Columna. Intimidar el professorat
Quan al Brasil encara governava Jair Bolsonaro, una associació pedagògica d’aquell gran país (Escola da Vila) em va convidar a impartir unes sessions en línia sobre el tractament de temes polítics als centres d’ensenyament; és a dir, el vell problema de la neutralitat. El motiu era que, segons em van explicar, el professorat estava inquiet, per no dir atemorit, a causa d’una sèrie de mesures imposades pel govern ultradretà.
Redacció Perspectiva Escolar
Un obrador escolar per a dibuix i treball manual
L’any 1937 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un opuscle titulat L’ensenyament popular a Catalunya. De l’adveniment de la República al juliol del 1937, editat especialment per al Congrés International de l’Enseignement Primaire et de l’Education Populaire, celebrat a París el juliol del 1937. Aquesta és una de les imatges d’aquest treball, que portava aquest peu de figura: «La millora no fou només material; va anar acompanyada del millorament pedagògic i tècnic. Els corrents pedagògics més moderns van ésser introduïts i s’escolliren els mestres per tal d’assegurar l’eficàcia de les millores. Heus aquí un obrador escolar per a dibuix i treball manual d’un dels Grups Escolars [de l’Ajuntament de Barcelona] nous».
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. Pertanyo a la generació de l’enciclopèdia Álvarez
Del parvulari al Batxillerat vaig canviar set vegades d’escola. Era un subjecte-objecte de fracàs escolar amb greus problemes de lectoescriptura que vaig anar superant de mica en mica i de manera definitiva quan vaig acabar guanyant-me la vida llegint, escrivint i parlant en públic. La vida dona moltes voltes.
Jaume Carbonell Sebarroja
Reportatge. De memoritzar a pensar críticament
Fa més de 30 anys que el Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) investiga, innova i analitza el procés d’ensenyament i aprenentatge de matèries com ara Història o Geografia. Ens endinsem en la seva tasca per saber quines són les claus per formar bons professionals en aquesta controvertida àrea.
Gemma Castanyer i Mora
Observatori Internacional. Grècia: un sistema escolar lligat a la religió i amb reptes
Per poder entendre les mancances del sistema educatiu grec públic cal remuntar-se a la crisi econòmica que va assolar el país hel·lè a partir del 2008 i de la qual la ciutadania encara no se n’ha pogut sortir. Tampoc no es pot obviar el poder de l’Església ortodoxa grega.
Queralt Castillo Cerezuela
Dossier
Retornem el protagonisme a la lectura i les biblioteques escolars
En una entrevista recent al suplement Criatures del diari Ara la pedagoga i psicòloga Catherine L’Ecuyer deia que a l’escola li sobrava l’obsessió per la innovació i, en canvi, li faltava recuperar els bàsics: la bellesa, l’aferrament, la sorpresa, la transmissió de la cultura… i la lectura. Enguany l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha dedicat la 58a Escola d’Estiu al dret a llegir. Amb aquest dossier acabem de reblar el clau, amb articles diversos de reconeguts experts i, a més, publiquem les conclusions a què vam arribar, que van ser lliurades al Departament d’Educació.
Redacció Perspectiva Escolar
Dossier
Per al cervell, llegir és una activitat molt complexa. Però, tanmateix, l’hem convertida en imprescindible. Un cop hem après a llegir, i especialment si la lectura ens produeix sensacions de gaudi, no ens adonem d’aquesta complexitat.
David Bueno i Torrens
Dossier
El pla lector: la primera fitxa del plec
A Catalunya els estudiants suspenen en comprensió lectora, segons el darrer informe PIRLS. Aquests mals resultats els hauria de compensar l’escola amb un Pla de lectura adequat al seu entorn, i posar llibres i biblioteca a l’abast dels entorns socials més desafavorits.
Joan Portell Rifà
Dossier
Com acompanyem la lectura a primer curs?
Acompanyar el procés lector dels infants del primer curs de Primària és una experiència intensa, plena de descobertes impagables i d’emocions compartides. L’organització del temps escolar ha de combinar estones de lectura individual, en petit grup i en gran grup.
Núria Boix, Montserrat Fons
Dossier
L’esporga de la biblioteca i la identitat lectora del centre
Amb l’esporga de la biblioteca escolar ens desprenem del material bibliogràfic que ha quedat obsolet per visibilitzar el que és significatiu per a cada centre. Així, l’esporga esdevé un acte físic i a la vegada pedagògic, ja que implica la construcció d’un discurs comú sobre què oferim a l’alumnat.
Anna Castellvell Gijarro
Per què llegir? per què una biblioteca escolar?
Cal entendre la lectura com un procés global que implica adquisició de coneixements, creixement personal i esperit crític vers la societat i el món per tal de poder transformar la realitat pròpia i la dels altres. Només així entendrem la importància de la biblioteca escolar.
Dani Espresate Romero
Dossier
Per una educació literària a infantil i primària
La lectura ha d’esdevenir l’eix vertebrador de la innovació educativa. Una lectura entesa com a procés que permet obrir els ulls a la realitat que ens envolta per interpretar-la: llegim paraules, llegim imatges, llegim l’espai que habitem. I aquestes descobertes ens han de conduir a construir un món millor.
Núria Vouillamoz
EL DRET A LLEGIR. Conclusions de la 58a Escola d’Estiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
El dret a llegir va ser el tema central de la 58a Escola d’Estiu de Rosa Sensat del 2023. Us exposem a continuació les conclusions extretes després de dues setmanes de sessions formatives.
Redacció Perspectiva Escolar
Entrevista a Sara Blasi Gutiérrez
«El sentit de la Fundació Artur Martorell és cercar recursos per ajudar a millorar l’ensenyament i donar suport a les activitats de l’Associació de Mestres Rosa Sensat»
Mestra, llicenciada en Filologia Romànica i en Pedagogia. Ha estat inspectora, primera cap del Servei d’Ensenyament del Català, regidora de l’Ajuntament de Barcelona, diputada provincial, delegada territorial d’Ensenyament a Barcelona, directora general d’Ensenyament Primari i presidenta del Consell Escolar de Catalunya. Actualment presideix la Fundació Artur Martorell. Forma part des de l’inici de la Societat Catalana de Pedagogia. És col·legiada d’honor del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i té la Creu de Sant Jordi.
David Pujol
Reportatge. No fugim d’estudi: Qui fa el que pot, està obligat a més
Cada vegada estem més amoïnats pel present i el futur del coneixement i l’ús social de la llengua catalana, a l’escola i en tots els àmbits. Es fa evident que s’han de superar la indiferència i el relaxament general dels darrers anys i refermar el compromís individual i col·lectiu de tota la comunitat educativa per l’ensenyament del català i en català.
Jaume Piquer
Experiència. Més que un canvi estètic a l’escola de calders
Transformar una escola és un repte apassionant que es pot afrontar a partir de l’observació, reflexió i complicitat dels diferents agents. Alguns canvis, com els estètics, són immediats, però el canvi profund i substancial requereix més temps i és fruit d’una reflexió que influeix en la nostra mirada i en la manera d’entendre l’educació.
Montserrat Riba, Queralt Comellas, Sergi Pich
Han fet història. L’Escola de Bosc
El dia 8 de maig del 1914 va començar a funcionar l’Escola de Bosc. Rosa Sensat i Vilà (1873-1961), directora de la secció de nenes, hi va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, que donava un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants.
Jordi Garcia Farrero
Referents. Montserrat Casas Vilalta
Montserrat Casas Vilalta (1941-2023) va néixer a Sant Julià de Cerdanyola, a la comarca del Berguedà. Forma part de la generació de mestres que van donar consistència, gruix, rellevància, projecció i prestigi a l’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Xavier Besalú Costa
Sempre a punt! El suïcidi infantil i juvenil
Davant d’un futur incert i un present convuls no és estrany el recent augment de temptatives de suïcidi infantojuvenils. Si volem evitar que una criatura arribi a plantejar-se la seva pròpia mort, apartem les pantalles que ens separen i parlem-hi, escoltem-la, comprenguem-la i estimem-la.
Maria Miquel Sala
Semblança. la Montserrat, mare i filla de mestres
La il·lusió per l’ofici i les ganes de fer bé la feina a classe un dia i un altre dia valen tant o més que les grans il·luminacions pedagògiques concebudes en un despatx. Montserrat Mestres ha estat una persona que s’ha estimat la docència, el treball a l’aula i els alumnes. Per això és una professora recordada.
Pitu Basart
«Un mestre ha de ser una persona alegre i amb recursos, comunicativa, empàtica i pacient»
Nascuda a Lleida el 1996, l’Alba va estudiar el Grau de Traducció i Interpretació i, després de treballar un any en un institut d’Alemanya, va decidir fer el Màster en Formació del Professorat. Actualment estudia el Grau d’Educació Primària a la Universitat Oberta de Catalunya.
Queralt Castillo Cerezuela
En uns moments com els presents, en els quals sembla que la serp ha sortit de l’ou i campa lliurement tot menystenint la cultura i promocionant les curses de braus per damunt dels llibres de Joan Fuster, és hora de reflexionar a fons sobre d’on venim, què vam perdre pel camí i en quina situació estem. És per això que l’actual selecció convida a fer aquest camí de reflexió des del passat cap al present, per projectar-nos vers el futur. Gaudiu de les lectures i del cinema; atipeu-vos de cultura, per omplir-vos de raons per afrontar amb educació el futur.
Redacció Perspectiva Escolar
Geografia de l’educació. la Casa de Cultura de Ciutadella
L’edifici de la Casa de Cultura de Ciutadella, al carrer Hospital de Santa Magdalena de la ciutat menorquina, havia acollit antigament l’hospital municipal, l’església de Santa Magdalena i un internat per als fillets orfes. A finals del segle xix l’hospital i la casa d’orfes es van traslladar i l’edifici es convertí en l’escola pública Sa Plaça, on va ser mestre el pedagog Joan Benejam i Vives (1846-1922). Benejam, autor de diversos llibres escolars, propugnà una educació pràctica i activa, i va ser el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat. Si sé tot això és gràcies a l’alumna ciutadellenca d’Educació Primària de la Universitat de Girona Marta Pons —a la fotografia, davant l’edifici—, que m’hi va acompanyar l’estiu passat. Després vam anar plegats a la cèntrica plaça des Born a veure l’escola pública Joan Benejam, en la qual no vam poder entrar perquè en aquell moment era tancada per vacances. Ens vam haver de conformar observant l’obelisc de la plaça —conegut popularment com sa piràmide—, que fou fet el 1857 per commemorar l’Any de Sa Desgràcia, una ràtzia otomana a l’illa durant el segle xvi. Vaig estar a punt de recordar a la Marta que el 1857 és l’any en què es va promulgar la Llei Moyano, la primera llei general d’educació, però no ho vaig pas fer: ella també estava de vacances…
David Pujol
