En el monogràfic Assetjament escolar (Palau i Ballbé, 2019) vam parlar de l’assetjament escolar i de la convivència al centre des d’una perspectiva organitzativa i destacant el paper que hi tenen els agents educatius, entre ells les famílies. Un concepte que l’institut creu que ha d’educar i reconstruir perquè tots i totes ens sentim representats i tinguem els mateixos drets i deures.
Una de les particularitats de la proposta educativa de l’Institut Bitàcola és que vol generar espais d’aprenentatge oberts, és a dir, on l’alumnat no conegui una única proposta o una única manera de fer, pensar o actuar, sinó que el professorat els convidem a descobrir, posar en dubte i donar valor al món que els envolta.
Comencem!
El centre organitza el currículum en diferents espais, entre ells l’Espai Globalitzat, on es fa un treball per centres d’interès que canvia cada sis setmanes i que interrelaciona ciències socials, ciències naturals, tecnologia visual i plàstica durant nou hores setmanals.
Cada any iniciem el curs amb l’EG0 (Espai Globalitzat 0), d’una setmana de durada, que engloba tota la jornada lectiva. Aquests espais evolucionen al llarg dels cursos, així com la capacitat de reflexió i maduresa de l’alumnat. Són molts els motius pels quals ens agrada començar el curs d’aquesta manera, però destaquem la cohesió que es genera i el vincle amb els tutors personals que acompanyen el grup classe durant tota la setmana.
L’alumnat de primer d’ESO parteix amb l’Espai Globalitzat «Mira qui soc!», un espai d’acollida al centre, al nou grup classe i al professorat ple d’espais de presentació, reflexió i d’autoconeixement. Seguint la mateixa línia de treball, l’alumnat de segon d’ESO en el seu EG0, anomenat «Amistat», descobreix el valor de les relacions humanes, qüestiona les seves amistats (tant físiques com digitals) i treballa per generar un concepte d’amistat saludable i proper a les seves realitats. L’alumnat de tercer d’ESO comença el curs amb l’Espai Globalitzat anomenat «Familiaritza’t», on es debat què és la família, quina evolució ha fet al llarg de la història i quina projecció té partint de la seva experiència. A quart d’ESO inicien el curs amb el títol «De gran vull ser… LLIURE!», on es pregunten com es veuen, es plantegen si són lliures i analitzen què els fa ser-ho.
Aquests projectes inicials també tenen en comú, a part de la interdisciplinarietat curricular, moltes eines i estratègies metodològiques que ajuden a reflexionar i a aprendre, com ara: rutines de pensament, bases d’orientació, cronograma d’activitats i tasques, i un procés d’avaluació participatiu.
Una família controvertida
En el marc de l’EG0 de tercer d’ESO, desenvolupat al voltant de la família, el professorat ens proposem reconstruir el concepte de família i els estereotips que s’hi vinculen per normalitzar la diversitat existent i canviant. Volem que arribin a plantejar-se quines característiques o què és necessari per poder anomenar família un grup de persones a través de diferents realitats i situacions, i per això els acompanyem a descobrir l’acceptació legal i social dels diferents tipus d’unitats familiars tant aquí com a l’estranger.
En aquest projecte inicial de curs els convidem a reflexionar sobre els drets humans que es poden veure vulnerats pel simple fet de pertànyer a un tipus de família o a un altre, i sobre quin és o pot ser el seu paper en la lluita social per canviar aquesta situació. Tot aquest procés de reconstrucció conceptual de la família es fa en paral·lel a l’anàlisi de la seva pròpia unitat familiar, facilitant un procés de reflexió i consciència de la seva realitat a casa.
Els nostres cosins germans
Sovint les coses que no t’esperes són les que més et sorprenen; seguint aquesta premissa iniciem aquest projecte d’una manera diferent. Obrir un tema sense saber de què va desorienta l’alumnat i també elimina prejudicis sobre el contingut; així, ho fem amb aquesta frase:
Sabies que tenim uns cosins que aconsegueixen viure en pau, en societats governades per les aliances entre femelles, i harmonitzades pel joc i la generosa pràctica del sexe? Són els bonobos, amb els quals compartim més del 98% del genoma.
El primer repte és buscar semblances i diferències entre bonobos, ximpanzés i humans pel que fa a la seva organització social i a les jerarquies dins del grup, i a l’existència, o no, d’empatia i dinàmiques cooperatives. Per altra banda, s’analitza com gestionen les emocions, quines són les seves conductes violentes i agressives, i quines estratègies tenen per gestionar els conflictes. En darrer lloc, s’ha d’entendre quina influència té el seu comportament amb relació a la seva alimentació i manera de viure.
Realitat vs ficció
A través de la descoberta d’una realitat familiar molt diferent de la de l’alumnat, amb la pel·lícula Capità Fantàstic provoquem que s’obri un nou espai de debat. Aclarir alguns conceptes clau com capitalisme, consumisme, globalització, liberalisme, altermundisme i ludisme ajuda a comprendre el missatge de fons, i desperta inquietuds fins ara poc visibles a l’aula.
La pel·lícula narra la història d’una família nombrosa que viu aïllada als boscos del nord-est dels Estats Units, allunyada de les comoditats, de la vida moderna i de la societat consumista. Fotograma a fotograma, l’alumnat es va posicionant i compara el que veu amb la seva realitat familiar. Aspectes com: entorn, consumisme, tasques domèstiques, escola, amistats, comunicació, resolució de conflictes, sinceritat, rol de l’adult, rol del fill, gestió del temps, alimentació i activitat física són els ítems que qüestiona a través de la rutina de pensament «Compara i contrasta». En definitiva, es tracta d’adonar-se que la realitat supera la ficció.
Tenen dret les famílies a imposar un estil de vida? És la pregunta que obre el debat, on l’alumnat argumenta i defensa les seves opinions per arribar a una sèrie d’acords que defineixen el posicionament de grup. L’activitat també serveix com a espai d’aprenentatge per al bon funcionament i gestió d’un debat gràcies a la base d’orientació del centre i les cartes conversacionals del CESIRE.
Al nostre país el concepte de família i la funció de cada membre que la compon ha anat canviant al llarg dels anys. Si partim de referents de l’alumnat, no és el mateix el concepte de família tradicional que apareix a Zipi i Zape que el de la família monoparental del Will de Stranger Things. Per això es proposa la creació d’una instal·lació artística grupal al voltant del concepte de família des dels anys 50 fins als nostres dies, una tasca que requereix un alt grau de consciència i reflexió personal, i el repte de cooperar amb els i les companyes per acordar el concepte a representar i quina forma donar-li.
Visca els nuvis!
El matrimoni és una pràctica habitual a la nostra societat, però què significa realment? És la unió a través d’un contracte entre dues persones, amb una sèrie de drets i obligacions establertes pel Codi Civil espanyol. Sabem quins drets i quines obligacions estableix? Aquest és el punt de partida des d’on l’alumnat investiga si és així per a tothom i per a totes les formes d’estimar.
Fent un repàs històric a l’aprovació de la llei del matrimoni homosexual, apropem la política i el sistema legislatiu a l’alumnat i observem com de prop ens influeix a tots. Estudiant els posicionaments i els arguments a favor i en contra de la llei que es van expressar al ple del Congrés dels Diputats, l’alumnat analitza els diferents discursos existents.
Obrir la mirada i veure la situació legal del matrimoni homosexual arreu del món és el següent pas per prendre consciència de les diferències legals i socials que encara hi ha avui dia. La vulneració dels drets humans en aquest àmbit és una preocupació real que volem que sigui compartida per tot l’alumnat.
Paraules com lluita social, reivindicació, visibilitzar, orgull o inclusió han de formar part de la societat que ells i elles estan construint. També han de veure d’on venim i quines han estat les lluites de les generacions anteriors per aconseguir els drets actuals, i preguntar-nos: ja en tenim prou?
Mirant al futur
Aquesta primera setmana de curs acaba amb dues tasques orientades a aconseguir que l’alumnat faci projeccions cap al futur. Una primera activitat, més distesa i plena d’humor, està vehiculada a través d’un joc de rol que simula un sopar d’exalumnes quinze anys després de finalitzar l’institut, on la clau és tant l’observació i l’anàlisi de les escenes com els comentaris posteriors que es fan de cada personatge i les situa-cions creades. Al llarg de les diferents escenes apareixen diverses situacions individuals, realitats familiars, estereotips… i també objectius ocults de cada personatge. Aquest fet afavoreix que tot l’alumnat faci tant d’actor com d’observador i que aparegui el concepte reconstruït de família en un ambient distès i cordial.
La darrera tasca de «Familiaritza’t» és la redacció d’una carta al jo del futur amb tots aquells aspectes que l’alumnat no voldria oblidar a l’hora de construir la seva vida d’adult amb relació a: model de família o tipus de vida, relacions interpersonals (amistats, família extensa…), comunicació, resolució de conflictes, tasques domèstiques, tipus d’educació i rols en cas de descendència, consumisme, gestió del temps, activitat física i alimentació…
A tall de conclusió, dir que «Familiaritza’t» és un tret de sortida per iniciar el curs d’una manera intensa, és un procés de reconstrucció del concepte de família, un constant qüestionament dels estereotips vinculats a aquesta i al nostre dia a dia més proper, i un replantejament diari per part de l’alumnat sobre quin model familiar tenen, s’imaginen i/o els agradaria tenir.
Per saber-ne més
Palau, D., i Ballbé, M. (2019). «Com viure i conviure al Bitàcola». Perspectiva Escolar, 404.
Webgrafia
INS Bitàcola: https://agora.xtec.cat/insbitacola/
CESIRE Suport a la innovació i recerca educativa
https://agora.xtec.cat/cesire/projectes/ llengua-a-totes-les-arees/llengua-i-ciencies/
DANIEL PALAU
MIREIA CAPDEVILA
ANNA AUSINA
MIREIA VENDRELL
Institut Bitàcola, Barberà del Vallès
(Vallès Occidental)
