Eva Sargatal
Després de la pausa d’agost… tornaràs a caminar, a punt per començar un nou curs amb mil somnis per complir. I ho faràs amb un lleuger somriure. Prepararàs ilusionada la “teva escola i la teva classe” amb tot allò que has recol·lectat durant l’estiu mentre escoltis el murmureig de “tu rai que has fet tantes vacances!” I de nou, regalaràs un lleuger somriure.
Amb sort, passaràs deu dies enclaustrada al voltant d’una taula per definir el camí del curs, mentre algú et recorda que “aquí sempre ho hem fet així”. O potser hauràs de començar un nou curs sense haver pogut enclaustrar-te. Ja se sap, el temps d’equip no està valorat. I de reüll se t’escaparà un lleuger somriure.
I quan, entre vestidors, notis que “a la nova li toquen els petits perquè costen molt” els parlaràs d’aquella màgia de les primeres vegades de tot. I els regalaràs un lleuger somriure. I ràpidament t’apuntaràs a un curs de tardor perquè saps que et farà remoure, sortir de la zona de confort i seguir avançant, mentre algú et recordi que ”fa molta mandra treballar els dissabtes” i tu acluquis els ulls per deixar anar un lleuger somriure.
I ràpidament t’apuntaràs a un curs de tardor perquè saps que et farà remoure, sortir de la zona de confort i seguir avançant.
I quan els parlis d’aquella escola que podríem anar a visitar i et diguin que “els dissabtes tenen bàsquet amb la nena”, deixaràs anar un lleuger somriure. Arribarà el dia 12 i resulta que tindràs 9 infants entre 4 i 8 mesos, en comptes de 8; perquè la família ho necessitava ja, els abraçaràs a tots mentre els regalis un lleuger somriure (bé, regalaràs 9 somriures sincers).
I parlaràs de coses importants a cada pare i cada mare encara que algú et digui que “igualment no els interessa res” perquè saps que aquells detalls tan efímers en els que tu t’has fixat no es repetiran mai més i la família els mereix. Així que els expliques des de l’emoció i amb un lleuger somriure.
I buscaràs un moment amb cada infant per començar a establir un vincle afectiu de qualitat…
I buscaràs un moment amb cada infant per començar a establir un vincle afectiu de qualitat, malgrat notis que tots et necessiten alhora perquè vuit nadons en un sol espai i un adult és d’una atenció molt complexa. Però hi seràs amb presència i un lleuger somriure perquè saps que ningú abaixarà la ràtio.
I parlaràs del valor de la vida quotidiana, mentre algú et digui “així ara ja no feu res” i a tu et vinguin a la ment un munt de detalls de les petites coses que et regalen els infants i se t’escapi un lleuger somriure. I arribarà final de mes i cobraràs el teu sou de mileurista sabent que el major dels somriures te’ls provoca la teva feina, la teva vocació. I per descomptat, també parlaràs de la gent del carrer, que amb les seves converses ens ajuden a mantenir el somriure i ens esperonen a defensar cada dia més la petita infància.
Volem dir ben alt i ben clar que el 0-3 necessita urgentment ser vist, ser mirat i ser cuidat.
A la tarda tancaràs twitter, per no llegir més comentaris enfurismats referents a aquella notícia del govern de seguir oblidant el 0-3. I aquí ja no se t’escapa un somriure, perquè n’estàs tipa de tan poc reconeixement. Perquè ningú et veu, ningú ens veu perquè som invisibles i perquè ens hem acostumat a mirar sense veure res.
Per tot això volem dir ben alt i ben clar que el 0-3 necessita urgentment ser vist i sobretot ser mirat i ser cuidat, perquè malauradament moltes vegades ningú veu tampoc els infants o, si els veuen, no els miren com a subjectes de drets.
Sabem que si no som vistes per la llei, la societat mai canviarà la seva mirada. No podem seguir amb aquestes ràtios, perquè aquest somriure permanent ens esgota. Necessitem una aturada urgent per rellegir la llei i redefinir-la perquè hi tingui cabuda el vertader infant. Perquè ell mereix tots els nostres somriures i tota la nostra força i perquè ens pertoca a nosaltres defensar els seus drets.
Aquest és el compromís que adquirim quan ens fem mestres.
I tots i totes les professionals del 0-3 ho lluitarem!
