Arxius: Revista

Urtzi decideix sortir a l’espai exterior. Agafa dos cocos, els col·loca en el banc i es comença a moure per l’espai a la recerca de més objectes. Primer tria unes branques, les parteix i les col·loca en el centre del coco. Després busca unes fulles i les esmicola en petits trossos; tria una pedra i la posa delicadament sobre la base de fulles i branques. Va al sorral, omple la flamera, s’asseu al davant dels cocos i els comença a omplir amb molta concentració i cura. Mentre desborda la sorra li surt un somriure a la cara. Busca un altre envàs, aquest cop un de fusta, l’omple i torna a on hi ha els cocos. Quan acaba de tirar la sorra, fica el dit índex a dins.

L’educació psicomotriu és el pilar del projecte educatiu de l’Escola Bressol Can Serra, ja que ens ajuda a entendre l’infant des de la seva globalitat. Sistematitzem l’educació psicomotriu en l’activitat de l’escola amb un espai i amb un temps per a la seva pràctica (Mas i Anton, 2017). Aquesta sistematització permet que introduïm en les sessions diferents materials per obrir un ampli ventall de possibilitats de jocs per part dels infants i puguem observar com evolucionen.

Què necessita un infant de 0 a 3 anys, o de 0 a 6 anys, per rebre una atenció de qualitat? Quants infants per adult per tenir un acompanyament de qualitat? Una gran pregunta.

 La nostra llar va ser l’escenari on infants de 2-5 anys van esdevenir protagonistes d’una aventura creativa. Un gran espai que convidava a fer, o estar, o ser…, emmarcat per un temps no definit, sense pautes. Un munt de material, aquell tan preuat, el que la natura ens regala i que resulta tan encertat per deixar volar la imaginació. I ells, els infants, absoluts protagonistes d’aquell joc que neix lliure i espontani, que és viu i que fa que, com a observador, vibris amb la mateixa intensitat.

Darrerament aquesta paraula ens acompanya amb massa freqüència. Els mestres i les mestres anem a treballar cada dia malgrat que ens canviïn les polítiques educatives, ens augmentin el nombre d’infants per grup, ens retallin hores de suport, no tinguem recursos suficients per fer una veritable escola inclusiva, externalitzin les escoles bressol, etc. 

Portada Aquell grup sentia un gran interès pels animals. Buscaven llibres que en parlessin, observaven els insectes del jardí, els ocells que s’acostaven a les menjadores, les sargantanes… El pare d’una nena, que és biòleg, ens responia les preguntes més difícils. I, és clar, representaven uns animals preciosos retallant papers, modelant argila, dibuixant, pintant, recargolant

Vet aquí una vegada un camp de pomeres plenes de petites pomes que creixien lentament al sol. Enmig de totes les pomes, n’hi havia una que tenia un desig ben curiós: a ella no li agradava ser una poma, ella volia ser una estrella. Aquest era el seu anhel d’ençà que va néixer de la flor. Cada nit mirava el cel i s’imaginava com es devia veure el món des d’allà dalt i es preguntava com se sentiria si pogués brillar a la nit fosca.

Tenir a l’escola infants amb alguna condició mèdica crònica com, per exemple, asma, diabetis, colitis ulcerosa o paràlisi cerebral, no és un tema nou. Però ens centrem en les malalties minoritàries, genèticament adquirides, progressives i invalidants, com és el cas de les malalties neuromusculars.

Irene Balaguer formava part del grup que va impulsar aquesta revista. Durant molts anys va ser-ne directora i són innumerables les iniciatives que va impulsar a favor d’una educació de qualitat per als més petits. Resultava incansable en el seu afany per estendre xarxes, pel país i més enllà, per Europa, pel món. Va morir el desembre passat, però queda la seva obra, que mantindrem viva, i també la memòria de la seva paraula en aquesta entrevista, una de les últimes que se li van fer i que publicarem en tres lliuraments.

Una escola on la quotidianitat és present genera un benestar que es reconeix. T’hi trobes bé, com a casa. Tot va apareixien de forma natural i seguint els esdeveniments del moment, a un ritme lent, que encaixa amb el que va sorgint, amb objectius clars i respectant diferents processos.

Les experiències més importants dels infants a l’escola sovint no coincideixen amb les que hem planejat nosaltres. Potser passen en un raconet del jardí, un dia que s’escapen a investigar amb els seus amics, al menjador… La proposta que presentem, viscuda amb el grup de 4 anys, vol que siguin els mateixos nens i nenes els que documentin la seva vida a l’escola i allò que compta per a ells.

Des de l’escola, sempre pensem en el valor del material no estructurat i en les múltiples possibilitats que ofereix. Moltes vegades no es tracta de proporcionar una infinitat de materials als infants per promoure el joc, sinó de triar quins connecten més amb els seus interessos i els desperten la curiositat.

«Benvinguts a casa vostra»: aquesta frase hauria de figurar a totes les escoletes del món, perquè l’escola és un espai públic i un lloc de convivència de famílies i mestres.

L’espai exterior és una oportunitat educativa, un espai de vida que hem d’anar transformant les escoles de mica en mica, amb espais de joc i d’aprenentatge. Començar aquest procés no és una qüestió de modes, sinó un objectiu comú de participació democràtica entre tota la comunitat educativa.

Passar moltes hores immers en un soroll constant és cansat, no és gaire sa; deixem de rendir i ens comença a sortir més mal humor. És necessari que, durant totes les hores que els infants són a l’escola, hi hagi alguns moments tranquils, calmats, sense soroll.

Angel Domingo @adominvi Comença la Jornada #RecordandoaIrene amb aquest recordatori a 3 mestres de mestres «Tres dones exemplars, pedagogues i resistents, infatigables militants d’una educació per a la democràcia» (P. Meirieu). I tres dones educadores d’avui reten homenatge a Irene Balaguer: @AssumptaBaig, @FundMata, @francinamarti, @RosaSensat, Sara Blasi, Fundació Artur Martorell missicasacuberta @missicasa (Retuit) Una de