Arxius: Revista

Si voleu fer un petit viatge al passat i visitar una escola pública centenària, que va funcionar del 1860 al 1960, us heu de desplaçar fins a Vilamolat de Mur –municipi de Castell de Mur–, al Pallars Jussà. L’escola s’ha conservat pràcticament intacta gràcies al fet que es va instal·lar dins de Casa Josep, una propietat privada que havia pertangut, des de l’època medieval, a la família Castells, els descendents de la qual encara en són els propietaris i van tenir prou sensibilitat per a preservar-la. S’hi mantenen els mobles, els mapes murals, les llibretes, els llibres, així com tota mena d’objectes didàctics, col·leccions de minerals i fòssils… En Josep Castells, actual estadant de la casa, explica que alguns alumnes, que havien d’arribar a l’escola a peu, dormien a la pairalia i ajudaven en les tasques agrícoles. És interessant la instal·lació de llum d’acetilè, ben conservada, que utilitzava la reacció de l’aigua amb el carbur de calci per a il·luminar l’escola. Quan hi aneu podeu aprofitar l’avinentesa per a visitar el castell de Mur i la canòniga de Santa Maria, ambdós del segle xi, que formen un dels conjunts històrics medievals més ben conservats de Catalunya.

El Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) és una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu la promoció del llibre i la lectura entre els lectors on tots els educadors hi estem representats de la mà del Departament d’Educació, que hi té veu i vot. A la web trobareu periòdicament actualitzades totes les activitats que es fan en terres de parla catalana de promoció del llibre infantil. A més, és un espai ideal on trobar els nostres autors –escriptors i il·lustradors– de referència mercès al Diccionari d’Autors, i si ho creieu necessari posar-vos en contacte amb ells perquè us visitin al centre. També ens il·lustren sobre programes de promoció lectora com ara Municipi Lector o els premis Atrapallibres i Protagonista Jove, on els joves conformen el jurat. Finalment cal ressaltar la titànica tasca de difusió i crítica literària de la mà de la revista Faristol, un espai de trobada i difusió imprescindible per a tots els mestres i professors, siguin de l’àrea que siguin.

La trajectòria d’aquesta mestra fa el viatge de l’escola catalana des de la cova fosca del franquisme a l’època de pretesa llibertat que vivim actualment. I, en aquest trànsit, descobrim una manera d’entendre la pedagogia com a forma de justícia social i de compromís amb el país, la cultura i la llengua.

Aquesta proposta educativa promou un aprenentatge significatiu i competencial que permet resoldre problemes o necessitats reals.
Els alumnes aprenen a implicar-se en el seu entorn més proper, a treballar en xarxa i a desenvolupar el seu compromís ciutadà.

Aquest projecte té com a finalitat que l’alumnat reflexioni sobre tot allò que s’amaga quan consumim. A partir de les joguines, que són l’eix vertebrador, es pretén que els infants es qüestionin i pensin alternatives que els ajudin a millorar la seva realitat i la col·lectiva.

Reflexionem sobre l’oportunitat d’aprofitar la introducció de la programació i la robòtica educatives a les aules per a convertir-les en eines que ajudin a adquirir pràctiques i processos de raonament relacionats amb la capacitat de resoldre problemes, desenvolupar projectes i trobar solucions creatives.

Deixar que els infants experimentin, crear un ambient educatiu adequat o que la mestra tingui un esperit científic són alguns dels trets més coneguts del seu sistema pedagògic. La doctora Montessori i el seu mètode han estat un dels pilars fonamentals i més permanents de la renovació pedagògica a Catalunya al llarg de tot el segle xx.

Darrere de l’èxit literari de Louisa May Alcott descobrim la figura del seu pare, Amos Bronson Alcott, membre del Grup Transcendentalista i pioner d’una reforma pedagògica importada de l’Europa de la Il·lustració i de llarg abast en la cultura nord-americana.

Seguint l’estela del moviment de renovació pedagògica de postguerra, es van crear escoles que intentaven la incorporació de la nostra llengua i cultura a les aules. Maria Teresa Codina Mir va ser l’ànima de Talitha, un d’aquests centres renovadors que va marcar l’inici d’una trajectòria professional àmplia i diversa, que sempre ha destacat per un compromís ferm cap als més necessitats.

Amb motiu del centenari del seu naixement, recreem un col·loqui imaginari amb l’escriptor i pedagog italià a partir de fragments entreteixits de les seves obres o entrevistes.

El retorn a l’escola després de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha centrat el debat social de les últimes setmanes. Malgrat la complexitat de la situació, aquesta pot ser també una oportunitat per enfortir el nostre sistema educatiu. Amb aquest objectiu, a continuació us oferim una proposta de pla de retrobament i diverses reflexions sobre els aprenentatges i les experiències viscudes.

Els models educatius de dos dels grans referents de la pedagogia índia, Rabindranath Tagore i Jiddu Krishnamurti, són plenament vigents per a les escoles actuals. Aquests autors apropen a la societat occidental una mirada reflexiva, urgent i necessària sobre el sentit de la vida i el poder transformador de l’educació en el desenvolupament d’un nou ésser humà.

Més de 4.000 joves aspiren cada any a ser mestres. Poc més de la meitat aconsegueixen superar els filtres existents per poder exercir una de les professions més rellevants i menys reconegudes de la nostra societat. El debat sobre la seva formació i l’accés a la funció pública es manté latent des de fa més d’una dècada.

La fascinació pels relats d’història sagrada i els càstigs que consistien a copiar passatges d’una enciclopèdia són la cara i la creu dels records que evoca el mestre i escriptor Jaume Cela. L’autor rememora una infantesa que ens transporta a l’escola de fa sis dècades.

Entre els anys vint i trenta del segle passat es van celebrar colònies escolars d’estiu a Vilamar (Calafell) impulsades per la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. A més de gaudir de l’entorn, els infants aprenien els oficis dels veïns de la zona i participaven en projectes educatius, com aquesta fabricació artesanal d’un globus aerostàtic. La colònia de Vilamar va ser dirigida, en diferents moments, per Pere Vergés, Artur Martorell i Enric Gibert. Oferia una formació integral als alumnes a partir d’un ensenyament individualitzat i participatiu.

Impulsat per més de 200 centres educatius de Catalunya, el Congrés d’Educació Pública s’ha celebrat amb la voluntat de restablir el debat educatiu i que la veu i les iniciatives de les escoles i els instituts siguin el motor de la transformació educativa del nostre país.

Proposem una dinàmica senzilla a un grup d’alumnes de batxillerat per observar el seu comportament. La comunicació, la configuració dels lideratges o la resolució dels conflictes són alguns dels temes que mestres i alumnes p0saran en comú al final de l’activitat.

En un moment de crisis globals interconnectades, les desigualtats entre la població augmenten i això té unes conseqüències devastadores sobre els col·lectius amb menys recursos. Com fem que els infants prenguin partit en tot això?

Fa més de 10 anys, un grup de mestres jubilades, amb la Maria Àngels Ollé al capdavant i el suport de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va decidir de tornar a les aules per explicar contes a la mainada.

La pràctica del mètode d’escriptura col·lectiva, imitant la tècnica del pedagog italià Lorenzo Milani, va portar uns alumnes de cicle superior de l’escola Joan de Margarit de la Bisbal d’Empordà, després de 16 llargues sessions de treball, a publicar el llibre L’aventura del tren petit.

L’estudiant d’Educació Infantil Anna Fancelli parla sobre els reptes de futur d’una professió en evolució constant i amb poc reconeixement social: «Quan dic que estudio Infantil em diuen que només aprenc a cantar cançons i a explicar contes. Ens queda molt camí per recórrer», explica.

Cinquanta-tres anys després de mort, encara ens interpel·len les paraules i els fets del sacerdot Lorenzo Milani, conegut a Catalunya com el mestre de Barbiana. Home de sòlida cultura i en gran part autodidacte, Milani creia que l’educació havia de ser l’eina més preuada per combatre les desigualtats i la pobresa.

El desembre del 1974, amb l’aparició del número 0, una primera perspectiva ens obria la mirada sobre el panorama educatiu de Catalunya. Es tractava d’ajudar a «formar i deixar constància d’una perspectiva del món escolar. Una perspectiva ben concreta, la d’un grup que fa 10 anys que treballa en el camp de la formació del mestre, però que versa sobre un món ben ample, el món de l’escola», tal com es podia llegir a l’editorial.