Ramon Casadevall, Ramon Casadevall, Barcelona: Rosa Sensat, 2019. Col. Testimonis; 15.
Càpsules de saviesa
Condemnats a aprendre és un brollador d’espurnes filosòfiques amanides amb tocs de pedagogia crítica teòrica i pràctica. És el retrat de la filosofia de vida que emmarca el perfil i el tarannà del mestre Ramon Casadevall.
A grans trets el llibre no és més que una barreja, un aliatge de filosofia vital còsmica amb filosofia educativa des de posicions de pedagogia crítica amarada d’una visió panteista de la vida i del valor que té la persona com a ésser únic, irrepetible i portador de valors incommensurables. Transpira freirisme per tots costats i rousseaunisme a cada paràgraf.
Quan al principi dels setanta m’iniciava com a mestre, i després de conèixer les tendències de l’aprenentatge programat seguint Skinner, vaig començar a planificar sessions en aquesta línia. Vaig assabentar-me que un dels mestres més innovadors que teníem a les comarques gironines, en Ramon, treballava a Salt. M’hi vaig posar en contacte i em va obrir les portes de bat a bat per ajudar-me en tot el que fes falta. Fins i tot em va deixar que m’emportés bona part del material programat que havia estat elaborant, tota una mostra de la seva gran generositat i compromís en l’educació. Aquells inicis ja mostraven el seu interès i preocupació per cada un dels infants amb qui treballava per ajudar-los en el seu aprenentatge. Des d’aleshores el seu camí ha madurat enormement, superant mètodes i procediments per valorar i situar-se de manera essencial a assolir com a fita un treball d’empatia emocional que configura el nucli del seu pensament. El treball d’en Ramon, que he anat seguint de lluny, sempre m’ha estat un referent, motiu pel qual em fou una gran satisfacció i honor poder-li lliurar el guardó del Premi Mestres 68 (2017) en la categoria de personal en reconeixement a la tasca que ha desenvolupat i porta a terme en el món educatiu.
Tot i que el llibre es pot llegir com vingui de gust i saltar d’aquí cap allà sense que això faci perdre el fil, d’antuvi està estructurat en reflexions centrades en quatre blocs. Un, «L’educador, al captard», que en certa manera i a través de tretze reflexions és un autoretrat sobre les seves veritats personals. En els altres tres («En diem educació», «Els treballadors de l’educació» i «Grans de mostassa») explicita amb 77 escrits la seva visió sobre l’educació, la metodologia i els procediments didàctics.
En Ramon, com a educador i bon professional que és, utilitza multitud d’estratègies didàctiques per aconseguir que el lector integri en la seva ment les reflexions que vol desgranar. Anar-lo llegint és com notar l’acció de la gota malaia, perquè incideix una i altra vegada en un punt, utilitzant situacions i realitats diverses per fer-nos present el que és essencial i el que és el fonament de tot procés educatiu.
Per fer més amena la lectura del marc reflexiu que en Ramon destil·la en cadascun dels apartats, trenca les seves dissertacions integrant experiències de realitats viscudes. En cap cas, però, intenta ser un recull de receptes, sinó que simplement el llibre és la mostra d’una vida viscuda on per tot arreu aflora la seva saviesa humanista, sempre amb un redactat generosament impersonal.
Ramon Casadevall posa especial èmfasi, i és un dels punts clau de la seva tesi, en el fet que l’aprenentatge és una transformació personal, un procés únic i intransferible que neix i parteix de cada persona. Cadascú és l’artífex del seu creixement, fruit de les mil i una experiències diàries amb què afrontem la vida, i és impossible poder saber de manera objectiva i taxativa com hem adquirit i conquerit el cim on cadascú està instal·lat. L’educació no és un procediment que es crea o es regula i organitza des de l’Administració i amb la política educativa, sinó que és un llarg camí, sovint inconscient, que porta a un canvi personal invisible, cosa que fa molt difícil trobar el desllorigador que permeti saber com s’ha produït.
En síntesi, el conjunt de reflexions són un recull de càpsules de saviesa que porten a la reflexió i obliguen a contrastar la realitat educativa que es viu amb el que caldria que fos. Utopia educativa vestida de realisme.
JOSEP CALLÍS I FRANCO
Perspectiva Escolar
