Es parla molt d’aquests dos conceptes. Hi ha una visió global de l’educació en què la dimensió ciutadana, la dimensió social, adquireix més i més força. No es tracta només de la realitat diversa i plural de la societat, sinó del fet que la ciutadania és l’essència mateixa de l’educació. Són conceptes complementaris, que es necessiten mútuament. La ciutadania no es desenvolupa sense la intervenció educativa ni el procés educatiu es restringeix i es limita sense la perspectiva ciutadana. No es pot crear ciutadania sense educació ni educació sense dimensió ciutadana.
Philippe Meirieu és un dels pedagogs més reconeguts arreu del món i, sobretot, a Europa i l’Amèrica Llatina. El juny de 2018 va passar per Barcelona per presentar el seu darrer llibre, Educar després dels atemptats, editat en català per l’Associació de Mestres Rosa Sensat dins la col·lecció Referents. Com sempre, sigui en conferències, en converses, en entrevistes o col·loquis, en articles o en llibres, Meirieu no defuig cap tema i aborda amb rigor i convenciment tot allò que afecta el debat pedagògic contemporani.
La senyora cilíndrica té el seu origen en una col·lecció de cilindres que els infants van anar aportant amb el seu afany col·leccionista.
Sentir «Qui ha tret el color i les veus a la pel·lícula?», «Estan trencats els vídeos?» tot just començar el nostre projecte, i acabar-lo amb aquesta combinació perfecta, mostra com els infants poden unir un os rentador boig amb Chaplin i crear una pel·lícula de cine mut. No cal cap altra presentació de tot el procés que hem viscut a les classes d’infantil. Com vam sentir tantes vegades durant aquestes setmanes intenses: «Rodant!».
Començar un curs significa moltes coses: conèixer nous infants amb qui compartir molts mesos d’aprenentatges conjunts, iniciar uns vincles amb les famílies i els seus fills, que intentarem anar enfortint en el dia a dia. I també, un fet molt important: iniciar el treball de l’escola amb les companyes, posar-nos a dialogar, entendre’ns, comprendre’ns i buscar estratègies conjuntament per poder abordar allò que comporta la nostra tasca. Això implica una sèrie de converses, diàlegs que ens porten moltes hores de profunda entesa amb l’altre, vers l’altre. Tot un munt de relacions que establim cada dia, cada curs.
El curs 2012-2013 va sorgir en l’equip la inquietud de si la manera que teníem de celebrar els aniversaris dels infants era significativa per a ells, i també de si era necessària.
Quan observem moments quotidians sovint se’ns ofereix la possibilitat de conèixer millor els infants i d’ajustar les nostres intervencions per poder donar continuïtat a allò que realment els interessa. Són oportunitats que ens permeten ampliar la mirada i anar més enllà, acollir l’imprevist. Donar continuïtat als processos dels infants és tot un repte. Sabem per on començar, però no com continuar, ja que l’evolució de les continuïtats depèn en tot moment de la realitat observada. En aquest procés, la documentació ens permet valorar i fer visibles les accions, les intervencions i els aprenentatges dels infants, alhora que ens ofereix la possibilitat de dialogar i reflexionar per construir significats en equip.
Decidir què, com i quan avaluar en educació infantil no és una qüestió fàcil. Hi reflexionem amb una mirada diferent. Mentre que la perspectiva tradicional s’ha basat en l’avaluació dels infants, s’ofereixen pautes que incideixen en la necessitat d’avaluar el context com a punt de partida per a l’avaluació i la millora.
De cop sembla que el món educatiu ha convulsat, ha tingut un atac, està morint de vell…, que, tot sigui dit, ja era hora.
Al facebook de l’Associació de Mestres Rosa Sensat https://ca-es.facebook.com/RosaSensat/ i a Twitter, oferim un espai d’intercanvi d’opinions i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
https://clic.xtec.cat/repo/ Presenta una biblioteca d’activitats del JClic. S’ha de seleccionar l’idioma, l’àrea i el nivell educatiu per trobar moltes activitats en línia. Per obrir-les només cal prémer el botó del Play. www.edu365.cat/infantil/ Ofereix un munt d’activitats per fer amb l’ordinador. www.jigsawplanet.com/ Permet construir molt fàcilment trencaclosques a partir de fotografies pròpies o bé utilitzant les
XXXVIII Premi Marta Mata de Pedagogia
El 27 de novembre de 2018, la il·lustradora Carme Solé Vendrell va rebre el XXXVIII Premi Marta Mata de Pedagogia, i el Projecte de Formació i Circ Social de l’Ateneu Popular 9 Barris, van el xvii Guardó Marta Mata 2018.
Els guardons Marta Mata, atorgats per l’Associació de Mestres Rosa Sensat, reconeixen el treball de persones i entitats que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueixen a fer visibles els valors positius de l’educació.
En aquest conte popular, l’aneguet explora el món a partir de diversos sons animals fins a retrobar la pròpia veu i l’escalf de la mare. Tal com diu el vell refrany, «roda el món i torna al Born». És una història rítmica, d’argument senzill i d’estructura circular. El fet que sigui acumulativa agrada molt als infants perquè es poden anticipar a les respostes dels personatges. La repetició de la veu narrativa, la interpel•lació, l’ús d’onomatopeies, la musicalitat de les paraules noves, potser fins i tot la utilització de titelles senzills, els farà viure el conte amb una gran satisfacció.
Estimat lector, aquest any 2019 en aquest apartat trobaràs històries on, per una raó o una altra, hi apareix un llit, que el Diccionari català -valencià-balear defineix com un moble «destinat a jeure-hi i dormir-hi, i compost generalment d’unes peces de fusta o de metall per a suport d’un o més matalassos o altres elements evitadors de la duresa, i d’una o algunes teles per a tapar-se el qui jeu».
Treballar amb infants en la primera etapa de l’educació infantil passa, sens dubte, per tenir en compte els seus referents primaris. Donem algunes pistes de com acompanyar i construir relacions de confiança amb les famílies quan es detecten necessitats educatives específiques en els seus fills.
Claus Jensen és un pedagog danès amb una àmplia experiència en la recerca i la reflexió sobre els espais educatius i en les diferents pràctiques d’escola d’arreu d’Europa. A més, analitza l’arquitectura observant l’organització dels espais i de les seves tipologies. Va fer el curs Un espai per als infants? a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de 2018.
Tot va començar amb l’afició d’atrapar cucs bola –porquets de Sant Antoni– al pati, afició que es repeteix cada curs, any rere any. No sé com és que encara queden cucs bola! Al mateix temps vam descobrir un cuc dins una castanya que havia portat l’Elna. Vaig comentar als nens i les nenes de cinc anys que, si volien tenir durant un temps els cucs bola a la classe i el cuc de la castanya, els havíem de muntar un habitacle que cobrís les seves necessitats.
Actualment, l’escola, des de les primeres etapes educatives, demana una educació que tingui present l’aprenentatge digital. Les metodologies més tradicionals en què es basen moltes pràctiques educatives no responen a les peticions de les escoles actuals i xoquen amb la interacció a què estan acostumats els infants en la seva vida diària.
Consejo de redacción Uruguay DESCARGAR REVISTA EN PDF Editorial “¿Qué hay de nuevo viejo?” Las neurociencias desde un enfoque crítico Consejo de Redacción Uruguay Tema El desarrollo reducido al neurodesarrollo Claudia Ravera Hagamos un lugar a la pedagogía Michel Vanderbroeck Entrevista Maestra Sara Minster: “Afiancemos la coherencia entre teoría y prática” Consejo de
L’equilibri entre el dins i el fora vol ser l’harmonia en la distribució dels espais, els materials, el temps de cada infant i l’actitud dels adults. Una distribució ben ponderada de les coses. Per aconseguir aquest equilibri vàrem iniciar un procés de transformació de la metodologia per tal d’aconseguir una escola més viva i activa amb noves maneres d’afavorir l’aprenentatge a través del joc com a activitat natural del nen.
Sovint ens trobem que no sabem com podem aconseguir que els infants avancin en el joc, però, si la confiança en ells i en les seves capacitats és plena, bé que podran adquirir nous aprenentatges per motivació, oi?
La Jornada d’Educació Infantil que es va celebrar a la Sala Torín d’Olot el 19 de maig passat portava per títol «L’acció de l’infant. Com ho fa per aprendre?». Els membres de la Llar d’Infants El Melic vam tenir l’oportunitat d’exposar i explicar la forma que hem trobat i amb què ens sentim còmodes per conèixer l’acció de l’infant, entendre’l i entendre-la.
Al Grup de Treball Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat hem analitzat alguns contes clàssics, i n’hem buscat també les versions il·lustrades de diferents autors. En aquest cas volem presentar la descoberta que hem fet sobre un dels contes més coneguts i versionats de la tradició europea, la Caputxeta Vermella.
Vivim un moment àlgid de canvis pedagògics a Catalunya i són molt poques les escoles que no «venen» el seu model com a innovador. Algunes parlen de projectes, d’altres fins i tot de llengües estrangeres i tecnologia. Sigui com sigui entesa la innovació, qui més qui menys en fa bandera.
Al facebook de l’Associació de Mestres Rosa Sensat https://ca-es.facebook.com/RosaSensat/ i a Twitter, oferim un espai d’intercanvi d’opinions i de debat sobre fer de mestre, l’escola i l’educació. A la revista, hi recollim part d’aquestes converses. És una oportunitat d’intercanvi al voltant de temes d’interès entre diferents persones a les xarxes socials. Una oportunitat de fer Infància en Xarxa.
Editorial L’escola d’Irene Balaguer Infància en Xarxa Com us adreceu al col·lectiu d’infants? En masculí? En femení? Plana oberta Escoles innovadores, escoles que es qüestionen Gisela Colell Educar de 0 a 6 anys Descobrint la Caputxeta Helena Morillas Escola 0-3 Res no s’esfuma Àlex Viyuela Molinero i Eva Sargatal Un problema o una oportunitat Marta
Ha mort Irene Balaguer, mestra, activista pels drets dels infants i puntal de la nostra revista.
Editorial La cultura de la infància Infància en Xarxa Com imaginem una escola amb un projecte educatiu per als 0 a 6 anys? Plana oberta El sentit comú Sílvia Majoral Educar de 0 a 6 anys L’avaluació en educació infantil. Un canvi de paradigma Alexander Barandiaran, Iñaki Larrea i Naiara Zia Escola 0-3 L’aigua, font
Quin sentit té parlar de cultura de la infància aquí i ara? Molt sentit i molta sensibilitat. Anem a pams. Tenim dades que ens evidencien la precària situació en què la infància es troba en el nostre territori més proper. Presentem alguns dels indicadors –cinc en concret– als quals podem referir-nos per mirar-ho junts: L’augment
Infants i gossos jugaven plegats sota el sol a la plaça del Poble Romaní del barri de Gràcia de Barcelona. Els joves passaven l’estona i els adults descansaven als bancs. I nosaltres, els participants del ConCrit d’enguany, sèiem a l’ombra refrescant de les acàcies.
Cap a finals de la dècada de 1990 es va iniciar un debat encès com a resultat de l’admissió d’un gran nombre de fills d’immigrants i refugiats a les nostres escoles. Aquesta situació nova ens va confrontar, als educadors, amb un seguit de qüestions noves, relacionades amb la diversitat de la població estudiant, i va revelar paral·lelament les febleses del sistema educatiu grec per respondre a les noves dificultats i demandes emergents.
La tasca desenvolupada entre el 2012 i el 2016 en escoles infantils situades a zones rurals de l’interior de Portugal (Portel i Oriola), amb grups barrejats d’infants entre 3 i 6 anys, és el punt de partida d’aquest article, on compartirem els fonaments educatius de la pràctica pedagògica i les estratègies que van posar la base d’un aprenentatge que, a priori, pot no semblar possible (o adequat) en infants de preescolar.
L’objectiu d’escriure aquestes afirmacions és desafiar la ideologia neoliberal cada cop més dominant amb una perspectiva sobre la infància econòmica i basada en objectius, com un període per a una educació efectiva basada en sistemes de control instrumental.
Aquest article vol destacar les diferents observacions i ensenyaments que van aportar cinc projectes de viatges d’estudi a Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Dinamarca i Hongria, amb el tema “la vida a l’aire lliure, condició per al desenvolupament dels 0 als 6 anys”.
Segons descriu l’escola bressol Bellmunt de Barcelona, els àpats en una escola bressol són alguna cosa més que una simple qüestió d’atipar els infants. Es tracta d’un espai d’aprenentatge per desenvolupar l’autonomia, el llenguatge, les relacions i les capacitats motores així com competències d’acció per aprendre a menjar tot sol. En una escola bressol, es posa especial atenció a la presència de l’infant, la cura i el contacte físic, per exemple durant els àpats. En aquest sentit, s’atorga molta prioritat a la relació entre la mestra i l’infant. Durant una visita a l’escola bressol Bellmunt, vaig poder veure un àpat típic en una escola catalana, que en molts aspectes s’assemblava a un àpat en una escola danesa. En general, però, val a dir que l’àpat a Bellmunt és molt més important en termes de cultura i valor que en una escola danesa.
Des de fa uns anys l’equip de l’Escola Bressol Municipal Bellmunt (Barcelona), estem revisant i reflexionant sobre la relació entre l’adult i l’infant, sobre com es construeix el vincle professional tant amb la família com amb el seu fill o filla, i quins moments del dia són els que poden afavorir la construcció d’un vincle positiu que doni estabilitat i seguretat a l’infant.
“Alemanya és un país d’immigració”: això ja era cert abans que la cancellera Angela Merkel ho reconegués el 2015. La immigració ha estat sempre part integrant de la identitat de la República Federal Alemanya, sigui pel flux de refugiats després de la Segona Guerra Mundial o per la immigració dels anomenats “treballadors convidats” durant la dècada de 1960.
La infància és una invenció. O un constructe. Això ho sabem. Però l’impacte d’aquesta afirmació és enorme, i en aquest article l’utilitzarem per subratllar i comprendre la manera com s’entén actualment la infància en la societat occidental en general i, en concret, a Dinamarca.
El tema d’aquest número és la Infància. Per fer-lo, hem cercat inspiració a tot Europa amb articles que d’una manera o una altra amplien les nostres nocions del que pot ser la infància. Hem inclòs tant debats teòrics com reflexions pedagògiques de pràctiques concretes.
Benvinguts al primer número d’Infància a Europa avui. El projecte vol ser la continuïtat de la revista Infància a Europa, que va ser publicada per primera vegada l’any 2001. La iniciativa, com s’explicava en els seus primers editorials, volia promoure l’intercanvi d’idees i experiències per tal de mostrar la realitat de les escoles a Europa, celebrant la diversitat i apropant-la als lectors.
Editorial i introducció Claus Jensen Quan la infància marca diferències Søs Bayer Entre el benestar i la vulnerabilitat. Infants refugiats a Alemanya el 2017 Katharina Gerarts Vincle i autonomia en l’estona dels àpats. La importància de l’acompanyament de l’adult Lorena Marco, Alícia Coca, Cristina Roca i Eva Jansà Una mirada a les rutines quotidianes Birthe Hedegard La vida a
Montserrat Fons Universitat de Barcelona Rosa Gil Universitat Autònoma de Barcelona El dissabte 16 de desembre del 2017 l’AM Rosa Sensat va organitzar una jornada amb el títol Complexitats i reptes en l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura. La gestació de la jornada es va fer amb molt d’entusiasme, tot i dubtar de la
Antoni Tort Bardolet Professor de Pedagogia Universitat de Vic Aquest any se celebra el cinquantenari del maig francès, la revolta d’estudiants a París. No és l’únic aniversari relacionat amb el 1968, en què que el món va ser sacsejat per fets de pes. Com l’esperançadora «primavera de Praga», que volia transformar el socialisme d’estat en
Antoni Poch i Comas Associació de Mestres Alexandre Galí Amb el títol Pedagogia de l’actualitat. L’escola, adoctri… què?, la sala Joaquim Vancells dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa acollia, a finals de novembre, una taula rodona organitzada per l’Associació de Mestres Alexandre Galí amb la subsegüent participació d’algunes persones del públic
ELENA MONTIEL bach Educadora social i pedagoga l’expressió i el desenvolupament de cadascú, alhora que abonen l’assoliment del bé comú. Tots els pedagogs de l’Escola Nova elogien la col·laboració i s’oposen a una visió competitiva de l’èxit escolar… Però si es mira de més a prop, es veurà que s’inscriuen en perspectives diverses: tot i
Philippe Meirieu Professor de la Universitat Lumière-Lyon Malentès 3: L’alumne aprèn allò que té sentit per a ell La inflació de la utilització del mot sentit en els discursos educatius ens ha de posar en guàrdia per la seva ambigüitat. Què és el que té sentit per a un alumne? Tot naturalment, i a
Aquesta experiència de col•laboració és un viatge d’anada i tornada, de donar i rebre,
a la qual, des d’aquí, ajudarem aportant-hi formació acadèmica i reconeixement.
En aquest text es pretén mostrar, com a exemple d’aquesta interrelació, una experiència que s’inclou en aquesta voluntat de col•laboració en un procés d’educació popular i llibertària impulsat per una revolta popular, en aquest cas amb una forta matriu indígena, i que es va conèixer com la Rebel•lió Zapatista. Es tracta d’una experiència pedagògica que sobretot va voler aprendre del que es realitzava en les comunitats indígenes zapatistes, amb la voluntat de retornar l’après a Catalunya, tot ajudant a transformar les persones per tal de ser crítiques amb la pròpia realitat i amb capacitat per actuar per canviar-la.
