El tècnic o la tècnica en integració social (TIS) és una figura molt recent a les escoles de Primària. La seva missió és promoure la convivència i treballar pel bé de la nostra societat. Prèviament a tot el coneixement, és molt important fomentar el vincle diari amb les famí-lies i proporcionar la inclusió i la cohesió social dintre el centre educatiu. No obstant això, la figura del TIS i tots els agents socials han de proporcionar la interculturalitat, element que no podem perdre mai de vista per continuar treballant per la cohesió social.
A nivell teòric els àmbits d’actuació de la figura del TIS són: l’àmbit l’escolar, el familiar i el social. El marc general d’actuació es basa a afavorir les relacions positives de l’alumnat amb l’entorn, col·laborar en la resolució de conflictes, intervenir en els casos d’absentisme, acompanyar els alumnes en activitats lectives i extraescolars, donar suport a les famílies en el procés d’integració dels seus fills i col·laborar amb tots aquells organismes externs a l’escola que es creguin oportuns.
Generalment els alumnes atesos pertanyen a famílies desestructurades en situació de mancances econòmiques i dificultats socials, amb conductes agressives, fracàs escolar o fins i tot problemàtiques de manca d’atenció, acompanyats de dèficits en els hàbits d’higiene i autonomia personal.
El TIS actua professionalment en el desenvolupament d’habilitats d’autonomia personal i d’habilitats socials. Les primeres habilitats consten del desenvolupament d’hàbits com l’ordre, la higiene, l’alimentació i l’organització personal. En el desenvolupament de les habilitats socials, l’estimulació de la comunicació constructiva és un element molt important, com també ho són l’empatia, la resolució de conflictes i la mediació.
L
a figura en si també desenvolupa un rol important en l’àmbit familiar i en la interpretació dels documents del centre, i col·labora en diferents intervencions com les reunions entre professionals o amb la família. Sovint és molt important establir una relació periòdica amb els diferents professionals marcant uns dies fixos per parlar sobre l’alumne. Una de les principals tasques de la figura del TIS és el seguiment de les famílies –així com el contacte amb aquestes i una sèrie d’intervencions a fer amb elles– que presenten vulnerabilitat social o risc d’exclusió social per diverses problemàtiques, causades majoritàriament per diferències socioculturals, que l’etiqueta «nouvinguts» o «immigrants» estigmatitza, encara que la problemàtica social d’arrel sigui en realitat la pobresa, la manca de recursos i la desigualtat social.
Les coordinacions entre els diferents agents socials és imprescindible per al bon desenvolupament de la figura del TIS en el centre educatiu, especialment amb la Comissió Social, l’EAP i els Serveis Socials.
Paral·lelament, el desenvolupament de projectes dintre l’escola és un altre factor important en les tasques de la figura del TIS. Des de la meva experiència, a l’escola s’han desenvolupat diversos projectes: l’espai de tranquil·litat, que s’implanta com una alternativa del pati en horari de menjador per evitar conflictes, o l’estudi assistit a alumnes de Primària i Secundària, dirigit a alumnes de primer d’ESO per fer un acompanyament en el procés d’adaptació del traspàs de l’Educació Primària a la Secundària. A més a més, la figura del TIS és important que estigui present en la Comissió d’Atenció a la Diversitat, perquè l’àmbit social cada vegada presenta un paper més rellevant en les famílies i, sobretot, en la vida dels nostres alumnes, ja que la diversitat comprèn una part acadèmica i una altra de social.
“El TIS actua professionalment en el desenvolupament d’habilitats d’autonomia personal i d’habilitats socials”
La interculturalitat és un fenomen molt integrat dintre del centre educatiu. Es viuen les diferents cultures i diferències culturals com una oportunitat d’aprendre amb altres persones evitant caure en l’etnocentrisme però adaptant-se al sistema de treball imposat per les administracions. La interculturalitat en si mostra la voluntat de conjugar el reconeixement, el respecte a les diferències i les identitats en peu d’igualtat, i la construcció d’una societat plural però cohesionada amb un projecte de futur compartit. Són imprescindibles el diàleg, la negociació i una democràcia respectuosa amb les minories que afirmen que per arribar a aquesta lògica cal aprofundir en l’anàlisi política, social i ètica, així com defensar la diversitat en l’educació i donar rellevància a la diversitat interna. No obstant això, com a professionals i adults podem observar certes diferències culturals que marquen els nens i les nenes. Ens trobem amb alumnes que presenten sovint mancances materials que es reflecteixen en dificultats d’aprenentatge degudes a un entorn amb absència d’estímuls. El problema d’arrel és la pobresa i les diferències entre classes, que provoquen una falta d’oportunitats entre els alumnes sigui quina sigui la cultura de la qual provenen. La pobresa i la desigualtat tenen unes clares expressions en l’àmbit educatiu i contribueixen a generar una exclusió social que atempta contra els drets bàsics dels infants. Aquestes incidències educatives reprodueixen un cercle viciós sobre la pobresa que s’expressa en la falta de compromís governamental i la precarietat de polítiques educatives específiques que no tenen en compte les particularitats culturals i socials. Calen respostes integrals a aquestes necessitats i aquests interessos perquè l’educació és un eix transversal i el principal fonament de desenvolupament social en la vida.
Si penso en experiències que marquin les diferències de classe, podrien ser infinites, però sí que sempre m’he quedat amb una que, personalment, em va impactar molt i m’agradaria compatir.
Era un dia qualsevol d’estudi assistit. «X» és un nen tímid i reservat que no mostra gaire les seves preocupacions i necessitats, però sí les seves inquietuds pel món i per l’actualitat. En aquella sessió va treure les llibretes i la seva carpeta amb separadors. La seva carpeta em va cridar realment l’atenció. Era una carpeta feta a mà amb retalls de cartolines que s’havia guardat d’altres ocasions. Tanmateix, també havia elaborat uns separadors que feien molt de goig conjuntament amb la carpeta. En aquell moment no li vaig comentar res al respecte per no marcar cap diferència amb la resta de companys, però estic completament segura que ell havia elaborat aquella carpeta amb tot l’esforç i curiositat del món.
Aquesta pobresa és present a molts municipis del nostre país i es reflecteix en el dia a dia dels nostres alumnes. Una de les tasques principals de la figura del TIS a les escoles és pal·liar aquestes mancances i necessitats que s’observen en els alumnes durant el dia a dia mitjançant el contacte amb les famílies i les institucions. Els professionals socioeducatius reconeixen l’existència de conflictes culturals deguts a les diferències d’estatus, però el que realment és problemàtic és qui té el poder de definir i jerarquitzar aquestes diferències.
També cal plantejar-nos que en moltes ocasions la professional ha de resoldre situacions conflictives que no ha presenciat, havent de mediar i frenar els primers cops de l’alumne. Sovint és difícil no caure en l’error de fer judicis i mantenir-se neutre, per això és molt important cuidar la vida personal del professional.
Les escoles tenen com a tasca principal la convivència i la resolució de conflictes. En l’actualitat, els centres escolars es troben amb el gran repte de fer front a una realitat cada vegada més complexa basada en els conflictes que sorgeixen de la multiculturalitat, en què les famílies també estan implicades. El tractament dels conflictes ha de ser vist com una oportunitat positiva de transformació. Per poder-nos-hi apropar amb profunditat cal conèixer les causes que han provocat el conflicte, les seves característiques i les condicions de vida de les cultures amb què convivim, així com els fenòmens migratoris i altres fenòmens que estan relacionats amb la diversitat i la seva trajectòria.
Els conflictes poden ser una eina d’aprenentatge, ja que són un element comú i inevitable en totes les relacions personals i organitzacions socials. Per això cal canviar la perspectiva actual de l’organització escolar: cal no evitar els conflictes i cal promocionar-los perquè siguin un instrument d’aprenentatge més que ens permeti regular la convivència quotidiana dintre i fora de l’escola.
“Una de les tasques principals de la figura del TIS a les escoles és pal·liar mancances i necessitats que s’observen en els alumnes durant el dia a dia mitjançant el contacte amb les famílies i les institucions”
Per concloure, cal esmentar que l’escola no pot fer front a totes les implicacions que comporta transformar la percepció de la diversitat cultural perquè la responsabilitat és de tota la societat, malgrat que històricament l’escola hagi fet intents d’homogeneïtzació sobre poblacions culturals i socialment diverses.
Laia Prat i Llorens
Tècnica d’Integració Social
Escola Llagut de Sant Pere Pescador
(Alt Empordà)
