Vivimos en una sociedad muy exigente en la que en muchas ocasiones resulta complicado responder adecuadamente a las necesidades que presenta la infancia. La actividad corporal es una de estas necesidades básicas desde que las niñas y los niños son recién nacidos.
En un mundo en el que estamos en continuo movimiento, parece mentira que el sedentarismo se haya hecho dueño de las vidas de miles de millones de personas.
Editorial. La vida es movimiento, el movimiento es vida
En un mundo en el que estamos en continuo movimiento, parece mentira que el sedentarismo se haya hecho dueño de las vidas de miles de millones de personas.
Revista Infancia
Vivimos en una sociedad muy exigente en la que en muchas ocasiones resulta complicado responder adecuadamente a las necesidades que presenta la infancia. La actividad corporal es una de estas necesidades básicas desde que las niñas y los niños son recién nacidos.
José Pablo Franco
Cuando conocí a la doctora Emmi Pikler y sus trabajos, quedé impactada. Quienes nos formamos con esta nueva mirada trabajamos fundamentalmente con la familia y, por supuesto, con el pequeño, pero también existe otra gran diferencia: nuestro trabajo parte de las competencias del bebé. No negamos la deficiencia, pero buscamos favorecer aquello que puede hacer.
Revista Infancia
Escuela 0-3. La importancia de las prácticas piklerianas en la escuela infantil 0-3
Seminario de reflexión Pikler-Lóczy de la A. M. Rosa Sensat
El Programa Erasmus+ favorece que los centros educativos ofrezcan al personal docente oportunidades de movilidad por motivos de aprendizaje. El consorcio entre cuatro de las escuelas infantiles del municipio de Gijón, en Asturias (EEI Atalía, EEI La Serena, EEI Los Pegoyinos y EEI Tremañes), con el Centro de Profesorado y de Recursos de nuestro ámbito surge de la necesidad de buscar herramientas que ayuden a dirigir la mirada hacia la infancia desde una actitud de respeto, cuidado, atención y búsqueda del bienestar emocional de las criaturas y de nosotras mismas, como profesionales de la educación.
Encarnación Somonte, Eva María Carrio
Qué vemos, cómo lo contamos. El valor del juego, ¿es valorado?
Los educadores pensamos y repensamos actividades para que se generen productos de aprendizaje, actuaciones maravillosas, y seamos capaces de visualizarlas y registrarlas. Pero la infancia, como cultura diferente, ni piensa ni tiene la necesidad adulta, porque para ellos el juego forma parte de su vida, como el ritmo de su corazón.
Sara Suárez
Escuela 3-6. ¿Pensamiento computacional en infantil?
¿Es posible que alguien que conozca las características del pensamiento infantil pueda instar a los pequeños de 0 a 6 años a resolver problemas, diseñar sistemas y comprender el comportamiento humano basándose en los conceptos fundamentales de la ciencia de la computación?
Ángeles Abelleira
Hacemos una breve pero actualizada lectura de la situación social de la perspectiva de género, poniendo el foco en el ámbito educativo y en los conflictos que emergen en diferentes espacios y relatos. Se quiere poner sobre la mesa la falta de contextualización de las propuestas coeducativas en la primera infancia, pero, a su vez, también se busca generar claves para trabajar la creatividad de género desde la niñez, incorporando una visión más transfeminista a la práctica pedagógica.
Irati Leon, Eider Hermoso-Larzabal, Rakel Gomez Gamito, Maria Teresa Bizkarra
Conversar con Mercedes Blasi siempre es un regalo para quienes trabajamos con y para la infancia. Referente en el 0-6 a escala nacional, pedagoga de las Escuelas Infantiles Municipales de Granada durante 40 años, colaboradora de la revista Infancia desde sus inicios y codirectora durante más de una década, confía y cree en las enormes capacidades de los niños y niñas desde su nacimiento y ha dedicado su vida profesional a darles voz y a defender su derecho a una educación pública y de calidad.
Elba Mejías, Mª Isabel Vallejo
Poesía. En el jardín de risas y juegos…
En esta sección de poesía regalamos palabras para decir, palabras para jugar, palabras para emocionar, palabras para guardar y enriquecer el día a día y el mañana.
Anónimo
Libros al alcance de los niños. De aquí para allá
Revista Infancia
Informaciones. Educación Infantil 0-6 y Educación Infantil 3-6 Gino Ferri
Gino Ferri
WEBS El Carrau Blau https://carraublau.cat/ El Carrau Blau és un taller municipal de plàstica, a Sant Just Desvern, que, des del seu primer impuls, l’any 1980, impulsa un treball creatiu i artístic d’educació i experimentació visual i plàstica dirigit als infants i obert al municipi. La pintura, el dibuix, les tècniques de manipulació i la
Jornada sobre l’estona dels àpats a l’escola bressol El dissabte 27 de gener, l’A. M. Rosa Sensat va organitzar, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya, una jornada sobre l’estona dels àpats a l’escola bressol. L’acte es va celebrar a Barcelona, a la seu de l’Agència de Salut Pública. Durant el matí, els assistents
Són les autories amb un discurs i una recerca pròpia, les que agraden o les que romandran en el temps. Les que generen interrogants a qui mira, llegeix…, sent.
La poesia entra dins del que anomenem expressió artística i escoltar poesia és un aprenentatge, és un gaudi auditiu del llenguatge a través de la veu, el so i el ritme.
L’hort escolar i social va encetar de manera «oficial» aquesta aventura el darrer curs 2022-2023. L’adjectiu «escolar» va indefugiblement unit al de «social», puix és també de la societat de Gaianes, Alacant. Social del llatí societas, que ens parla de comunitat amb tot allò que comporta. Escola i comunitat es donen la mà.
Som amb l’Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), professora de filosofia, curadora d’exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l’educació i la filosofia amb la vida quotidiana, per mantenir una conversa sobre la relació entre l’art i l’educació.
L’educació artística pot anar més enllà de l’expressió plàstica a través del dibuix, la pintura i el modelatge. Per què restringir als infants l’accés a altres manifestacions més conceptuals? Potser perquè a la majoria de nosaltres –adultes del carrer, poc familiaritzades amb l’art contemporani– se’ns fa un gra massa presenciar una performance, una acció o una instal·lació i no entendre res de res?
Deia Antonio de la Torre, l’actor, en una entrevista, que el teatre hauria de ser matèria obligatòria a l’escola, i hi estem d’acord, perquè és una eina ben poderosa per construir la identitat de les persones, especialment a l’etapa d’infantil, que és on tot comença i on tot és possible.
Cada dia, quan obro la porta de l’estança al matí, m’esforço per trobar l’equilibri entre el que diu la teoria i el que faig en la realitat. Em resulta difícil i motivador a parts iguals.
Les escoles tenim el repte d’afrontar la relació entre els llenguatges digitals i els infants, sense caure en els paranys de les tecnologies. Les possibilitats dels dispositius electrònics són innegables i els equips de mestres hem de pensar com fer-los dialogar amb el potencial creatiu dels infants mentre transiten entre el món real i el món imaginari, el virtual i l’analògic.
Fa temps que ens adonem que el model d’acompanyament al dibuix que es proposa a la majoria de les escoles no és un model d’èxit. Els infants deixen de dibuixar quan s’adonen que el seu producte no és excel·lent. Costa trobar adults que dibuixin pel fet de gaudir, igual que canten, ballen o escriuen…
Arribarà el moment en què haurem de debatre i repensar l’art a les escoles. Què és l’art? És realment present a l’escola? I, en cas afirmatiu, quin és el seu sentit?, de quina manera hi és?, quins espais habita?, amb quin objectiu? El respectem? Respectem la relació entre infància i art?
Com poden els nens i les nenes apassionar-se pel coneixement mitjançant l’art i generar un transport cap a la cultura? Com pot una mestra mantenir viu aquest coneixement?
Editorial. Llums i ombres
La revista que teniu a les mans posa en relleu els llenguatges artístics en l’educació infantil. L’art és un procés molt ampli en el qual es vinculen els sentits i les emocions. Les arts, en plural, mostren una definició oberta, subjectiva, discutible. Perquè fer art va molt més enllà de pintar, dibuixar o fer una manualitat. Fer art és permetre’s fluir –ser, fer i estar–, i els llenguatges artístics, com tots els altres llenguatges, afavoreixen la comunicació amb els altres.
Revista Infància
I tu què en penses? Quin lloc tenen les manualitats a l’educació infantil?
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
Revista Infància
Referents. Els temps i els dies d’Artur Martorell
Un pedagog il·lustre, paradigma de la solidesa de la tradició cultural catalana i de la renovació pedagògica; un mestre entra-nyable, apassionat per la seva feina, humanista entestat a obrir camins i d’una bonhomia indiscutible; un educador polifacètic que va participar en el món del lleure a través de l’escoltisme i les colònies escolars, en el món de l’edició amb llibres per a infants i joves d’alta qualitat; promotor del gust per la bona literatura i col·laborador de Cavall Fort; lingüista convençut que l’ensenyament de la llengua a l’escola és bàsic i no té espera; gestor municipal, que va promoure concerts i emissions radiofòniques per a escolars; formador de mestres… I un llarg etcètera. Aquest és Artur Martorell (1894-1967). A la primera Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’any 1966, hi va fer un curs de llenguatge. Al cap de poc ens va deixar. Quan el professor Octavi Fullat començava la seva carrera com a docent, el va anar a veure i li va quedar gravada una frase que li va dir: «L’important, en educació, és creure en l’esdevenidor».
David Pujol i Fabrelles
Plana oberta. El valor d’educar per mitjà de l’art
Com poden els nens i les nenes apassionar-se pel coneixement mitjançant l’art i generar un transport cap a la cultura? Com pot una mestra mantenir viu aquest coneixement?
Yunisley Balmaseda
Educar de 0 a 6 anys. Síndrome de Stendhal: sobredosi de bellesa
Arribarà el moment en què haurem de debatre i repensar l’art a les escoles. Què és l’art? És realment present a l’escola? I, en cas afirmatiu, quin és el seu sentit?, de quina manera hi és?, quins espais habita?, amb quin objectiu? El respectem? Respectem la relació entre infància i art?
Àngela Bosch, Pau Sobrerroca
Experiències. Fer un dibuix o dibuixar?
Fa temps que ens adonem que el model d’acompanyament al dibuix que es proposa a la majoria de les escoles no és un model d’èxit. Els infants deixen de dibuixar quan s’adonen que el seu producte no és excel·lent. Costa trobar adults que dibuixin pel fet de gaudir, igual que canten, ballen o escriuen…
Glòria Vives
Experiències. Harmonia entre el món virtual i el món analògic. El taller del material gran
Les escoles tenim el repte d’afrontar la relació entre els llenguatges digitals i els infants, sense caure en els paranys de les tecnologies. Les possibilitats dels dispositius electrònics són innegables i els equips de mestres hem de pensar com fer-los dialogar amb el potencial creatiu dels infants mentre transiten entre el món real i el món imaginari, el virtual i l’analògic.
David Altimir, Maite Pujol
Bones pensades. Buscant l’equilibri
Cada dia, quan obro la porta de l’estança al matí, m’esforço per trobar l’equilibri entre el que diu la teoria i el que faig en la realitat. Em resulta difícil i motivador a parts iguals.
Sílvia Mayol
Experiències. Viure el teatre des de la infància
Deia Antonio de la Torre, l’actor, en una entrevista, que el teatre hauria de ser matèria obligatòria a l’escola, i hi estem d’acord, perquè és una eina ben poderosa per construir la identitat de les persones, especialment a l’etapa d’infantil, que és on tot comença i on tot és possible.
Roser Escuriet
L’educació artística pot anar més enllà de l’expressió plàstica a través del dibuix, la pintura i el modelatge. Per què restringir als infants l’accés a altres manifestacions més conceptuals? Potser perquè a la majoria de nosaltres –adultes del carrer, poc familiaritzades amb l’art contemporani– se’ns fa un gra massa presenciar una performance, una acció o una instal·lació i no entendre res de res?
Assumpta Carreras
L’entrevista. Parlem de les arts amb Eulàlia Bosch «Amb la curiositat comença tot»
Som amb l’Eulàlia Bosch (Barcelona, 1949), professora de filosofia, curadora d’exposicions i creadora de projectes que connecten les arts, l’educació i la filosofia amb la vida quotidiana, per mantenir una conversa sobre la relació entre l’art i l’educació.
Anna Tetas
Infant i societat. L’hort escolar i social
L’hort escolar i social va encetar de manera «oficial» aquesta aventura el darrer curs 2022-2023. L’adjectiu «escolar» va indefugiblement unit al de «social», puix és també de la societat de Gaianes, Alacant. Social del llatí societas, que ens parla de comunitat amb tot allò que comporta. Escola i comunitat es donen la mà.
Ezequiel Biosca
Poesia. Art i poesia, un vincle primerenc
La poesia entra dins del que anomenem expressió artística i escoltar poesia és un aprenentatge, és un gaudi auditiu del llenguatge a través de la veu, el so i el ritme.
Carles Cano
Són les autories amb un discurs i una recerca pròpia, les que agraden o les que romandran en el temps. Les que generen interrogants a qui mira, llegeix…, sent.
Sergi Portela, Amàlia Ramoneda, Mariona Trabal
Revista Infància
Per saber-ne més. Art a l’abast de petits i grans
Revista Infància
Revista Infància
Un pedagog il·lustre, paradigma de la solidesa de la tradició cultural catalana i de la renovació pedagògica; un mestre entra-nyable, apassionat per la seva feina, humanista entestat a obrir camins i d’una bonhomia indiscutible; un educador polifacètic que va participar en el món del lleure a través de l’escoltisme i les colònies escolars, en el món de l’edició amb llibres per a infants i joves d’alta qualitat; promotor del gust per la bona literatura i col·laborador de Cavall Fort; lingüista convençut que l’ensenyament de la llengua a l’escola és bàsic i no té espera; gestor municipal, que va promoure concerts i emissions radiofòniques per a escolars; formador de mestres… I un llarg etcètera. Aquest és Artur Martorell (1894-1967). A la primera Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, l’any 1966, hi va fer un curs de llenguatge. Al cap de poc ens va deixar. Quan el professor Octavi Fullat començava la seva carrera com a docent, el va anar a veure i li va quedar gravada una frase que li va dir: «L’important, en educació, és creure en l’esdevenidor».
Des de la revista Infància, llancem la pregunta i esperem la vostra resposta a les xarxes socials, perquè generar debat dels temes que envolten l’educació sempre és necessari.
La revista que teniu a les mans posa en relleu els llenguatges artístics en l’educació infantil. L’art és un procés molt ampli en el qual es vinculen els sentits i les emocions. Les arts, en plural, mostren una definició oberta, subjectiva, discutible. Perquè fer art va molt més enllà de pintar, dibuixar o fer una manualitat. Fer art és permetre’s fluir –ser, fer i estar–, i els llenguatges artístics, com tots els altres llenguatges, afavoreixen la comunicació amb els altres.
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
Si vols comprar aquest exemplar, pots fer-ho aquí !! Te l’enviem a casa.
“El Melel” é a forma como as meninas, meninos e adolescentes que trabalham vendendo artesanato, brinquedos ou comida na Praça Catedral nos nomeiam e o espaço onde se compartilham brincadeiras, pinturas, leituras, risos, trabalhos colaborativos, sonhos e medos, o lugar onde refletimos sobre as questões que lhes dizem respeito, como os seus direitos, identidade, território, trabalho digno, violência, família, escola ou alimentação.
A concepção da criança como sujeito de direitos desde o nascimento alcançou grande visibilidade nas sociedades contemporâneas, apesar de paradoxalmente as mesmas sofrerem altos índices de violência física e simbólica. Os direitos humanos, assim como os direitos das crianças, não são da ordem da natureza, mas da ordem social e política e foram concebidos em determinado momento histórico para agenciar novas práticas de vida que passassem a considerar uma disposição sensível sobre o que não era “mais aceitável” na convivência comunitária.
Síntese: A experiência Fogones de la Memoria é uma proposta de um Coletivo de educadores/as infantis uruguaios/as que tem como principais objetivos contribuir para a construção da memória e dos direitos humanos com as infâncias e por meio de linguagens diversas que lhes são próprias
A Fundação Pública Local Granada Educa conta com quatro Escolas Infantis que funcionam desde 1980. Desde a sua criação têm uma tarefa importante: partilhar com as famílias a educação e cuidado de meninos e meninas, dos quatro meses aos seis anos. Entendemos a educação como um processo de crescimento e aprendizagem entre crianças, famílias e profissionais; onde os três protagonistas participam da configuração do cotidiano da escola infantil.
Somos um grupo de seis educadores/as do centro educacional indígena Awá Calvi, pertencente ao distrito especial de Tumaco Nariño, e uma mãe comunitária,1 responsável pela educação de meninos e meninas na escola básica primária da organização da unidade indígena do povo Awà. (UNIPA). Temos a sorte de trabalhar neste território habitado por gente humilde, simples e trabalhadora que zela incansavelmente pela defesa do território ancestral. Uma população que desde a sua cosmogonia trabalha todos os dias pelos seus costumes, inkal Awà (povo da montanha), onde lutam pela sobrevivência em meio ao conflito armado e ao abandono do Estado.
Durante los años 2020 y 2021 la educación, en todos sus niveles y modalidades, se vio mediada por las tecnologías. En la Argentina, como en otros países de Nuestra América y del mundo, el intento de seguir haciendo escuela aún sin presencialidad, hizo que se fueran construyendo progresivamente modos de enseñar y aprender lejos de los edificios escolares. En los institutos de formación docente esto presentó un doble desafío. Por un lado el diseño de intervenciones de enseñanza en aulas virtuales1 resultó para muchas y muchos docentes una práctica nueva o poco habitual. Por el otro, se ponía de manifiesto la necesidad de considerar especialmente las nuevas formas en que los niveles educativos obligatorios2 llevaban adelante sus propias acciones para seguir haciendo escuela cada día. Dialogar con esos modos, considerar en cada caso cómo aprenden las niñas y los niños en un territorio marcado por la desigualdad, y construir intervenciones en el marco del diseño de las políticas educativas nacionales y provinciales que iban ofreciendo orientaciones para la tarea en ese contexto, fue un reto en tiempos complejos.
Hoje em dia, meninas e meninos, desde bebês, estão imersos em um mundo de imagens e jogos virtuais por meio de diversos dispositivos eletrônicos, e há cada vez menos ações lúdicas com seus corpos. A tecnologia nunca poderá substituir as interações vivenciadas com o ambiente e com outras pessoas, pois contribuem para a construção de referências afetivas e cognitivas.
Olá Márcia, conte-nos sobre sua história de militância no MST e o que o MST representa no Brasil e na América Latina?
Minha família desde o início lutou pela terra através do trabalho, de um lugar para morar. Sou filha de uma família camponesa. Sou do interior de São Paulo, de família pequena e quando meus pais procuravam um lugar para trabalhar na terra, ocorre a primeira ocupação de terra em 1984. Nessa época nasceu o MST junto com um movimento de luta pela terra, juntamente com a igreja e os sindicatos, com grande mobilização de famílias que viviam no campo, organizaram a primeira ocupação das terras. Foi em 1986 que minha família participou da terceira ocupação de terras do movimento.
Meu nome é Luci Guidio, sou paulistana nascida aqui no extremo sul desta cidade de São Paulo quase Guarani. Sou professora da Escola Pública, pedagoga, freiriana por opção, membra do Fórum Paulista de Educação Infantil.
A questão da memória e sua transmissão à primeira infância está se expandindo e adquirindo, após quarenta anos de democracia ininterrupta, uma relevância crescente para toda a América Latina, especialmente na medida em que, com seus diferentes graus de dificuldade, avanços e retrocessos, as democracias latino-americanas vêm consolidando décadas de governos democráticos.
Nomear a América Latina é nomear a região mais desigual do mundo, onde centenas de milhões de habitantes ainda não têm acesso aos direitos mais básicos garantidos pela humanidade. Paradoxalmente, os seus governos de natureza democrática respondem formalmente a esta característica, mas há mais de vinte anos depois do século XXI, estão longe de conseguir consolidar modelos democráticos que garantam o bem-estar das suas populações. As democracias latino-americanas pensadas como um conjunto de regras e procedimentos, desprovidos de sentido ético e conteúdo vinculado à justiça e/ou equidade, privam-se do objetivo de construir uma sociedade mais humana.
L’edifici de la Casa de Cultura de Ciutadella, al carrer Hospital de Santa Magdalena de la ciutat menorquina, havia acollit antigament l’hospital municipal, l’església de Santa Magdalena i un internat per als fillets orfes. A finals del segle xix l’hospital i la casa d’orfes es van traslladar i l’edifici es convertí en l’escola pública Sa Plaça, on va ser mestre el pedagog Joan Benejam i Vives (1846-1922). Benejam, autor de diversos llibres escolars, propugnà una educació pràctica i activa, i va ser el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat. Si sé tot això és gràcies a l’alumna ciutadellenca d’Educació Primària de la Universitat de Girona Marta Pons —a la fotografia, davant l’edifici—, que m’hi va acompanyar l’estiu passat. Després vam anar plegats a la cèntrica plaça des Born a veure l’escola pública Joan Benejam, en la qual no vam poder entrar perquè en aquell moment era tancada per vacances. Ens vam haver de conformar observant l’obelisc de la plaça —conegut popularment com sa piràmide—, que fou fet el 1857 per commemorar l’Any de Sa Desgràcia, una ràtzia otomana a l’illa durant el segle xvi. Vaig estar a punt de recordar a la Marta que el 1857 és l’any en què es va promulgar la Llei Moyano, la primera llei general d’educació, però no ho vaig pas fer: ella també estava de vacances…
CINEMA El mestre que va prometre el mar Producció: Espanya, 2023. Director: Patrícia Font. Pel·lícula basada en el llibre homònim de Francesc Escribano adaptat a la gran pantalla per Albert Val. Producció: Minoria Absoluta, Lastor Media, Filmax i Mestres Films AIE. Actors principals: Enric Auquer i Laia Costa. L’Associació de Mestres Rosa Sensat va publicar el 2020, amb el títol Els vaig prometre
En uns moments com els presents, en els quals sembla que la serp ha sortit de l’ou i campa lliurement tot menystenint la cultura i promocionant les curses de braus per damunt dels llibres de Joan Fuster, és hora de reflexionar a fons sobre d’on venim, què vam perdre pel camí i en quina situació estem. És per això que l’actual selecció convida a fer aquest camí de reflexió des del passat cap al present, per projectar-nos vers el futur. Gaudiu de les lectures i del cinema; atipeu-vos de cultura, per omplir-vos de raons per afrontar amb educació el futur.
«Un mestre ha de ser una persona alegre i amb recursos, comunicativa, empàtica i pacient»
Nascuda a Lleida el 1996, l’Alba va estudiar el Grau de Traducció i Interpretació i, després de treballar un any en un institut d’Alemanya, va decidir fer el Màster en Formació del Professorat. Actualment estudia el Grau d’Educació Primària a la Universitat Oberta de Catalunya.
La il·lusió per l’ofici i les ganes de fer bé la feina a classe un dia i un altre dia valen tant o més que les grans il·luminacions pedagògiques concebudes en un despatx. Montserrat Mestres ha estat una persona que s’ha estimat la docència, el treball a l’aula i els alumnes. Per això és una professora recordada.
Davant d’un futur incert i un present convuls no és estrany el recent augment de temptatives de suïcidi infantojuvenils. Si volem evitar que una criatura arribi a plantejar-se la seva pròpia mort, apartem les pantalles que ens separen i parlem-hi, escoltem-la, comprenguem-la i estimem-la.
Montserrat Casas Vilalta (1941-2023) va néixer a Sant Julià de Cerdanyola, a la comarca del Berguedà. Forma part de la generació de mestres que van donar consistència, gruix, rellevància, projecció i prestigi a l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
El dia 8 de maig del 1914 va començar a funcionar l’Escola de Bosc. Rosa Sensat i Vilà (1873-1961), directora de la secció de nenes, hi va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, que donava un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants.
Transformar una escola és un repte apassionant que es pot afrontar a partir de l’observació, reflexió i complicitat dels diferents agents. Alguns canvis, com els estètics, són immediats, però el canvi profund i substancial requereix més temps i és fruit d’una reflexió que influeix en la nostra mirada i en la manera d’entendre l’educació.
Cada vegada estem més amoïnats pel present i el futur del coneixement i l’ús social de la llengua catalana, a l’escola i en tots els àmbits. Es fa evident que s’han de superar la indiferència i el relaxament general dels darrers anys i refermar el compromís individual i col·lectiu de tota la comunitat educativa per l’ensenyament del català i en català.
«El sentit de la Fundació Artur Martorell és cercar recursos per ajudar a millorar l’ensenyament i donar suport a les activitats de l’Associació de Mestres Rosa Sensat»
Mestra, llicenciada en Filologia Romànica i en Pedagogia. Ha estat inspectora, primera cap del Servei d’Ensenyament del Català, regidora de l’Ajuntament de Barcelona, diputada provincial, delegada territorial d’Ensenyament a Barcelona, directora general d’Ensenyament Primari i presidenta del Consell Escolar de Catalunya. Actualment presideix la Fundació Artur Martorell. Forma part des de l’inici de la Societat Catalana de Pedagogia. És col·legiada d’honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i té la Creu de Sant Jordi.
El dret a llegir va ser el tema central de la 58a Escola d’Estiu de Rosa Sensat del 2023. Us exposem a continuació les conclusions extretes després de dues setmanes de sessions formatives.
