L’ésser humà quan se sent protegit, o està sota una màscara interpretant un altre personatge, es troba més segur per dir la veritat i mostrar-se tal com és. Moltes vegades, sense aquesta protecció, mentim per ocultar i protegir-nos o per aparentar més.
Experiència personal
Sempre he pensat que el teatre té molts beneficis per a l’alumne: s’hi treballen el cos, la veu, la dicció, l’expressió, la por escènica, el coneixement dels pensaments, la creativitat, les emocions… Sense el teatre, mai havia tingut l’oportunitat de treballar intensament tots aquests aspectes.
Potser tots aquests conceptes són difícils de treballar a l’aula, sobretot l’aspecte creatiu i emocional. Però s’ha de tenir present que el teatre és un mitjà boníssim per transportar l’alumne a les emocions, ja que cal entendre què significa una emoció i, encara més difícil, un cop s’ha entès, saber-la representar i que la resta de companys, professors, audiència… la capti. Per mi això és la gran màgia del teatre i, de fet, de la vida. Perquè l’ésser humà és un ésser emocional per si sol.
D’altra banda hi ha el component creatiu. El teatre no es pot entendre si no hi ha un concepte abstracte, si no hi ha una imaginació que desenvolupi tot un personatge, perquè veritablement hi ha un diàleg, però s’ha de crear, s’ha de desenvolupar. En aquesta imaginació que l’alumne va experimentant veu que no té límits, que ell és el responsable de portar el seu personatge cap allà on vol; simplement ha de tenir la capacitat de crear. Aquí resideix la gran importància de deixar fer als alumnes, que creïn el seu personatge.
Beneficis del teatre
No cal que parli dels beneficis que aporta el treball transversal d’un projecte en diferents assignatures, ja que això seria part d’un altre article; simplement m’agradaria fer constància dels beneficis que ha aportat el teatre als meus alumnes. Són els següents:
- Potencia les relacions socials entre companys i també la relació amb el professorat.
- Desenvolupa l’empatia. Com que es fan jocs de rol, en ocasions l’alumnat es posa en situacions d’altres persones que els fan entendre sentiments i emocions que es poden viure.
- S’entenen les emocions i s’hi viatja. No tots els alumnes controlen les emocions de la mateixa manera i és bo poder fer una parada per entendre-les i saber-les expressar.
- Disminueix la por escènica. Després de fer diverses activitats i jocs, a poc a poc es va perdent la por de parlar en públic. El teatre dona molta confiança en un mateix.
- Es desenvolupen moltes formes d’expressió (corporal, de llenguatge, musical…). Els alumnes perden la por en moltes coses i això els permet avançar en aspectes molt relacionats amb les habilitats comunicatives.
- El treball en equip. Una obra significa la implicació de tots i que tothom, per petita que sigui la seva aportació, és important per al procés.
Jugar, créixer, aprendre, solucionar, gaudir, escoltar, saber, comunicar, transmetre, dir, ser creatiu, sentir, riure, mirar, gestionar, parlar, interpretar, compartir…
Aquestes paraules en ocasions volten pel meu cap. Aleshores, em pregunto: què vol dir l’Educació?
Gairebé mai trobo la resposta, sempre la vaig canviant i transformant. Per tant, soc més que conscient que no hi ha una sola resposta correcta i segurament tothom tindrà la seva pròpia definició.
Tanmateix, en ocasions em demano: què faig quan educo? Què m’agradaria transmetre als meus alumnes?
Doncs així és: a mi m’agrada jugar i passar-m’ho bé. Potser és una de les meves virtuts, o potser un dels meus defectes. Però amb aquesta intenció vaig iniciar-me en el procés de realitzar teatre; passar-m’ho bé conjuntament amb els meus alumnes.
Neix el musical a l’escola
Fa qüestió de cinc anys la meva cap d’estudis em va proposar que fos jo l’encarregat de l’assignatura de Teatre en Anglès per a 4t d’ESO. Un nou repte per a mi!
Com ja us he dit, pel meu cap va aparèixer la paraula jugar i en acceptar l’assignatura vaig començar a pensar en coses per poder desenvolupar i experimentar. Un dels primers passos, canviar el nom: Drama. També era molt important escoltar els anteriors companys que havien desenvolupat l’assignatura. Els consells i les experiències dels companys són molt importants per tenir un punt de partida.
Però no va ser fins que vaig tenir una xerrada amb el meu company de Música, l’Àlex Pereira, que, entre altres moltes ximpleries i de riure molt, va néixer la idea boja de crear un musical. Per sort, a la meva escola sempre he tingut el suport de direcció i el cap d’estudis per a qualsevol idea; per molt esbojarrada que hagi estat, sempre ha estat acceptada.
Primers passos del musical
Una de les primeres opcions era copiar algun musical en concret, però sempre he cregut que les comparacions són odioses. Després va sortir l’expressió ser creatiu, potser una qualitat que algun dia m’arribarà a matar…
Quins ingredients tenia a les meves mans per desenvolupar l’assignatura?
- Dues classes de 30 alumnes. Un total de 60 alumnes de 4t d’ESO.
- L’assignatura estava fragmentada en dues hores diferents, una per cada grup classe.
- Havia d’aparèixer la llengua anglesa.
- Una assignatura (complementària del centre) d’una hora a la setmana.
Tot un munt de conceptes que eren difícils d’encaixar, però havia de solucionar un problema.
Agafar una obra i adaptar-la no em servia, ja que el meu objectiu era que tothom pogués participar a l’obra en qüestió. Havia de pensar en una obra on apareguessin 60 personatges preparats per interpretar.
A més a més, aquests alumnes no realitzaven l’assignatura a la mateixa hora, així que s’havia de disposar d’una obra que permetés assajar les dues classes per separat.
Tanmateix, com que es tracta d’una escola multilingüe era imprescindible que l’anglès tingués la seva presència… Una complicació més, l’obra de teatre havia de tenir un component d’idioma.
Així, doncs, la idea final, no sé si encertada, va ser escriure un musical de dalt a baix, pensant que poguessin actuar els meus alumnes amb totes les característiques mencionades anteriorment.
Però per desenvolupar tot aquest engranatge no era viable que em quedés tot sol, necessitava gent per tirar endavant aquest gran repte. Havia de compartir el projecte, donar-li força i importància. Per aquest motiu i per complementar terrenys dels quals jo no tinc ni idea, necessitava l’ajut del professor de Música.
No em va costar gens ni mica de convèncer-lo; de fet, entre tots dos vam idear el musical. Ell seria l’encarregat de tirar endavant tot el concepte musical. Per tant l’assignatura que només tenia una hora a la setmana, Drama… ja guanyava més presència a l’horari escolar dels alumnes.
Ara ja tenia un aliat més, però no era suficient. Necessitava que també es sumés al projecte la part de les llengües estrangeres, la seva col·laboració i implicació em serien de gran ajuda. Per aquest motiu vaig pensar que des de l’àrea podien fer-se càrrec de les adaptacions de les lletres del musical.
De fet el projecte semblava que podia ser molt potent i per aquest motiu, la cap d’estudis em va donar una eina molt important per fer créixer el musical: un auxiliar de conversa. Aquesta persona seria vital per tal de donar el reconeixement a la part anglesa del musical.
Tot i això, en tot moment sabia que amb les hores de què disposava no n’hi hauria prou per tirar endavant el projecte. Però tenia un as amagat a la màniga: l’Educació Física. Aquell any ja vaig modificar la meva programació per tal d’introduir l’expressió corporal. Va ser aquí on vaig poder treballar altres coses i potenciar el musical.
Així doncs, un projecte que tenia una hora a la setmana havia guanyat molts aliats al llarg del camí.
Va passar una cosa inesperada. El projecte havia agradat tant que un grup de professors de Secundària i de Primària, liderat pel professor de Música, van crear una banda, que seria l’encarregada de donar música en viu al musical.
Entre tots, alumnes i professors, podríem aprendre i gaudir d’un camí que no sabíem on ens portaria exactament, però tots érem conscients que aquell procés ens faria sentir alguna cosa diferent.
Desenvolupament del musical
Les hores anaven passant i la data d’estrena cada vegada era més propera. Inicialment les sessions eren activitats introductòries al teatre, jocs de rol, exercicis de projecció de veu, preparació de coreografies… Però a poc a poc ja es va anar canviant per l’assaig del musical, les coreografies, per fer un guió de llums, decidir els decorats, crear efectes especials, aprendre a manipular els focus de l’escenari… Entre tots nosaltres, i quan em refereixo a tots incloc els alumnes, vam haver de parlar per acabar de decidir què és el que volíem transmetre.
A poc a poc, l’alumnat mateix va crear una mena de comissions per desenvolupar tots els punts. Els qui no tenien tant paper per estudiar començaven a agafar més importància en aquests rols. Tot s’havia de gestionar de la forma més eficient i creativa per poder sorprendre. Però tot, absolutament tot es va crear internament amb els alumnes i els professors. L’aiguabarreig de les tasques de cada un dels alumnes, des del més trapella al més bon minyó, dels professors amb la seva especialitat, l’equip directiu… ens van portar a conjuntar i a unir moltíssim per superar un gran repte.
El repte era poder representar el musical davant de tota l’escola (700 alumnes) i posteriorment davant de familiars i amics que volguessin comprar una entrada (a un preu simbòlic de 2€) per veure’l. Els diners obtinguts serveixen per alimentar el mateix projecte, podent comprar més llums, micròfons, màquines de fum…
El resultat va ser molt més bo de l’esperat; realment els alumnes van gaudir de l’obra, la van viure i van comunicar tots els valors i les destreses apresos durant el curs escolar. Però l’èxit final va ser veure les cares d’unió, d’amistat, de complicitat de tots ells dalt de l’escenari un cop tot es va haver acabat. Aquest va ser el veritable premi. Músics orgullosos, auxiliar de conversa amb ulls d’incredulitat, professora d’Anglès meravellada i jo mateix sense alè després de l’actuació de tots els alumnes de 4t d’ESO de La Salle Sant Celoni. No hi havia res més a dir, només s’havia de mirar el quadre plàstic que es mostrava amb els focus de l’Ateneu de Sant Celoni.
Evolució del musical
L’experiència ha demanat fer alguns retocs; per exemple, actualment compto amb la col·laboració del professor de Plàstica per elaborar els decorats amb els alumnes mateix.
El nou cap d’estudis ens ha donat la possibilitat de reunir-nos amb el professor de Música per anar coordinant, puntualment, el projecte del musical.
He tingut la inquietud d’introduir altres alumnes del centre; aquest any he agafat el grup de P5 d’Infantil. Alguns tenien un paper dins de l’obra i la resta cantava dues cançons dins del musical.
I de ben segur que trobarem la necessitat d’introduir alguna altra modificació respecte als següents cursos, en funció del tipus d’alumnat, de recursos… El musical ja comença a ser un punt fort de la nostra escola.
Actualment ja hem creat 4 musicals (Nymeria, The Quad Squad, El noi del maletí i el d’aquest any, Qui ets?) i ja és una mica referent a la nostra localitat: a l’últim hi van acudir unes 450 persones.
Enguany s’han posat en contacte amb nosaltres algunes escoles per preguntar si podem fer una representació per al seu centre, fet que ens reconforta i ens dona forces per tirar endavant amb més energia. El projecte s’ha fet gran.
Interpretem el nostre paper
La vida és el que nosaltres fem amb ella; a vegades només volem actuar. Així que no cal que ens agafem la vida tan seriosament i ens podem permetre el luxe de jugar, estimar, divertir-nos i experimentar amb les diferents emocions. Amb el teatre podem preparar-nos per entendre la vida.
Llavors, per què no utilitzar el teatre com a eina per ajudar-nos a conèixer-nos millor, a poder gestionar les nostres emocions, a ser creatius i a formar part d’un projecte comú?
Sigues valent, deixa la màscara en què t’ocultes i assumeix el teu paper! I per acabar, un altre consell d’Oscar Wilde:
«Sigues tu mateix, la resta de papers… ja estan agafats».
Marçal Tobias
Professor d’Educació Física
La Salle Sant Celoni
Sant Celoni (Vallès Oriental)
