La Salle Gràcia va ser l’escola de la meva vida, on vaig passar dels pantalons curts als pantalons llargs, als mateixos anys en què vam passar de Franco a Tarradellas. El meu curs va inaugurar l’EGB i el BUP i vaig veure el pas a una escola que es preguntava què més podia fer pels alumnes, a part de donar-los una preparació acadèmica i uns nivells d’urbanitat i disciplina que mantinguessin alt el bon nom de l’escola.
Vols llegir aquest article? No esperis més i fes-te subscriptor de les nostres revistes!
