Perquè es doni el moment màgic de la comprensió cal que ens apropem a la realitat, a voltes complexa, que ens adonem que ens falten idees per entendre-la i que tinguem la voluntat de trobar en la nostra ment aquelles que ens acostin a possibles respostes o bé que ens posin en acció per cercar-les a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió, la comprovació.
La capacitat d’observació està íntimament lligada a la generació de les preguntes necessàries per entendre la realitat i per comprendre el món, que és en definitiva la funció de l’aprenentatge en qualsevol àmbit de la vida, i molt especialment en l’àmbit escolar. L’observació ens permet identificar els fets, intuir-ne les causes, formular-nos possibles respostes, contrastar-les de nou amb la realitat, engendrar noves idees… i així anem creant comprensions a partir de generalitzar observacions i investigacions particulars degudament contrastades en realitats diverses.
Partint d’aquesta prèvia, podem, doncs, plantejar-nos com fomentar a l’escola la necessitat i l’hàbit de l’observació. Hi ha diversos factors importants a tenir en compte, un dels quals és generar i mantenir l’interès a partir del contacte amb realitats estimulants per als infants. Un altre, molt important, és tenir molta cura de deixar el temps necessari, sense interrupcions, per a l’observació individual i col·lectiva, per possibilitar la formulació de preguntes i de possibles hipòtesis. Tot això, dins d’un espai ric que ho fomenti i ho acompanyi.
Com crear a l’escola aquest espai ric i divers que generi la necessitat d’observar? Pensem primer en l’espai exterior. Tant si l’escola és en un entorn urbà com en un entorn rural, hi existeix una gran riquesa, és un lloc on es desenvolupa la vida, i solament per aquest fet ja hi ha la garantia que s’hi generen quantitat de processos naturals i socials provocadors d’interessos diversos.
Si pensem en l’espai interior de l’escola, requereix una anàlisi lliure d’estereotips, i deixar a part el concepte d’aula convencional, si és possible, per transformar-lo en un espai vital que permeti i afavoreixi tant el contacte i la manipulació de materials i objectes com les relacions interpersonals i de grup necessàries per a la generació i el contrast d’idees. L’espai que proposo no hauria d’estar pensat com un laboratori especialitzat amb l’objectiu de simplificar la realitat, sinó com un lloc on la diversitat sigui un factor estimulant d’observacions diverses. Aquest espai ha d’estar pensat per fomentar un ambient ric en estímuls, favorable a la investigació, la reflexió i la comunicació, i cal vestir-lo amb objectes que siguin estimulants per als infants, que afavoreixin la generació de preguntes i l’aparició de paradoxes, amb materials que ens permetin investigar, contrastar, comparar, anticipar, ordenar, comprendre… amb instruments que ens ajudin a quantificar, identificar, organitzar…
Podríem qualificar l’espai, amb el seu contingut i la gestió del temps, com el tercer i quart elements que defineixen les relacions dins l’escola, després dels infants i els mestres, i serà amb la relació entre aquests quatre elements que l’escola definirà en gran manera la seva acció educativa i d’aprenentatge. Per aquest motiu no podem pensar de forma aïllada en un d’aquests subjectes sinó en la interrelació de tots quatre. Un espai ple d’objectes, materials i instruments on els infants manipulin i juguin lliurement, sense acompanyament per part de l’adult, genera aprenentatge, però també abandó. El temps que permet investigar sense pressió, que perdura amb l’interès per la descoberta, que permet la conversa i la reflexió, estimula la generació de coneixement. L’acció del mestre que sap acompanyar sense dirigir, que incita sense resoldre, que proposa amb subtilesa sobre la base del coneixement profund de cadascun dels infants sense esperar respostes prefixades, que ajuda a fer conscients les descobertes i a reconèixer els errors com a estímuls… que acompanya infants que aprenen a ser autònoms i crítics en les accions i en les idees, que aprenen a respectar i a fer-se respectar, que s’il·lusionen en cada descoberta, que aprenen a gestionar el seu temps… són elements imprescindibles en el procés educatiu i d’aprenentatge a l’escola.
L’escola que basa l’aprenentatge en la investigació personal i en grup no pot prescindir dels materials que demanin ser manipulats, observats, contrastats, organitzats… materials que resten en l’espai un llarg temps, materials efímers que demanen ser observats en la immediatesa del moment, materials que arriben per quedar-se, materials de consulta i contrast… L’objecte com a font de diferents mirades i centre de cooperació i creació d’idees, fonament de la presa de decisions consensuades en les quals cadascú té el seu lloc.
Sense ànim de fer una classificació precisa, podríem parlar de materials que generen estímul, materials que acompanyen les investigacions i instruments que ens serveixen per quantificar, per planificar, per crear. Sense desestimar aquells objectes i materials que podem trobar a qualsevol espai, com poden ser la cuina (gran laboratori d’aprenentatge), el menjador, el jardí i l’hort, tallers i botigues de l’entorn o observats en visites externes, us ofereixo una llista dels materials que penso que hi hauria d’haver als espais interiors de l’escola.
Objectes i materials que generen estímuls
Són materials necessaris per generar preguntes. Són objecte d’observacions, classificacions, assajos i converses, són el primer pas per a la investigació. A mesura que els infants van sent capaços d’aïllar elements d’aquests objectes, de comparar-los i trobar allò que tenen en comú elements diferents i el que tenen de diferent elements iguals, es genera l’interès per la descoberta i el procés del seu treball d’investigació.
“L’espai que proposo hauria d’estar pensat com un lloc on la diversitat sigui un factor estimulant d’observacions diverses”
Cal que els adults acompanyants, els i les mestres, estiguem molt atents en aquests inicis. Que mantinguem una actitud de respecte, d’il·lusió. Que compartim preguntes i generem debats en els quals ens sentim implicats. Que no caiguem en el parany de sentir-nos coneixedors de totes les respostes i que en fer preguntes esperem que se’ns donin les que creiem correctes. Si ho fem, ens perdrem el plaer intel·lectual que ens ofereixen els infants de poder-ho mirar tot des de punts de vista que mai se’ns haurien acudit i d’acompanyar el seu esclat creatiu en el camp de les idees.
Alguns d’aquests objectes o materials poden ser:
- Les joguines, sobretot aquelles que generen moviment.
- Joguines de corda. Calidoscopis. Pèndol de Newton. Daus de diverses formes. Cub de Rubik. Pilota de futbol i altres pilotes. Joguines d’equilibri. Cotxes, vaixells… accionats per aire. Molla o slinky. Baldufes. Tubs que sonen. Flauta d’èmbol i altres instruments. El miratge 3D. El cavall que baixa la rampa. El vaixell de vapor. Helicòpters voladors. Avions. Estels. Capses de música. Patins, patinets, bicicletes. Playmobils. Animals i vehicles diversos…
- Materials trobats a l’entorn. Fulles, llavors, flors, troncs, fustes, insectes i animalets morts, petxines, closques de cargols i cargolines, palla, joncs, vímet, canyes, minerals, pedres, terres…
- Caixes i embolcalls. Capses de productes de mercat: galetes, cereals, medicaments, colònies i perfums, caixes grans i petites, caixes de formes diverses, oueres, capses amb textos en diferents idiomes…
- Ampolles, llaunes i brics. Ampolles d’aigua de mides, materials i formes diverses, amb les seves etiquetes, ampolles grans i molt petites, molt altes i estretes, baixes i amples. Llaunes de begudes i brics, d’igual capacitat i forma diferent, d’igual forma i diferent capacitat.
Altres materials que acompanyen les investigacions
Un cop generat l’estímul, els mateixos materials obren el pas a les primeres investigacions, però generalment necessitem altres materials que ens ajudin a contrastar, a verificar, a observar amb més detall, a generalitzar, a captar processos, a provar les hipòtesis intuïdes en realitats diverses.
L’acció dels i les mestres és posar a l’abast aquells elements que facin possible aquests processos, fomentant la perseverança davant de l’assaig-error i la confiança en cadascun dels infants, amb el màxim respecte pels seus particulars processos en el fer i en el pensar. Alguns d’aquests materials poden ser d’ús comú en moltes investigacions, però d’altres són més específics d’investigacions concretes, i per tant cal que els hi acostem i els suggerim el seu ús i manipulació.
Alguns d’aquests materials:
Lupes. Lents binoculars amb càmera. Càmeres de fotografiar. Ordinadors. Miralls. Recipients de vidre, metall, plàstic, fusta… Peixeres i terraris. Vaporitzadors. Tubs d’assaig. Embuts. Pinces. Coladors. Xeringues. Culleres. Tubs de plàstic i silicona de diferents diàmetres i textures. Bales de diferents materials i mides, tubs de cartó de diferents diàmetres i llargades. Porex. Robes. Cintes, plàstics. Fustes diverses. Metalls diversos. Canyes de beguda. Netejapipes. Pals de broqueta. Taps diversos. Pots de vidre amb tapa. Safates. Llanternes. Imants de diferents intensitats. Aigua. Líquids com vinagre, alcohol i altres de diferents densitats. Farines. Llegums secs. Sals. Sucre. Bicarbonat…
Instruments
En qualsevol investigació la quantificació i la classificació ens ajuden a extreure conclusions més ordenades i concretes. Els instruments de mesura, així que els infants van coneixent les magnituds a què es refereixen, haurien d’estar sempre al seu abast. És en el seu ús que es familiaritzaran amb les magnituds i les unitats que representen i es podran crear imatges mentals que els capacitaran per fer càlculs, relacionar quantitats, interpretar realitats.
Qualsevol treball d’investigació és interessant que pugui concloure’s amb un acte creatiu on aplicar algunes de les idees, els conceptes o les pràctiques apresos. Cal que l’escola disposi d’instruments de creació i construcció que ho facilitin i que aquests siguin de qualitat, de manera que el seu ús pugui ser correcte i gratificant.
Els i les mestres o els adults acompanyants han de vetllar per un bon ús dels instruments per tal de garantir la seguretat dels infants, i al mateix temps el respecte i la correcció que es mereixen
- De mesura.
Regles, cintes mètriques, transportadors d’angles, mesures de capacitat grans i molt petites. Joc de cossos amb cub d’1 dm3. Comptagotes, xeringues, culleres graduades, provetes graduades, vasos de precipitats, balances diverses (de plats, de dutxa, amb molles, electròniques…). Rellotges. Calendaris. Cronòmetres. Brúixoles. Anivelladors. Peu de rei. Termòmetres. Dinamòmetres. Baròmetres. Pluviòmetres. Regles de fuster.
- De construcció i creació.
Martells. Serres. Trebinelles. Trepants. Tornavisos. Grapadores. Eines de tall (cúters i ganivets). Tisores. Compassos. Pistola de silicona calenta. Coles. Pinzells. Esponges. Ceres. Pintures. Retoladors. Papers de mides, colors, textures i gruixos diferents. Cartons i cartolines. Plàstics i gomes diversos…
Els objectes, els materials i els instruments, per ells sols i deslligats de l’acció dels infants i de l’acompanyament respectuós dels adults, no garanteixen l’aprenentatge conscient, però són bàsics i fonamentals a l’escola quan es troben amb infants autònoms, crítics, observadors i il·lusionats i amb mestres convençuts que el que cal fomentar és la percepció del plaer intel·lectual que proporciona l’acte d’aprendre i de comprendre i de la necessitat que pugui sentir-se al llarg de tota la vida.
Carme Alemany Miralpeix
Mestra
