El model de menjadors escolars ha fet un gran canvi en els últims 20 anys. La tendència és clara i les empreses ho saben: aposta pels serveis integrals, productes ecològics i de proximitat, i un projecte educatiu que acompanyi les hores dels àpats.
Text de Queralt Castillo Cerezuela
Periodista
Es calcula que actualment a Catalunya hi ha 2.000 menjadors escolars que alimenten una mitjana de 400.000 alumnes al dia, xifra que suposa un negoci d’uns 2,5 milions d’euros diaris. Proporcionar un model de menjadors escolars justos, sostenibles, saludables i transparents ha estat una de les prioritats de les escoles en els últims anys. Bo i Sa, Campos Estela, Ecomenja o la Xarxa Agroecològica de Menjadors Escolars de Catalunya (Xamec), que en aquest moment està desenvolupant el primer segell ecològic i de proximitat per a menjadors escolars i restauració, ja fa temps que aposten per un model de gestió integral que posi la salut i l’educació al centre.
Ecomenja treballa amb un 95% de producte ecològic certificat i s’abasteix en un 70% de pagesos, ramaders, altres productors i distribuïdors de proximitat. «Apostem per la recuperació de la dieta mediterrània amb més llegums, menys carn i de més qualitat que procedeixi de la ramaderia local, i més verdures fresques», explica Carles Soler, de la iniciativa.
No són els únics. Les experiències de menjadors escolars ecològics, capitanejats per empreses que aposten per la sostenibilitat social i ambiental, proliferen a Catalunya. No obstant això, han de fer front a una sèrie d’obstacles, ja que els menjadors han d’anar acompanyats d’un projecte pedagògic i alimentari que aporti una òptica agroecològica de sostenibilitat i transformació social, en el qual tota la comunitat educativa (professorat, familiars i estudiants) hi estigui implicada. Prioritzar la compra directa a productors locals i de proximitat, i oferir productes de qualitat i de temporada no sempre és una feina fàcil. «Nosaltres sempre busquem productes de qualitat, però de vegades no els trobem aquí», explica el gerent de Bo i Sa, Josep Planas.
El 2014 es va aprovar una directiva europea de seguiment obligat que feia referència a la compra pública. L’Estat espanyol ho va incorporar el 2017 i des de llavors s’ha hagut d’adaptar a totes les comunitats autònomes. La normativa va donar, en aquell moment, una oportunitat única a l’Administració per fer un canvi dràstic en la gestió dels menjadors i fomentar una alimentació basada en els productes de proximitat.
La Xamec, per exemple, treballa amb la pagesia del Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i d’altres punts de Catalunya. «Un cop l’any, fem una planificació conjunta de cultius amb la pagesia. Així, d’una banda assegurem a la pagesia una compra a un preu pactat i just, i de l’altra garantim l’oferta d’aliments saludables als infants de les nostres escoles», explica Yago Calbet, coordinador de la xarxa.
Per a Martí Garcia, un menjador actual ha de tenir en compte diferents elements: «El menjar ha de ser bo, ha de proporcionar una experiència agradable i ha de ser saludable. També s’han de crear bons hàbits i, per acabar, hem de ser sostenibles i reduir al màxim l’impacte ambiental». La seva empresa, Campos Estela, va néixer el 1968. «Els meus pares tenien un bar i feien menjars. Van tenir la sort d’estar a prop d’una escola i els mestres hi anaven. A principis dels setanta ja servíem a diferents escoles», explica.
Aprendre al menjador
A més de la funció bàsica d’alimentar els infants, les hores de menjador tenen un potencial pedagògic que fins fa relativament poc no s’havia explorat. El valor educacional que té l’estona de l’àpat és quelcom que no passa desapercebut per a empreses com Bo i Sa, que fa anys que treballa per oferir un servei pedagògic personalitzat per a cada escola. «Intentem que el menjador segueixi la línia pedagògica de l’escola, per això hi estem en constant comunicació. Els nostres monitors i monitores són educadors i un dels seus punts forts de treball és educar en els bons hàbits. No es tracta de fer menjar l’infant, sinó que els nens i les nenes entenguin què mengen. Un cop han acabat l’àpat, les activitats que programen van en funció de la demanda de la comunitat educativa del centre escolar», explica Josep Planas. La tendència en els últims anys ha estat entendre els menjadors escolars com a espais educatius que, durant l’estona de l’àpat, proporcionen un servei educatiu, no un servei complementari a l’educació.
També les empreses que formen part de la Xamec estan compromeses a fer de l’hora dels àpats una oportunitat per a l’educació i la sensibilització. «El nostre monitoratge rep formacions per educar en el dia a dia en aquests valors de respecte a la salut i al medi a través de l’alimentació. A més, fem exposicions i tallers educatius sobre temàtiques concretes, com ara l’origen dels aliments, l’impacte del sucre o la indústria de carn intensiva. Creiem que l’educació és un element molt important i ens encanta la bona acollida que tenen aquestes activitats entre la canalla de les escoles».
Reduir els residus
Un dels projectes que ha portat a terme Campos Estela durant l’hora de menjador ha estat el Pesa i Pensa, que té com a objectiu reduir la generació de residus orgànics als menjadors escolars i sensibilitzar sobre l’empremta ecològica que comporta el malbaratament d’aliments. La prova pilot d’aquest projecte es va posar en marxa el 2014 i, a partir del segon mes i de manera sostinguda, el malbaratament d’aliments es va reduir en un 35% i la generació de residus en un 50%. «Que quedi menjar al plat no és un tema de cost, sinó d’hàbit. Quan vam començar amb el projecte ens vam adonar que, de 600-700 grams de menjar, 100 es quedaven a la safata. Hem aconseguit reduir aquesta xifra un 75% i ens ha permès fer millores en la gestió, al mateix temps que ho hem convertit en una eina d’apoderament i educació», explica Martí Garcia, de l’empresa. Segons un informe elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i el WRAP, el 17% dels aliments disponibles per al consum acaben cada any a les deixalles. Això equival a uns 931 milions de tones d’aliments. Les dades són del 2019.
Els menjadors escolars constitueixen un agent de salut i educador de primer ordre i totes aquestes iniciatives ho tenen present. La seva aposta és ferma: salut, educació i sostenibilitat; treball cooperatiu amb tota la comunitat educativa, i personalització. Segurament, el secret de l’èxit.
Els menjadors escolars són un agent de salut i educador de primer ordre, per això el treball cooperatiu amb tota la comunitat educativa és clau.
