Joan Portell Rifà
Pedagog i docent a la UdG
i a la UAB
Sembla que a poc a poc la producció de textos educatius de referència es va normalitzant, un fet que ens enorgulleix i tranquil·litza, ja que sempre i en tot moment els educadors hem de saber trobar temps per aturar-nos i reflexionar. Aquest exercici el podrem practicar a pleret amb els textos que us ressenyem a continuació. Som afortunats!
lectures
BESALÚ, Xavier, et al. (2023).
Rosa Sensat. Quan l’educació
s’arrela a la vida.
Barcelona: Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Publicació d’autèntic luxe que retrata la vida i obra de Rosa Sensat, la pedagoga que portà a terme una revolució pacífica a favor dels drets dels infants i de la igualtat de la dona. Moltes de les seves propostes pedagògiques i socials continuen parlant al nostre present i ofereixen elements de reflexió sobre els reptes que avui tenim plantejats en el camp educatiu. Un llibre plural que ressegueix les principals fites vitals i professionals de Rosa Sensat. Una segona part recull una selecció d’articles i col·laboracions de Rosa Sensat poc coneguts i que ara són posats a l’abast. Posen en context Vers l’escola nova, la seva obra més destacada i coneguda, i constitueixen una antologia on descobrirem la riquesa i intel·ligència de les anàlisis de Sensat sobre la realitat educativa, social i política del seu temps.
BOSCH, Emma; FONT, Enric (eds.) (2023).
NO és un llibre de receptes.
Barcelona: Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Un programa-menú dissenyat perquè tots aquells que estiguin interessats en l’Educació Visual i Plàstica i la seva didàctica puguin cuinar amb els seus alumnes tot inspirant-se en els vuit plats que es presenten. L’equip docent d’Educació Visual i Plàstica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona van dissenyar, de forma col·laborativa, un programa comú per poder assumir el canvi de docència –de modalitat presencial a virtual– provocat per la pandèmia. Satisfets amb el disseny del programa, el van implementar en tornar de nou a la presencialitat. Amb aquest llibre es vol divulgar aquesta experiència i donar a conèixer el programa-menú dissenyat perquè aquells professors, mestres i futurs mestres interessats en l’Educació Visual i Plàstica puguin cuinar amb els seus alumnes tot inspirant-se en aquest llibre de NO receptes. Per elaborar aquests plats no es requereix
experiència prèvia ni a l’aula ni a la cuina.
FÉNELON, François (2023).
L’educació de les nenes.
GOLDMAN, Emma (2023).
Anarquisme. El nou ordre de la llibertat.
Vic: Editorial Eumo
Fa gairebé quatre dècades que l’editorial vigatana Eumo va engegar la famosa col·lecció Textos Pedagògics. Aquella col·lecció ens va permetre aprofundir en el pensament d’autors de referència com A. S. Neill, Maria Montessori o Marta Mata. Sortosament, l’editorial ha perseverat en aquesta tasca divulgativa i ens presenta, amb un nou disseny i col·lecció, dos títols necessaris per anar completant la història del pensament pedagògic: L’educació de les nenes, del bisbe i tutor de prínceps François Fénelon, reconegut renovador per trencar amb la tradició d’obscurantisme pedagògic que negligia l’educació de les nenes, i Anarquisme. El nou ordre de la llibertat, d’Emma Goldman, activista de l’anarquisme, que el va definir com «la filosofia d’un nou ordre social basat en la llibertat sense restriccions de les lleis fetes pels homes». Dos títols prologats per Enric Prats i Núria Bendicho respectivament i que han d’engreixar necessàriament les nostres biblioteques.
FOLCK, Jordi (2023).
Rodari. 2.0.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat.
L’escriptor, professor i actor Jordi Folck, una de les ments més actives i sorprenents del nostre país, ha revisat i reescrit l’obra cabdal de Gianni Rodari, Gramàtica de la fantasia, tot fent-ne una adaptació als temps actuals, i d’aquí aquest títol Rodari. 2.0. L’origen del llibre l’hem d’anar a buscar amb motiu del centenari del naixement, el 1920, de l’autor italià, commemoració organitzada per la secció de biblioteques de la Diputació de Barcelona de la qual l’autor va ser responsable. Folck no vol substituir l’obra rodariana original, sinó que es converteixi en un instrument útil que actualitzi el llegat de l’escriptor italià, que procuri i aporti el coneixement i la lectura dels seus nombrosos llibres per a infants, i que doti el docent d’eines pràctiques que afavoreixin el flow creatiu a l’aula tot omplint el profund buit sobre creativitat que perviu a l’escola.
GARCIA I BALDA, Josep M. (ed.) (2023). Nosaltres, els inspectors.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
«Tenim a les mans un llibre singular», afirma l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau en el pròleg. Nosaltres, els inspectors és un llibre que ens ofereix una mirada a les funcions i atribucions d’aquells inspectors d’educació que han fet de la inspecció del sistema educatiu la seva professió. Poques vegades aquest col·lectiu ha parlat de les seves funcions i atribucions, i aquesta obra coral, amb més d’una vintena d’autors, recull l’essència del que són els inspectors, del que fan i com actuen en el seu dia a dia intentant apropar-se a la comunitat educativa. Aquest llibre, ara, de portes enfora parla d’ells, dels inspectors, del que és la seva vida als centres educatius, al costat dels alumnes i les seves famílies, per construir una educació i un país –en definitiva– millor.
SOLER I MATA, Joan (2023).
Sessions de pedagogia (1963-1967) en el camí de la renovació pedagògica. Homenatge a Joaquim Farré i Purroy.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Les Sessions de Pedagogia (1963-1967) van ser una activitat autogestionada orientada a la formació de mestres en ple franquisme. Les sessions ens mostren les inquietuds i motivacions d’un grup de mestres capdavanters que cercaven pistes per millorar la pràctica que desenvolupaven a l’escola. Es tracta d’una generació pont que connecta, a través de relacions personals o familiars i d’experiències viscudes, amb la renovació pedagògica del primer terç del segle xx a Catalunya i, sobretot, amb els anys de la utopia republicana anterior a la Guerra Civil. Però per entendre bé com van sorgir, cal situar-nos en el relat de l’època. Per això, la primera part del llibre està dedicada a la trajectòria personal i professional del mestre Joaquim Farré i Purroy (1937-2019), que va tenir un paper fonamental en el desenvolupament de les Sessions de Pedagogia i en altres institucions i iniciatives vinculades a la renovació pedagògica.
TERRADES, Teresa; BATET, Maria (2023).
La gosadia d’ensenyar. Reflexions i eines.
Vic: Editorial Eumo.
Les docents Teresa Terrades i Maria Batet ens ofereixen un document que reflexiona i convida a reflexionar sobre la tasca d’educar. Un llibre vital, derivat de moltes hores de reflexió i cooperació, que proposa una aturada a tots els que volen, viuen o han treballat com a educadors. El llibre s’estructura a partir del que elles anomenen una «U», un element que expressa el procés de millora personal o d’equip que es fa a través del presencing, un concepte que surt d’unir presència i sentir. I seguint aquesta fórmula inicien el camí des de la manera d’entendre la docència i l’aprenentatge per part de les autores per, posteriorment, descendir cap a les pors i les vulnerabilitats d’aquesta tasca, per remuntar cap a la creativitat i l’acompanyament. Reflexions i eines que poden ajudar a tots aquells que, com elles, tenen la gosadia d’ensenyar.
Sala de profesores (Das Lehrerzimmer)
Producció: Alemanya, 2022. Direcció i guió: Ilker Çatak. Producció: Ingo Fliess Lastor Media, Filmax i Mestres Films AIE. Actors principals: Leonie Benesch, Michel Klammer, Rafel Stachoviak, Anne-Kathrin Gummich, Eva Löbau i Kathrin Wehlishc.
Carla Nowak, una idealista professora, comença la seva primera feina en una escola de secundària. Quan es produeixen una sèrie de robatoris al centre i se sospita d’un dels alumnes, decideix arribar al fons de l’assumpte pel seu compte, però no sap que cada acció que fa té les seves conseqüències i derivades. És així com, a poc a poc, el film ens introdueix en un sistema escolar opressor, més interessat a mantenir les formes i la tradició que a anar al fons dels problemes. Un film que, fins i tot en el format quadrat de l’enquadrament, ens dirigeix la mirada en tot moment vers una professora, la jove i nouvinguda Nowak, sobre la qual, malgrat la seva bona voluntat d’aplicar una mirada més integradora i cooperativa enfront dels conflictes, acaba per ser païda pel sistema. Una pel·lícula imprescindible!
