Els principals agents socialitzadors són la família, l’escola, les amistats i els grups d’iguals, els mitjans de comunicació, el mercat laboral i altres contextos en què les persones participen, per exemple, per al gaudi del seu temps lliure. La interacció social que es produeix en aquests entorns contribueix que les persones aprenguin els valors i les normes que constitueixen les pautes de la seva cultura.
La Unió Europea entén l’esport com a fenomen social i econòmic que contribueix a l’assoliment dels objectius estratègics de solidaritat i prosperitat. També entén la funció social i educativa de l’esport i, per tant, anima a desenvolupar les estratègies necessàries perquè estigui a l’abast de tothom.
Actualment la paraula «esport» és a tots els fòrums on es parla de salut, educació i evidentment d’economia. Tothom veu la seva importància malgrat que els objectius —competició i resultats— no sempre són compartits. Mirarem de clarificar els valors educatius fonamentals.
L’esport: un factor educatiu indispensable
En el cas que ens ocupa cal entendre l’ús que el jovent fa de l’esport i el joc. I és que en termes generals podríem dir que l’esport està format pel joc. I el joc és l’acció de jugar, que equival, normalment, a passar el temps amb la idea d’entretenir-se, de divertir-se. De tota manera, el seu significat a vegades es relaciona amb el fet de guanyar diners i amb els vicis.
Dia: 29 de maig de 2019 Hora: 18:00 h Lloc: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Blanquerna (La Tamarita) Passeig de Sant Gervasi, 47. Barcelona Actualment, vivim en una societat en què la immediatesa marca el ritme de la nostra vida i fa que, sovint, prenguem decisions de forma impulsiva sense valorar ni pensar
No pas sense raons hem associat la urbanitat amb les rigideses classistes i sexistes d’uns temps passats; hem associat el civisme a unes regulacions inquisitorials de l’espai públic, pensades sovint en contra dels més desafavorits; hem associat la cortesia amb la parafernàlia aristocràtica, amb l’aparença de la cort… Hem de saber destriar, però, el continent
EDITORIAL Bona educació MONOGRÀFIC L’esport com a agent socialitzador Possibilitats del joc i l’esport per reformar la societat Jordi Brasó i Sergi Escriu L’esport: un factor educatiu indispensable Maria Jesús Comellas Impulsant un esport a l’abast de tothom Enric M. Sebastiani, Josep Campos-Rius i Sara Suárez Pubill La colla del parc: l’exercici físic com
Per a les i els mestres novells que no van tenir la sort de conèixer aquest mestre de mestres de qui tant vam aprendre i de qui encara podem aprendre tantes coses sobre la llengua. Hi ha moments en què és molt important recordar qui ha fet què, i en la història de les llengües
La Fundació Marta Mata Garriga dedica cada any, al voltant del Dia dels Drets de l’Infant, una sessió de treball, anomenada Jornada Marta Mata, per conèixer un pedagog tant des d’una vessant teòrica com a partir d’experiències pràctiques. Enguany la Jornada, en la seva onzena* edició, va tenir lloc el dia 17 de novembre
A la festa de final de trimestre de l’escola, els alumnes de tercer interpreten un ball i canten una cançó. Dalt de l’escenari, tots els nens i nenes de la classe estan estirats a terra. Representa que dormen. Van vestits amb pijama. Al ritme de la música es van aixecant, estiren els braços, badallen, es
Un dels millors tributs que podem fer a la Irene és a través de la música. Com a mare i com a mestra, cantava als infants per relaxar-los o fer-los adormir amb quie-tud. Els seus darrers dies, escoltava cançons de bressol per asserenar-se. El seu nom, Irene, té una sonoritat que ha inspirat desenes de
A Catalunya s’ha avançat molt en el camp de l’atenció educativa domiciliària amb la consolidació d’equips estables de docents, tanmateix encara queden per resoldre grans reptes perquè esdevingui una opció educativa de qualitat per a l’alumnat més vulnerable.
Aquest article vol posar en evidència que la programació de matemàtiques a l’aula ha de ser oberta i flexible, real i funcional, i que ha de posar a l’abast dels alumnes contextos que facilitin la capacitat de resolució dels reptes fent ús de les estratègies pròpies de la dimensió matemàtica com a fruit de la comunicació entre grups d’iguals, en el treball tant individual com en el cooperatiu.
A partir de l’experiència personal, l’autor de l’article, artista i il·lustrador, ens orienta i aconsella de forma clara i precisa sobre com i per què jugar i crear amb els objectes.
Consejo de redacción Brasil DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial Consumo y consumidor Consejo de Redacción Brasil Tema El marketing otra forma de representar la infancia Maribel Vergara Devolver la infancia a la niñez Carlos Skliar Entrevista Irene Balaguer (I). El amanecer de in-fan-cia Mercedes Blasi Cultura y expresión Creaciones musicales y un juego con
Consejo de Redacción de Brasil Editorial Consumo y consumidor Consejo de Redacción Brasil Tema El marketing otra forma de representar la infancia Maribel Vergara Devolver Infancia a la niñez Carlos Skliar Entrevista Irene Balaguer (I). El amanecer de in-fan-cia Mercedes Blasi Cultura y expresión Creaciones musicales y un juego con las manos
El món maker és un moviment que dona eines als ciutadans perquè siguin capaços de crear tecnologia i no només ser-ne mers consumidors. A l’escola aquest moviment també pot aportar molt, ja que amb aquesta filosofia es treballa des de l’aprenentatge significatiu i el pensament creatiu, que impliquen plantejar solucions diverses i diferents.
Articles publicats a la revista Perspectiva Escolar «Aprendre a conviure, resoldre conflictes» [diversos articles]. Núm. 340 (desembre 2009), p. 2-38. García Mariñoso, Mónica. «Educar per a la prevenció». Núm. 285 (maig 2004), p. 83-87. «Mediar és educar» [diversos articles]. Núm. 262 (febrer 2002), p. 2-66. Llibres Arsenault, Isabelle. Jane, el zorro & yo. Barcelona: Salamandra
Quan el consell de redacció es planteja fer un monogràfic sobre l’assetjament, de seguida pensem que en l’apartat d’entrevistes estaria molt bé poder parlar amb Lolita Bosch atès que ella va ser víctima d’assetjament durant l’adolescència i l’any 2016 va escriure la novel·la La ràbia com a denúncia d’aquesta realitat que pateixen un de cada sis joves o adolescents.
A l’aula tenir alumnes amb alguna condició mèdica crònica com per exemple asma, diabetis, colitis ulcerosa o paràlisi cerebral no és un tema nouvingut. Dins les malalties cròniques, el present article fa èmfasi en les malalties minoritàries, genèticament adquirides, progressives i invalidants com és el cas de les malalties neuromusculars.
L’assetjament escolar és una problemàtica d’especial gravetat. La meitat de les persones LGBTI en són víctimes. Tot i això, la invisibilització d’aquestes situacions fa que sovint passin inadvertides i, si es perceben, ens manquen eines per actuar. En aquest article, abordarem com prevenir, detectar i intervenir davant l’assetjament escolar LGBTI-fòbic.
Quan parlem d’assetjament escolar, sovint ja hem fet tard. La creixent visibilització de
casos d’assetjament dins i fora les aules confirma un problema real de convivència. El professorat vivim amb el neguit de detectar i de saber gestionar aquestes situacions, quan creiem que cal dedicar més esforços a dissenyar un model de com viure i conviure al centre.
Portada ¡Qué importante el entorno más inmediato de los niños y las niñas! Cada rayo de sol que los ilumina por la mañana, cada gota de rocío que ha dormido en el prado, cada ser vivo a su alrededor hace que su vida gire en torno a ello; sus preferencias, sus intereses, todo se vuelve
En aquest article, des de la nostra mirada i experiència, proposarem diferents idees, pistes i orientacions per a un abordatge integral en la prevenció de l’assetjament escolar.
Abans no n’hi havia. O ningú no en parlava, ni tenia nom. El cert és, però, que de maltractament entre les persones n’hi ha hagut sempre, com de bon tracte. Avui se’n parla. I això vol dir que ja no justifiquem que es perpetuïn conductes que atempten contra els drets de les persones. És un dels antics mites que van caient: «Com que d’assetjament n’hi ha hagut sempre, és inevitable i no podem fer-hi res».
Vam començar a sentir parlar del bullying que passava a aules d’altres països o mitjançant la notícia de televisió o premsa escrita que ho destacava entre d’altres notícies educatives. Des de fa un temps parlem d’assetjament. Sempre ha estat present però sembla que ara n’hi ha més constància i seguiment. Es vol evitar, i si
EDITORIAL Institut escola MONOGRÀFIC Assetjament escolar Bullying: més enllà de la paraula Carme Escudé Miquel i Jordi Collell Caralt L’escola com a espai de salut i benestar Ramiro Ortegón Delgadillo i Alex Egea Andrés Els espectadors: els grans oblidats de l’assetjament escolar Sheila Mas i Vallvè Com viure i conviure a l’Institut Bitàcola Daniel Palau
L’al·lusió a l’institut escola té per nosaltres, des del primer moment, connotacions positives. Evoca, per començar, la Institución Libre de Enseñanza i el seu esforç continuat per transformar i modernitzar l’ensenyament a Espanya. Ens transporta a l’embranzida que va experimentar l’educació durant la Segona República i l’esperança que va despertar en la ciutadania. Ens recorda
Volem compartir amb vosaltres l’evolució i les experiències de la Kinesiologia
Educativa que al llarg de tots aquests anys s’ha aplicat i s’aplica a moltes escoles i instituts. Ja fa més de dues dècades que a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat s’hi han fet cursos de kinesiologia educativa i, posteriorment, un grup de treball permanent de recerca i d’estudi.
Portada ¡Qué importante el entorno más inmediato de los niños y las niñas! Cada rayo de sol que los ilumina por la mañana, cada gota de rocío que ha dormido en el prado, cada ser vivo a su alrededor hace que su vida gire en torno a ello; sus preferencias, sus intereses, todo se vuelve
Conocer la atención que se presta a la infancia en América Latina, identificar los aspectos propios de cada zona y las características comunes que son fruto de la nueva organización socioeconómica globalizada, establecer sintonías y proyectar sincronías…, son algunos de los objetivos que se plantean con la aparición de revistas que analizan la educación infantil
La huerta de Simón Rocío Alejandro. Pontevedra: Kalandraka, 2018. Simón preparó la tierra y el huerto para plantar zanahorias. Pero llegaron sus amistades y uno propuso plantar lechugas, otro quería tomates y el otro deseaba berenjenas. Y el huerto se fue llenando de hortelanos y verduras diversas. Pero Simón desaparece y quedan todos intrigados: ¿se
Diploma al mérito de la Ciudad de Granada a Mercedes Blasi El pasado 29 de enero, Mercedes Blasi, exdirectora de nuestra revista y pedagoga de la Fundación Granada Educa, recibió el diploma al mérito de la ciudad de Granada. Para la presente información seguimos la nota que publicada, con el cariño y la profesionalidad que
Esta vez vamos a jugar a: Os contamos, nos contáis.
La afección por piojos, técnicamente conocida como pediculosis capitis, es una parasitosis temida en las escuelas, por una parte por su elevada frecuencia y por otrapor la dificultad de su erradicación. Junto con el resfriado común, se considera una de las enfermedades más contagiosas, con una incidencia superior al 25 por ciento en las escuelas.
Cuántas veces hemos oído eso de «los niños necesitan cosas concretas y cercanas», y qué pocas veces estas razones se ven reflejadas en los dibujos animados que se diseñan para ellos.
Ofrecer a los niños y las niñas múltiples y variadas situaciones con las que poder establecer relaciones con materiales cotidianos nos brinda la oportunidad de hacerlos protagonistas de su propio aprendizaje. Estas vivencias y la escucha de su voz, de sus pensamientos y de sus ideas son vehículos esenciales para acompañarlos en su crecimiento tanto individual como grupal.
Queremos haceros partícipes de una experiencia que hemos tenido en la E. I. Haurtzaro, en el sector de lactantes. Contamos nuestra experiencia desde el más absoluto respeto, y con la información de la que disponemos.
Urtzi decide salir al espacio exterior. Coge dos cocos, los coloca en el banco y empieza a moverse por el espacio en busca de más objetos. Primero elige unas ramas, las parte y las coloca en el centro del coco. Luego busca unas hojas y las desmenuza en pequeños pedazos; elige una piedra y la pone delicadamente encima de la base de hojas y ramas. Va al arenero, llena la flanera, se sienta en frente de los cocos y los empieza a llenar con mucha concentración y cuidado. Mientras desborda la arena le sale una sonrisa en la cara. Busca otro envase, esta vez uno de madera, lo llena y vuelve a donde los cocos. Cuando termina de echar la arena, mete el dedo índice en ella.
La educación para la paz y la convivencia es un aspecto determinante en todos los proyectos educativos de las escuelas. A pesar de ello, los proyectos están llenos de palabras, de silencios, actuaciones, organizaciones, propuestas… que se contradicen con los objetivos iniciales. Este hecho es destacable muy especialmente en el ámbito de la coeducación, donde se visualizan acciones de violencia de los niños y acciones de ser sumisa de las niñas, del mismo modo que se generan desigualdades entre ambos géneros.
Todavía me sorprendo de sorprenderme ante las iniciativas de los niños y niñas, sus demandas y respuestas, su creatividad, sus capacidades… Nos recuerdan continuamente que tenemos que seguir aprendiendo y transformando nuestra mirada. Transformar la mirada mucho más allá de aprender y entender conceptos, de seguir recetas o metodologías. Transformar la mirada como resultado de la enriquecedora, profunda y dedicada tarea de desaprender para poder entender desde otro punto de vista, observándonos y reflexionando con detalle sobre todo lo que explicamos con cada gesto, provocamos con cada acción y expresamos con nuestra mirada.
Después de unos años de letargo, el títere está cada vez más presente en las actividades educativas en la primera infancia. ¿Cuál es la fuerza de este lenguaje antiguo en la era digital?
En Euskadi la educación infantil como etapa perdió su unidad hace más de una década. La etapa de Educación Infantil quedó fracturada a partir de la creación por parte del Gobierno Vasco en 2003 del consorcio Haurreskolak, cuyo proyecto oferta atención educativa a niños y niñas de entre 0 y 2 años.
En esta visión general de la situación de la etapa 0-6 en la Comunidad Autónoma de Cantabria, se habla de tres puntos importantes que abarcan, por un lado, la legislación educativa en la región; por otro, la descripción de aspectos de las etapas 0-3 y 3-6 a lo largo de los últimos años y, para concluir, unas reflexiones sobre los aspectos que nos parecen más importantes, porque se necesita una mejora en sus planteamientos y dar pasos relevantes en tales aspectos, que merecen ser contados.
Página abierta Situación de la educación infantil 0-6 en Cantabria Consejo de redacción de Infancia en Cantabria La educación infantil en Euskal Herria Consejo de redacción de Euskadi Consejo de redacción de Euskadi Educar de 0 a 6 años La fuerza educativa de un antiguo lenguaje en la era digital: el títere Paula Eleta y
El intercambio cultural ha construido lo que somos hoy. Toda nuestra riqueza cultural es fruto de los diversos colectivos que hemos convivido a lo largo de la historia, y también hoy constituye una oportunidad para crecer como humanos. Tenemos suerte de vivir en una sociedad fruto de la mezcla de culturas. Porque el desarrollo de
Portada Esta hermosa pintura la hizo Sam en los talleres que hicimos en torno a la obra de Joan Miró, durante algunos años, con los niños y niñas mayores de la Escola Bressol Municipal Xiroi. Más allá de las destrezas con los enseres y los materiales, a menudo vimos que los rastros y señales que
