a la posibilidad de desarrollo del aprendizaje a través de acciones creativas y focalizadas en el proceso por encima del resultado.
Escuela 3-6. Armonía entre el mundo virtual y el analógico. El taller del material grande
Las escuelas tenemos el reto de afrontar la relación entre los lenguajes digitales y los niños y las niñas sin caer en las trampas de las tecnologías. Las posibilidades de los dispositivos electrónicos son innegables y los equipos de maestros debemos pensar en cómo hacerlos dialogar con el potencial creativo de los críos mientras transitan entre el mundo real y el mundo imaginario, el virtual y el analógico.
Qué vemos, cómo lo contamos. El arte de pensar con las manos
A menudo descubrimos antes con las manos que con el cerebro. Es cierto que somos seres racionales y que tenemos la capacidad de hablar, pero sobre todo hablamos y sentimos con las manos.
Escuela 0-3. La autoexpresión creativa: otra forma de sentir y hacer
La expresión plástica es un lenguaje más de la niña y del niño, que lo envuelve en su día a día. Se convierte en su forma de expresión, de transmisión y de transformación del mundo, a la vez que le otorga el impulso para crecer y gozar del placer de hacer. Por ende, desde la escuela, tenemos que organizar todos los recursos a nuestro alcance, presentando contextos estimulantes y enriquecedores en los que el uso de diferentes espacios esté vigente, los materiales brinden múltiples posibilidades y la actuación de las educadoras invite a imaginar e inventar, priorizando un proceso creativo autónomo, el desarrollo de experiencias y la satisfacción personal.
Escuela 0-3. Despertar emociones en los jardines artísticos
Los Jardines Artísticos, el proyecto iniciado por la EBM El Marfull, propone enriquecer, a través de la música y la danza, el juego libre de los niños y las niñas en el espacio exterior. Se presenta como una propuesta más del jardín de la escuela, que, sin ser invasiva, integra los descubrimientos sensoriales del entorno con los sonidos melódicos de los instrumentos y de la expresión corporal.
Educar de 0 a 6 años. Redescubrir la relación entre el arte y la primera infancia
El concepto que los miembros de una sociedad tienen respecto a lo que se considera bello y artístico no es algo estático. ¿A qué se deben los cambios en el gusto artístico predominante? ¿Qué está condicionando hoy en día nuestra concepción de lo que consideramos arte o belleza? En nuestra sociedad eminentemente visual, son varios los altavoces que nos están influenciando con diferentes mensajes sobre qué son y para qué sirven el arte y lo bello, y van mucho más allá de los museos, como la industria del entretenimiento y el vasto universo de las redes sociales. Sin embargo, también las escuelas, además de la propia familia, son creadoras de diferentes concepciones sobre el lugar que lo artístico debería tener en la vida de la infancia y la juventud.
Página abierta. Acompañando desde la formación permanente del profesorado en Andalucía
Si hablamos de calidad educativa y de formar niños y niñas competentes para la sociedad que les ha tocado vivir solo podremos conseguirlo si contamos con una formación de sus profesionales actualizada y adaptada a los retos del sistema educativo.
Editorial. Ojalá…
Como cada septiembre comenzamos un nuevo curso, como cada septiembre lo hacemos con energías e ilusiones renovadas, y como cada septiembre pronto empezamos a reencontrarnos con los fantasmas que en el mes de julio dejamos aparcados en la escuela, con todo lo que no funciona, con todo lo que es injusto e incomprensible, con la queja y el desencanto.
Sumario 207
Editorial. Ojalá… Como cada septiembre comenzamos un nuevo curso, como cada septiembre lo hacemos con energías e ilusiones renovadas, y como cada septiembre pronto empezamos a reencontrarnos con los fantasmas que en el mes de julio dejamos aparcados en la escuela, con todo lo que no funciona, con todo lo que es injusto e incomprensible,
Infancia 207
Portada i crèdits
La nostra portada
Llengua
Què es diuen? De què parlen? A la fotografia, presa al Brasil, els infants xerren, s’expliquen, s’escolten. Són en un moll precari, un espai que han tocat i trepitjat, i s’atreveixen a enfilar-s’hi perquè l’han conegut des de sempre. El seu cos té la memòria de cada llata i dels jocs que els han portat a superar els reptes que cadascú s’ha imposat. I s’ha convertit en lloc de reunió on, sense interferències i amb tot el temps del món, s’enriqueixen mútuament, troben nous jocs i noves paraules que els permetran portar més enllà el pensament.
Imatge i text: Raimon Portell
Per saber-ne més. Grups de treball, un parell de projectes i…
En aquest número de la revista volem fer visibles els grups de treball de l’A. M. Rosa Sensat que treballen la llengua posant el focus en la voluntat formativa i de recerca que tenen tots ells. Els grups de treball són una modalitat formativa autogestionada que aplega mestres i professionals de l’educació amb l’objectiu de
Informacions
59a Escola d’Estiu. Conclusions del tema general Dignitat i Educació. La revolta cap a una escola democràtica Enguany hem dissenyat una escola d’estiu amb la intenció de provocar, per tractar temes candents i discutits als centres educatius. Ens calen espais on els equips de mestres i altres professionals reflexionin i la 59a Escola d’Estiu de
Poesia. Poesia i llengua van de bracet
Segons el currículum d’educació infantil, l’escola ha d’oferir experiències riques i diverses, integrades en la quotidianitat, i les situacions d’aprenentatge han de ser vivencials, globalitzades, riques en oportunitats i viscudes.
Llibre i llengua. La literatura en el desenvolupament del llenguatge
Un cop l’infant arriba a l’escola, s’ha de seguir trobant en un espai de confiança, seguretat i aprenentatge. L’escola ha de vetllar i oferir les eines adequades perquè l’infant segueixi ampliant i millorant els seus coneixements lingüístics.
Infant i salut. Les infeccions de repetició durant la primera infància. Què podem fer des de l’escola?
Per què els infants menors de 6 anys es posen malalts tan sovint? Durant la primera infància les persones patim més infeccions que durant l’edat adulta.
L’entrevista. Conversa amb Iria González Álvarez «L’infant té unes necessitats clares que van més enllà del tractament»
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona ha iniciat un projecte d’humanització dels espais de Pediatria amb l’objectiu de fer més amables les estades dels infants ingressats.
Experiències. Assemblea al 0-3?
Com a grup de treball creiem important reflexionar sobre la coherència i la conveniència de certs moments considerats educatius del nostre dia a dia. I, per aquest motiu, el debat gira entorn d’una pràctica instaurada a les diferents realitats educatives que ens genera molts inter-rogants: el moment de l’assemblea.
Experiències. Com afecta el moviment lliure al cervell de l’infant?
Un nadó que es meravella amb les seves mans que, de cop i volta, acaba de descobrir. Un infant que, plantat en peus, aconsegueix, entre balancejos i mirades d’emoció dels adults que l’observen, fer les primeres passes… El moviment lliure té un gran impacte en el desenvolupament integral de l’infant. Ara bé, què succeeix dins del seu cervell i què podem fer per acompanyar amb més sensibilitat la petita infància?
Bones pensades. Els pèls de l’arbre
És possible que una branqueta no signifiqui res en la immensitat d’un bosc, però pot ser que aquesta branqueta desencadeni un torrent d’emocions i es converteixi en alguna cosa màgica.
Experiències. Una escola amb una gran diversitat cultural i amb una gran dificultat per a l’aprenentatge de la llengua
Quina és la llengua que es parla a l’escola? Com acompanyem els infants en el procés d’aprenentatge de la llengua? Per què és tan complicat que els infants parlin en català a l’escola?
Experiències. El crit de la Maia. En defensa del propi joc
Compartir, renunciar, deixar de tenir allò que “era teu” són actes que ni les persones adultes fem amb facilitat i que, en canvi, demanem quotidianament als infants.
Educar de 0 a 6 anys. La formació literària a educació infantil, un repte per a la competència lectora
En aquestes primeres edats la literatura té una importància cabdal en el nodriment de la subjectivitat de l’infant. Els dona eines per transitar pel món del llenguatge afavorint l’alfabetització, els permet narrar-se amb un llenguatge simbòlic i poètic, acompanya el procés d’individuació i de diferenciació i regala espais qualitatius de vincle i de comunicació afectiva.
Plana oberta. Llegir i escriure, algunes reflexions per a l’etapa d’infantil
Sílvia Dubovoy, directora de l’Institut Montessori de San Diego (Califòrnia) i professora participant en el Màster en Pedagogia Montessori 0-6 Anys de la UVic-UCC, afirma que l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura té més implicació antropològica del que ens pensem.
Referents. Els temps i els dies d’Àngels Garriga (1898-1967)
La mestra i escriptora Àngels Garriga i Martín, filla de Sant Vicenç de Calders, es va formar, després de passar per l’escola de mestres estatal, en els Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya, on va tenir de professors, entre d’altres, Pompeu Fabra, Pau Vila, Alexandre Galí i Carles Riba. Va exercir de mestra del Patronat Escolar de Barcelona, al Grup Escolar Baixeras i al Grup Pere Vila, que dirigia Fèlix Martí Alpera. També va ser mestra de pràctiques a l’Escola Normal de la Generalitat. Després de la Guerra Civil, una paràlisi l’obligà a anar amb cadira de rodes i a jubilar-se. Un dia la seva filla Marta Mata em va explicar que sempre deia, irònicament, «Que semidesgraciada que soc…». En aquesta nova etapa es va instal·lar a la casa pairal del marit, Cal Mata de Saifores, al municipi de Banyeres del Penedès, on va organitzar activitats de lleure i de formació per als infants del poble i on va escriure llibres, adaptacions literàries, articles per a la revista Cavall Fort i fins i tot programes de ràdio. Va ser l’autora dels primers llibres d’aprenentatge de la lectura en català escrits durant el franquisme (Beceroles i Estels) i també de la novel·la de colla Un rètol per a Curtó. Abans de morir encara va poder veure la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
I tu, què en penses? Quins jocs, cançons i cantarelles recomanes?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Editorial. Tant de bo…
Com cada setembre encetem un nou curs. Com cada setembre ho fem amb energies i il·lusions renovades. I com cada setembre ben aviat comencem a retrobar-nos amb els fantasmes que al juliol vam aparcar a l’escola, amb tot allò que no funciona, amb tot el que és injust i incomprensible, amb la queixa i el desencís.
Sumari 260
Editorial. Tant de bo… Com cada setembre encetem un nou curs. Com cada setembre ho fem amb energies i il·lusions renovades. I com cada setembre ben aviat comencem a retrobar-nos amb els fantasmes que al juliol vam aparcar a l’escola, amb tot allò que no funciona, amb tot el que és injust i incomprensible, amb
Infància 260
Perspectiva 424. Segregació Escolar
Infância Latinoamericana 36. Escolas e famílias hoje: O compromisso com a infância num mundo globalizado
DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial. Escolas e famílias hoje: O compromisso com a infância num mundo globalizado Devemos nos transformar constantemente, acompanhar a transformação do mundo em que vivemos. Caso contrário, nos perderíamos no caminho histórico. (Passetti e Freire, 2018) Revista Infância Latinoamericana (Portuguès) Tema. A Escola Pública: organização e participação das famílias A
Créditos
Edita Asociación de Maestros Rosa Sensat www.rosasensat.org Teléfono: +0034 93 481 73 73 latinoamericana@revistainfancia.org ISSN 2014-5470 D. L. B-4019-2012 Redaçao Redacción y cordinación: Rosa Ferrer y Reina Capdevila Maquetación: Clara Elias Diseño: Enric Satué Teléfono: +0034 93 481 73 81 Brasil Co-editores: María Carmen Silveira Barbosa Sônia Larrubia Monica A. Pinazza Ana Lucia Goulart de
As 100 linguagens da infância. Vamos caminhar juntos: família e escola
Cenário onde nossas experiências se desenvolvem
A Instituição Educacional Distrital Liceu Femenino de Cundinamarca Mercedes Nariño, localizada na cidade de Bogotá, Colômbia, em 1958 adotou o nome de Liceu Femenino de Cundinamarca e em 18 de junho de 1960 foi acrescentado ao seu nome Mercedes Nariño em homenagem à filha do precursor da Independência Antonio Nariño. Entre 1966 e 1972 foi criado o Jardim de Infância e, paralelamente, criada a Associação de Pais, com o objetivo de criar vínculos entre a escola e a família.
História da educação. 150 anos de Rosa Sensat
Em 1965, quando os fundadores de uma nova “Escola de Mestres” procuravam um nome que os identificasse, Alexandre Galí sugeriu Rosa Sensat: porque era uma mulher num ambiente público dominado por homens; porque em toda a sua vida trabalhou em escolas públicas; porque era uma boa profissional, estudiosa, reflexiva e aberta a novas correntes pedagógicas; porque sempre deu ênfase à formação de profesores/as para melhorar a qualidade do sistema educacional. Fatos bem conhecidos e que se considerou…
Reflexões pedagógicas. Meus filhos, minhas regras? Olhares das famílias sobre as questões de gênero na Educação Infantil
Noeli Aparecida Fernandes Daniela Finco Nos últimos anos pudemos acompanhar a força de movimentos conservadores, que buscam criar um contexto de confusão e ameaças, sobre o direito das mães e pais de educarem suas/seus filhas/filhos. Estudos sinalizam como o gênero vem sendo usado para a disseminação de pânico moral, em relação à educação das crianças
Experiências. Espaços familiares. Espaços de relações com famílias e entre famílias1
As famílias no momento da educação e formação ficam altamente sensíveis e vulneráveis. É um momento de abertura à vida, de mudança e transformação. Como seres relacionais que somos, nestes momentos precisamos do apoio, do apoio do outro, para que todas as experiências, sentimentos e emoções que emergem pessoas ser compartilhados ao invés de serem vividos sozinhos
e que possam ser ouvidos sem julgamento.
Experiências. Um diálogo entre famílias e escola. Um olhar compartilhado
A família é o que há de mais importante que seus filhos e filhas têm, vocês são os primeiros educadores/as. Por isso, desde a escola queremos facilitar a sua presença e partilhar a sua experiência com a confiança de que se sintam acolhidas, ouvidas, reconhecidas e apreciadas.
Experiências. “O sonho de viver e crescer em companhia” na Gracia, (Famílias na escola. Uma experiência no CEIP Ntra. Sra. de Gracia)
Desde el sur, Málaga, nos aportan un ejemplo de conciencia colectiva y compromiso social para levantar un centro educativo y reconstruirlo junto a su entorno, barrio..
Hay fuerza, claridad y determinación.
Cultura e expressão. Resgate da língua e cultura de Yucatán em uma pré-escola indígena
O centro pré-escolar indígena ‘Zazil Ha’ está localizado na delegacia de polícia de Tahdzibichen, no município de Yaxcaba. Esta é uma pequena cidade onde certas tradições e costumes ainda se mantêm vivos. Embora a maioria de seus habitantes sejam falantes de maia, observou-se em sala de aula que a maioria dos meninos e meninas desconhecia parte de sua cultura e língua. Esta observação baseia-se em entrevistas realizadas com famílias no início do ano letivo, que revelaram que apenas 1% dos meninos e meninas falavam a língua maia. Portanto, um dos principais objetivos ao trabalhar na educação infantil caracterizada por seu caráter ‘indígena’ era desenvolver atividades e estratégias para preservar a cultura e a língua maia, ajudando assim as crianças a formar e a se apropriar gradativamente de sua identidade cultural.
Entrevista. Joan Maria Girona, um lutador por uma escola pública inclusiva
Joan María Girona (Santa Margarida i els Monjos, 1945) iniciou a sua carreira docente intimamente ligada a grupos segregados do povo cigano e emigrantes. De 1974 a 1987 trabalhou no bairro da Mina, coordenou durante seis anos o programa de Educação Compensatória do Departamento de Educação da Generalitat da Catalunha.1
Tema. Os primeiros anos: a importância do vínculo Jardim da infância – Famílias no acompanhamento dos processos de educação e cuidado
A educação tem a tarefa de pensar o presente e os desafios do cotidiano e, ao mesmo tempo, rever-se. Olhar para o futuro que imaginamos e procurar como fortalecer as ferramentas que hoje contemplamos. Uma dessas ferramentas tem relação com o vínculo entre a educação e o resto da sociedade.
Tema. Família e escola. Uma sinergia que ajuda a crescer
“A caminhada de volta à minha infância me colocou em contato com o futuro”. Luis Garcia Montero
O desenvolvimento do ser humano e, em particular, o de-senvolvimento da sua personalidade, ou seja, da sua forma de estar no mundo e do seu estilo de relacionamento com os outros, depende profundamente dos cenários onde se desenrola a vida de cada pessoa: A terra onde se vive, a paisagem, a cultura, as pessoas ao redor… são elementos básicos na formação do caráter, da forma de pensar e até da forma de amar.
Tema. A Escola Pública: organização e participação das famílias
A experiência organizacional de Montevidéu, Uruguai, descreve o interesse e o compromisso de colocar em prática e desenvolver um marco legal que facilite as relações entre centros educacionais e famílias com respeito e compromisso.
Editorial. Escolas e famílias hoje: O compromisso com a infância num mundo globalizado
Devemos nos transformar constantemente, acompanhar a transformação do mundo em que vivemos. Caso contrário, nos perderíamos no caminho histórico.
(Passetti e Freire, 2018)
Infância Latinoamericana 36. Escolas e famílias hoje: O compromisso com a infância num mundo globalizado
REVISTAS EN PDF PARA DESCAREGAR
Número 37. Diversidad y primera infancia
DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial. Diversidad y primera infancia La humanidad es diversa. Los seres humanos compartimos la misma esencia, tenemos características que son inherentes a la condición humana, que nos hacen humanos, pero más allá de las características comunes a la especie, también somos diversos. Las costumbres y tradiciones son algunos aspectos que
Créditos
Edita Asociación de Maestros Rosa Sensat www.rosasensat.org Teléfono: +0034 93 481 73 73 latinoamericana@revistainfancia.org ISSN 2014-5470 D. L. B-4019-2012 Redacción Redacción y cordinación: Rosa Ferrer y Reina Capdevila Maquetación: Clara Elias Diseño: Enric Satué Teléfono: +0034 93 481 73 81 Brasil Co-editores: María Carmen Silveira Barbosa Sônia Larrubia Monica A. Pinazza Ana Lucia Goulart de
Los 100 lenguajes de la infancia. El valor de la diversidad en los lenguajes de la infancia
Las propuestas de acción que se plantean en las escuelas han de acoger y dar respuesta desde la diversidad a todas y cada una de las individualidades de las que se componen los grupos, para que todos los niños y niñas de 0 a 6 años puedan encontrar su propia voz también en la expresión plástica.