Columna. Pedagogies crítiques de base comunitària a l’escola
Naveguem enmig de crisis i, mentre l’escola se’n fa ressò, sovint confonem símptomes –alt abandonament escolar prematur, baixa competència lectora, manifestació de violències masclistes, etc.– amb les causes que, alimentades per les crisis, s’originen fora l’escola. Durant la pandèmia hem constatat que les organitzacions educatives han esdevingut potents i resilients quan han enriquit la seva col·laboració permanent. De fet, quan això s’ha omès, les desigualtats i les problemàtiques no han fet sinó augmentar.
Edgar Iglesias
Ve a la memòria. l’Escola de Bosc del Parc de Montjuïc
El millor elogi d’una escola és dir que s’assembla a una casa. I l’Escola de Bosc, situada al vessant nord-oriental de la muntanya de Montjuïc, s’assemblava a una casa. Una casa on s’aprenia a viure. A viure en plena natura, factor essencial d’una cultura integral. On s’educava per esdevenir persona. Res d’aprenentatges mecànics, sense relació amb la vida. Una escola que era un llibre, sempre obert, de ciència, art i moralitat. Es va inaugurar el maig del 1914 i va ser la primera escola activa pública de Catalunya. Al capdavant de la secció de nois hi havia Antolín Monroy Paz; al capdavant de la de noies, Rosa Sensat Vilà, de la qual estem celebrant el 150è aniversari del naixement, en el marc de l’Any Rosa Sensat, decretat per la Generalitat. A la fotografia, elaboració d’un herbari.
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. Joan Domènech Francesch
«El Signe, d’Albert Jané, m’ajudà a escriure una mica millor la llengua prohibida a l’escola»
Joan Domènech
Reportatge. El projecte educatiu de l’Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és un dels cors litúrgics més antics d’Europa, format per una quarantena de nois d’arreu del país que cada dia omplen el monestir amb les seves veus i captiven els seus visitants. Més enllà de la tasca al cor i de l’extensa formació musical que reben, els nens assisteixen a l’escola del monestir i viuen a la residència, beneficiant-se de tot un projecte pedagògic que posa l’educació integral i els valors en el centre.
Clara Puig Carreras
Observatori Internacional. L’Escola Catalana de Londres
Aquest article pretén ser una breu aproximació sobre els orígens de l’Escola Catalana de Londres, un punt de trobada de la llengua i la cultura catalana, i la metodologia emprada per ensenyar català com a llengua d’herència fora del domini lingüístic.
Helena Pujol Bech
Dossier. L’alumnat gitano a l’escola
Després d’un llarg camí (aules pont, patronat de suburbis, compensatòria…), els infants gitanos estan escolaritzats. Els objectius actuals passen per disminuir un cert absentisme i l’abandonament prematur per tal que les dades siguin semblants a la majoria de l’alumnat del país. Aquest dossier vol incidir en diversos aspectes sobre escolarització i acolliment de l’alumnat gitano als centres escolars i els suports adequats des d’altres instàncies: les administracions i tota la comunitat, gitana i paia.
Redacció Perspectiva Escolar
La figura professional dels promotors escolars
El Departament d’Educació va crear la figura professional del promotor escolar, implantada a una trentena de municipis catalans, però encara no està plenament reconeguda dins del sistema educatiu.
Miguel Ángel Franconetti
La necessària col·laboració amb les famílies
Acollir, tenir cura, és condició necessària perquè l’escola pugui desenvolupar les seves funcions de socialització i aprenentatge. Una condició que es basa en comportaments i representacions col·lectives fruit d’aprenentatges culturalment organitzats. Si no en som conscients, podem projectar-los com a models universals, col·laborant en el manteniment d’un ordre social injust a les nostres escoles.
Eva Bretones
Enfocament integrat, igualtat de tracte i interculturalitat
Sovint el binomi educació i poble gitano es lliga a absentisme, abandonament prematur i conflicte. No és la nostra mirada. Sí que ho són les propostes des de la nostra experiència.
Miquel Jiménez, Carme Méndez
El treball comunitari fa referència a l’esforç cooperatiu d’una comunitat que pren consciència dels seus problemes, s’organitza i desenvolupa els seus recursos i potencialitat, des de la base mateixa de la comunitat local. La salvaguarda dels drets dels infants i joves gitanos exigeix l’esforç mancomunat de tots els agents, des del coneixement i el respecte de la cultura gitana.
Salvador Carrasco Calvo
Els docents amb gitanos, experts a aprendre
La diversitat del poble gitano, les diferents aspiracions envers l’escola, els prejudicis mutus que es donen entre gitanos i no gitanos, la importància d’un treball coordinat en xarxa amb els agents de l’àmbit socioeducatiu de l’entorn proper, el vincle afectiu amb els alumnes, les metodologies que implementem a l’aula, la relació que establim amb les famílies, són temes que hem de repensar a l’hora d’abordar l’acció educativa amb gitanos.
Maika Vaquero Molina
L’educació superior com a ascensor social
Nelson Mandela deia que l’educació és l’arma més poderosa que pots emprar per canviar el món. I abans que ell, moltes altres persones, des de diferents esferes polítiques, socials i científiques, han fet veure la importància de l’educació per superar desigualtats, i com pot esdevenir, sens dubte, un ascensor social dels grups més vulnerats, com ara el poble gitano.
Fernando Macías-Aranda
Un camí vers la igualtat d’oportunitats
L’alumnat gitano arriba a les escoles i instituts amb la seva motxilla vital. Cal aconseguir una autèntica inclusió que superi els prejudicis i els estereotips vers aquest poble per aconseguir que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de la població; que les diferències no provoquin desigualtats.
Joan M. Girona
Entrevista. Dominica Díez Marcet
«La introducció massiva dels dispositius mòbils afecta la capacitat d’aprenentatge»
David Pujol
Experiència. El pont del verntallat
L’escola Verntallat és un centre públic que acull l’alumnat dels diferents pobles de la Vall d’en Bas i que, en aquest moment, està immersa en un procés de canvi i transformació. Des del 2022 el centre es va adherir al projecte Educació 360 per anar-nos convertint en un centre referent amb aquesta mirada a la Vall i a la comarca de la Garrotxa.
Mireia Vilalta, Anna Riu
Experiència. Un debat sobre feminisme i noves masculinitats
L’exposició Tros de dona del Museu de la Vida Rural convida els estudiants a reflexionar sobre les desigualtats de gènere, la corresponsabilitat, el reconeixement de les cures i els estereotips.
Gemma Castanyer
Han fet història. l’escola parc del guinardó
Catalunya ha estat i és un referent internacional en molts àmbits i sectors d’innovació. També en el cultural i educatiu. La ciutat de Barcelona ho és en particular com a pol de projecció d’idees i projectes. Quant a renovació pedagògica al llarg del primer terç del segle passat, excel·lí en realitats escolars capdavanteres i en la diversitat de riquesa emprada en metodologia activa.
Salvador Domènech i Domènech
Ellen Key (1849-1926) va néixer a Suècia. Estem davant d’una llegidora voraç, d’una escriptora prolífica i d’una conferenciant apreciada. De formació autodidacta, les seves concepcions, també les que tenia sobre educació, són, en essència, fruit de les seves lectures (Rousseau, Pestalozzi, Goethe, Montaigne, Nietzsche, Comte…), i la van convertir en una pionera incisiva i controvertida en molts camps.
Xavier Besalú Costa
Sempre a punt!. La Federació Catalana de Voluntariat Social
Amb 33 anys d’història i formada actualment per prop de 330 entitats d’arreu del territori, la Federació Catalana de Voluntariat Social és l’entitat de referència del voluntariat social a Catalunya.
Joan Toledo
Semblança. Joaquim Arenas i Margarida Muset i els anys decisius per a la llengua
Els anys vuitanta, Margarida Muset i Joaquim Arenas van viure en primera persona i van orquestrar moltes accions socials i polítiques que havien de garantir que l’ensenyament al Principat fos en català. Avui, a la tercera dècada del segle xxi, en moments d’incertesa per al país i la llengua, fan balanç de la feina feta.
Pitu Basart
Després de l’aturada estiuenca no hi ha res millor que iniciar de nou el curs escolar amb les lectures que proposem des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, tres títols que mostren la vitalitat del seu servei de publicacions, amb una oferta variada i completa que va des de l’educació infantil fins als àlbums il·lustrats. És observant la diversitat de títols que tenim a l’abast quan hom s’adona de com de necessària és la formació permanent. No us els deixeu perdre!
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. les aules Montessori de la Universitat de Vic
A la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya hi ha les Aules Montessori, «pensades i organitzades amb les proporcions reals d’infants d’escoles bressol i parvulari per tal que els estudiants manipulin i aprenguin amb comoditat i d’acord amb els mateixos processos que experimenten els infants», tal com podem llegir a la pàgina web en què les promocionen. També expliquen que permeten practicar amb materials dissenyats per la mateixa Maria Montessori i certificats per l’Associació Montessori Internacional. Estan situades a la planta baixa de l’edifici de la Masia de la Torre dels Frares, al carrer d’en Perot Rocaguinarda de Vic. El dia que les vam anar a visitar amb un grup d’estudiants del grau de Doble Titulació de Mestre de la Universitat de Girona ens van atendre Marta Camps i Berta Vila, que també ens van ensenyar l’Aula Teresa Buscart-Laboratori d’Educació Infantil, un escenari de simulació preparat perquè estudiants de mestre i professionals de l’Educació Infantil puguin observar, experimentar i reflexionar sobre les bones pràctiques a l’escola. L’espai permet fer una aproximació als processos d’investigació, experimentació, exploració i raonament que fan els infants en interacció amb els materials i recursos de l’Aula.
David Pujol
