Arxius: Revista

Perspectiva va sorgir de necessitats concretes, de pràctiques d’aula. Va fo­mentar un treball des de baix, dels que vam apostar per autoformar-nos al mar­ge de les institucions ofi-cials i de la formació rebu­da. Va ser una eina tant de formació permanent com de formació inicial. Va ser el reflex, el portaveu d’uns homes i d’unes dones que amb il·lusió i trempera vo­líem una escola diferent i una formació escaient als reptes als quals havíem d’enfrontar-nos.

Enguany se celebra el cen­tenari del naixement de Gianni Rodari, i també fa cinquanta anys que va rebre el premi Hans Christian An­dersen, considerat el Nobel de la literatura per a infants i joves.

L’escola és, entre altres coses, un lloc d’acollida –no només entesa en un sentit estrictament emocional, sinó cultural i vivencial–; és un lloc en què acollim els infants al món. Per això l’escola ha de ser una modalitat de casa –més que un edifici gran, complex i dotat–, una casa comuna o un casal –més que la seu d’una institució especialitzada en la infància o la joventut.

La perspectiva d’haver de caminar per una corda fluixa penjada sobre el buit i sense un entrenament previ és el que molts docents homosexuals, bisexuals i transsexuals perceben quan s’enfronten als reptes que la visibilitat de la seva identitat sexual dins l’entorn educatiu, així com la introducció del tema de la diversitat afectivosexual a l’aula, els plantegen pel fet de ser ensenyants i alhora LGBT.

A la comarca d’Osona hi viu un grup significatiu de persones provinents del Marroc, i més concretament de la província de Nador, a tocar de Melilla. Aquest article plasma l’expe-riència dels estudiants d’educació que fan pràctiques a Nador, una experiència que deixa petja en tots plegats.

Quan arriba la tardor les fulles dels arbres canvien de color; el terra es tenyeix de marró, groc, taronja i vermell. Les coníferes i els boixos no muden les fulles i, amagats sota seu, surten aquests petits tresors: els bolets. N’hi ha de comestibles, de metzinosos i de mortals, també de grossos i de petits. N’hi ha que es mengen crus i d’altres que no. N’hi ha que es poden guardar bo i assecant-los i d’altres que es podreixen… En aquesta proposta didàctica farem una sortida micològica i, els bolets que trobem, els classificarem i posteriorment experimentarem amb alguna de les
seves propietats.

Recomanacions DE POESIA I PER FER POESIA Vivim un moment àlgid per a la poesia in­fantil i juvenil. Més enllà dels clàssics prou coneguts de tothom i de les antologies que tant han facilitat l’entrada de la poesia a les aules durant dècades, com Poesies amb suc (Desclot, ed., La Galera, 2007) o Recull de

En aquest article s’esbossen cinc drets dels infants a l’hora d’apropar-se a la poesia, o, si
més no, per mirar que no se n’allunyin, perquè en llegeixin i n’escriguin sense complexos
encara que no l’entenguin del tot. Seguint l’exemple de Rodari i Pennac, s’intenta adoptar
la perspectiva de l’infant, ja que, si bé aquest gènere pot vehicular molts aprenentatges,
sobretot sobretot ha de servir per gaudir de la llengua en la seva màxima potència i descobrir
coses de nosaltres mateixos.

En aquest article es desenvolupen algunes reflexions a l’entorn del lloc que ha d’ocupar la poesia a l’escola i s’exposen algunes propostes didàctiques i materials per fer-la viure a l’educació infantil i a primària. Es recullen alguns dels elements que fan possible una experiència literària intensa, que deixi empremta en l’infant: la tria dels poemes, la preparació de l’ambient per a la vivència poètica o l’ús de recursos i estratègies que ajudin a comprendre, a recordar i a expandir la poesia.

La Poesia és PARAULA, en tota la seva dimensió, sempre present en la quotidianitat de l’aula, de la jornada. És BELLESA en la contemplació de la complexitat del món, i alhora la sensibilitat per descobrir el detall més petit i saber anomenar-lo.

La Poesia és Literatura, és llengua, és llegat cultural com a tret d’identitat, que ens connecta
amb el passat i ens condiciona a l’hora d’interpretar el present i també ens serveix
per estendre ponts amb altres llengües i cultures. A l’escola és també coneixement, plaer
i joc, que ens permet endinsar-nos en la literatura i interpretar el món i fer-ho amb els ulls
de l’altre.

Els bons poemes són imprescindibles a l’aula: memoritzats per l’adult i els infants, recitats amb entonació i gest, transcrits en llibretes i cartells i impresos en llibres. Abans de dir-losen un de nou, l’ensenyant els fa un relat en què en presenta els personatges i la situació i aclareix cert vocabulari. I així, quan ja el senten de boca de l’adult, volen fer-se’l seu com un tresor: en repeteixen cada vers imitant-lo en veu i gest. L’han après en colla i vivint amb ritme de sons, de cor i de cos continguts i actituds; i ara comenten tots plegats fets i altres històries amb què el relacionen. La bona poesia: un ben productiu, sensible i compartible motor de coneixement i empatia. 

El haiku, que tot primer s’anomenava haikai, és un tipus de poesia molt popular al Japó, on va néixer al segle xvi. De llavors ençà l’han cultivat milers de poetes, entre els quals destaquen els quatre grans noms: Matsuo Basho, Yosa Buson, Kobayashi Issa i Masaoka Shiki.

Víctor Sunyol és poeta i Pep Paré és dramaturg. Tots dos són també grans lectors, i grans professors de literatura, dels que deixen empremta i fan que els seus alumnes deixin de considerar la literatura una matèria escolar i esdevingui un recurs per a la vida. Com es fa, això?

Aquest monogràfic sobre poesia i educació presenta propostes i reflexions sobre preguntes recurrents i difícils: com fem interessar infants i joves per la poesia? Com aconseguim que no s’arronsin davant de poemes complexos? Quin ha de ser el cànon escolar? Quins objectius ens proposem en l’escriptura poètica? Els articles exploren els antics prejudicis que envolten

EDITORIAL Una nova Perspectiva MONOGRÀFIC Poesia pertot Entrevista a Víctor Sunyol i Pep Paré. Mariona Masgrau Juanola Poesia mínima: el haiku. J. N. Santaeulàlia Poemes vius, viscuts solidàriament a l’aula. Ricard Bonmatí Guidonet La poesia de bat a bat a l’escola. Glòria Fernàndez i Núria Salvatella Aires de poesia a l’escola. Sandra Masdevall La poesia

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha pres la decisió de renovar a fons la nostra revista. Es tanca així, amb aquest número 410, un llarguíssim i fructífer cicle de 45 anys i se n’obre un altre. Aquesta nova Perspectiva combinarà el suport digital i el paper, es vol que sigui més atractiva que l’actual, que