«Fa alguns anys, quan uns determinats professionals, alguns mestres, descobrien que la persona a la qual prestaven atenció tenia massa problemes a sobre, es defensaven d’haver d’actuar, dient: “És que jo no soc una germaneta de la caritat”. A poc a poc, amb el pas del temps i la presència més quotidiana dels professionals del treball social, l’expressió ha estat canviada per la de: “No soc una assistent social”. És que, quan un educador, una mestra, ha d’encarar la complexitat d’una relació educativa, hi té uns límits? Hi ha qüestions de les quals no s’ha d’ocupar?»