Una sèrie de debats sobre el bé comú ha protagonitzat l’inici de l’Escola d’Estiu. Des de l’activista David Fernández fins a l’antropòloga Yayo Herrero passant per la sociòloga Aina Tarabini han reflexionat sobre aquest concepte en transformació.
Debat amb David Fernàndez
«Aspirem a una vida digna sabent que l’única possibilitat d’obtenir-la és col·laborant entre tots.» Aquesta és una de les claus, segons Vicenç Molina Oliver, professor d’ètica empresarial de la Universitat de Barcelona, per comprendre què és el bé comú. «Un principi polític urgent perquè tota la societat es reprodueixi de forma justa i en total equilibri amb la natura», afegia en la seva conferència l’antropòloga Yayo Herrero. I és que, com diria Marina Garcés, «sempre estem implicats en un món comú».
Aquestes han estat algunes de les pinzellades sobre el concepte que ha centrat el Tema General de l’Escola d’Estiu d’enguany, el bé comú, una jornada que ha aplegat tot de mestres interessats també en la transformació de l’educació com a palanca del canvi social. Des de l’activista David Fernàndez fins a l’economista Sergi Cutillas, passant pels citats Molina o Herrero, han reflexionat sobre la construcció del comú.
En el debat ha aparegut diverses vegades la paraula capitalisme i la seva potència individualitzadora, que xoca frontalment amb la idea de la reconstrucció del que requereix passar del jo al nosaltres i assumir la solidaritat i la cooperació com a motor imprescindible per assolir els compromisos que vinculen la vida social de les persones, tal com ha exposat Fernàndez.
«La vida realment bona és aquella inspirada per l’amor i guiada pel coneixement», recollia Molina en començar la ponència, invocant el pensador de la Grècia clàssica Epicur. Per Molina, «el primer criteri per construir res és l’amor en minúscules», aquell que és una mostra d’autoestima cap a un mateix i respecte a la resta.
Debat amb David Fernàndez
Bloquejos en la construcció del bé comú
Qui ha conduït amb més concreció el debat sobre el bé comú cap al terreny educatiu ha estat Aina Tarabini. Aquesta professora de Sociologia de l’Educació de la UAB i investigadora del grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) ha explicat que l’escola és una font de desigualtats en si mateixa, unes diferències que s’expressen tant en la manca de redistribució i d’inversió pública com, a vegades, en les expectatives dels mestres. És per això que considera que cal combatre l’exclusió educativa amb més justícia social, i com a punt de partida proposa emmarcar els processos d’èxit i fracàs escolar des d’un punt de vista social i relacional, posant l’atenció no només en el fet acadèmic.
Un altre bloqueig per a la construcció del bé comú sembla que som nosaltres mateixos, «perquè ens costa desenganxar-nos i renunciar als hàbits de falsa riquesa i de consum que s’estan carregant el medi ambient», assegura Molina, que considera que la renúncia —d’aquells que poden renunciar a alguna cosa— és una de les claus per al progrés en la construcció del bé comú.
I per superar totes aquestes limitacions, l’educació és vital. «No hi ha possibilitat de vertebrar la col·laboració entre la ciutadania si no és amb una educació que ens comprometi», exposa el professor.
