Arxius: Revista

El Moviment de Renovació Pedagògica de l’Alt Empordà es crea en el marc del congrés L’Escola Parla 2015. A partir d’aquesta sinergia de professionals i experiències educatives comença a agafar forma el Moviment amb la voluntat d’arribar al màxim d’agents educatius de la comarca i connectar-los per tirar endavant una renovació pedagògica de l’escola i la societat.

L’assoliment de la competència científica reclama una ciència escolar més activa i dissenys didàctics que ubiquin l’aprenentatge en contextos i pràctiques rellevants on els alumnes tinguin un paper central per promoure un aprenentatge més profund i transferible.

Promoure el pensament crític requereix plantejar a l’aula situacions de la vida real amb una certa controvèrsia, que puguin ser problematitzades i que estimulin els estudiants a parlar i compartir diferents formes de veure-les. Els components claus del PC serien: contrastar proves i prendre decisions, avaluar les fonts, desenvolupar opinions independents i analitzar discursos que justifiquen desigualtats,a més de disposar d’uns coneixements científics transferibles i aplicables a l’anàlisi i la comprensió d’aquestes situacions.

Resoldre problemes és una competència que cal aplicar a situacions en context de manera que els alumnes no només apliquin tècniques apreses sinó que desenvolupin el pensament crític, analitzant la validesa de les dades, dels models matemàtics i de les solucions. Disposar de situacions adequades és una condició necessària per tal que les matemàtiques participin en la formació de ciutadans autònoms i crítics.

En aquest article plantegem, en primer lloc, la nostra concepció de pensament crític i les seves principals característiques. A continuació analitzem el seu tractament en els curricula de Primària i de Secundària Obligatòria de la Generalitat i acabem amb alguns exemples globals i concrets sobre maneres possibles de formar el pensament crític dels nens i de les nenes i dels i de les joves estudiants de Catalunya.

Aquest article té la intenció de mostrar com la utilització d’un enfocament en el qual l’observació, l’anàlisi, la reflexió i la interacció en el si d’una tasca de revisió de textos fomenta el pensament crític i el pensament de disseny. Si prenem com a objectius principals de l’aprenentatge gramatical el d’entendre el funcionament del sistema lingüístic, el de potenciar la reflexió metalingüística i el de compondre textos millors, cal considerar la importància d’assolir-los mitjançant aquests modes de pensament.

La formació del pensament és un tema central de les polítiques educatives i les línies curriculars que ha de ser present en el sistema educatiu. El món d’avui necessita ciutadans crítics, capaços de resoldre problemes i prendre decisions sobre situacions de la vida real.

Els diferents plantejaments dels filòsofs de l’educació es poden concretar al voltant de preguntes com les següents: Què significa el pensament crític?, hi ha una sola aproximació a aquest tipus de pensament?, com conciliar les diferents aproximacions teòriques?, com concretar els plantejaments sobre el desenvolupament del pensament crític en la institució educativa? De l’abordatge d’aquests interrogants ens n’ocuparem en aquest article.

Avui l’increment de la informació, el poder de les tecnologies de la comunicació i de les xarxes socials fa, sens dubte, molt més urgent que als centres educatius posin l’èmfasi en la formació del pensament i, en particular, del pensament crític. És a dir, d’aquell pensament que ha de permetre a la ciutadania emetre judicis amb coneixement de causa, amb arguments. Que li ha de permetre analitzar i interpretar el que està passant al món i decidir com pot intervenir-hi per ajudar, amb altres persones, a resoldre els problemes i les injustícies.

L’administració educativa ha convocat oposicions aquest curs per a mestres de Primària i professorat de Secundària. Ha estat una bona notícia per al sistema públic d’educació, que aplega en aquests moments un nombre molt elevat de docents en situació laboral irregular, i per als graduats/diplomats de Magisteri i els graduats/llicenciats degudament masteritzats, capitzats o cqualificats,

EDITORIAl Oposicions encara   MONOGRÀFIC Pensament crític Desenvolupar el pensament crític a les aules. Gustavo A. González i Martha C. Gutiérrez Un currículum per aprendre a pensar! Martha C. Gutiérrez Escriure per escriure: reflexionar i construir coneixement a la classe de llengua. Marilisa Birello i Marta Giralt L’ensenyament de les ciències socials i la formació

Després del número 400 ve el 401 Xavier Besalú Director de Perspectiva Escolar A dia d’avui Perspectiva Escolar compta amb 937 subscriptors. Fa cinc anys en tenia 1.008: és a dir que, en una dinàmica lenta però continuada, n’ha perdut 71 aquests darrers anys. No és una bona notícia, però és un vigorós punt de

Educació pública avui: contra la mar de fons Miquel Àngel Essomba  Exdirector de Perspectiva Escolar L’educació està vivint una autèntica revolució silenciosa, fruit d’una mar de fons sorgida d’una altra revolució, la social, caracteritzada per un conservadorisme creixent en els valors i un liberalisme descontrolat en l’economia. Les causes caldrà buscar-les en el pèndol de

En la cruïlla de dues èpoques anToni Poch i comas Mestre Quan em vaig incorporar al Consell de Redacció de Perspectiva Escolar a finals del segle passat, a mitjans del curs 1997-98, jo ja sabia on em posava perquè era lector i beneficiari de la revista des del número zero. El que no podia saber

Des  d’una  modesta  perspectiva  històrica Antoni Poch i Comas Mestre Tothom sap que els centres oficials de formació del magisteri durant la dictadura franquista estaven al servei de la pervivència d’aquest règim. Els historiadors de l’educació ho han documentat amb escreix. Les persones grans que aleshores, formant part del professorat o de l’alumnat, van haver

PERSPECTIVA ESCOLAR va néixer l’any 1974. En aquests 44 anys de vida han format part del seu Consell de Redacció 56 persones, 31 de les quals dones i 25 homes. Val la pena recordar els qui van formar part del primer Consell de Redacció de la revista: Rosa Carrió, Montserrat Casas, Biel Dalmau, Marta Mata,

francesco tonucci Pedagog. Roma  L’any 1975, en una trobada del Moviment de Cooperació Educativa a Brescia, vaig conèixer la Carme Sala. Me la va presentar en Fiorenzo Alfieri, que em va demanar que li regalés el llibret que jo havia publicat l’any 1972, titulat La ricerca come alternativa all’insegnamento que casualment jo portava. Un any

Maria Carmen Silveira Barbosa Professora de Pedagogia  Universidad Federal de Rio Grande do Sul A Brasil la formació inicial dels mestres és una cosa designada com una tasca dels instituts de Secundària i, cada vegada més, de les universitats, siguin públiques, comunitàries o privades. Hi ha una legislació nacional, les «Directrius Nacionals de Formació de

aurora ruiz i helena mª juárez Professores de Secundària. Madrid Volem unir-nos a la celebració del 50 aniversari de Rosa Sensat, per manifestar el nostre reconeixement pel seu bon fer en aquests anys a favor de l’educació, i desitjar que tingui una futura vida, llarga i fructífera, i sobretot, agrair a totes aquelles persones de

peter moos Professor de l’Institut d’Educació Universitat de Londres Fa la impressió que hem perdut la capacitat de qüestionar el present, i encara més d’oferir-hi alternatives. Per què ens costa tant concebre una organització diferent per al benefici comú? Les nostres mancances —i perdoneu l’argot acadèmic— són discursives. Senzillament no sabem com parlar d’aquestes coses

philippe meirieu Professor de Ciències de l’Educació Universitat Lumière-Lyon 2. Lió   Abans d’entrar en les perspectives que ha de perseguir actualment un moviment pedagògic, hem de centrar-nos a definir el context educatiu, que ha evolucionat molt i del qual som tributaris. Hi ha, per descomptat, «l’augment dels individualismes», un fenomen àmpliament estudiat i que

ema disego Assistent social. Montevideo sara minster Mestra. Montevideo Lala mangado Psicòloga. Montevideo   Celebrem amb molta alegria l’aniversari dels 50 anys de la creació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat de Barcelona, amb la qual tenim des de fa molt anys un fort vincle tant professional com afectiu. Escriure per a aquesta publicació ens

guadalupe jover Professora a l’IES María Guerrero. Collado Villalba Hi ha un episodi del Quixot, relativament desconegut, que periòdicament apareixia en les converses familiars de la meva infància. Pertany a la segona part del llibre, al moment en què Sancho Panza veu complert el seu somni de ser governador de l’Ínsula Barataria. Allà malda per

nerea alzola Facultat d’Humanitats i Educació. Mondragon Unibertsitatea   Des de molt jove he viscut convençuda que el benestar de la gent, el treball per una educació justa i de qualitat, l’enriquiment cultural, les lluites per l’aspiració a una vida digna i equitativa, etc., no estan només en mans dels altres, no depenen exclusivament de

Entre la continuïtat i el canvi

El somni sembla ja possible

En celebrar els 50 anys de la fundació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat l’any 2015 vam demanar a quatre dels fundadors que posessin per escrit alguns dels seus records d’aquells moments. No es van fer pregar massa per fer-nos arribar els seus escrits, emocionants i curulls de sentit. Ens recorden quins foren els seus referents més emblemàtics —Alexandre Galí i Artur Martorell— i el paper providencial de Marta Mata com a baula imprescindible per fer-ho possible. Verbalitzen com van viure la creació d’aquella Escola de mestres, com un «gest de resurrecció», que és més que una estricta militància; expliquen que mai es van plantejar l’adhesió a una pedagogia específica; i deixen dit que l’objectiu era, per damunt de tot, «renovar l’escola perquè mestres i infants aprenguin essent feliços».

En celebrar els 50 anys de la fundació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat l’any 2015 vam demanar a quatre dels fundadors que posessin per escrit alguns dels seus records d’aquells moments. No es van fer pregar massa per fer-nos arribar els seus escrits, emocionants i curulls de sentit. Ens recorden quins foren els seus referents més emblemàtics —Alexandre Galí i Artur Martorell— i el paper providencial de Marta Mata com a baula imprescindible per fer-ho possible. Verbalitzen com van viure la creació d’aquella Escola de mestres, com un «gest de resurrecció», que és més que una estricta militància; expliquen que mai es van plantejar l’adhesió a una pedagogia específica; i deixen dit que l’objectiu era, per damunt de tot, «renovar l’escola perquè mestres i infants aprenguin essent feliços».

En celebrar els 50 anys de la fundació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat l’any 2015 vam demanar a quatre dels fundadors que posessin per escrit alguns dels seus records d’aquells moments. No es van fer pregar massa per fer-nos arribar els seus escrits, emocionants i curulls de sentit. Ens recorden quins foren els seus referents més emblemàtics —Alexandre Galí i Artur Martorell— i el paper providencial de Marta Mata com a baula imprescindible per fer-ho possible. Verbalitzen com van viure la creació d’aquella Escola de mestres, com un «gest de resurrecció», que és més que una estricta militància; expliquen que mai es van plantejar l’adhesió a una pedagogia específica; i deixen dit que l’objectiu era, per damunt de tot, «renovar l’escola perquè mestres i infants aprenguin essent feliços».

En celebrar els 50 anys de la fundació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat l’any 2015 vam demanar a quatre dels fundadors que posessin per escrit alguns dels seus records d’aquells moments. No es van fer pregar massa per fer-nos arribar els seus escrits, emocionants i curulls de sentit. Ens recorden quins foren els seus referents més emblemàtics —Alexandre Galí i Artur Martorell— i el paper providencial de Marta Mata com a baula imprescindible per fer-ho possible. Verbalitzen com van viure la creació d’aquella Escola de mestres, com un «gest de resurrecció», que és més que una estricta militància; expliquen que mai es van plantejar l’adhesió a una pedagogia específica; i deixen dit que l’objectiu era, per damunt de tot, «renovar l’escola perquè mestres i infants aprenguin essent feliços».

En encetar aquest número 400 de PERSPECTIVA ESCOLAR em venen dues coses al cap: quanta feina feta i quanta feina per fer! Ara fa més de cinquanta anys començava l’aventura de Rosa Sensat i es plantava la llavor d’una revista: PERSPECTIVA ESCOLAR. Una publicació que germinaria nou anys més tard com a fruit de la

Aquest estiu de 2018 ha arribat al número 400 i ens ha semblat que valia la pena celebrar-ho. De manera que, amb l’exemplar que teniu a les mans, hem volgut trencar amb la cadència habitual de la revista i regalar-nos-en un que surt de la norma. Començant pel nombre de pàgines, que dupliquen les dels

DAVANTAL Presentació La creativitat al poder. Francina Martí   FUNDADORS Maria Antònia Canals Maria Teresa Codina Jordi Cots Pere Darder   HISTÒRIA Sessions de Pedagogia 1963-1967. Joan Soler Mata Rosa Sensat 1965-1982. Josep González-Agàpito Rosa Sensat 1983-2015. Maria Nadal Espinasa, Anna Palomar Briansó i Joan Soler Mata   AMICS Rosa Sensat i Eskoriatza: Un camí

Hem reprès un nou curs, hem recomençat moltes activitats, els nens i les nenes entren i surten de les nostres aules; però aquest ritme vital, aquesta dinàmica estacional, aquest recomençar anual, no valen per a tothom…

Com aconseguir que l’entorn afavoreixi l’aprenentatge dels nostres alumnes? Què podem fer perquè les famílies se sentin l’escola com a seva? Des de l’escola Àgora fa temps que hi reflexionem i busquem complicitats per aconseguir una verdadera comunitat il•lusionada i ben avinguda.

La música ens acompanya en molts moments del dia. Forma part del nostre rerefons quotidià i sovint no en som conscients. Apareix cada dia, als anuncis, a la ràdio com a falques introductòries o en diferents apartats d’un mateix programa, a la televisió, a internet, als videojocs, etc. També l’escoltem d’una manera molt més conscient, anant a concerts en directe, a casa tot escoltant els CD comprats al llarg de la nostra vida i que no ens cansem d’escoltar, a les diferents emissores de caire musical quan solem anar amb cotxe, a través de programes en streaming com l’Spotify mentre treballem a l’ordinador o pel youtube quan busquem aquella cançó acompanyada amb imatges. Però aquests són els canals que els adults utilitzem. Pel que fa als infants, els seus canals són força diferents, sovint escolten el que escolten els seus germans adolescents o aprenen aquelles cançons a partir de canals de televisió dirigits a la seva edat, en els dibuixos que miren. Saben bandes sonores senceres d’aquella pel·lícula de Disney que acaba de sortir al cinema. L’educació musical que puguin adquirir a casa difereix molt de les famílies que tinguin, perquè n’hi ha que els porten a concerts i d’altres que no hi aniran mai i mantindran només un contacte purament de música comercial.

Pilar Vélez és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, i va assumir el càrrec de directora del Museu del Disseny de Barcelona el 2012; des del 1986 fins al 1994 va ser directora del Museu d’Arts Gràfiques, i del 1995 al 2012, directora del Museu Frederic Marès. El 1997 va ser nomenada membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i des del 2009 forma part de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Captar l’atenció, mantenir l’interès i resoldre les expectatives». Aquests requeriments propis de qualsevol acte comunicatiu s’han de complir amb escreix quan es té la pretensió de transmetre coneixement per un mitjà audiovisual. Cal remarcar que un vídeo és una successió de fotogrames que transmeten molta informació simultània, tan visual com auditiva, que ha de ser descodificada a l’instant pel receptor. Quin paper hi té l’objecte, en aquest context?

Els objectes juguen papers diversos en el si dels laboratoris de lectura. Al llarg de l’article es presenta breument en què consisteix aquesta proposta d’activitat familiar, que neix a les biblioteques públiques i que ja comença a implementar-se també en algunes escoles, i una reflexió sobre el paper que hi juguen els objectes, les condicions amb què s’introdueixen i el diàleg que aquests estableixen amb les obres.

A principis de segle XXI va començar a imposar-se una nova tendència basada en l’organització visual dels objectes coneguda amb el nom de Knolling. Aquesta tendència, eminentment visual, basada en l’ordre i la distribució objectual, ha esdevingut un divertimento visual o una estètica de tendència obsessivocompulsiva que està de moda pel seu potencial educatiu implícit.