La majoria de coneixements encara s’adquireixen mitjançant la lectura. Els alumnes amb dificultats davant els textos escrits acostumen a caure en el fracàs escolar. Dislexic2 és una plantilla per a un processador de textos amb recursos d’ajuda per a la lectura i l’escriptura.
Reflexió sobre com aprofitar les eines TIC per ajudar a l’habilitació dels alumnes a educació infantil. Els alumnes NESE, inclosos els alumnes que cauen en l’abandonament escolar, són un percentatge massa elevat per al nostre sistema educatiu (vora un 30%). Proposem un seguit de mesures compensatòries en forma de recursos universals i addicionals, intervencions preventives que ajudaran a reduir l’índex d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge.
Llibres infantils LUNA, Marta (text), i MAIER, Ximena (il· lustració). Abans no hi havia mòbils. Barcelona: Baula, 2014. CORDELL, Matthew. Hola! Hola! Barcelona: Joventut, 2014. ROCA, Elisenda (text), i LOSANTOS, Cristina (il·lustració). On – off: un conte per aprendre a desconnectar. Barcelona: Bambú, 2017. GUIU, Elisenda (text), i CULLA, Rita, i PLA, Sílvia. Parla… el
A article abordarem breument l’actual fenomen educatiu de la progressiva incorporació dels dispositius mòbils a l’escola i a l’aula i les seves implicacions organitzatives i pedagògiques.
Des del curs 2012-2013 a l’INS Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès uns cartells amb uns codis de colors i símbols recorden a l’alumnat com i quan cal utilitzar els mòbils. Aquest article explica quin va ser el procés per arribar a aquesta estratègia per regular l’ús d’aquests dispositius i en quins principis es basa aquest plantejament. Partim de la base que cal educar en tecnologia i contribuir al desenvolupament de joves responsables, respectuosos i amb un comportament adequat.
Presentem experiències d’aula que incorporen l’ús de les xarxes socials digitals (XSD) per donar a conèixer les seves possibilitats i potencialitats i com educar en el seu ús crític. El debat obert sobre l’ús dels dispositius mòbils a l’aula fa imprescindible i més necessària que mai aquesta reflexió.
La primera causa de consulta per disputa familiar a Espanya és precedida per una discussió amb pantalles. Els nostres fills tenen un objectiu clar: tenir un telèfon mòbil d’última generació com abans millor. Doncs sabeu què? És normal. Ens veuen tot el dia fent-lo servir, ignorem els nostres infants perquè estem mirant «una cosa de la feina» i només «serà un segon», veuen com el fem servir mentre conduïm, al sofà, al llit… bé, de qui és la responsabilitat? Sens dubte nostra, dels adults.
Des que el 1996 es va presentar la comunicació «Addicció a Internet: l’emergència d’un nou trastorn» al congrés de l’Associació Americana de Psicologia, es manté viva la discussió sobre l’addicció a Internet i a altres tecnologies. L’interès per la possible addicció a Internet, als videojocs, als jocs de rol online, a la televisió i als telèfons mòbils ha originat un nou camp d’estudi, el de l’addicció a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) o addiccions tecnològiques.
Els dispositius mòbils digitals estan accedint a la vida quotidiana i professional de tota la ciutadania. Són incomparablement diferents de qualsevol altre recurs que mai abans hagin utilitzat els alumnes o que hagi estat a disposició dels centres educatius. El seu nivell de penetració és molt elevat i ocupa qualsevol temps i lloc, per la qual cosa és cabdal que els centres educatius puguin educar en el seu bon ús i implementar-ne el potencial, no només en l’àmbit de la comunicació, sinó també per fer activitats orientades a la construcció del coneixement.
En aquest article ens proposem, per una banda, posar en relleu les possibilitats que les xarxes socials digitals (XSD) ens aporten per a la millora dels processos d’aprenentatge als centres educatius, i per una altra banda ens agradaria ajudar la comunitat educativa a reflexionar sobre com educar en l’ús de les XSD.
El 4 de març de 2015 el Consell Escolar de Catalunya aprova un document titulat Les tecnologies mòbils als centres educatius. Aquest document posa les bases sobre com aprofitar el potencial educatiu de les tecnologies mòbils, entenent que dins d’aquestes tecnologies estem parlant de telèfons mòbils intel·ligents, que habitualment són propietat d’un individu, però també
El monogràfic de Perspectiva Escolar de novembre el dedicàvem als temes controvertits, aquelles situacions i problemàtiques que provoquen emocions intenses i divideixen l’opinió pública i les persones individuals. Sembla evident que la independència de Catalunya, el dret d’autodeterminació o la mateixa existència de la monarquia ho són. Com ho serien també les protestes als carrers,
EDITORIAL Una educació situada MONOGRÀFIC El mòbil a l’aula Xarxes socials digitals a l’aula, una oportunitat educativa? Autoria compartida Desenvolupar l’ús educatiu dels dispositius tecnològics: el Pla mòbils.edu Mar Camacho Martí, Ana Albalat Martínez i Estel Marín Cos Potencial addictiu de l’ús del telèfon mòbil Xavier Carbonell A quina edat ha de tenir el primer
Consejo de redacción Venezuela DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial Las familias en la escuela Tema La reflexión en entorno al trabajo con familias Daniela Cómbita Gordo, Carolina Díaz Pérez, María Camila Restrepo Calderón Escuela y família (textos recopilados de la pedagoga Tere Majem) Silvia Morón Sompolinski Entrevista Entrevista a Irene Balaguer (y III) La necesidad
“Mi abuela me quiso mucho por eso nunca me mando a la escuela,… porque la escuela que construyeron los que llegaron tenía paredes tan altas que impedía que los niños miraran el mar, aprendieran matemáticas contando las olas,calcularan distancias por el ruido del viento, iniciaran la escritura de sus nombres sobre la arena mojada, sin
DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial A 25ª edição da Revista Infância Latinoamericana, editada pela Associación de Maestros Rosa Sensat, terá como tema Infância, Mídia e Consumo. Neste número será problematizado sobre qual educação estamos proporcionando aos bebês e as crianças pequenas: educamos para a cidadania ou para o consumo? Nesse sentido, uma reflexão que se
Gino Ferri. Barcelona: Rosa Sensat, 2019. Col·lecció Temes d’Infància. Quina sort que la gent d’In-fàn-ci-a hagi decidit aplegar en un llibre aquests set textos de Gino Ferri! Perquè aquest llibre és una alenada d’aire fresc en un ambient pedagògic carregat i monopolitzat, d’una banda, per un reaccionarisme sense escrúpols (vegeu sinó el llibre de Jaume
Ramon Casadevall, Ramon Casadevall, Barcelona: Rosa Sensat, 2019. Col. Testimonis; 15. Càpsules de saviesa Condemnats a aprendre és un brollador d’espurnes filosòfiques amanides amb tocs de pedagogia crítica teòrica i pràctica. És el retrat de la filosofia de vida que emmarca el perfil i el tarannà del mestre Ramon Casadevall. A grans trets el llibre
Portell Rifà, Joan; Ruiz Chacón, Gisela. Adolescents i lectura: el binomi fantàstic. O com acostar, treballar i promocionar la lectura entre els joves. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. Collecció Créixer Coneixements, 8. Aquest és un llibre escrit a quatre mans. Per una banda, Joan Portell –pedagog, escriptor, crític literari i professor associat de
Enguany, els aiguats, els ciclons i els huracans han fet acte de presència en diferents regions del planeta. En algunes d’elles són fenòmens coneguts. La intensitat i l’assiduïtat actuals, però, no fan res més que afegir evidències respecte del canvi climàtic, que avui és a l’agenda pública empès per milers de joves que reclamen mesures
El sol lluïa al Pla de la Catedral de Barcelona divendres al matí, després d’un parell de dies plujosos. A més a més de l’habitual munió de turistes equipats amb tota mena d’enginys electrònics per deixar constància del seu pas per aquest indret, amb la façana neogòtica de fons, bona part de la plaça estava
Els infants són de tots. No només dels seus pares i de les seves mares. No són una propietat privada: són del món. I és el món qui ha de vetllar pel seu benestar. Per això, a vegades, m’esvero una mica quan en una reunió amb altres professionals, parlant de casos, dic, per exemple: que
«L’altre dia anava a entrenar-me i vaig veure el castell elevat a Tona. Vaig pensar en el que havíem parlat a classe, que els castells servien per vigilar», va dir un nen. «Moltes felicitats, perquè has sabut relacionar un tema de l’escola amb la vida quotidiana», li va dir la mestra. Aquesta conversa es va produir durant una de les sessions de classe del projecte interdisciplinari de sisè de primària a l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles (Osona). El projecte en qüestió està relacionat amb el monestir de Sant Pere de Casserres (Osona). A l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles des de fa diversos anys han introduït el treball per projectes en els cursos de primària.
Sota el paraigua «Una Escola Per a Tothom» fem una reflexió al voltant de l’organització dels suports que ens han de permetre avançar cap a una escola més inclusiva. Recollim com els diferents agents que intervenen a l’aula –mestra tutora, mestra d’Educació Especial, mestres de SIEI i de CEEPSIR– busquen metodologies de docència compartida on s’enriqueixen i faciliten espais educatius inclusius.
Fomentar el gust per la poesia a l’escola demana mestres disposats a ampliar i refinar els seus gustos poètics per oferir als nois i noies una dieta rica en poemes procedents del nou i del vell i, al mateix temps, tenir eines per seduir-los i apropar-los a aquesta forma d’expressió literària.
Articles publicats a la revista PersPectiva escolar «Pensament crític» [Diversos articles]. A: Perspectiva Escolar, núm. 398 (març-abril 2018), p. 4-49. SANTIESTEBAN, A. «Educación política y medios de comunicación». A: Perspectiva Escolar, núm. 395 (setembre-octubre 2017), p. 12-16. PALAU, D., i BALLBÉ, M. (2019). «Com viure i conviure a l’Institut Bitàcola». A: Perspectiva Escolar, núm. 404
La Mar Pahissa Riera és una estudiant de l’Escola Industrial de Sabadell, i l’Èric Ríos Castillo és un estudiant de l’Institut Bitàcola de Barberà del Vallès. Tot i haver estudiat en dos centres diferents de la comarca, tenen clar que s’haurien de treballar els temes controvertits a l’escola i a l’institut per poder donar una resposta consensuada als problemes socials i aconseguir una societat més humana i més justa.
L’Institut Bitàcola és un centre de nova creació que va néixer amb la finalitat de donar resposta a les necessitats del ciutadà i de la ciutadana del segle xxi. Amb l’objectiu d’ajudar a créixer persones crítiques amb elles mateixes i el seu entorn, reflexives i amb consciència social, teixim projectes interdisciplinaris i connectats estretament amb l’entorn.
En aquest article es presenten els resultats d’un projecte de controvèrsia sociocientífica (CSC) dirigit a alumnat d’ESO. Es tracta de desenvolupar l’esperit crític a partir de la reflexió sobre alguns aspectes clau relacionats amb l’homeopatia: l’efecte placebo, les dissolucions diluïdes i el principi actiu.
L’experiència didàctica presentada en aquest article es va dur a terme en un centre educatiu de la ciutat de San Pedro de la Paz (Xile). Hi van participar setanta-quatre adolescents de primer mitjà –equivalent a 3r d’ESO–, amb un elevat índex de vulnerabilitat socioeconòmica.
No hi ha ningú a qui no li interessi saber com funciona el seu cos. Però el tema de la sexua-
litat va un pas per davant de tota la resta, pel que fa a la motivació de l’alumnat i també a la transcendència educativa. I és que no parlem de reproducció humana o d’informació sexual, parlem d’educació sexual.
Aquest article relata una experiència viscuda a una escola pública del barri de Sant Martí a Barcelona entre alumnes de sisè de primària. Era un problema d’assetjament, de marginació d’una nena per part de la resta d’alumnes dels dos cursos de sisè.
Desenvolupar les competències per resoldre problemes socials i formar el pensament crític ha de ser una finalitat fonamental de la formació democràtica. En aquest sentit, el treball a les aules a partir de temes controvertits ha de ser l’eix vertebrador per prendre decisions sobre què i com ensenyar.
Entenem per temes controvertits (TC) totes aquelles situacions que «fan sorgir emocions intenses i divideixen l’opinió pública» (MEC-Europa). No són gaire diferents dels problemes socials rellevants (PSR) ni de les qüestions socialment vives (QSV). És a dir, d’aquells enfocaments educatius que no se centren en el saber disciplinari, organitzat en assignatures, i presentat com un
Les classes mitjanes no han tingut mai gaire bona premsa, potser per la indefinició intrínseca de la categoria, també perquè una determinada sociologia els ha penjat tot d’atributs negatius (individualisme, neutralisme, formalisme, autoritarisme, ressentiment…). Resulta, però, que la gran majoria de la ciutadania és classe mitjana: en quedarien fora els exclosos, els pobres de
EDITORIAL Populisme i classe mitjana MONOGRÀFIC Temes controvertits Els temes controvertits a l’escola Antoni Santisteban i Joan Pagès L’assetjament escolar com a tema controvertit Laura Pagès Bouzas Parlem de sexe a Primària Mariona Trabal El desenvolupament de competències ciutadanes a l’educació secundària mitjançant el debat sobre temes controvertits Montserrat Oller i Freixa i Juan José
Redação e coordenação:
Irene Balaguer, Sílvia Morón y Rosa Ferer
Layout: Clara Elias
“É de suma importância o fato de descobrir bons filmes no momento certo, aqueles que deixarão rastros ao longo de toda a vida. (…) As importantes descobertas, no cinema, são muitas vezes aquelas de filmes que contêm um tempo de avanço na consciência que temos de nós mesmos e de nossa relação com a vida. No momento do encontro, nos contentamos em acolher o enigma com assombro e acusar o golpe, o poder de tremer. O tempo de elucidação virá mais tarde e poderá durar vinte anos, trinta anos ou uma vida inteira. O filme trabalha no silêncio, sua onda de choque se expande lentamente ”
(BERGALA; 2002: 41).
A saudosa Fúlvia Rosemberg é parte integrante da história brasileira da educação das crianças de 0-6 anos na esfera pública. Deixou um legado imenso para a criançada do Brasil além de suas famílias, pesquisadores/as e professoras/es. Sempre articulando feminismo e criança pequena nas suas pesquisas, nas intervenções nas políticas públicas, na docência e nos seus artigos.
Numa era de convergência midiática e digital (JENKINS, 2009), temos crianças que nascem inseridas na cultura dos smartphones e tablets, ou seja, são nativos digitais (PRENSKY, 2001; PALFREY; GASSER, 2008). Isso quer dizer que elas supostamente já saberiam desde a mais tenra idade a estarem conectadas no ambiente on-line. Consequentemente, elas acessariam à infinidade de conteúdos existentes na internet assim como estariam presentes nos sites de redes sociais, entre eles, o YouTube, a mais popular plataforma social de streaming de vídeos.
Neste artigo pretendemos refletir sobre um tema comum hoje para todos nós que estamos próximos da primeira infância (mães, pais, cuidadores, educadoras, profissionais de saúde): a presença da tecnologia no cotidiano do lar, as formas pelas quais os dispositivos tecnológicos estão presentes na vida do bebê, meninas e meninos pequenos e suas famílias, e seus possíveis efeitos no desenvolvimento.
Trazemos neste relato a experiência da Escola Manuel Bandeira, da rede municipal da cidade de Guarulhos – SP, que atualmente vem realizando uma ação de desconstrução das práticas de comemoração de datas dentro da instituição de educação infantil, procurando debater com as crianças a questão do consumismo.
“A criança também é educada pela mídia, principalmente pela televisão. Aprende a informar-se, conhecer os outros, o mundo, a si mesmo, a sentir, fantasiar, a relaxar, vendo, ouvindo, tocando as pessoas na tela, que lhe mostram como viver, ser feliz e infeliz, amar e odiar. A relação com a mídia é prazerosa – ninguém obriga – é feita através da sedução, da emoção, da exploração sensorial, da narrativa – aprendemos vendo as estórias dos outros e as estórias que os outros nos contam.” (Morin, 2007, p.166).
Educar para a convivência e a paz é um dos desafios humanos e um dos fins educacionais mais importantes para o Peru e para a sociedade atual, especialmente dada a situação de violência que o mundo enfrenta. Neste sentido, cobra especial destaque a busca do bem comum e o respeito pela dignidade da condição humana, bem como estratégias que podemos implementar em sala de aula para promover a escola como um espaço de socialização baseado na confiança, no diálogo, na solidariedade e no respeito mútuo, que privilegie uma formação que favoreça uma convivência positiva.Em um país tão diverso como o Peru, conviver com as diferenças também é um desafio, que devemos assumir com responsabilidade desde a sala de aula, especialmente considerando que todas as culturas são ricas representantes de nossa nação.Todas as mensagens cobram sentido e relevância no discurso cotidiano, no sentir dos corações das meninas e dos meninos. Por todas essas razões, não podemos deixar de afirmar que a expressão e a arte são companheiros formidáveis para sentir e amar o outro.
Irene Balaguer estava no grupo que promoveu esta revista. Por muitos anos ela foi sua diretora (uma posição que compartilhou com Francesca Majó). Foram inúmeras as iniciativas que ela promoveu em favor de uma educação de qualidade para os pequenos. Ela foi incansável em seu afã de espalhar redes, para além do seu país, para Europa e para o mundo. Ela faleceu em dezembro passado, mas fica sua obra, a qual vamos manter viva, e também a memória de sua palavra. Esta deve ser uma das últimas entrevistas que foram feitas e que vamos publicar em três edições da revista.
A infância, a nossa e a do mundo, a da humanidade em geral e a do sujeito em sua singularidade, a infância como a idade da franqueza, ingenuidade, imaturidade e deslumbramento, não é mais, não existe, se foi, dificilmente volte, talvez nunca tenha existido.
O artigo apresenta algumas imagens que o marketing e a publicidade construíram para representar as crianças, essa área do mercado assumiu a criança como um público-alvo fácil para persuadir e manipular para a ideia de consumo e consequentemente os pais, quem no final irá tomar a decisão de compra. Nesse sentido, a partir da teoria das representações sociais, algumas idéias sobre a infância que o marketing construiu para impactar as relações dos adultos que construímos com as crianças são levadas em conta. Assim, concepções como infância do consumo e infância mercantil fazem parte do conjunto para analisar essas imagens que nos são apresentadas por uma criança criada para o consumo.
A 25ª edição da Revista Infância Latinoamericana, editada pela Associación de Maestros Rosa Sensat, terá como tema Infância, Mídia e Consumo. Neste número será problematizado sobre qual educação estamos proporcionando aos bebês e as crianças pequenas: educamos para a cidadania ou para o consumo? Nesse sentido, uma reflexão que se faz necessária é pensar sobre como as sociedades contemporâneas estão sendo organizadas com uma supervalorização do consumo incentivada pela mídia que afeta diretamente a sustentabilidade do planeta e a vida das crianças. Nosso desafio será trazer para a discussão como a Educação Infantil tem tratado desse tema com as/os professoras e professores e presentar experiências em que as crianças estejam vivenciando práticas de consumo consciente e que ajudem os bebês e crianças exercerem a sua cidadania desde bem pequenos. Convidamos você a fazer parte desse debate.
