Potser és la novetat d’aquest curs.
Un canvi més entre tants; només paraules noves…
Un entrebanc, burocràcia…
O potser es tracta d’una excusa per fer-nos pensar…
Una veritable oportunitat…
Qui sap!
Ja tot aquest curs hem circulat a bord del Decret 21/2023 que regula l’educació infantil. Una etapa única 0-6 anys, en la que aprendre a mirar l’especificitat de cada moment evolutiu és clau per conèixer els infants que tenim davant.
Per què ens parla de posar l’infant al centre? Quin significat tenen les situacions d’aprenentatge i per què tothom en parla?
Quan pensem en construir situacions d’aprenentatge fluiran de forma més o menys conscient pensaments i conceptualitzacions sobre la nostra manera d’entendre l’infant que portem arrelades, així com vivències i situacions pedagògiques viscudes, bé sigui per trajectòria professional o per tot allò que portem integrat sobre el significat de què vol dir fer de mestra i que sovint hem viscut des de la professionalitat i la il·lusió de la feina ben feta.
El nostre concepte d’infant queda reflectit de manera ferma en la realitat diària; però, hi ha coherència entre la teoria i la nostra pràctica? Per arribar a les situacions d’aprenentatge, cal fer-se preguntes prèvies: Què necessita un infant per aprendre? Quins espais hem de preparar perquè aquest aprenentatge es pugui donar?
Aquest curs que ara acabem ha sigut el vertader boom de les situacions d’aprenentatge. En podem comprar de tot tipus; algunes a preus regalats, altres a canvi només de likes. Les més agosarades a preus exageradament cars, fent-nos creure potser que aquestes són les bones o que tenir-les és indispensable.
I quan apareix algú i et diu que no compris, que no copiïs, que no imitis ni reprodueixis de forma mecànica allò que sempre has fet; apareixen els dubtes. Sortir de la zona de confort no és gens fàcil, i ser crítics amb nosaltres mateixos i amb la nostra pràctica, encara menys.
I què fem doncs? Sentir-se segures i convençudes d’una ruta tan nova com és tota la que s’emmarca en el nou decret d‘educació infantil, genera de vegades pors i certa inseguretat.
Ho estaré fent bé? Què vol dir això? Ho hem tractat amb l’equip? Com ho estem entenent?
Una de les paraules que més es repeteixen en aquest nou decret és el repte. Repte pels infants i també per les mestres.
I si prenem la construcció d’aquestes situacions d’aprenentatge com un repte d’equip? Un espai de trobada, de revisió i de construcció. Una forma d’acord que ens identifiqui com escola. Un pas valent i amb sentit i coherència.
Parlem de què són i què no són les situacions d’aprenentatge plenament convençudes d’un aspecte que pot ajudar (creiem i esperem) a que no reproduïm i repetim de forma estereotipada esquemes ja apresos i integrats que no tenen en compte l’infant.
Perquè les coses que sempre s’han fet així, també poden canviar, i perquè pensem que han de canviar per tal de poder generar situacions d’aprenentatges reals i vàlides, en les que l’infant sigui certament el protagonista d’aquestes, no només a la teoria, sinó, sobretot, a la pràctica.
- NO és una situació d’aprenentatge tot allò que no forma part del seu context de vida quotidiana.
- NO és una situació d’aprenentatge treballar la tardor, l’estiu o la primavera.
- NO és una situació d’aprenentatge aprendre colors, formes o mides.
- NO és una situació d’aprenentatge classificar les emocions (ni amb emojis ni amb monstres de colors!)
- NO és una situació d’aprenentatge artificialitzar l’escola perquè arriba carnestoltes o pasqua.
- NO és una situació d’aprenentatge fer i fer i fer.
- Ni minimons, ni mandales, ni instal·lacions artístiques en si mateixes són mai situacions d’aprenentatge.
En canvi, sí que són situacions d’aprenentatge tots aquells moments viscuts on l’infant és escoltat i mirat des del respecte, on l’infant se sent partícip de la seva realitat i de la seva vida, i on progressivament va gaudint de més seguretat afectiva i benestar emocional, la qual cosa li permet viure i gaudir del seu camí cap a l’autonomia, sempre en primera persona, ja que és el protagonista i marca el seu propi ritme.
Són situacions d’aprenentatge tot allò que s’emmarca dins la vida quotidiana de l’escola, en un context que fomenta reptes i oportunitats noves i que permet a l’infant el desenvolupament de les competències.
Preguntem-nos només (o sobretot) quin marc necessita l’infant per desenvolupar les competències i fem de les situacions d’aprenentatge una oportunitat, un repte i un acord compartit.
Ja que tal com ens diu la Declaració Pikler-Lóczy dels drets dels infants a l’escola bressol: “tot infant té DRET a tenir suficients i apropiades oportunitats per a l’activitat autònoma, per desenvolupar-se mitjançant el moviment i el joc lliure, per descobrir el seu entorn per iniciativa pròpia i a que l’adult l’acompanyi amb interès en aquest afany”.
