Los diseños con y sobre la naturaleza se han popularizado desde los años setenta y han ido penetrando en las escuelas. Pero, como en otros aspectos, al entrar en clase se han ido cosificando, estereotipando y ofrecido como recetas cerradas, a menudo con pretensión figurativa, que cercenan la creatividad. En estos blogs encontramos ideas que nos ayudarán a utilizar la naturaleza de forma artística sin caer en la ficha didáctica.
Arxius: Revista
Libros al alcance de los niños
El libro Tolman, Ronald Ilustradora: Marije Tolman Buenos Aires: Adriana Hidalgo, 2018. Los libros volaban por los aires como si fueran una bandada de pájaros. Uno de ellos cayó en manos de un elefante blanco, que comenzó a leer. El libro le cautivó de tal manera que se fue leyendo hasta su casa. Vivió aventuras
Informaciones
Infancia viaja a la Toscana
XXXVIII Premio Marta Mata de Pedagogía
¿A qué jugamos? El valor de las cajas como elemento de juego
Desde la escuela, siempre pensamos en el valor del material no estructurado y sus múltiples posibilidades. A veces no se trata de aportar una infinidad de materiales a los niños y las niñas para propiciar el juego, sino que basta con elegir aquellos de ellos que conectan más con sus intereses despertando la curiosidad.
Infancia y sociedad. Los padres y madres que no daban voces. A propósito de la inteligencia emocional
Las emociones forman parte importante de nuestra vida y también de la de nuestros niños y niñas desde que nacen, aunque los padres y los maestros tendemos a pensar que la infancia es la época de la vida feliz de las personas. Esta manera de considerar la infancia como una etapa donde se vive la completa felicidad, donde no existen los problemas, nos lleva, por una parte, a despojar a nuestros niños y niñas de su vida emocional, a no tener en cuenta sus emociones o, lo que es peor, a ningunearlas, y por otra parte a hacernos responsables de ellas, y por lo tanto vivimos sus emociones como si fueran nuestras. Ambas maneras de actuar impiden que podamos enseñar a nuestros niños a hacer frente a las demandas que su vida emocional les va a acarrear.
Escuela 3-6. Historia de una cámara
¿Me dejas la cámara? Esta pregunta, formulada por un grupo de niñas y niños de 4 años, abre las puertas al proyecto en torno al lenguaje fotográfico que aquí se narra. A lo largo del relato se pueden conocer las vivencias tanto de los niños como de los propios maestros, que se «dejan llevar» en el diseño de la propuesta, cuyas fases de desarrollo también se explican.
Escuela 3-6. Espacios
En general los espacios escolares nos ofrecen infinidad de posibilidades a realizar, desde las estrictamente espaciales hasta las relacionales. Hay que transformar los espacios para convertirlos en generadores de nuevas situaciones de relación, cooperación y participación, integrarlos en la vida cotidiana de la clase como parte de nuestra dinámica, para que dejen de ser meros espacios de paso. En definitiva, transformar el espacio para transformar la educación.
Qué vemos, cómo lo contamos. Dibujando a ciegas
Alimentar la creatividad es tan sencillo como jugar con la casualidad. Algunas propuestas creativas son simples y divertidas. Casi tanto como dibujar a ciegas.
Escuela 0-3. Si lo creemos, es posible
Un título alentador, una propuesta que invita a la utopía, una oportunidad para buscar el espejo en el que queremos ver nuestras escuelas. Un curso de formación en la escuela de verano de 2017 unió a profesionales de la educación de diferentes ámbitos y etapas: de 0-3, de 3-12, e incluso de ciclos formativos de técnicos de educación infantil. Cada cual aportó su bagaje y una mochila formativa y profesional muy diferente, según las diversas realidades.
Escuela 0-3. Complicidad frente al espejo…
La cotidianidad de la escuela infantil tiene momentos mágicos de relaciones entre mayores y pequeños, y es en el trato directo entre niños y niñas de diferentes edades donde podemos observar gestos de complicidad, atención y respeto.
Educar de 0 a 6 años. El sustento del clima en la educación infantil Lugares, relaciones y procesos en calma
Parece que la vida no nos permite el lujo de reclamar la calma. Incluso a veces el hecho de aparentarlo genera cierta alarma y se percibe como algo inadecuado en una sociedad que vive acelerada, planificando el futuro mientras navegamos en las turbulencias del presente. ¿Acaso no tenemos oportunidades y la necesidad para el aquí y ahora? ¿Y si realmente quien no existe es el presente o no tiene valor? ¿Puede y debe la escuela rescatar los placeres de la calma? ¿Puede esta existir sin que pensemos y sintamos intensamente cada momento que transcurre entre nosotras?
Monogràfic. Escolas rurais
L’escola rural, àdhuc malgrat els no sempre desitjables efectes de la globalització, segueix conservant senyals d’identitat propis. Podríem dir a més que a Galícia és un dels últims reductes que tracta de garantir una idiosincràsia i cultura autòctones, que a les ciutats tendeix a dissoldre’s enfront de l’alt ritme marcat per la implantació dels centres comercials i l’adquisició de la «cultura del benestar» nord-americana.
Página abierta. La educación infantil en Castilla-La Mancha comenzando el curso 2018-2019
En Castilla-La Mancha existe una doble red en las escuelas públicas que atienden el ciclo 0-3. Por una parte, tenemos las escuelas infantiles de primer ciclo, que dependen de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. En este grupo se encuentran unas 38 escuelas. Un segundo grupo se compone de más de doscientas escuelas cuya gestión depende de cada municipio. En este caso, la organización y funcionamiento difiere en cada una de ellas, dependiendo de cada ayuntamiento, por lo que las ratios, el personal de apoyo, el mantenimiento…, varía en algunos centros.
Página abierta. La educación infantil en Andalucía
La educación infantil en Andalucía está bajo la competencia administrativa de la Consejería de Educación. La legislación de la etapa la podemos diferenciar en dos bloques: la relativa a currículo y enseñanzas, referida a la etapa completa de 0 a 6 años, y por otra parte la legislación relativa a organización, funcionamiento y financiación, claramente diferenciada entre el primer y el segundo ciclo. Para entender mejor la situación de la educación infantil pasamos a ver cada uno de los ciclos.
Índice. Infancia 173
Página abierta La educación infantil en Andalucía Consejo de redacción de Infància en Andalucía La educación infantil en Castilla-La Mancha Consejo de redacción de Infancia en Castilla-La Mancha Educar de 0 a 6 años El sustento del clima en la educación infantil Sergio Díez Pérez Escuela 0-3 Complicidad frente al espejo… Eva Sargatal Si lo
Editorial. La escuela de Irene Balaguer
Ha muerto Irene Balaguer, maestra carismática, activista por los derechos de los niños y las niñas, firme en sus ideas, alentadora de maestros y maestras, y puntal de nuestra revista. Desde que Irene se presentó en la II Escuela de Verano organizada por la Escuela de Maestros Rosa Sensat y conoció a Marta Mata, ya
Ressenyes. L’ofici de mestre
L’ofici de mestre Sebastián Gertrúdix. Barcelona: Rosa Sensat, 2018 (Testimonis; 12) Sebastián Gertrúdix (Solana, Ciudad Real, 1951), destaca com a referent de la Pedagogia Freinet a Catalunya pel treball que ha desenvolupat a les aules i per la voluntat de difondre les trajectòries i aportacions d’aquells mestres freinetians que l’han precedit i que han estat
Ressenyes. El nen filòsof
El nen filòsof Jordi Nomen. Barcelona: Arpa Editorial, 2017 Ajuntar infants i filosofia pot semblar, a molts llocs i per a molta gent, una proposta agosarada o fins i tot imprudent, tot i que ja fa més de quaranta anys del projecte de Matthew Lipman, Philosophy for Children (Filosofia 3/18 a Catalunya), que va portar
Ressenyes. L’educació és política
L’educació és política Jaume Carbonell. Barcelona: Octaedro, 2018 Jaume Carbonell, el pedagog que ha exercit com a tal a la Universitat de Vic, el periodista que durant tants anys ha menat la revista de pedagogia més influent en llengua castellana, Cuadernos de Pedagogía, no es jubilarà mai ni d’una cosa ni de l’altra, encara que
Ressenyes. Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito
Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito. Una guia per a pares i mestres d’adolescents Jaume Funes. Barcelona: Columna, 2018 En una entrevista recent al diari La Vanguardia de l’11 de juny, en Jaume Funes (Calataiud, 1947) presentava aquest llibre, de títol envejable —per l’encert i l’atracció que desperta—, dient que el
Mirades. Anys i anys. L’educació o la tasca tenaç
Ja hem fet el revolt i hem canviat d’any. El 2019 es desplega amb tota la seva càrrega d’expectatives, incerteses, novetats i sorpreses, com tots els altres anys, com tots els dies i moments. I enfilem, també, camí d’un proper 2020, un horitzó que hauria de solucionar tantes coses en els calendaris de la UNESCO o de la Unió Europea. Malauradament, les millores per a l’educació mundial tindran una nova data, que es posposarà un altre cop. Al capdavall, la lluita de l’educació és constant i difícil. Però cal seguir fent camí, malgrat tot.
Mirades. Sobre el sentit comú i el servei comunitari
Hi ha tres veritats que són impepinables: que el sentit comú és el menys comú dels sentits; que quan es vol fer avorrir una cosa només cal fer-la obligatòria; i que si una activitat de voluntariat s’ha de fer de forma involuntària, deixa de ser voluntariat.
Escola. El rebost matemàtic: elaboració i organització de materials per treballar continguts matemàtics a l’escola
A l’escola dediquem il·lusió, treball i esforços per contribuir al creixement i la formació dels
nostres infants, amb l’objectiu de facilitar que siguin capaços d’entendre el món i esdevinguin
persones disposades a intervenir-hi de manera activa i crítica en la nostra plural i diversa societat. Cal que tant l’organització com el treball que fem des de les aules faciliti que l’alumnat estigui preparat per adaptar-se i incidir en el món actual i al canvi continu que els ha tocat viure.
Escola. Com rutlla l’energia que consumim a l’escola? Dues claus metodològiques per reconceptualitzar l’espai aula
Compartim algunes reflexions que ens fem l’equip educatiu de l’Escola del Consum de
Catalunya entorn dels espais d’aprenentatge. Proposem dues claus: els fenòmens didàctics
i els reptes creatius, i ho exemplifiquem amb una activitat per treballar l’energia a
Educació Primària.
Monogràfic. Perspectiva Escolar recomana
Articles publicats a la revista Perspectiva escolar BATISTE, Montse. «English Corners: una experiència d’aprenentatge lúdic de l’anglès a l’escola rural». A: Perspectiva escolar, núm. 299 (novembre 2005), p. 75-78. FEU i GELIS, Jordi. «L’escola rural de Boadella: una experiència educativa i social que diu molt a favor de l’escola rural del nostre país». A: Perspectiva
Monogràfic. Aixopluc i intempèrie. L’espai interior i l’exterior viscuts en relació
A l’escola Epiqueia, parlar del «fora» és, també, parlar del «dins». La definició de l’exterior
té a veure amb la definició de l’interior. Per això, el jardí o l’exterior tenen a veure amb la casa o l’interior. Es tracta de veure i de viure les possibilitats educatives de l’aixopluc a l’interior i de la intempèrie a l’exterior donant valor als dos marcs i sense llimar-ne les diferències.
Monogràfic. Cent anys d’escola a la Partida de Butsènit
La Partida de Butsènit es troba a meitat de camí entre Alcarràs i Lleida (Segrià). El seu nucli és l’ermita de la Mare de Déu de Butsènit (s. xii) i la Partida la configuren un ampli conjunt de masies.
Monogràfic. Escola rural: dimensió territorial
L’Escola de Viladamat, el Puig Segalar, és l’única d’aquest poble de l’Alt Empordà, d’uns 450 habitants. Actualment hi ha 48 alumnes i quatre mestres, més els mestres especialistes itinerants que comparteix amb altres escoles. Una escola rural, amb aules multinivell.
Monogràfic. Una mirada inclusiva a l’escola rural
Us presentem el projecte «Una mirada inclusiva a l’escola rural», una suma d’experiències que, fruit d’una trobada casual, han estat capaces de vincular una suma de voluntats i han esdevingut un dels pilars fonamentals de la nostra missió, «aconseguir una escola per a tothom amb un currículum per a cadascú».
Monogràfic. Entrevista a Joan Caball Subirana, coordinador nacional d’Unió de Pagesos de Catalunya
Nascut a Santa Llogaia d’Àlguema, a l’Alt Empordà, l’any 1964, als divuit anys ja va afiliar-se al sindicat Unió de Pagesos, per al qual va treballar a les comarques de Girona. Des de l’any 2000 és el coordinador nacional del sindicat, feina que compagina amb el treball a l’explotació familiar dedicada al conreu de cereals i vedelles d’engreix.
Monogràfic. L’escola rural i els seus clarobscurs
L’Escola Rural (ER), per mèrits propis, viu avui una positiva valoració respecte al sentit, l’acció i la qualitat educativa que possibilita. Aquesta valoració social és el resultat d’un esforç portat a terme al llarg dels anys per contrarestar la greu davallada que es va produir en aquestes escoles a conseqüència de la Llei General d’Educació del 1970.
Monogràfic. El medi rural a la Catalunya al segle xxi: realitat actual i perspectives de futur
Massa sovint la ruralitat del país es concep com un espai idíl·lic poblat per pagesos i pageses que es dediquen alegrement i en absència de conflicte a l’agricultura i a la ramaderia tal com s’havia fet fa molt temps.
Presentació del monogràfic Escola i medi rural
El món educatiu sovint cerca camins de millora observant determinats entorns que per les seves especificitats es veuen obligats a plantejar-se procediments i estratègies didàctiques especials per tal de poder fer front als reptes que tenen al seu davant. Des d’aquesta perspectiva l’educació en centres que escolaritzen infants amb reducció de capacitats físiques, intel·lectives o conductuals ha estat, sempre,
Editorial. La suerte de ser diversos
El intercambio cultural ha construido lo que somos hoy. Toda nuestra riqueza cultural es fruto de los diversos colectivos que hemos convivido a lo largo de la historia, y también hoy constituye una oportunidad para crecer como humanos.
L’art, la creativitat, l’educació: una proposta per al canvi en les aules Crònica de la Jornada Art, creativitat i conflicte
Cèlia Premat Professora del Departament d’Antropologia Universitat de Barcelona El passat 24 de febrer, a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat es va realitzar la Jornada Art, creativitat i conflicte. Camins per educar. La trobada, tenia la voluntat de presentar un llibre de Creart i pretenia construir una nova proposta educativa a través
L’escola preparada és l’escola justa Crònica de la Jornada L’escola inclusiva vers una escola de qualitat per a tothom
Jordi Carmona Director de l’Escola Garbí- Pere Vergés d’Esplugues Mercè Olivé Coordinadora de Primària de l’Escola Garbí – Pere Vergés d’Esplugues El passat dissabte 20 de gener es va omplir de gom a gom la sala d’actes de la seu de Rosa Sensat a Barcelona. La jornada s’ho valia: «L’escola inclusiva vers una escola de
L’Escola Nova: Una cruïlla de malentesos… (i III)
Philippe Meirieu Professor de la Universitat Lumière-Lyon 2 Malentès 6: L’educació ha de ser democràtica Evidentment, si es tracta de subratllar que ha de tenir per objectiu democratitzar l’accés als sabers bàsics… Però l’expressió educació democràtica també s’utilitza, dins de l’Escola Nova, per referir-se al mateix procés educatiu: s’hauria, per tant, d’educar democràticament. Què deu
El temps de l’escola, el temps de l’educació, el temps de la vida
Antoni Tort Bardolet Professor de Pedagogia Universitat de Vic Encarem la recta final del curs acadèmic. El temps de l’escola s’acaba temporalment però seguim fent velles i noves rutines, altres activitats, seguim vivint… Vindran les vacances d’estiu i reprendrem un nou curs al cap d’unes quantes setmanes. I també reprendrem els treballs i els debats
Us imagineu…?
ELENA MONTIEL bach Educadora social i pedagoga Un adult creatiu és un infant que ha sobreviscut Ursula K. Le Guin Cyrano de Bergerac, el protagonista de l’obra d’Edmond Rostand, és un home valent que, espasa en mà, no té por d’enfrontar-se a cap batalla. Només a una: confessar el seu amor a Roxana. En Cyrano
Impulsar i aprofitar talent a l’Escola Miquel Bleach
L’experiència que s’explica en aquest article respon a un dels principis clau de la nostra escola, entendre l’educació com la palanca que fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals en origen. Segons això, l’educació és un factor determinant per superar desigualtats i per impulsar i aprofitar tots els talents de la societat.
Portada i crèdits
Als infants, els agrada sortir al parc del costat de l’escola a observar els ocells. N’hi ha molts! I, amb ajuda de guies, aprenem a reconèixer-los. També els posem menjar quan arriba l’hivern, n’expliquem històries, en llegim poesies… Un dia, a la biblioteca, algú va trobar una revista on hi havia bones fotografies d’ocells. Les van portar a classe i, amb les que ja teníem exposades, van servir de model per observar i recrear. Cadascú representa l’ocell que vol, segons com el recorda o com el veu a la imatge i com sap fer-ho. Proposo pintar-lo allà on viu: en una branca, al forat d’un arbre, sobre el mar, entre les fulles… La Mireia va volar amb els pinzells cap a la selva i en va tornar amb aquest magnífic lloro.
Canovelles i l’esport escolar
Aquest article no té com a finalitat una anàlisi profunda i exhaustiva de la realitat social i econòmica del municipi, sinó que pretén posar en relleu com el treball coordinat entre els agents educatius i socials i l’esport escolar poden contribuir, de manera sostenible i prolongada en el temps, al marge dels períodes de crisi, a la millora de la cohesió social i de la convivència en l’àmbit escolar, entenent l’esport escolar i la pràctica d’activitats fisicoesportives com un element rellevant en l’àmbit de la salut, l’educació en valors i la cohesió social.
De l’aula a la comunitat: educant des d’una perspectiva socioemocional
Fa uns tres anys, l’escola El Viver va iniciar un canvi metodològic d’un sistema més tradicional cap a un enfocament global de l’aprenentatge. Aquest canvi ve acompanyat del treball emocional que cada dia fem a l’escola. Treballar d’aquesta manera fa que l’alumne sigui el protagonista del seu propi aprenentatge i adquireixi estratègies i competències que li són útils en el dia a dia i en un futur.
Perquè tot això sigui possible cal la implicació de tot l’equip docent, la participació de les famílies i la motivació de l’alumnat. Aquests tres factors incideixen en el clima del centre i creen un caliu familiar i proper. Aquest caliu és el segell del nostre estimat Viver.
La Secundària del segle XXI El treball per projectes com a eina inclusiva i eficaç en el procés d’ensenyament-aprenentatge
L’INS Terra Roja de Santa Coloma de Gramenet, centre de màxima complexitat, afronta el repte de millorar els resultats educatius a través del treball per projectes i una renovació dels espais del centre per afavorir el clima de treball. El currículum sencer de primer d’ESO es vehicula a través de projectes de matèria, d’una banda, i transversals d’una altra. És per això que el nostre centre va decidir de destinar part dels nostres recursos econòmics —que tampoc no són tants— a redissenyar alguns espais per fomentar un clima agradable de treball on tothom es trobés a gust.
+ Paraules, + Humans
Prendre consciència de la capacitat de comunicar-nos, de l’estima de les llengües pròpies com a element que configura i determina la nostra vida i la pròpia identitat tant individual com col·lectiva, possibilitant la nostra capacitat de fer-nos entendre, de relacionar-nos i d’entendre el món, amb l’esperit de poder compartir i construir conjuntament amb la comunitat educativa del Baró de Viver, han estat els eixos que fonamenten el projecte «+Paraules, +Humans» i que us presentem a continuació.
L’Institut Escola Mediterrani de Tarragona Aproximació a unes estratègies d’èxit
L’Institut Escola Mediterrani, amb una línia des d’Infantil fins a primer d’ESO, està situada en un dels barris de ponent de la ciutat de Tarragona, en un entorn d’elevada dificultat social, amb un nivell de difícil integració i amb una elevada taxa d’atur i de pobresa.
Els condicionants de les transicions educatives: combatre o reproduir la desigualtat des de la planificació escolar
L’objectiu de l’article és analitzar l’impacte que exerceix la desigualtat social sobre les transicions educatives dels joves posant el focus en els condicionants de tipus sistèmic que marquen aquestes transicions i en el paper que pot jugar la planificació de l’oferta per tal de revertir-les o, contràriament, reproduir-les. L’anàlisi se centra específicament en les transicions de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a la postobligatòria a la ciutat de Barcelona i es basa en les evidències de recerca recollides en el marc del projecte EDUPOST16, tant a partir de dades secundàries com d’entrevistes a informants claus1.
Moviment ciutadà de lluita contra la segregació escolar a Salt
Des de principis del 2016 hem constituït un grup coordinat de persones i entitats de Salt amb l’objectiu de lluitar contra la segregació escolar que viu el nostre municipi i per a la millora de l’educació en general. Salt’Educa, Plataforma per l’Educació a Salt és el nom que hem triat (http://plataformaperleducaciosalt.cat).
Absentisme escolar als barris de Llefià i la Salut de Badalona
La Salut i Llefià són barris provinents de l’autoconstrucció dels anys cinquanta, de persones treballadores, amb una llarga tradició de lluita social, uns barris de geografia complexa, carrers amb pujades elevades, força barreres arquitectòniques, amb infraestructures precàries, espais públics durs i insuficients i pocs serveis adreçats a la ciutadania.
Entrevista a Marc Andreu Acebal
Perspectiva Escolar Marc Andreu Acebal (Barcelona, 1973) és llicenciat en Periodisme i doctor en Història, títol, aquest darrer, que va obtenir amb el treball El moviment ciutadà i la transició a Barcelona: la FAVB (1972-1986). Aquesta tesi va ser la culminació de la seva experiència i el seu estudi a l’entorn del moviment veïnal a
