Portada La Naia crea al mateix temps que imagina. No sabrem mai si es marca un objectiu o si els seus traços van prenent forma mentre fa volar la imaginació. Les combinacions de colors i línies molt definides fan que li doni nom de forma molt precisa: una marieta. Els infants són creatius per naturalesa.
https://mnactec.cat/ca/exposicio-detall/explora-0-6 Explora 0-6 és un espai específic, una sala diàfana, dedicada als infants de 0 a 6 anys, en què els més petits de casa jugaran amb diversos materials i aparells per experimentar en els àmbits científic i tècnic. Aquest espai del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mnactec, rambla d’Ègara,
Jornada internacional d’educació infantil: infància, mestres i escola. Pensant amb Irene Balaguer
Escola d’estiu de Rosa Sensat
En aquesta època de l’any floreixen contes i poemes que fan olor de primavera i d’herba fresca. Les cinc cabres tossudes ens plantegen un problema, uns personatges que utilitzen diferents estratègies per resoldre’l i una solució que arriba al final d’una estructura rítmica. El fet que sigui l’animal més petit de tots qui desencalli la situació agrada especialment els infants. Aquest conte convida a fer-ne una petita representació a l’aire lliure i a explorar els nous personatges que hi podrien participar.
Estimat lector, aquest any 2019 en aquest apartat trobaràs històries on, per una raó o una altra, hi apareix un llit, que el Diccionari català- valencià-balear defineix com un moble «destinat a jeure-hi i dormir-hi, i compost generalment d’unes peces de fusta o de metall per a suport d’un o més matalassos o altres elements evitadors de la duresa, i d’una o algunes teles per a tapar-se el qui jeu».
Miquel Far és psicòleg social i psicoterapeuta. Professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i membre del Grup de Recerca Sobre Igualtat de Gènere en aquesta mateixa Universitat. Com a expert en masculinitats és col·laborador docent del centre Kine de Barcelona, fundador i coordinador dels programes d’atenció psicològica de l’Associació Eima.
S’ofereixen a l’infant les diferents possibilitats perquè desenvolupi les seves capacitats. Un camí cap a l’autonomia, a un infant que vol demostrar què sap i què sap fer, l’ajudarà a créixer en el seu aprenentatge. No hi ha objectius, hi ha conclusions.
La nostra aportació sobre l’estona dels àpats parteix del convenciment que aquesta estona és, i ha de ser, un reflex del projecte educatiu de l’escola, de la concepció d’infant que hem construït com a equip i de quin ha de ser el nostre paper com a educadores. No entenem aquest moment sense garantir el dret a la individualitat, el respecte a l’infant i als seus ritmes, l’acompanyament dels processos de l’infant per part d’un adult que observa, escolta i dona temps. Sabem que a l’escola bressol vivim en grup, però ens plantegem: cal col·lectivitzar abans d’hora?
No és qualsevol educadora la que ha de vigilar l’infant, sinó la que està exercint les funcions maternes de vetlla i cura en substitució temporal de la mare. Això ens porta a un problema, perquè si aquesta té uns quants infants sota la seva responsabilitat i cada un d’ells explora en una sala o ambient diferent de l’escola, és obvi que no podrà estar amatent –o tindrà més dificultats– als senyals que cada un dels infants li pugui adreçar.
Escriure a quatre mans és una tasca complexa que demana debat, reflexió i molta empatia. Així i tot, sempre pot ser doblement ric si ho fem des de la complicitat mentre algú et diu en veu baixa: «Tu pots!».
Al facebook de l’Associació de Mestres Rosa Sensat https://ca-es.facebook.com/RosaSensat/ i a Twitter, oferim un espai d’intercanvi d’opinions i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Amb aquesta concentració d’eleccions en poc marge de temps, es parla més d’educació, en debats i interpel·lacions. I aquests dies s’hi ha afegit la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partit Popular arran de l’aprovació de la Llei d’educació de Catalunya de 2009.
L’obesitat és una malaltia crònica, complexa i multifactorial, que es pot iniciar durant la infància o adolescència, i que té com a origen una interacció genètica i ambiental. A escala poblacional, l’augment de la prevalença és el resultat de canvis en l’alimentació i l’activitat física que afecten el balanç entre ingesta i despesa energètica que, a la vegada, estan influïts pels determinants socials. Per això, les zones més desfavorides socialment i econòmicament tenen índexs més elevats (la prevalença d’obesitat infantil presenta un fort gradient social, passant del 5,1 % en la classe social alta al 15,5 % en la classe social més baixa).
La moda reaccionaria en educación
Jaume Trilla. Barcelona: Laertes, 2018
Economia crítica a l’aula
Propostes per a l’ensenyament obligatori
Mireia Claverol, Ferran Polo, Miren Etxezarreta, Santi Silva, Arnau Riera i Jordi Farré, del Seminari d’Economia Crítica TAIFA. Rosa Sensat. Materials per a l’acció educativa. Dossiers, 81.
L’aspiració de fa més d’un segle de creure en el paper de l’escola pública com a baluard de la democràcia, i podríem citar John Dewey i molts d’altres, està en qüestió.
Un cap de setmana vam fer una sortida a la muntanya amb els amics. Era una ruta que enllaçava diverses masies. En una va sortir un pagès i vam començar a parlar-hi. Semblava encuriosit sobre què fèiem per aquelles contrades tantes persones.
En un moment donat de la conversa li vam dir que alguns dels presents érem mestres. A ell li va canviar la cara.
—Mestres? —ens va preguntar. I va dibuixar un somriure—. Feia molts anys que no hi havia mestres en aquesta masia.
—Mestres aquí? —li vam preguntar ara nosaltres. I aleshores va ser quan ens va explicar la història de la petita escola que es va muntar allí. Molts records de la seva infància i de la seva escola li van venir al cap.
Va començar a explicar-nos com era aquella escola. És més, ens va voler acompanyar fins a l’edifici on havia passat tantes hores de la seva infància. Ens vam quedar amb ell.
Un dia ets al supermercat amb una llauna de pinya en almívar a una mà i una llauna de préssec en almívar a l’altra, debatent-te si és millor agafar una o altra en una decisió que et sembla gairebé transcendental, quan un fil de veu se t’adreça des del costat i et pregunta: —Mama, tu et moriràs?
Perquè una idea es realitze primer cal somiar-la, llevat d’aquelles que ens venen donades per la sort o l’atzar. A la nostra escola, el CEIP Pare Jofré, al Puig, a València, hem tingut un somni, el somni de fer camí i fer-lo junts. L’arribada —confie que hi arribarem— no sé si serà tan espectacular (potser sí) com els nostres somnis, però de moment somiem fent camí, fent escola.
El taller Laboratori de Dibuix s’origina des de la passió personal pel dibuix, l’art contemporani i les seves possibilitats didàctiques. La combinació de tot això va prendre forma durant els dies de l’Escola d’Estiu.
Articles publicats a la revista Perspectiva escolar Callís, Josep. «De la vivenciació a l’abstracció o el camí cap a la competència matemàtica». A núm. 341 (gener 2010), p. 2-16. — «El què, com, quan i perquè de la manipulació». A núm. 329 (novembre 2008), p. 8-21. — «La renovació dels algorismes matemàtics a l’aula: la
L’Escola Muntanyola és una petita escola rural a la comarca d’Osona creada el curs 2007/2008. És una escola completa i els alumnes solem agrupar-los de manera cíclica, tot i que l’organització dels grups cada any depèn del nombre d’alumnes que hi hagi a cada nivell. La interdisciplinarietat, la globalització, l’entorn i els grups heterogenis formen part de la nostra estructuració pedagògica i en tot moment es vetlla perquè els infants siguin els protagonistes del seu aprenentatge.
L’Escola Congost de Canovelles està catalogada i diagnosticada com a escola de màxima complexitat pel seu elevat nombre d’immigració. Tenim molta diversificació d’ètnies i de llengües, motiu pel qual cal posar una especial atenció en el treball de llenguatge en tots els seus àmbits i de manera molt intensa en l’expressió oral i escrita per tal de poder aprendre la llengua catalana com a llengua vehicular de l’escola. A més a més és una escola amb matrícula viva, cosa que fa que a qualsevol moment del curs es pugui ampliar la ràtio d’aula o bé es pugui disminuir.
En aquest article no parlem de trastorns d’aprenentatge ni dificultats específiques, molt estudiats des de la diagnosi al tractament, com podem ser la dislèxia, la disgrafia, etc., que fan referència a aspectes molt concrets del desenvolupament de la llengua escrita. Obrim l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge de la llengua escrita a l’escola des d’una perspectiva d’atenció a la diversitat de ritmes, de contextos i d’estils d’aprenentatge, amb una visió integradora i inclusiva de l’aprenentatge de la llengua escrita.
Luz Rello va néixer a Madrid el 1984. És llicenciada en Lingüística per la Universidad Complutense de Madrid, especialitzada
en Processament del Llenguatge Natural i Tecnologies del Llenguatge Humà i doctora en Informàtica per la Universitat Pompeu
Fabra. Dedica la seva feina a l’estudi i l’aplicació de la intel·ligència artificial al desenvolupament d’eines, aplicacions informàtiques i models de treball per ajudar en l’educació dels nens amb dislèxia.
La finalitat del procés d’ensenyament i aprenentatge de les ciències naturals, socials i culturals —l’estudi del medi— és la formació dels nois i les noies com a ciutadans i ciutadanes d’una societat democràtica que volem cada vegada més justa i sostenible.
La realitat del denominat fracàs escolar fa evident que és en els resultats de les matemàtiques on amb més intensitat es manifesta aquest problema, fet que es reafirma a nivell social ja que una gran quantitat de població, quan se li parla de matemàtiques, immediatament mostra la seva inseguretat en aquest camp i la mala sintonia que hi té.
Quan algun dels professionals que treballa amb un nen posa de manifest les dificultats d’aprenentatge que presenta a l’escola, ens sorgeix immediatament la idea de la falta d’interès o motivació per part del nen. Ni els pares ni els mestres no hauríem de caure en aquest tòpic fàcil per explicar les coses; expressions com «té poc interès», «no està motivat» o «és que és gandul» són molt comunes en molts contextos. I, per descomptat,, és explicable, que un nen amb dificultats estigui molt poc motivat per aconseguir alguna cosa, si la tasca que se li presenta no té garanties d’èxit.
Els avenços en el coneixement del funcionament del cervell humà dels últims anys ens permeten conèixer amb més profunditat la manera com el nostre cervell processa i aprèn allò que l’envolta. Des de fa molts anys sabem que aprenem amb tots els sentits i que el moviment és un factor clau per ajudar a assimilar els aprenentatges, però generalment els nens solen estar quiets a l’aula i utilitzen majorment la vista i l’oïda.
Amb aquest article volem descriure breument els transtorns d’aprenentatge (TA) més freqüents a les aules i donar a conèixer que amb una detecció primerenca, un diagnòstic curós, una intervenció basada en mètodes amb evidència científica i amb adaptacions escolars, generalment metodològiques, la gran majoria d’alumnes afectats poden finalitzar els estudis obligatoris i continuar amb la seva formació postobligatòria. Així mateix, no detectar-ho i intervenir precoçment té conseqüències negatives en termes de fracàs escolar i repercussions emocionals posteriors.
La preocupació pel fracàs escolar ha estat sempre un repte en el món educatiu. Avui, a causa, entre altres coses, de les moltes proves externes aplicades als centres educatius, el sentiment sobre com solucionar o reduir aquest problema s’ha incrementat enormement. Les proves diagnòstiques externes valoren els resultats, on el grau de correccióerror és la clau essencial per validar
EDITORIAL Caputxeta Vermella MONOGRÀFIC Dificultats d’aprenentatge Dificultats d’aprenentatge a les aules Esther Ochoa i Maria Garau La prevenció de les dificultats d’aprenentatge: una mirada al nostre cervell Roberto Maquieira Importància del processament auditiu en les dificultats d’aprenentatge Dra. Maria J. López Juez Tenir consciència de les dificultats en l’aprenentatge matemàtic en possibilita la millora Josep
Tot comença per un titular: «Vetada La Caputxeta Vermella per sexista» (El País, 11 d’abril de 2019), i un subtítol: «L’escola Tàber de Barcelona retira 200 contes infantils de la seva biblioteca en considerar-los tòxics», i comença la tempesta perfecta. Tertulians, columnistes i agitadors socials de tota mena ho esbomben, i l’extrema dreta ho col·loca en un míting, en
DESCARGAR REVISTA EN PDF
A ca la iaia hi anàvem sempre els diumenges. A vegades ens hi quedàvem a dormir el cap de setmana. Havent dinat, un cop tot recollit, la iaia s’asseia a la seva cadira de vímet del menjador a reposar. Jo m’asseia a la cadira del costat i, quan tothom ja havia escampat la boira, ella
Sens dubte alguna cosa està passant a Secundària, els instituts piulen les reunions dels seus docents pensant, planificant, programant futurs treballs globalitzats; les xarxes mostren imatges del seu alumnat investigant, col·laborant, experimentant, proposant; la participació per part del professorat en jornades al voltant del treball per projectes cada cop és més nombrosa
A través de diversos exemples, es mostra la importància del grup d’espectadors en l’assetjament escolar: el seu posicionament davant la violència exercida vers els seus companys condiciona tant les característiques de la problemàtica com els seus efectes. De la mateixa manera, el grup d’espectadors poden significar un factor de protecció i d’empoderament per a la víctima.
Quan s’acosta la Castanyada, a l’escola Octavio Paz tenim la sort de celebrar-la conjuntament amb la festa mexicana de l’Altar de Muertos. Una festa el nom de la qual, a primer cop d’ull, pot espantar una mica, però quan al llarg dels cursos
la vas descobrint, estudiant i estimant, i, sobretot, quan viatges a Mèxic i la vius en primera persona, amb els companys de Xalapa, arribes a entendre quin sentit té en el marc del Projecte d’Intercanvi Social i Cultural Catalunya-Mèxic.
El passat 7 de novembre, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat vàrem fer un debat per aprofundir en la formació inicial dels mestres que el programa MIF (Millora de la Formació Inicial per a la Docència) va posar damunt de la taula amb un ressò notable.
Sens dubte alguna cosa està passant a Secundà¬ria, els instituts piulen les reunions dels seus docents pensant, planificant, pro¬gramant futurs treballs globalitzats; les xarxes mostren imatges del seu alumnat investigant, col•laborant, experimentant, proposant; la participació per part del professorat en jornades al voltant del tre¬ball per projectes cada cop és més nombrosa; la forma-ció al voltant d’aquesta me¬todologia va en augment, en les coordinacions Primà¬ria-Secundària es proposa com a tema a tractar al llarg del curs…
Dedicat a les i els mestres novells que no van tenir la sort de conèixer aquesta mestra de mestres de qui tant vam aprendre i de qui encara podem aprendre tantes coses sobre la llengua com a eina d’aprenentatge.
No creguis que estic fent teràpia amb tu, estimada lectora, apreciat lector, sinó reivindicant la sensatesa (de sentire, ‘percebre pels sentits’; ‘la manera raonable, encertada, d’obrar o parlar’). I intento explicar-t’ho a continuació si em regales tres minuts més del teu temps.
Articles publicats a la revista Perspectiva escolar «Educació física i salut» [diversos articles]. A: núm. 354 (abril 2011), p. 2-55. «L’esport en edat escolar» [diversos articles]. A: núm. 286 (juny 2004), p. 2-52. Expósito, Carme. «Canovelles i l’esport escolar». A: núm. 399 (maig-juny 2018), p. 49-53. Jardí Pinyol, Carles. «L’educació física escolar, en precari». A:
L’Enric Masip i Borràs va néixer a Barcelona fa 49 anys i és un destacat jugador d’handbol amb una llarga i exitosa carrera
esportiva. La seva brillant trajectòria l’han convertit en un dels millors jugadors de tots els temps, segons la premsa especialitzada. Es va formar a les categories inferiors del Granollers i amb aquest equip va debutar a la màxima categoria de l’handbol espanyol. El 1990 va fitxar pel FC Barcelona, equip amb qui va guanyar sis copes d’Europa i set lligues Asobal, entre altres títols. Va ser 205 vegades internacional amb la selecció espanyola, competint en dos Jocs Olímpics, sis campionats del Món i tres campionats d’Europa. El 2004 es va retirar després de divuit anys competint a nivell d’elit i va continuar vinculat al club blaugrana fins al 2013. Actualment és empresari del sector esportiu i també col·laborador d’UBS amb
Banca Patrimonial.
La seva relació amb l’esport s’ha mantingut. El considera un model de vida, i el seu dia a dia està sempre lligat amb la pràctica esportiva.
Actualment, l’esport s’ha convertit en una part fonamental d’un model de vida en què la salut, l’alimentació, l’exercici físic, el benestar emocional i també les relacions interpersonals esdevenen pilars fonamentals per entendre’l.
En les darreres dècades, l’esport en general s’ha modernitzat molt: millors instal·lacions, sistemes de joc, eines i equipaments per entrenar, més instruments per a la preparació dels esportistes i dels àrbitres. I en canvi encara avui hi ha molts aspectes que es mantenen malauradament com anys enrere; per exemple, la manera de gestionar els conflictes dins dels clubs i especialment als camps de joc.
L’Educació Física (EF) ha deixat de banda la dimensió emocional, preocupant-se principalment d’aspectes més relacionats amb la tècnica, l’adquisició de determinades habilitats o la millora de la condició física. En aquest sentit, s’ha posat tot l’accent en el
rendiment motor ignorant completament l’estat emocional dels nens i les nenes presents a l’aula; s’ha ignorat una part del tot que compon l’ésser humà.
El club handbol Sant Esteve té més de cinquanta anys d’història i duu a terme la seva tasca formativa al poble de Sant Esteve de Palautordera. L’handbol és l’esport del poble i totes les famílies que hi viuen podem dir que hi tenen un lligam, ja sigui per la seva implicació en el passat o bé en el present.
