Aprendre a observar la realitat de manera atenta i sense presses hauria de ser un objectiu de l’escola. En aquest text es donen algunes indicacions per aprendre a mirar la llengua, l’estil propi de parlar i d’escriure, talment com si s’observés a través d’un microscopi.
Arxius: Revista
Escuela 3-6. Bailar con trapecios e improvisar en el aire
«¿Qué es improvisar?», pregunto a mis alumnos. Trabajo en una escuela de teatro y danza en la que subo a los trapecios a niños y niñas de todas las edades para invitarlos a danzar en el aire. De forma espontánea responden cosas como «Hacer algo sin pensar», «Hacer lo que uno quiere», «Improvisar es algo así como tiempo libre».
escuela 3-6. Desentrañando misterios
En la escuela realizamos tareas de investigación, para las que previamente apuntamos posibles respuestas o hipótesis para buscar información, contrastarlas, y finalmente refutarlas o desecharlas. No nos gusta dar la solución cerrada, preferimos dedicar nuestro tiempo y nuestro entusiasmo a indagar.
Qué vemos, cómo lo contamos. Hacer la pinza
Parece que solo el ser humano puede hacer este movimiento tan refinado. Quienes trabajamos con los más pequeños hemos observado el interés de los niños y las niñas por las cosas pequeñas. Es muy frecuente ver a un niño deteniéndose ante una pequeña miga de pan, un hilito o un trocito de papel. Su curiosidad y su interés hacen que el cuidado y la precisión con que cogen y exploran con los dedos el tesoro que han encontrado sean extraordinarios.
Escuela 0-3. Sostener a un niño es un saber ser
El holding o sostenimiento –del inglés to hold, ‘sostener’– es una noción que elaboró un médico psicoanalista inglés, Donald Winnicott.1 Holding «significa que físicamente se sostiene al pequeño, pero también designa todo lo que el entorno le proporciona previamente al concepto de vida en común. Esta noción de mantenimiento se refiere a una relación espacial a la cual se añade el tiempo progresivamente».
Escula 0-3. El lenguaje y la comunicación están entre nosotros. Una experiencia de reflexión en la Escuela Infantil Reggio de Madrid
Establecer espacios de intercambio comunicativo conscientes y de calidad es fundamental en la creación de relaciones seguras y fuertes. Sin embargo, también ocurre a la inversa, y las relaciones seguras generan espacios de intercambio de gran riqueza. ¿Qué va primero, la comunicación o la relación? ¿El huevo o la gallina? La comunicación y la relación que se establecen en clase son dos elementos en constante interrelación, los dos grandes pilares que están en la base de cualquier contexto social y, cómo no, de todos los contextos educativos: la comunicación construye relación y, a su vez, el tipo de relación influye en la calidad de la comunicación que se establece.
Escola. Nosaltres, els del Gigli. L’escola de la vida a l’escola, una nova pedagogia per a un nou humanisme
La invitació a mirar dins nostre, a créixer a través de les relacions amb els altres, a ser sempre conscients de quin és el camí d’una educació que avui només pot ser intercultural i permanent, porta a la necessitat d’una pedagogia que estigui profundament arrelada en l’ètica.
Educar de 0 a 6 años. ¿Cómo se está tranformando la escuela?
Parece necesario reflexionar mucho más de lo que se suele hacer y promover la reflexión, aunque sea a través de una provocación contundente. Es el pequeño granito de arena que se aporta en el debate sobre un tema tan importante como la innovación educativa.
Página abierta. Una visita muy especial
Esta es una experiencia de las que surgen sin esperarlas. De las que el azar pone en nuestras manos, y las consideramos importantes y hasta necesarias, con las que el grupo compartirá momentos especiales de afecto y emociones que debemos aprovechar como sea.
Entrevista a Joel Joan i Anna Sahun
Ens trobem amb en Joel Joan i l’Anna Sahun al Pati d’en Marcel, a la Casa Orlandai del barri de Sarrià, Barcelona, per compartir una conversa de teatre i educació.
El lloc triat té un sentit per la història personal d’en Joel i l’activitat que s’hi fa. La Casa Orlandai és la seu de l’Associació Cultural per l’Art, la Convivència i la Transformació Social. És un edifici d’estil eclèctic que entre els anys 1956 i 1974 va acollir l’Escola Talitha. A partir de 1974 i fins a l’any 2003, hi va haver l’Escola Orlandai, l’escola d’en Joel. Finalment es va decidir obrir-hi el 2007 un centre cívic gestionat per l’AC Casa Orlandai, una entitat constituïda per una vintena d’associacions del barri i diversos particulars.
Tots dos necessiten poca presentació perquè són ben coneguts per la seva activitat professional en el teatre, el cinema i la televisió. Formats, entre altres llocs, a l’Institut del Teatre de Barcelona, Joel Joan és guionista, director i actor, i Anna Sahun és una actriu coneguda pel gran públic per interpretar personatges com la Laia a la sèrie Porca Misèria o la Lídia de La Riera.
Editorial. Una tarea pendiente y necesaria
El 0-6 es una etapa en la que el 95% de profesionales de la educación son mujeres, lo cual afecta en gran medida en el ámbito educativo a la distinción entre las responsabilidades y capacidades que esta sociedad espera de cada género. Se generan y proyectan determinadas expectativas en función de si eres hombre o
Índice. Infancia 170
Página abierta Una visita muy especial Isabel Mª Cardona Educar de 0 a 6 años ¿Cómo se está tranformando la escuela? Gino Ferri Escuela 0-3 El lenguaje y la comunicación están entre nosotros Beatriz Ituero Sostener a un niño es un saber ser Suzanne Robert-Ouvray Qué vemos, cómo lo contamos Hacer la pinza Xarxa Territorial
Monogràfic. La vida és teatre
L’ésser humà quan se sent protegit, o està sota una màscara interpretant un altre personatge, es troba més segur per dir la veritat i mostrar-se tal com és. Moltes vegades, sense aquesta protecció, mentim per ocultar i protegir-nos o per aparentar més.
¿A qué jugamos? Hablando de instalaciones de juego
Desde la continua reivindicación del juego en la infancia como derecho y necesidad, nace la idea en nuestras escuelas infantiles de crear instalaciones de juego.
Infancia y sociedad. La diversidad familiar hará avanzar la educación
El sistema educativo español sigue perseverando en uno de los errores que más perjuicios ha acarreado a niños y niñas –sus verdaderos protagonistas–: la persistente separación entre la escuela y la familia, su falta de entendimiento, de respeto y reconocimiento mutuo.
Escuela 3-6. Hacemos un cortometraje de animación en educación infantil
Nos gustan los retos y enseñar a través de diferentes herramientas, medios y soportes, así que en cuanto surgió la idea de hacer una película decidimos vivir la aventura de crear una peli con un grupo de 49 niños y niñas.
Monogràfic. Mai més set! Mai més gana! Una aventura teatral
Volem compartir amb les lectores i els lectors una experiència singular que vam viure durant els cursos 2015-16, 2016-17 i principis del 2017-18 en una escola pública de Salt que es diu La Farga. Es tracta de la creació d’un llibre i la seva adaptació teatral, preparació i posada en escena amb la participació de tota la comunitat educativa. Un petit somni que entre tots i totes vam aconseguir fer realitat.
Llibres a mans. Llibres de taula
Aprendre a reconèixer olorant, escoltant, tocant, gatejant, mastegant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer. Aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els seus tres primers anys de vida. Qui gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres?
Monogràfic. Juguem i aprenem fent teatre! Un projecte interdisciplinari engrescador
El teatre a L’Aulet és un projecte d’escola que té història. Des dels inicis, el paper de les arts hi ha estat present i la figura del mestre tutor, rellevant. Per portar a terme un projecte com aquest cal una bona organització per part del claustre i saber transmetre els objectius i valors implícits als alumnes i a les famílies. Abans de representar una obra és necessari un treball previ i un procés que es va desgranant fil per randa a mesura que s’avança en el temps i finalitza amb la representació de l’obra dalt l’escenari. La representació de l’obra és el moment culminant del projecte i tota col•laboració és benvinguda. Afloren emocions, sentiments i la satisfacció de la feina feta. Una obra més acabada i una de nova que vindrà!
El conte. Mosques sense llum
Aquest conte protagonitzat per mosques i diverses famílies de cuques de llum, com gairebé tots té un peu a la ficció i un a la realitat. La part certa és que existeixen els protagonistes,* tot i que no posaria pas la mà al foc que el seu comportament sigui exactament el que s’esdevé al relat en qüestió. La cançó que acompanya les mosques és prou coneguda i cantada per tothom. És, però, una bona manera de tornar-la a posar en circulació. A més, la presència de les estrofetes relatives a cada personatge pot donar molt de si per dir, memoritzar, recitar, cantar i ballar!
Infant i salut. Què són les emocions? Tenen relació amb els aprenentatges? I és cert que «la lletra, amb sang entra»?
Les emocions mereixerien un llibre sencer, o millor una enciclopèdia, però ni jo en sé tant (ja m’agradaria saber-ne molt més) ni possiblement vosaltres tingueu prou temps per llegir sencera una Enciclopèdia de les emocions, per la qual cosa ho deixarem en un article. Això ja ens hauria de donar una pista sobre la seva importància.
L’entrevista. Conversa amb Laura Malavasi «Soc una persona que segueix jugant»
Per a Laura Malavasi «el joc és l’experiència humana transcultural i intercultural que manté el món unit». Laura Malavasi, pedagoga, formadora i consultora, s’ocupa de projectes de formació i de coordinació pedagògica per a serveis de 0 a 6 anys d’Itàlia. També col·labora amb la Universitat de Parma, amb laboratoris de dades, i ha dirigit una cooperativa social.
Escola 3-6. Puc jugar? Estratègies per aconseguir o evitar l’accés al joc en els patis de tres parvularis catalans
L’ús d’estratègies per aconseguir o evitar l’accés al joc per part dels infants en el seu joc lliure demostra la seva capacitat de donar valor a allò que és més que una estona de diversió i que implica formar part d’un grup d’amics, és a dir, seguretat, estabilitat i estima per part dels seus iguals.
Escola 3-6. Desxifrant misteris
La vida diària està plena de misteris sense explicació per als infants: per què plou, per què apareix l’arc de Sant Martí, per què desapareixen els tolls, on va l’aigua del mar quan baixa la marea, per on creixen les ungles o el cos, on es guarden les paraules que diem, per on s’escapen les olors i moltes altres preguntes necessiten la nostra col·laboració per ajudar-los a revelar el secret que oculten. És per això que sempre fem tasques de recerca, per a les quals prèviament apuntem possibles respostes o hipòtesis per buscar informació, contrastar-la i, finalment, refutar-la o rebutjar-la. No ens agrada donar la solució tancada, ens estimem més dedicar el nostre temps i el nostre entusiasme a indagar.
Bones pensades. Biblioteca amb rodes
L’entrada de l’escola és gran i lluminosa. Té un petit jardí interior i diferents ambients de joc. Aquests ambients canvien al llarg del curs per oferir propostes diverses als infants. Propostes que tenim molt interès de compartir amb les famílies quan arriben al matí, o quan venen a buscar-los a la tarda.
Escola 0-3. Sostenir un infant és un saber ser
El holding o sosteniment –de l’anglès to hold: ‘sostenir’– és una noció que va elaborar un metge psicoanalista anglès, Donald Winnicott.1 El holding «significa que físicament es sosté l’infant, però també designa tot el que l’entorn li proporciona prèviament al concepte de vida en comú… Aquesta noció de manteniment es refereix a una relació espacial tridimensional a la qual s’afegeix el temps progressivament».
Escola 0-3. La importància del traç a l’escola bressol un espai d’expressió des de la mirada de l’educació creadora
Després de conèixer el treball sobre el traç al qual Arno Stern ha dedicat tota la seva vida, l’Escola Bressol Can Serra de Cardedeu s’interessa per l’educació creadora i prepara un espai d’expressió per als infants de dos a tres anys.
Educar 0-6. Et diré un secret molt fi
Escoltar, mirar, tocar, moure’s… i, de tot plegat, gaudir-ne. El secret més fi: la música. Una experiència multisensorial on el cos és el protagonista en tota la seva plenitud. Cantar, ballar, tocar, sentir i expressar-se a través de la música i el moviment. Cançons, ritmats, audicions i danses, moviments fluids i pesants… En vols saber més?
Plana oberta. Una estona a l’escola
A l’escola fa temps que volíem que les famílies poguessin viure el nostre dia a dia i mostrar la nostra realitat sense filtres, per tal de fer-los partícips i enriquir aquest vincle família-escola, tan important a l’escola bressol. Des de l’equip vam proposar als pares i les mares la iniciativa de venir a passar una estona a l’escola.
Infància en xarxa. Què opineu d’adaptar els contes pensant en la igualtat de gènere?
Del fons dels segles ens arriben contes i llegendes que van sorgir d’una societat en què els gèneres tenien consideracions molt diferent de les actuals. Cal adaptar-los a l’hora de transmetre’ls?
Editorial. Sobre les portes obertes
El curs 2018-2019 entraran a les escoles d’infantil i primària els infants nascuts el 2016. L’Institut d’Estadística de Catalunya informa que la taxa de natalitat va ser de 9,2 (naixements per cada 1.000 habitants), amb un descens de tres i quatre punts en relació amb el 2015 i el 2014 respectivament, lluny del 12,8 del
Índex. Infància 221
Infància en Xarxa Què opineu d’adaptar els contes pensant en la igualtat de gènere? Plana oberta Una estona a l’escola Rosa Colls et al. Educar de 0 a 6 anys Et diré un secret molt fi Elena Pereta Escola 0-3 La importància del traç a l’escola bressol un espai d’expressió des de la mirada de
Llibres a mans. Llibres del que podria passar
Aprendre a reconèixer mastegant, olorant, tocant, escoltant, gatejant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer. Aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els seus tres primers anys de vida. Qui gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres? Amb la idea que aquests relats potser haurien pogut succeir, el pas de les pàgines propicia una lectura força interessant, generada per aquesta (remota?) possibilitat.
El conte. La Quela i els dies de la setmana
Sempre he cregut en els dots de les cançons del repertori procedent de la nostra tradició –i d’altres!– com a elements imprescindibles per ajudar a memoritzar. La protagonista d’aquest relat podria ben bé ser la neboda o la neta d’aquella masovera que anava al mercat cada dia de la setmana a comprar el que calgués, sempre que rimés amb el dia que feia la compra. Potser encara la canteu, potser ja l’heu oblidada, aquí teniu una Quela disposada a reforçar la masovera o a prendre el relleu d’aquesta vella però entranyable doneta que tantes orelles ha embadalit.
Infant i salut. Acompanyar els àpats dels infants consells per als menjadors escolars i les famílies
L’acte de menjar, a més de ser un procés nutritiu, té connotacions importants, com a font de satisfacció i plaer, de relacions afectives, com a espai de comunicació familiar, identificació social, cultural i religiosa, etc. Tots aquests factors configuren el comportament alimentari i poden repercutir en l’estat de salut de l’infant.
L’entrevista. Conversa amb Paulo Folchi
El brasiler Paulo Folchi, després de conèixer l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va estar treballant amb Alfredo Hoyuelos a Pamplona. Allí va entrar en contacte amb la professora Teresa Godall, amb qui ha aprofundit sobre el tema de la quotidianitat, també amb les aportacions d’Emmi Pikler. La coincidència d’interessos va dur Paulo a triar Barcelona per a la seva estada durant el doctorat.
Escola 3-6. Explicar contes una capacitat humana des d’un enfocament creador
La meva àvia Amparo era tota bondat i tristesa. I tal com era ella, així ens explicava els contes. Era la més fantàstica narradora de contes –del conte– que podíem desitjar. Trobo en la meva experiència d’infant el nucli del meu pensament actual en relació amb els contes i els narradors de contes. Entenc ara que contar és un fenomen de comunicació en la intimitat per al qual estem tots dotats i, atès que tots som diferents, tots podem explicar contes de forma diferent i perfecta, sense necessitat d’aprendre res més.
Escoles 3-6. Sis propostes a l’abast dels infants, prèviament experimentades al Carrau Blau
Des del taller municipal de plàstica Carrau Blau de Sant Just Desvern, la nostra intenció ha sigut apropar-nos als mestres i al món de l’escola i posar al seu servei un seguit d’experiències de taller. Ho hem fet portant a la pràctica sis propostes d’activitats i tot recordant el posicionament dels infants davant de cada tema.
Escola 0-3. Ambients de jocs d’art deixa’t portar pel so
Estudiants de l’assignatura Art i Joc a l’Escola, 0-6 anys, del Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en grups, han escollit l’obra d’un artista per elaborar material didàctic de joc d’art per a infants. Són propostes dutes a terme amb l’assessorament d’Assumpta Cirera i Montserrat Rierola, professores del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d’Educació.
Escola 0-3. Màgia a la mirada… La petita història d’en Tom i l’Helena
Hi ha situacions que, en el moment de viure-les, ja perceps que seran especials per a tota la vida, i a vegades no cal que siguin grans moments, com unes primeres passes, dir mama o fer un pipí a l’orinal. Moltes vegades són petits instants que sorgeixen d’allò més inesperat i que, quan pots ser-ne espectador, ho vius com una cosa especial i màgica. Són situacions que segur que no es repetiran mai més i ser-ne testimoni no té preu.
Escola 0-3. La presència del 0-3 al Congrés Català d’Educació Matemàtica C2EM
La matemàtica és una ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que estableixen, investiga els nombres i símbols utilitzant la lògica, i observa les relacions espacials, qualitatives, quantitatives i les seves magnituds. Des de la reflexió i pràctica de la intervenció educativa en la primera infància, fa temps que el col·lectiu de professionals d’escola bressol hem observat que, en els jocs i la vida quotidiana dels infants, es produeixen situacions que propicien la descoberta de l’entorn físic des d’aquests aspectes: qualitats, quantitats i magnituds dels objectes i la seva situació en l’espai.
Educar 0-6. Per a un currículum obert al possible protagonisme dels infants i educació
Encara avui els infants són presoners d’una espècie de sortilegi i, fins i tot en una part del món privilegiada com Itàlia i Europa, continuen tenint problemes per ser reconeguts com a persones. Això perjudica que cristal·litzi la idea que entre els seus drets fonamentals hi ha el dret a l’educació. Així, la reflexió sobre la identitat dels infants és a l’origen de la nostra capacitat de reflexionar positivament sobre com organitzar, planificar i dur a terme les oportunitats educatives que els oferim.
Plana oberta. Espais de lliure circulació a 0-3, a favor o en contra?
Fa uns mesos, a la nostra secció d’Infància en Xarxa vam publicar les respostes a la pregunta que encapçala l’article. I ens vam quedar al calaix dues aportacions prou llargues per publicar-les com a Plana Oberta.
Infància en xarxa. Els infants a l’estiu, què es pot fer quan la família no pot estar per ells?
YuLi Rivera El millor per a un infant durant les vacances seria anar al poble amb el seus avis, cosins…, per gaudir de la natura i de tot allò que té un poble, i desenvolupar la motricitat, el llenguatge… Dolores Acuña Cada any tenim una «bossa» de familiars a disposició. I ens alternem els dies.
Editorial. Masculinitat
En aquests temps de dades quantitatives i comparatives, ens arriben informacions sobre els conceptes educació i gènere que han de ser motiu de reflexió: El percentatge de noies que cursen carreres tècniques i científiques és significativament inferior al dels nois; Segons les dades del 2016, al grau d’Educació Infantil de les universitats catalanes el percentatge
Índex. Infància 222
Infància en Xarxa Els infants a l’estiu. Què es pot fer quan la família no pot estar per ells? Plana oberta Espais de lliure circulació a 0-3, a favor o en contra? Dari Muñoz Maurici i Anna Vilaró Educar de 0 a 6 anys Per un currículum obert al possible Aldo Fortunati i Gloria Tognetti
Monogràfic. Basat en fets reals. Las arts com a mètode educatiu
L’equip Artistes Pedagogs defensa que les arts són eines molt potents per educar en valors i transmetre coneixements de tot tipus, fent servir una metodologia diferent que motiva els alumnes i els anima a participar. Magalí Frappant, coordinadora d’aquest equip i professora de teatre a diferents escoles de Barcelona des de fa set anys, comparteix la seva experiència amb els lectors.
Monogràfic. «Fatigat de tanta espera…»
Després de més de quaranta-cinc anys exercint com a professor de teatre a escoles, instituts, escoles de mestres, grups, associacions, tallers, etc., no puc per menys que plantejar-me si té algun sentit que escrigui aquest article per coencapçalar un monogràfic sobre Teatre i Educació i torni a exposar per enèsima vegada la importància del tema.
Conte. Tinc cinc dits al peu
La descoberta del cos per part dels menuts és una de les coses més divertides i hi dediquen un munt d’hores. Vet aquí, doncs, un relat resolt en petites estrofes que es poden anar repetint després de la descripció de cadascun dels dits del peu. Que la cantarellegeu de gust! La repetició és la mare de molts dels aprenentatges!
Escuela 3-6. Contar cuentos. Una capacidad humana desde un enfoque creador
Cada uno sabremos contar aquellas historias con las que hemos conectado emocionalmente: un cuento tradicional; lo que nos ha pasado o hemos conocido, visto o leído y nos ha impactado; un recuerdo, una anécdota de nuestra infancia o la de otros que nos ha sido contada. Y lo haremos sin la pretensión de hacer un espectáculo, porque somos creadores, pero no necesariamente artistas. Contar es un fenómeno de comunicación en la intimidad para el que todos estamos dotados, y dado que todos somos diferentes, todos comos de manera diferente y perfecta, sin necesidad de aprendizaje.
